Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Els robots submarins de la UdG, clau per a conèixer i protegir espècies que viuen a gran profunditat

Un estudi constata que l'ús combinat d'estacions de recepció acústica fixes i de robots submarins permet investigar millor els organismes que habiten al fons marí. Aquests avenços tecnològics poden tenir un paper important en la recuperació d’aquestes espècies.

L'exploració dels ecosistemes marins dona més i millors resultats si es disposa de tecnologies que permetin investigar a gran profunditat i amb el temps il·limitat. En l’actualitat, existeixen unes estacions de recepció acústica que estan fixades al fons marí. Aquestes estacions són una bona opció perquè ofereixen una gran resolució temporal però també presenten inconvenients: tenen un elevat cost de desplegament i la seva exploració es limita a la zona de fondeig. Per això, és essencial combinar el seu ús amb els vehicles submarins autònoms o operats remotament –coneguts com a ROV i AUVs–, amb els quals es poden recórrer distàncies majors.

Aquesta és la principal conclusió d'un estudi elaborat per un equip de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Girona (UdG). El treball s’acaba de publicar a la revista Science Robotics. Els autors de la recerca han comprovat que els robots submarins són clau gràcies a la seva gran flexibilitat i rapidesa d'operació i a la possibilitat de cobrir àrees d'estudi molt més extenses.

Aquesta millora de la capacitat operacional facilita la recollida d’informació biològica i ecològica relacionada amb els patrons d'activitat d'organismes marins que viuen al fons marí o a prop (demersals). Això també permet avançar en accions de recuperació de les seves poblacions, gran part de les quals pateixen com a conseqüència de l'explotació humana.

"La utilització dels AUVs disminueix notablement els costos de l'obtenció de dades del fons marí, no només per la reducció d'infraestructura necessària sinó també per la possibilitat d'utilitzar-ne diversos simultàniament en una mateixa campanya", indica l’investigador del grup de recerca ViCOROB de la UdG i responsable del robot Girona 500, Marc Carreras. En aquest sentit, l’investigador afegeix: "Aquesta tecnologia serà essencial en el futur i, per aquest motiu, des del laboratori de robòtica i visió submarina estem desenvolupant noves capacitats que permetin tenir vehicles més autònoms i adaptables a les aplicacions".

"Mitjançant la instal·lació de sensors acústics a 33 escamarlans –una espècie icònica per a les pesqueries europees– i l'ús d'una xarxa d'instruments robòtics, hem pogut conèixer, per primera vegada, els seus patrons de moviment en profunditats de 400 metres", celebren els investigadors de l'ICM-CSIC Joan Navarro i Joan Baptista Company, líders del projecte RESNEP en el qual s'ha emmarcat part de la feina experimental realitzada per a l'elaboració de l'estudi.


Campanyes a la Costa Brava
Entre l'any passat i l’actual, s’han realitzat tres campanyes oceanogràfiques en una àrea pilot de reserva de pesca situada en un dels principals caladors d'escamarlà a l’Estat: la zona marina situada entre Roses i Palamós, a la Costa Brava. També s’han dut a terme proves prèvies de validació tecnològica a l’observatori submarí Obsea, operat per la UPC i situat  a 4 kilòmetres del port de Vilanova i la Geltrú, a 20 metres de profunditat.

L'estudi aborda també les dificultats per seguir les espècies a grans profunditats i proposa solucions com ara l'ús de vehicles autònoms en aplicacions d'acústica submarina i algoritmes basats en el càlcul de probabilitats per àrea de detecció. "Aquest experiment de camp pioner en l'àmbit mundial presenta un salt qualitatiu molt important per a l'estudi d'aquest tipus d'espècies en el seu propi hàbitat, aportant nous mètodes i pràctiques per al correcte monitoratge d'espècies marines presents al mar profund", assenyalen Jacopo Aguzzi i María Vigo, investigador i doctoranda del ICM-CSIC, per als que "aquest tipus d'estudis són essencials per establir polítiques de conservació i dur a terme una correcta gestió dels recursos marins naturals".

Col·laboració interdisciplinària
A part de l'ICM-CSIC, la UPC i la UdG, també han participat en l’elaboració de l'estudi investigadors del Monterey Bay Aquarium Research Institute (MBARI) de Califòrnia (EUA), l'Institut Supérieur de l'Électronique et du Numérique (ISEN Yncréa Ouest) de Brest (França) i l'Oslo Metropolitan University (OsloMet) d'Oslo (Noruega), aportant perfils tecnològics i ecològics complementaris i essencials per afrontar els reptes del futur en el camp de  l'estudi de mars i oceans.

 

Article de referència
Masmitja, J. Navarro, S. Gomariz, J. Aguzzi, B. Kieft, T. O’Reilly, K. Katija, P. J. Bouvet, C. Fannjiang, M. Vigo, P. Puig, A. Alcocer, G. Vallicrosa, N. Palomeras, M. Carreras, J. del Rio, J. B. Company, Mobile robotic platforms for the acoustic tracking of deep-sea demersal fishery resources. Sci. Robot. 5, eabc3701 (2020). Consulta l’article.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.