1. Pròleg
EL MERCAT ARTÍSTIC FLAMENC ENTRE LA REBELIÓ ANTI-ESPANYOLA I EL TRACTAT DE MÜNSTER (1648)
Flandes des de la rebelió anti-espanyola al Tractat de Münster (1648)
2. LA PINTURA ALS PAÏSOS BAIXOS A CAVALL DELS SEGLES XVI I XVII: INSPIRATS PER ITÀLIA
Marteen de Vos (1532-1603)
Hendrick de Clerk (a. 1570-1630)
Frans (1542-1612), Hyeronimus (1540-1610) i Ambrosius Franken (1544-1618)
Adam van Noort (1562-1641)
Otto van Veen (1556-1629)
Wenzel Cobergher (1560-1634)
L’adhesió al manierisme internacional: Cornelis van Haarlem, Hendick Goltzius, Karel van Mander, Abraham Bloemaert (1564-1651), Joachim Wttewael (c.1566-1638).
Els Caravaggistes nòrdics: Gerrit van Hontorst (1590-1656) , Hendrick Terbrugghen (1588-1629), Dirck van Baburen (c. 1590/5-1624).
Els paisatgistes flamencs: Gillis van Conixloo, Paul Bril, Jan Brueghel I
3. LA PINTURA AL FLANDES CATÒLIC DE LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XVII
Abraham Janssen (c. 1575-1632)
Pieter Paul Rubens (1577-1640)
A l’estela de Rubens
Jacob Jordaens (1593-1678)
Frans Snyders (1579-1657) el mestre de natures mortes
Gaspar de Crayer (1584-1669)
Anton van Dyck (1599-1641).
Michael Sweerts (1624-1664)
Caravaggistes flamencs: Gerard Seghers (1591-1651), Theodor Rombouts (1597-1637), Jan Janssens (1590-c. 1650).
Pintors de Preziosenwände: Frans Franken II (1581-1641), Willem van Haecht (1593-1637), David Teniers II (1610-1690), Jan Brueghel I.
Els mestres de la taula parada.
4. UNA PROPOSTA DIVERSA: LA PINTURA A LES PROVÍNCIES UNIDES
Una invitació a mirar
Del complexe a l’afirmació: una teoria artística no-vasariana
Un naturalisme gairebé verídic
Estètica catòlica vs. protestant
5. LA PINTURA D’HISTÒRIA
Pieter Lastman (1583-1633)
Jan Lievens (1607-1674)
Rembrandt van Rijn (1606-1669)
Des del taller de Reembrandt:
Gerrit Dou (1613-1675); Isack Jouderville (ca. 1612-a.1648); Govert Flinck (1615-1660); Ferdinand Bol (1616-1680); Jan Victors (1619-post 1676); Gerbrand van den Eeckhout (1621-1674); Samuel van Hoogstraten (1627-1678); Carel Fabritius (1622-1654); Nicolaes Maes (1634-1693); Barent Fabritius (1624-1673); Arent de Gelder (1645-1727)
6. LA PINTURA DE GÈNERE
Haarlem: Frans Hals (1581/5-1666), Isaak (1591-1649) i Adriaen van Ostande (1610-1685).
Delft: Pieter de Hooch (1629-p.1688) i Johannes Vermeer (1632-1675)
Dordrecht: Nicholas Maes i Samuel van Hoogstraeten
Leiden: Jan Steen (1625/6-1679), Gerard Dou, Gabriel Metsu ( 1629-1667) i Frans Mieris el Vell (1635-1681).
Deventer: Gerard ter Borch (1617-1681) i Caspar Netscher (1635/6-1684)
Amsterdam: Jacob van Loo
Els paisatgistes: Hendrik Averkamp (1585-1634), Essaias van de Velde (c. 1590-1630), Hercules Seghers (1589/90-c. 1635), Aelbert Cuyp (1620-1691), Jan van Goyen (1596-1656), Meindert Hobbema (1638-1709), Philips Koninck, Salomon van Ruysdael (1600/3-1670), Jacob van Ruisdael (1628/9-1682), Paulus Potter (1625-1654).
Els paisatgistes italianitzats: Pieter van Laer (1599-p. 1642), Jan Asselyn (c. 1615-1652), Nicolaes Berchem (1621/2-1683), Karel Dujardin (c. 1626-1678), Jan Baptist Weenix (1621-1660/1), Adam Pynacker (c. 1620-1673).
Pintors d’arquitectures: Pieter Saenredam (1597-1665), Gerard Houckgeest (c. 1600-1661), Emmanuel de Witte (1616/8- 1692).
Pintors de natures mortes: Pieter Claesz (1597/8-1661), Willem Heda (1599-1680/82), Willem Kalf (1619-1693)
7. Epíleg: Mirar a la Vermeeriana manera: els universos entotsolats de Vilhelm Hammershoi i Edward Hopper.
Encara que aquests criteris semblin superats en l'actual era de la post-universitat (per raons d'autoestima i de respecte als estudiants i a la pròpia professió, el professor en aquest cas no és partidari ni de l'aprovat general ni de l'excel·lent general), la valoració de l'aprofitament del curs es farà en base a una combinació d'originalitat i rigor. L'originalitat del discurs ben elaborat (en formats oberts) fet amb veu pròpia i evitant el tan recurrent recurs del retalla i enganxa o el reciclat d'idees alienes sense reconeixer-les; i el rigor del coneixement de la matèria almenys al nivell d'un estat de la qüestió obtingut dels materials exposats a l'aula i del diàleg, almenys, entre un parell o tres de materials bibliogràfics de qualitat.
Si bé l'assitència no és obligatòria aquesta s'ha d'acreditar en un percentatge raonable si es vol seguir el sistema d'avaluació de treballs (entorn del 70% ). En cas de no assitistència en aquest percentatge, l'avaluació prevista és l'examen final.