Aquest article analitza com el turisme gastronòmic pot contribuir a la resiliència de les destinacions costaneres, especialment en contextos marcats per crisis econòmiques, mediambientals o socials. L’estudi parteix de la idea que l’orquestració estratègica del turisme gastronòmic (entenent-la com la coordinació d’agents, recursos i narratives) pot esdevenir una eina clau per reforçar la sostenibilitat i l’adaptabilitat d’aquestes zones.

Mitjançant una aproximació qualitativa basada en estudis de cas de diverses destinacions costaneres, l’article examina com les iniciatives de turisme gastronòmic han estat planificades i executades per diversificar l’economia local, reforçar la identitat cultural i augmentar la capacitat de resposta davant de canvis o impactes externs. El autor identifique diversos actors clau en aquest procés, com ara autoritats locals, productors alimentaris, restauradors, empreses turístiques i la comunitat local.

Un dels eixos principals de l’anàlisi és la capacitat del turisme gastronòmic per generar vincles entre el territori, la cultura local i l’experiència turística. La promoció de productes locals, plats tradicionals i pràctiques culinàries autèntiques no només atrau visitants, sinó que també reforça l’orgull comunitari i la continuïtat de sabers locals. A més, la integració del sector alimentari amb el turisme pot afavorir la creació de circuits curts de distribució, fomentar l’economia circular i reduir la dependència d’activitats més vulnerables com el sol i platja.

L’article també destaca la importància d’una gestió col·laborativa i flexible, on els diferents agents treballen junts per adaptar-se als reptes, com ara el canvi climàtic, la pressió turística estacional o les crisis sanitàries. En aquest sentit, el turisme gastronòmic es presenta com una alternativa resilient que permet mantenir l’activitat econòmica i preservar el valor cultural i ambiental del territori. Tanmateix, el autor adverteix que aquesta orquestració no és automàtica ni fàcil: requereix lideratge, visió a llarg termini, mecanismes de governança eficients i una veritable implicació de la comunitat local. Sense aquests elements, el turisme gastronòmic pot caure en la banalització o en la sobreexplotació.

En conclusió, l’article mostra que una orquestració curosa i inclusiva del turisme gastronòmic pot contribuir significativament a la resiliència de les destinacions costaneres, fent-les més diverses, sostenibles i capaces d’afrontar futurs incerts sense perdre la seva essència ni el seu capital cultural.

Pots accedir a l’article a través d’aquest enllaç:

https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/15022250.2025.2487885