Tesi doctoral de Lara Morcillo Sánchez: “La participació juvenil des de la perspectiva de les persones joves: Una aproximació qualitativa als relats, significats i experiències des de la pedagogia social crítica”. Dirigida pels Dr. Pere Soler Maso i per la Dra. Anna Planas i Llado.
La participació juvenil constitueix una dimensió
clau dels processos d’empoderament i de la transformació comunitària. Alhora
esdevé un camp d’anàlisi social i educatiu especialment rellevant en un context
neoliberal marcat per la precarització vital, l’individualisme i la
polarització política. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu analitzar els
processos de participació juvenil des de la perspectiva de les persones joves,
identificant-ne els significats, les experiències i els factors condicionants.
La seva finalitat es formular propostes orientades a la promoció d’una
participació significativa des de la pedagogia social crítica. La recerca
parteix de la necessitat de problematitzar el concepte de participació juvenil,
sovint abordat des d’una mirada normativa, adultcèntrica o idealitzada, i de
situar la veu de les persones joves com a eix central per a la seva
conceptualització i anàlisi.
La recerca s’estructura en dos estudis qualitatius
complementaris. El primer estudi, de caràcter exploratori, està centrat en
l’anàlisi dels imaginaris i significats associats a la participació juvenil en
dues comunitats configurades com a estudis de cas. A través d’una triangulació
metodològica que inclou entrevistes exploratòries, grups de discussió i relats
de vida, hi participen un total de quaranta persones joves. El segon estudi, de
caràcter analític, aprofundeix en les motivacions, els interessos i els factors
potenciadors i limitadors de la participació mitjançant entrevistes en
profunditat a tretze persones joves, incorporant un marc d’anàlisi que integra
condicionants individuals, comunitaris i estructurals.
Els resultats assenyalen que la participació
juvenil no constitueix una categoria dicotòmica ni homogènia, sinó un procés
complex, divers i situat, que adopta múltiples formes i intensitats al llarg de
les trajectòries vitals. Fa evident que participar genera beneficis rellevants
en termes d’aprenentatges, desenvolupament de competències, construcció de
vincles, sentiment de pertinença i empoderament individual i col·lectiu, però
també comporta costos, renúncies i contradiccions. Els processos participatius
es mostren fortament condicionats per factors estructurals com la precarietat
material, el desarrelament comunitari, l’individualisme, la meritocràcia i
l’adultcentrisme, així com per elements contextuals vinculats al territori, la
comunitat, els referents socioeducatius i les oportunitats reals de
participació.
Les conclusions de la tesi posen de manifest la
necessitat d’una definició situada i crítica de la participació juvenil, entesa
com una acció individual i col·lectiva orientada a la transformació de
l’entorn, que implica diferents formes, llenguatges, ritmes i nivells. Es
recomana garantir condicions materials dignes, espais i canals reals de
participació, reconèixer formes menys visibles de participació, incorporar la
mirada juvenil en la recerca i les polítiques, i fomentar espais comunitaris de
suport i reconeixement. La pedagogia social crítica es defensa com a eina
fonamental per promoure consciència, compromís i construcció d’estructures
sostenibles de participació en clau comunitària.
Lectura de la tesi: 08/04/2026 (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).