Aquest grup, els últims anys, ha constatat que l’estudi de la llengua escrita o dels nivells formals no permetia explicar adequadament les tensions i les dinàmiques contemporànies relacionades amb la llengua. S’ha comprovat com l’alfabetització generalitzada, la gran mobilitat poblacional i l’avenç del multilingüisme, així com l’impacte de les noves tecnologies i les xarxes socials, interferia substancialment en els processos de legitimació i d’organització social que sostenen, en definitiva, les llengües.
La investigació que proposem se centra en la gestió dels sentiments vers la llengua catalana i la seva estandardització per part de la població catalanoparlant d’alguns territoris molt perifèrics. Creiem que les actituds lingüístiques dels individus i les comunitats depenen absolutament de factors emocionals, que es relacionen amb la vivència de la llengua pròpia, amb la construcció de les identitats individuals i col·lectives, i amb una llarga llista d’elements que recorren transversalment des de la dialectologia fins a la psicologia social.
Aquest projecte pretén avançar en un terreny poc transitat, que connecta els estudis lingüístics i filològics amb l’antropologia, la sociologia i la psicologia social. Per aquest motiu, s’ha constituït un equip d’investigació transversal amb especialistes d’àmbits diferents, relacionats amb la fixació de l’estàndard català, la descripció de la variació dialectal, la conceptualització sociolingüística i l’estudi de la representació social dels atributs col·lectius.