Tesi doctoral de Clàudia Coll Martinez: "Bandes oligoclonals d’IgM i cognició en persones amb Esclerosi Múltiple". Direcció: Dr. Lluís Ramió Torrentà, Dra. Ester Quintana Camps i Dr. Jordi Gich Fulla.
L’esclerosi múltiple (EM)
és una malaltia crònica i progressiva que afecta al sistema nerviós central i
que es caracteritza per la presència d’inflamació i neurodegeneració.
Representa la primera causa de discapacitat neurològica no traumàtica en joves
adults. Les alteracions cognitives apareixen en entre un 40 i un 65% dels casos
i tenen un gran impacte en el funcionament i la independència en la vida diària
i, per tant, en la qualitat de vida i l’estat d’ànim. Poden aparèixer des de
l’inici de la malaltia, en absència d’altres símptomes neurològics o en
pacients amb molt poca discapacitat, fins i tot en les fases prodròmiques de la
malaltia, anys abans del primer brot. Tant la prevalença com el perfil i la
severitat de les afectacions cognitives varien en funció del fenotip de la
malaltia, essent més freqüent en les formes progressives que en les
inflamatòries. Entre les funcions cognitives més comunament afectades s’hi
troben la velocitat de processament de la informació, l’aprenentatge i la
memòria, la memòria de treball, l’atenció dividia i sostinguda i les funcions
executives.
L’heterogeneïtat de l’EM
ha impulsat la recerca de marcadors clínics i biomarcadors que permetin
identificar aquells pacients amb pitjor pronòstic tan precoçment com sigui
possible. Diversos estudis evidencien que la síntesi intratecal d’IgM,
habitualment quantificada amb la presència de bandes oligoclonals d’IgM (BOCM),
i en concret la presència de BOCM lipidespecífiques (BOCM-LE), és un factor de
mal pronòstic de la malaltia, havent-se relacionat amb diferents indicadors
clínics i radiològics d’activitat de la malaltia.
Des del punt de vista
clínic disposar d’un biomarcador pronòstic a nivell cognitiu en el moment del
diagnòstic ens permetria abordar el deteriorament cognitiu més activament des
de l’inici de la malaltia i obtenir millors resultats.
En aquest treball s’ha
explorat el potencial valor pronòstic a nivell cognitiu de les BOCM-LE a curt i
a mig-llarg termini, mitjançant l’estudi de dues cohorts. Per a l’anàlisi a
curt termini s’ha fet un seguiment longitudinal de 4 anys des del diagnòstic de
la malaltia (n=44). L’estudi a mig-llarg termini s’ha fet transversalment amb
una cohort de 13 anys de temps mitjà d’evolució de la malaltia (n=99).
D’ambdues cohorts s’ha analitzat el paper de les BOCM-LE en la cognició i també
s’han comparat els pacients en els indicadors de severitat de la malaltia,
percepció subjectiva de dèficits cognitius, símptomes afectius i fatiga. Els resultats d’aquest treball suggereixen que
les BOCM-LE podrien ser un biomarcador útil en el moment del diagnòstic per a
predir les alteracions cognitives de les persones amb EM a llarg termini.
Lectura de la tesi: 27/03/2026 a la Sala de Graus de la Facultat d'Educació i Psicologia (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).
Notícies relacionades