Trobem diferències entre les llengües en les relacions que estableixen entre certes parts del cos i determinades emocions o estats psicològics. En català solem relacionar-los amb el cor (trencar el cor a algú vol dir causar-li una gran aflicció); però això no ha de ser igual en totes les llengües, que poden tenir el fetge o un altre òrgan intern com a seu de les emocions. Notem que en català, quan volem dir a algú que no s’amoïni gaire per alguna cosa, li diem: no t’hi posis pedres al fetge!, i si fem un gran esforç correm el risc de treure el fetge per la boca. En canvi, sentiments com l’amor o l’angoixa, els situem més aviat al cor, igual que alguns estats físics relacionats amb l’aparell digestiu (coragre).

En la cultura xinesa la vesícula biliar o bufeta de la fel, dan, és un òrgan amb una simbologia important, en el qual es considera que es troba el coratge, el valor, l’audàcia. Una anècdota il·lustra el paper destacat que té en aquesta cultura.

Un investigador xinès que vivia als Estats Units va contraure una malaltia a la vesícula biliar. El metge va comunicar a l’afectat i la seva dona que caldria tractament quirúrgic. Després de l’operació els va explicar que li havien extirpat la vesícula. El malalt i la seva dona van quedar commocionats i sorpresos perquè el metge no els ho havia dit abans de l’operació. Possiblement la causa d’aquesta sorpresa es va originar en un malentès, ja que quan el metge els va dir que caldria fer tractament quirúrgic l’extracció de la vesícula biliar es donava per entesa; la parella xinesa, però, no ho va entendre així.

Segons un refrany xinès, “Tot sembla difícil a algú sense vesícula biliar”. En aquesta llengua també es diu que “el cos d’un heroi és tot vesícula biliar”. S’entén, doncs, la reacció de la parella xinesa.

La importància de la vesícula biliar respon al paper que se li atorga en la medicina xinesa, on es considera l’òrgan de la justícia, d’on emanen els judicis i les decisions, i per això determina l’atreviment o la timidesa d’una persona. Aquell que té una vesícula forta és probable que tingui calma davant l’adversitat, el perill o la tragèdia. Aquell que té una vesícula feble és probable que pateixi confusió emocional sota l’impacte d’estímuls negatius, i, per tant, és més probable que tingui insomni i malsons, per exemple.

En aquesta tradició, la vesícula està estretament vinculada al fetge: la malaltia de l’un afecta l’altre. Psicològicament, el fetge és l’òrgan que s’ocupa de la contemplació i la reflexió, però el judici i la decisió corresponen a la vesícula. També té una relació especial amb el cor, xin, l’òrgan que governa les activitats mentals i psicològiques. D’altra banda, el cor en la tradició xinesa és l’òrgan que guia el pensament i el comportament, però també emmagatzema els sentiments; és la seu de les activitats cognitives i afectives. Això contrasta amb la clara dicotomia que s’estableix en les cultures occidentals entre el cap i el cor.

Font: Nin Yu, From Body to Meaning in Culture. Amsterdam / Philadelphia: John Benjamins Publishing Company.