En plena tendència cap a la desinstitucionalització i cap a un enfocament més familiar i comunitari de la protecció a la infància i l'adolescència, fet que suposa un autèntic canvi de
paradigma, la literatura científica internacional assenyala que la reunificació familiar dels infants que estan en acolliment familiar o residencial és fràgil. Les dades mostren que 1 de cada 5 infants experimenta reentrades al sistema de protecció en els 12 mesos posteriors a la reunificació familiar, arribant fins al 50 % en països com els Estats Units. Així doncs, les investigacions sobre aquest procés evidencien com la reentrada al sistema amb mesura de protecció dels infants i adolescents és freqüent i els riscos són considerables.

La tesi doctoral pretén estudiar els processos de reunificació familiar a Catalunya, analitzant els factors que faciliten o dificulten la consolidació del retorn, el paper de les intervencions professionals, recursos i serveis, i les percepcions dels joves i les seves famílies sobre aquests processos. Tot i que existeixen estudis internacionals, pocs, sobre aquest tema, falta evidència en el nostre país. L’estudi que es proposa no només respon a un buit documental específic de Catalunya i Espanya, sinó que també s’alinea amb les tendències d’investigació sobre la millora del benestar infantil des d’una perspectiva integral, que inclou la dimensió subjectiva del benestar i la satisfacció vital dels infants i adolescents.

En aquest context, la investigació presenta una alta rellevància social i científica, ja que aportarà evidència empírica actualitzada sobre la reincidència en mesures de protecció, integrarà la veu dels joves majors d’edat, de les famílies i dels professionals implicats, i proposarà millores en la pràctica i les polítiques públiques en línia amb els estàndards europeus. Així, contribuirà a avançar cap a un sistema de protecció a la infància més eficaç, preventiu i respectuós amb els drets de la infància.