1. Els estudis d'Història a l'Europa del segle XIX: cientificisme i mètode històric, dinamisme universitari i compromís polític. La professionalització de la Història a Alemanya i a França.
2. El triomf de la història-ciència social. L'anomenada revolució dels Annales. Les tres generacions dels Annales: de la història total a l'"esmicolament" de la història.
3. La llarga tradició de la historiografia social britànica. El grup d'historiadors marxistes britànics i la revista Past&Present.
4. Catalunya i Espanya. Els estudis d'Història al segle XIX. Els primers tempteigs de renovació historiogràfica abans de la Guerra Civil. La renovació de la historiografia catalana i espanyola després de Vicens Vives.
5. Els nous corrents historiogràfics a partir de la dècada de 1970. La crisi dels paradigmes de la modernitat. La història i les noves tecnologies. La noció d'història global.
6. L'arqueologia com a mètode, ciència auxiliar de la història, ciència històrica o ciència.
7. L'arqueologia des de mitjans del segle XIX a mitjans segle XX: evolucionisme, difusionisme. Gordon V. Childe.
8. La Nova Arqueologia Americana.
9. L'arqueologia marxista. Els arqueòlegs marxistes italians.
10. L'arqueologia estructuralista i la postprocessual. Tendències actuals.
La qualificació final serà resultat de la suma percentual de les diferents notes obtingudes en les diverses proves d'avaluació.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La nota No Presentat només està vinculada a aquells casos que no hagin efectuat CAP prova d'avaluació.