Maximiliano Fuentes és doctor en Història Contemporània i professor a la Universitat de Girona, on dirigeix la càtedra Walter Benjamin, Memòria i Exili. Ha estat investigador visitant en l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, la Freie Universität, la Universidad de Buenos Aires, la Universidad Nacional de San Martín i professor visitant en la Università di Bologna. Destaca com a investigador en història política i intel·lectual espanyola i europea del segle XX, amb més de cinquanta articles i capítols de llibre. Ha dedicat una part rellevant dels seus estudis a la figura d'Eugeni d’Ors i a l'estudi de l'impacte de la Primera Guerra Mundial a Espanya. Entre els seus últims treballs destaquen España en la Primera Guerra Mundial. Una Movilización cultural (2014), A Civil War of Words. The cultural impact of the Great War in Catalonia, Spain, Europe and a glance to LatinAmerica (2016, editat amb Xavier Pla y Francesc Montero), Un viaje por los extremos. Eugenio d’Ors en la crisis del liberalismo (2017), Ideas comprometidas. Los intelectuales y la política (2018, editat amb Ferran Archilés), Spain and Argentina in the First World War. Transnational Neutralities (2021) y La Patria hispana, la raza latina: política y cultura entre España, Italia y Argentina (1914-1945) (2021, editat amb Patrizia Dogliani).

Joaquim Maria Puigvert és doctor en Història i professor titular de la Universitat de Girona, on dirigeix la Càtedra Martí Casals de medicina i salut en l’àmbit rural. A més forma part del grup de recerca consolidat «Institucions, Treball i Gènere» de la Universitat de Barcelona. Especialitzat en la història social i cultural, ha dirigit els seus treballs en l'estudi dels relacionis entre l'Església i la societat en èpoques moderna i contemporània a Catalunya. D'altra banda, s'ha centrat en l'anàlisi de les professions liberals en el món contemporani, des d'una perspectiva sociocultural, amb especial atenció als orígens socials i a les trajectòries de professionals de la medicina, arquitectura, farmàcia i veterinària. D'entre les seves nombroses publicacions, on abunden articles de revista i capítols de llibre sobre professions liberals catalanes, destaquen els llibres Església, territori i sociabilitat als segles XVII-XIX (2001), Josep Danés i Torras. Noucentisme i regionalisme arquitectònics (2008), Materials per a l’estudi de la masia de Josep Danés i Torras (2010, en colaboración con Jeroni Moner) y Pere Alsius i Torrent (1839-1915): un farmacèutic entre la Renaixença literària i la científica (2016). També ha comissariat l'exposició La Mancomunitat de Catalunya a les Terres de Girona (2014, editat amb Narcís Figueras). A finals de 2018 va coordinar el llibre Balnearios, veraneo, literatura. Agua y salud en la España contemporánea (editat amb Narcís Figueras).

Per a més informació i publicacions, visiteu la seva pàgina personal .

Francesc Montero és doctor en Filologia catalana, tècnic de recerca i gestor de projectes en el Institut de Llengua i Cultura Catalans (Universitat de Girona), amb experiència en gestió de projectes de recerca nacionals i internacionals i en la coordinació de congressos acadèmics i divulgatius. També és membre de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona. Així mateix, combina la seva activitat investigadora amb la docència, en qualitat de professor associat. Les seves recerques s'han centrat en l'estudi del periodisme literari català, especialment durant la Primera Guerra Mundial i el període d'entreguerres. Són nombroses les publicacions entorn a les figures de Manuel Brunet i Josep Pla, amb l'edició i publicació de diverses obres, destacant Manuel Brunet (1889-1956). El periodisme d’idees a l’ull de l’huracà (2016). Així mateix, ha editat les obres Cosas vistas, cosas leídas. La edad de oro del periodismo literario en Cataluña, España y Europa (1906-1936) (amb Xavier Pla, 2014), A Civil War of Words: The cultural impact of the Great War in Catalonia, Spain, Europe and Latin America (amb Xavier Pla, Maximiliano Fuentes i Peter Lang, 2016) y En el teatro de la guerra. Cronistas hispánicos en la Primera Guerra Mundial (con Xavier Pla, 2019). Alhora, ha comissariat exposicions sobre l'impacte de la Gran Guerra a Catalunya: «Flames a la frontera. Catalunya i la Gran Guerra» (amb Maximiliano Fuentes, Museu d'Història de Catalunya, 2018) y «Mig Europa cau. Impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra» (Fundació Josep Pla, 2017-2018).

Per a més informació i publicacions, visiteu la seva pàgina personal.

Patrizia Dogliani és doctora en Història Contemporània i catedràtica d'Història en la Università di Bologna. Al llarg de la seva carrera ha realitzat diverses estades en universitats de tot el món com a investigadora i professora: European University Institute, Harvard University, Nova York University, Freie Universität, The University of Sydney, Melbourne, Western Austràlia, la Australian National University (Canberra) i la EHESS de París. També ha treballat per al Ministère de l’Enseignement Supérieur, de la Recherche et de l’Innovation francès. És especialista en història comparada d'Europa del segle XIX i XX, amb especial atenció a l'estudi del feixisme i el socialisme. Així mateix, també ha treballat en la història del municipalisme i el welfare local i la història i memòria pública dels conflictes del segle XX. D'entre més d'un centenar de publicacions acadèmiques, destaquen els monogràfics L'Italia fascista 1922-1940 (1999), Tra guerre e pace. Memorie e rappresentazioni dei conflitti e dell’Olocausto nell’Occidente contemporaneo (2001), Il fascismo degli Italiani. Una storia sociale (2008, amb traducció al castellà el 2017), Le socialisme municipal en France et en Europe de la Commune à la Grande Guerre (2018) y Un partito di giovani. La gioventù internazionalista e la nascita del Partito comunista d'Italia (1915-1926) (con Luca Gorgolini, 2021); així mateix, cal destacar l'edició de les recents obres col·lectives Itinerarios reformistas, perspectivas revolucionarias (amb Maximiliano Fuentes y Àngel Duarte, 2016), Democrazia insicura. Violenze, repressioni e stato di diritto nella storia dell'Italia repubblicana, (amb Marie-Anne Matard-Bonucci, 2017), Internazionalismo e transnazionalismo all'indomani della Grande guerra (2020) y La Patria hispana, la raza latina: política y cultura entre España, Italia y Argentina (1914-1945) (en premsa, editat amb Maximiliano Fuentes).

Per a més informació i publicacions, visiteu la seva pàgina personal.

José Manuel Sobral és historiador i doctor en Antropologia. És investigador principal de l'Institut de Ciências Sòcies de la Universdade de Lisboa, a més d'haver exercit com a professor d'Història Medieval i Història Contemporània de Portugal en la Faculdade de Lletres de la mateixa universitat. Entre els anys 2001 i 2006 va ser President de la Associação Portuguesa de Antropologia. Al llarg de la seva carrera ha estudiat les estructures socials de les realitats locals i, en el camp dels estudis rurals, ha estudiat els processos relacionats en polítiques patrimonials. També ha estudiat la formació de la identitat nacional portuguesa en una perspectiva comparada i, en els últims anys, ha dedicat estudis a la relació entre nacionalisme i cuina, les epidèmies (grip de 1918), els sentiments nacionals d'immigrants a Portugal, el racisme i les desigualtats de gènere. D'entre les seves publicacions, on compta amb nombrosos articles de revista i capítols de llibre, cal destacar Trajectos: o Presente e o Passado na Vida de uma Freguesia da Beira (1999), A Pandemia esquecida: olhares comparados sobre a “Pneumónica” (amb María Luísa Pedroso de Lima, Paula Castro y Paulo Silveira e Sousa, 2009), Portugal, Portugeses: Uma Identidade Nacional (2012), Sina Social Cigana: História, Comunidades, Representações e Instituciões (amb Manuel Carlos Ferreira da Silva et. al.) i l'edició de Food between the Country and the City: Ethnographies of a Changing Global Foodscape (con Nuno Domingos y Harry G. West, 2014). Molt recentment, ha publicat articles sobre la grip de 1918 i la COVID-19, «Confrontos geopolíticos em tempo de pandemia» (Revista Militar, 2620, 2020) y «Duas Pandemias: Um Esboço Comparativo entre a “Pneumónica” 1918-19 e a COVID-19» (Revista Medicina Interna, vol. 27, 3, 2020).

Per a més informació i publicacions, visiteu la seva pàgina personal .

Paula Bruno és Doctora en Història i Professora a la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Buenos Aires i Magíster en Investigación Histórica per la Universidad de San Andrés. És fundadora i Directora Académica de la Red de EStudios Biográficos de América Latina (REBAL) i ha dirigit el Departamento de Estudios Históricos y Sociales de la Universidad Torcuato Di Tella. Ha estat investigadora o professora visitant de les següents cases d'estudi: École des Hautes Études en Sciences Sociales de París, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Instituto de Investigaciones Dr. José María Luis Mora (Ciudad de México), Universidad Nacional Autónoma de México, Università degli Studi di Venezia “Ca’ Foscari”, Instituto Iberoamericano de Madrid, Madrid Institute for Advanced Study, Università degli Studi di Verona,i Universidad Complutense de Madrid. S'especialitza en Històrica Cultural Iberoamericana, Historiografia, Història del Pensament Argentí i Americà i MEtodologia dels Estudis Històrics i Socials. Ha publicat més de 40 articles i capítols de llibre a Alemanya, Xile, Mèxic, Estats Units, Espanya i Itàlia. Entres els seus llibres, destaquen: Paul Groussac. Un estratega intelectual (2005), Pioneros culturales de la Argentina. Biografías de una época,1860-1900 (2011), Martín García Mérou. Vida intelectual y diplomática en las Américas (2018), Ha dirigit les següents obres col·lectives: Visitas culturales en la Argentina (1898-1936) i Sociabilidades y vida cultural en Buenos Aires, 1860-1930 (ambdós publicats el 2014). Ha rebut premis per les seves obres, entre ells: Premio Pensamiento de América “Leopoldo Zea”, Premio Especial “Eduardo Mallea” i Premio “Gregorio Weinberg”.

Per a més informació i publicacions, visiteu la seva pàgina personal. 

Laura Palermo és Biòloga i Doctora en Virologia per la Cornell University. És professora del programa de Biologia Humana en el Hunter College de la City Unviersity of Nova York. És membre de la American Society of Virology. Anteriorment, va cursar estudis postdoctorals en el Weill Cornell Medicine, va ser Research Scientist en el Columbia Medical Center i Instructor al Weill Cornell Medicine, on també va exercir com a professora. Així mateix, ha exercit docència en la New School de Nova York sobre història de la ciència, amb especial atenció a la història global de les malalties, els virus i les vacunes i història de la medicina. En 2019, va ser distingida amb el The New School Distinguished Teaching Award. És especialista en virus, microbiologia, salut pública i global i història global de les malalties, amb més de vint articles sobre virologia en les principals revistes de referència de l'àmbit com Nature Cell Biology, Scientific Reports o Journal of Virology.

Per a més informació i publicacions, visiteu la seva pàgina personal. 

Federico Finchelstein és doctor en Història per la Cornell University i professor en la New School for Social Research, on dirigeix el Janey Program in Latin American Studies, i el Eugene Lang College. També ha estat professor en la Brown University (Providence). Finchelstein és especialista en feixisme, populisme, guerra bruta, l'Holocaust i la història dels jueus, a Amèrica Llatina i Europa, a través de mirades comparades. Les seves publicacions han estat traduïdes a l'espanyol, italià, portuguès, xinès, hongarès, coreà i turc. A més de comptar amb més de cinquanta articles acadèmics publicats en revistes de tot el món sobre el Feixisme, el populisme d'Amèrica Llatina, la relació entre història i teoria política, la Guerra Freda, el Genocidi i l'Antisemitisme, ha col·laborat en periòdics i mitjans de comunicació de prestigi com The New York Times, The Washington Post, The Guardian, Clarín, El País, Politico, Folha de S. Paulo, Corriere della Sera, El Diario, Mediapart, Reuters i la CNN. D'entre les seves publicacions, destaca el recent A Brief History of Fascist Lies (2020), From Fascism to Populism in History (2017, amb traducció al castellà), El mito del fascismo. De Freud a Borges (2015), The Ideological Origins of the Dirty War. Fascism, Populism, and Dictatorship in twentieth century Argentina (2014, amb traducció al castellà), Transatlantic Fascism. Ideology, Violence and the Sacred in Argentina and Italy, 1919-1945 (2010, con traducción al español) y La Argentina Fascista (2008). També ha editat Authoritarian Intellectuals and Corporatism in Europe and Latin America (amb Antonio Costa Pinto, 2019).

Per a més informació i publicacions, visiteu la seva pàgina personal. 

Graduat en Història per la Universitat de Girona (2015), Màster Universitari en Recerca en Humanitats (2020). Ha iniciat els estudis predoctorals en el marc del projecte "De la gripe de 1918 a la COVID-19: un análisis histórico en Europa y América Latina", dirigit pel Dr. Maximiliano Fuentes.

Anteriorment, ha col·laborat a l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona, amb una beca de col·laboració en departaments universitaris del Ministerio de Educación y Formación Professional i en pràctiques curriculars. També ha compaginat la seva formació acadèmica com a becari a la Unitat de Gestió Documental Arxiu i Registre de la Universitat de Girona i ha participat en la consolidació i digitalització del fons històric del Col·legi Oficial de Metges de Girona.