1. 4. Unitats formatives
2. En el procés de concreció i desplegament del pla docent de l’assignatura, cal partir dels descriptors que apareixen al Pla d’Estudis. Són els següents:
3. La comunicació a les organitzacions: naturalesa, modalitats, condicionants. El sistema de relacions : clima i cultura. Participació en la gestió institucional i nivell d’autonomia institucional. Presa de decisions : fases, models, estils. La innovació i la presa de decisions: resistències al canvi. El treball en equip i la seva influència en el grup. Anàlisi i tractament de problemes i conflictes.
4. Aquesta primera concreció és estructurada i organitzada en una proposta formativa que consta de 5 unitats formatives, més una d’introductòria
5. UF0. Introducció a l’assignatura
6. 1. Viatge a l’interior d’una organització educativa.
7. Dimensió tècnica i dimensió relacional
8. 2. La cultura de l’organització
9. Anàlisi i intervenció sobre la cultura de l’organització.
10. 3. El treball de l’assignatura a partir de l’anàlisi de casos
11. UF1. La participació com a estratègia de desenvolupament.
12. 1. La creativitat, la participació i la millora continuada com a factors determinants d’una nova cultura institucional
13. 2.Fonaments de la participació: concepte, models, etc.
14. 3.Realitats, dèficits, problemes i reptes de futur dels models participatius.
15. 4. Vers la consolidació d’una cultura participativa.
16. UF2. El treball en equip a les institucions educatives.
17. 1. De l’individu al grup: gènesi de l’equip de treball
18. 2.Fonaments del comportament dels equips: condicionants externs i recursos interns
19. 3.Identitat de l’equip: estructura, processos, activitat
20. 4. Poder i política en els equips: les coalicions
21. 5. Dinamització i lideratge del treball en equip
22. 5.1. Recursos i tècniques per al treball en grup
23. 5.2. Conèixer i treballar els rols
24. 5.3. Afavorir el diàleg
25. 5.4. Valorar el treball en grup
26. UF3. Alguns factors a considerar en la construcció d’una cultura col.laborativa a les institucions educatives.
27. 3.0 Percepcions interpersonals
28. 3.0.1. La formació d’impressions entre les persones
29. 3.0.2. Com ens perceben i com ens creiem percebuts al si de l’organització.
30. 3.0.2. Vers el canvi de percepcions personals errònies.
31. 3.1. Presa de decisions en grup: les reunions
32. 3.1.1. Variables que incideixen en la presa de decisions
33. 3.1.2. Procediments de presa de decisions en grup
34. 3.1.3. Fonaments de les reunions: entre l’eficiència i la satisfacció
35. 3.1.4. Preparació i desenvolupament d’una reunió
36. 3.1.5. Presidència i dinamització de reunions.
37. 3.2. Gestió de la comunicació: xarxes i canals.
38. 3.2.1. Comunicació, informació i comportament organitzatiu
39. 3.2.2. Xarxes, canals i barreres de la comunicació
40. 3.2.3. Tipologia de comunicacions
41. 3.2.4. La millora de la comunicació: l’organització comunicant
42. 3.3. Resolució de conflictes
43. 3.3.1. Les institucions educatives com a escenaris de conflictes
44. 3.3.2. De la comprensió a la intervenció: la conducta davant del conflicte
45. 3.3.3. Estratègies de resolució col.laborativa de conflictes.
46. 3.3.4. La mediació.
47. 3.4. Motivació
48. 3.4.1. Expectatives i insatisfaccions : determinants de la conducta organitzacional.
49. 3.4.2. Necessitats de les persones a les organitzacions
50. 3.4.3. La millora de la motivació.
51. 3.5. Atenció als nous membres: socialització institucional
52. 3.5.1. La introducció en la cultura institucional
53. 3.5.2. Procés de socialització i compromís amb la institució
54. 3.5.3. L’atenció específica als membres de la comunitat
55. 3.5.4. Estratègies d’atenció als nous membres
56. UF4 Desenvolupament d’habilitats comunicatives
57. 4.1. Habilitats per parlar en públic
58. 4.2. Habilitats per escoltar
59. 4.3. Habilitats per fer preguntes
60. 4.4. Habilitats per comunicar-se buscant resposta: la consulta
61. 4.5. Habilitats per afrontar objeccions i resistències
62. 4.6. Habilitats per emetre crítiques
63. 4.7. Habilitats per acceptar crítiques, hostilitats i atacs verbals
64. 4.8. Habilitats per la realització d’entrevistes disciplinàries
65. 4.9. Habilitats per a la mediació en els conflictes
66. 4.10. Habilitats per comunicar-se sense paraules : comunicació no verbal
67. 4.11. Habilitats per canviar d’estil comunicatiu: agressiu. inhibit, assertiu
68. 4.12. Habilitats per comunicar-se amb missatges personals
69. 4.13. Habilitats per comunicar-se tot esperant resposta: la consulta
70. 4.14.........................
71. UT5. El pas a l’acció: de la capacitació tècnica al compromís personal.
72. 5.1. Implicacions ètiques inherents als models participatius: ètica individual i ètica institucional.
73. 5.2. Col.laborar o competir: als servei de quines finalitats es posen les tècniques de treball en equip.
74. 5.3. El futur de la direcció d’equips participatius: la formació per a lideratge democràtic
Mètodes docents:
5. Metodologia
La metodologia de treball que es preveu per a l’assignatura en fonamenta en quatre grans tipus d’activitat.
a) La realització de classes magistrals a càrrec del professor, en sessions de gran grup, destinades a l’exposició dels aspectes de fonamentació del programa
b) La realització d’un treball de fonamentació, observació, anàlisi i reflexió sobre aspectes de la dinàmica de funcionament quotidià de les institucions educatives, sota el guiatge i la tutoria del professor, d’acord amb els criteris de realització i de correcció que s’exposaran oportunament.
c) La lectura de textos i altres fonts bibliogràfiques citades a la bibliografia específica de cada tema, així com d’altres referències (procedents de revistes especialitzades, recerca específica, CD’s, videos, etc.) necessàries per tal de fonamentar adequadament la realització del treball anterior.
d) La realització de pràctiques d’aula de desenvolupament d’habilitats comunicatives arran del treball realitzat i de les propostes i aspectes que es recullen a la UT4 del programa.
Tipus d'exàmens:
6. Avaluació
El sistema d’avaluació que es proposa per a l’assignatura es desprèn dels objectius que la inspiren alhora que intenta ser coherent amb els diversos tipus d’activitats d’aprenentatge realitzades.
6.1. Aspectes a Avaluar
Es plantegen dues modalitats d’avaluació a les quals l’estudiant pot acollir-se lliurement, en funció de les seves possibilitats de dedicació a l’assignatura, cada estudiant
6.1.1. Avaluació final
Es realitzarà una prova final, que constarà de 10 preguntes relacionades amb els continguts del temari, cadascuna de les quals es valorarà amb 1 punt.
La prova final és idèntica per a tots els estudiants, segueixin o no l’avaluació continuada
6.1.2. Avaluació continuada
Els estudiants que ho desitgin podran optar per un sistema d'avaluació que eximeix de la realització de la prova final. Per acollir-se a aquesta possibilitat, els estudiants hauran de lliurar, en la data prèviament assenyalada, un document personal que acrediti el treball realitzat en relació al tema que es tracti.
D’aquests treballs pràctics,
a) 3 es basen en lectures (permetran obtenir un màxim de 5 punts)
b) 2 es basen en la descripció i l’explotació d’un cas pràctic (màxim, 2 punts)
c) 1 es basa en el disseny d’una dinàmica d’aula per al treball d’una habilitat comunicativa (1 punt pel disseny i 1 punt per la posada en pràctica a l’aula). Aquesta activitat es podrà realitzar en equips de 2 persones
d) 2 són de lliure elecció de l’estudiant d’entre les proposades pel professor en el decurs de l’assignatura o bé a proposta de l’estudiant.
A l’inici del curs es fixaran les dates de lliurament dels diversos tipus de treballs pràctics. Únicament seran vàlids el treballs que hagin estat lliurats en la data fixada. No s’admetran treballs presentats fora de termini.
En el cas que un estudiant hagi obtingut qualificació final positiva en la modalitat d'avaluació continuada i desitgi presentar-se a la prova final, aquesta és una oportunitat de millora. En cap cas no implicarà disminució
A. Treballs pràctics que es basen en lectures
Els treballs pràctics basats en lectures tenen un valor màxim de 1,5 punts (lectures 2 i 3) i de 1 punt (lectura 1). Permeten obtenir, per tant, un màxim de 5 punts.
Els criteris de correcció que es valoraran són:
a) Capacitat de síntesi de l’aportació
b) Selecció i contrastació amb altres lectures o aportacions complementàries (s’hauran d’adjuntar al treball)
c) Grau d’elaboració i de correcció formal
d) Participació i intervenció en les sessions d’aula a partir dels treballs
B. Treball basat en l’elaboració i explotació d’un cas.
El treball consta de dues parts, per cadascuna de les quals es podrà obtenir un màxim d’1 punt. Es lliuraran instruccions específiques per a la realització de cadascuna de les parts
La primera part es fonamenta en el mètode de relats. El treball ha d’ésser lliurat durant el primer mes de curs.
La segona part del treball constitueix una reflexió arran del cas.
Els estudiants que no lliurin la primera part en la data assenyalada, renuncien a aquesta modalitat d’avaluació.
C. Disseny d’una dinàmica d’aula per al treball d’una habilitat relacionada amb el programa de l’assignatura.
La dinàmica habitual de les classes es basarà en la realització d’activitats pràctiques a l’aula per il.lustrar, exemplificar o simular els aspectes treballats a l’assignatura.
L’activitat pràctica que es proposa consisteix a dissenyar una activitat d’aula (incloent-hi l’elaboració de materials) per a treballar algun aspecte de l’assignatura. Ha de ser una activitat que pugui ésser duta a la pràctica en 30 minuts.
Les darreres sessions de classe es dedicaran a la posada en pràctica d’aquestes activitats.
D. Activitats de lliure elecció per part dels estudiants.(fins a 2 punts)
Els estudiants que ho desitgin podran presentar fins a dues activitats que responguin als interessos i motivacions de cadascú.
El professor anirà suggerint possibles activitats al llarg del trimestre, d’entre les quals es estudiants poden triar aquelles que més s’adiguin als seus interessos.
A banda de les activitats assenyalades pel professor, els estudiants poden fer les seves pròpies propostes, per a les quals han de comptar amb la tutorització del professor. No s’admetrà la presentació d’activitats que no hagi estat tractada prèviament amb el professor.
A banda de les propostes que es faran a classe, algunes possibilitats genèriques pel que fa a aquest apartat són:
** Recull, sistematització i ampliació de la bibliografia presentada a classe.
** Recull i comentari global d'articles en relació a un tema
** Proposta d'explotació educativa d'un llibre, pel.lícula, pàgina web, atc
** Treball d'anàlisi i proposta d'intervenció arran d'una realitat organitzativa, etc.
6.1.3. Lliurament dels treballs.
Els treballs d’avaluació continuada poden ésser lliurats en paper o en format electrònic.
6.1.4. Registre de qualificacions.
A mesura que es vagin lliurant les activitats i el professor les vagi corregint, es consignarà la qualificació al registre d’activitats d’avaluació continuada.
El comentari dels treballs d’avaluació continuada es farà de manera individualitzada, en horari de tutoria..
6.1.5. Avaluació de setembre
En el cas que a un/una estudiant li quedi pendent l’assignatura, pel tal d’obtenir una avaluació positiva al setembre haurà de :
a) superar una prova teòrico-pràctica que serà comuna per a tots els alumnes que es presentin a aquesta convocatòria.
b) presentar els treballs o les activitats que hagin estat pactades al juny/juliol amb el professor.