La recerca “SIS Mirades”, liderada pel grup Liberi de la Universitat de Girona, posa de manifest el paper dels Serveis d’Intervenció Socioeducativa (SIS), Centres Oberts (CO), Esplais diaris o serveis d’acompanyament educatiu en el benestar emocional, educatiu i social dels infants i adolescents
En un acte emotiu i en què els i les infants i adolescents participants al projecte han estat els protagonistes, s’han presentat els resultats de la recerca “SIS Mirades. Els serveis socioeducatius de tarda: la perspectiva dels infants i dels professionals que hi treballen”, un estudi que ha analitzat el paper que tenen aquests espais en la vida dels infants i adolescents en contextos de risc social a Catalunya.
La recerca, desenvolupada entre els anys 2024 i 2026, ha estat liderada per Liberi, grup de recerca en Infància, Joventut i Comunitat de la Universitat de Girona, guanyadora de la convocatòria Social Research Call 2024 de la Fundació ”la Caixa”, que n’ha finançat el desenvolupament. També ha comptat amb la col·laboració de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència de la Conselleria de Drets Socials i Inclusió.
Un dels trets diferencials de l’estudi és que situa la veu dels infants i adolescents al centre de la recerca. El projecte ha comptat des de l’inici amb cinc grups d’experts formats per nois i noies d’entre 9 i 17 anys, i l’estudi quantitatiu ha recollit 1.249 qüestionaris d’infants i adolescents i 465 de professionals, amb una taxa de participació dels serveis del 41,2%.
Uns serveis molt ben valorats pels infants
Els resultats mostren una valoració especialment positiva dels serveis socioeducatius de tarda. Els infants i adolescents expliquen que s’hi senten contents, escoltats, respectats, acollits i segurs i destaquen els vincles de confiança que estableixen amb els educadors i educadores. També manifesten majoritàriament que voldrien continuar assistint-hi i gairebé la meitat voldria anar-hi més dies.
La recerca ha analitzat 190 serveis de 133 municipis catalans. El 65,6% són gestionats per entitats del tercer sector i el 34,4% són de gestió pública. La major part funcionen mitjançant atenció grupal i els infants hi assisteixen habitualment dues tardes per setmana.
L’estudi constata, a més, que la satisfacció vital dels infants participants és alta i similar a la de la població de la mateixa edat. La seva satisfacció amb els serveis també és elevada, especialment pel que fa a la relació amb els educadors i monitors.
Acompanyament emocional i suport educatiu
Els resultats evidencien que aquests recursos van molt més enllà d’oferir un espai on passar la tarda. Segons els i les professionals, ajuden els infants i joves que viuen situacions d’adversitat a desconnectar dels problemes familiars, confiar en una persona adulta, posar paraules al que viuen i saber demanar ajuda.
També tenen una funció educativa rellevant: la majoria dels infants assenyalen que fer deures o estudiar és un dels motius pels quals assisteixen als serveis i prop de la meitat considera que anar-hi els ajuda a sentir-se millor a l’escola o a l’institut. Els professionals destaquen especialment les millores en l’autoestima i la confiança com a estudiants, les relacions amb els companys i les expectatives educatives.
La dimensió del lleure és igualment significativa: els infants i joves valoren poder divertir-se, fer amistats, sortir de casa i participar en activitats. Tanmateix, gairebé la meitat no participa habitualment en altres activitats extraescolars o esportives, tot i que molts voldrien fer-ho. Els professionals identifiquen la manca de recursos econòmics com la principal barrera d’accés a aquestes activitats.
Reforçar uns serveis amb una clara funció social
La recerca conclou amb diverses recomanacions adreçades tant a les polítiques públiques com a la pràctica professional. Entre les principals, planteja reconèixer políticament i socialment la funció pública dels serveis socioeducatius de tarda, reforçar-ne la presència i combatre l’estigmatització que encara els acompanya. També proposa facilitar l’accés dels infants a activitats extraescolars i de lleure i garantir que la seva veu sigui tinguda en compte en les decisions que els afecten.
L’estudi apunta igualment la necessitat de millorar la coordinació estable amb els centres educatius i la resta de serveis de la xarxa comunitària, garantir espais de suport acadèmic i reforçar el treball amb les famílies.
Finalment, entre les condicions necessàries per consolidar aquests recursos, la recerca assenyala l’augment de les jornades laborals dels professionals, una major estabilitat de les plantilles, la formació contínua en àmbits com la salut mental, la violència o la pobresa, i més recursos per atendre la diversitat.
La jornada de presentació dels resultats ha permès posar sobre la taula una conclusió especialment significativa: els serveis socioeducatius de tarda no són únicament recursos d’atenció davant situacions de vulnerabilitat, sinó espais educatius, relacionals i comunitaris que els mateixos infants reconeixen com a llocs de confiança, pertinença i oportunitats.