CTUdG03 Utilitzar tecnologies de la informació i la comunicació CTUdG06 Avaluar la sostenibilitat de les pròpies propostes i actuacions E22. Transmetre informació oral, escrita i visual sobre els continguts propis del món de la cultura E23. Llegir, comprendre i analitzar un discurs audiovisual E24. Manifestar amb fonaments culturals i artístics els estats d'ànim que generen les diferents formes d'expressió en el camp audiovisual E25. Avaluar l'impacte que la tecnologia audiovisual té en la nostra vida quotidiana, modificant els hàbits de consum culturals E26. Comprendre i interpretar el vessant tecnològic de la comunicació audiovisual E27. Detectar els canvis en la comunicació multimèdia i els futurs entorns tecnològics per adaptar-s'hi i utilitzar-los de forma ajustada E54. Relacionar les imatges, el text escrit i els sons en un discurs multimediàtic E56. Conèixer i diferenciar les formes discursives de la modernitat i les ruptures dels models establerts pel relat clàssic E58. Analitzar els elements constitutius del llenguatge sonor en els discursos audiovisuals
1. ASSIGNATURA: "NOUS FORMATS TELEVISIUS". L’INPUT i el MINIPUT: una mostra de televisió de qualitat - Història de l’INPUT - Història del MINIPUT - Característiques, evolució i objectius TEMA 1 Cultura i televisió: els artistes, filòsofs, músics i escriptors a la televisió: - Canvi en el paradigma de la imatge com a forma de comunicació i comunió cultural a partir de les seves mutacions tecnològiques. - Interferències entre art i televisió, el cas de Nam June Paik i el video-art. - Vídeo i activisme: de les televisions comunitàries a l’Ant-Farm, passant per Guerrilla TV fins a Horitzó TV. - Art i televisió, exposicions: El cas de Esteu preparats per a la televisió (MACBA) i Youtube Play (Guggenheim). - Els filòsofs a la televisió: el cas de Pierre Bourdieu, John Berger i Gilles Deleuze. - Els escriptors a la televisió. De A Fondo (TVE), fins a Puetes (XTVL). - Evolució del format musical. De El último grito (1968, TVE) fins a Concerts privats (XTVL). TEMA 2 Formats televisius: del documental als reality-shows - Què són els formats televisius? - El documental i les seves mutacions: del documental d’observació a l’infotainment. - Reality shows: història i evolució. - El concepte de hiperrealitat de Jean Baudrillard aplicat a la telerealitat. TEMA 3 De la televisió d’autor a la deconstrucció de l’autor a partir d’Internet - Què és la televisió d’autor? - Alguns casos entre el cinema i la televisió: Jean-Luc Godard, Roberto Rossellini, Alexander Kluge i Haroun Farocki. - Textos: Requiem por una utopía, Jean-Michel Frodon + fragments de textos dels autors TEMA 4 Televisió i Internet - Noves formes de producció, difusió i exhibició de l’obra audiovisual a través de Internet. - Legislació, distribució i propietat de l’obra audiovisual. 2. ASSIGNATURA "CREACIÓ AUDIOVISUAL". En aquesta assignatura es posarà atenció, d’una banda, a tot el procés de producció audiovisual, des del guió, a la planificació del rodatge, fins el muntatge. També es treballaran conceptes al voltant dels diferents gèneres audiovisuals. T TEMA 1 GÈNERES AUDIOVISUALS • Gèneres de la ficció. • Gèneres documentals. • Gèneres creatius: del videoclip al publi-reportatge. TEMA 2 GUIÓ • Guió de ficció. • Guió de formats documentals • Guió de formats creatius TEMA 3 RODATGE • Observació de personatges. • Descripció de l’acció. • Percepció conscient dels espais. • Els testimonis. TEMA 4 MUNTATGE • Introducció al Final Cut. • Muntatge paral·lel. El raccord. • El pla-seqüència. • Muntatge observacional. • Muntatge creatiu.
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total Anàlisi / estudi de casos 200,00 50,00 250,00 Total 200,00 50,00 250
BARKER, C. (2003). Televisión, globalización e identidades culturales. Barcelona: Paidós Ibérica. Catàleg BOURDIEU, P. (1997). Sobre la televisión. Barcelona: Anagrama. Catàleg BREA, J.L. (1995). Las tres eras de la imagen. Madrid: Akal, Estudios Visuales. Catàleg CALLEJO, J. (1995). La audiencia activa. El consumo televisivo: discursos y estrategias. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. CASTELLS, M. (1998). La era de la información. Madrid: Alianza. Catàleg DEBRAY, R. (1994). Vida y muerte de la imagen. Historia de la mirada en Occidente. Barcelona: Paidós. Catàleg HARTLEY, J. (2000). Los usos de la televisión. Barcelona: Paidós. Catàleg JENKINS, H. (2000). Convergence Culture. Nova York: NYU Press. Catàleg McLUHAN, M. (1989). The global village. Oxford: Oxford University Press. Catàleg MISSIKA, J.L., WOLTON, D. (1983). La folle du logis. La télévision dans les sociétés démocratiques. París: Gallimard. Catàleg POSTMAN, N. (1990). Divertim-nos fins a morir: el discurs públic a l'era del show business. Badalona: Llibres de l'Índex. Catàleg RAMONET, I. (2002). La post-televisión: multimedia, internet y globalización económica. Barcelona: Icària. Catàleg SARTORI, G. (1998). Homo videns: la sociedad teledirigida. Madrid: Taurus . SILVERSTONE, R. (1996). Televisión y vida cotidiana. Buenos Aires: Amorrortu. Catàleg VIRILIO, P. (2000). The information bomb. Londres: Verso. Catàleg VIRILIO, P. (2000). The vision machine. Bloomington: Indiana University Press. WOLTON, D. (1992). Elogio del gran público: una teoría crítica de la televisión. Barcelona: Gedisa. Catàleg DEBORD, G. (1967). La société du spectacle. París: Champ Livre. Catàleg BAUDRILLARD, J. (1979). Cultura y simulacro. Barcelona: Kairós. Catàleg LACALLE, C. (2002). El espectador televisivo. Barcelona: Gedisa. Catàleg LESSIG, L. (2001). El código y otras leyes del ciberespacio. Madrid: Taurus. Catàleg RITZER, G. (1996). La McDonalización de la sociedad: un análisis de la racionalización en la vida c. Barcelona: Ariel. Catàleg VILCHES, L. (2001). La migración digital. Barcelona: Gedisa. Catàleg
Activitats d'avaluació: Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % NOUS FORMATS TELEVISIUS. PRÀCTICA 01: IDEACIÓ D'UN NOU FORMAT TELEVISIU En aquesta pràctica es tracta d’elaborar un programa de televisió que entri dins la categoria de “nou format”. El format és textual, però es pot acompanyar de material audiovisual. És imprescindible que poseu quins han estat els referents a l’hora de idear el programa i expliqueu amb anàlisi per què 35 NOUS FORMATS TELEVISIUS. PRÀCTICA 02: ANÀLISIS MINIPUT 2011 tracta de descriure i analitzar críticament la jornada del MINIPUT (17a Mostra de TV de Qualitat) 15 CREACIÓ AUDIOVISUAL. DOSSIER DE PRÀCTIQUES amb els exercicis fets a classe: • Guió ficció (5 pàgines màxim, pot incloure el material de treball que s’hagi usat: esquemes, etc.) • Muntatge ficció (peça audiovisual, 5min. màxim) • Guió documental (5 pàgines màxim, s’ha d’incloure com a annex el material de treball que s’hagi usat: fotografies, descripcions, esquemes, etc.) • Muntatge documental (peça audiovisual, 5min. màxim) • Muntatge creatiu (peça audiovisual, 5min. màxim) Posada en pràctica dels coneixements impartits a l'aula en la realització d'un dossier que inclogui les 5 pràctiques. S'avaluarà com a positiu: l'aplicació dels conceptes explicats a l'aula, l'originalitat de la proposta, la qualitat (tècnica i a nivell de continguts) de la proposta. 30 CREACIÓ AUDIOVISUAL. EXAMEN. L’examen serà de 3 a 5 preguntes sobre els conceptes donats a classe. Es demanarà síntesi. Es poden portar apunts de classe. 15 CREACIÓ AUDIOVISUAL. ASSISTÈNCIA A CLASSE. - Assistència a classe 5
-Demostrar coneixements històrics sobre els gèneres/formats televisius. - Competència analítica, descriptiva i crítica, a l'hora d'analitzar els diferents formats audiovisuals. - Capacitat creativa en l'elaboració de "nous formats" audiovisuals. - Capacitat de posada en pràctica dels coneixements teòrics i dels referents donats a classe en l'elaboració de "nous formats" audiovisuals - Es valorarà positivament el domini en la redacció de textos/projectes, tant a nivell ortogràfic, com sintàctic, com gramatical, com lèxic. Criteris específics de la nota «No Presentat»:Passa a la següent convocatòria.