La tesi, de Montserrat Mola Martí —de l’Àrea de Didàctica de la llengua i la literatura, i que forma part del Grup de Recerca en Educació Científica i Ambiental (GRECA) i de l’Institut de Recerca Educativa de la Universitat de Girona—, dirigida per la Dra. Sílvia Llach, mostra que els aspirants als Graus d’Educació Infantil i Primària tenen dificultats per detectar i justificar errors lingüístics, especialment els de naturalesa sintàctica. L’estudi pren com a base una mostra de les proves PAP del 2024, el mateix curs que dos anys abans havia fet les proves PISA.

La tesi doctoral analitza el domini de l’ortografia i la gramàtica dels estudiants que, un cop finalitzada l’educació obligatòria, volen accedir als Graus d’Educació Infantil i Primària. L’eix central del treball és un estudi de cas basat en 450 proves de competència comunicativa i raonament lingüístic (CCIRC) de la PAP del 2024, el mateix curs que havia participat en les proves PISA dos anys abans. Els resultats mostren que els aspirants tenen un coneixement limitat, tant implícit com explícit, del funcionament de la llengua, fet que els dificulta detectar i corregir errors, justificar-los amb precisió i distingir adequadament entre usos correctes i incorrectes. Aquesta manca de coneixement també afavoreix la detecció d’«errors falsos», és a dir, formes correctes que interpreten com a errònies.

L’estudi revela que els examinands identifiquen amb més facilitat els errors que afecten el mot —ja siguin morfològics o relacionats amb determinades convencions com ara les majúscules— que no pas els que depenen de les relacions sintàctiques dins de l’oració —inclosa la puntuació—. Pel que fa als errors falsos, el patró s’inverteix: els estudiants tendeixen a assenyalar més aspectes sintàctics que morfològics, un indicador de la feblesa dels seus coneixements gramaticals. La tesi conclou que aquesta manca de domini de l’ortografia i la gramàtica limita la seva capacitat de reflexió metalingüística i posa de manifest la necessitat d’impulsar noves línies de recerca i propostes didàctiques que millorin la competència lingüística dels futurs docents.

La investigació inclou també una revisió de les lleis educatives dels darrers cinquanta anys, que evidencia una pèrdua progressiva de pes dels continguts gramaticals i ortogràfics en els currículums. Paral·lelament, s’hi fa un buidatge dels resultats de proves externes —internacionals, estatals i catalanes— que mostra un descens sostingut en el rendiment lingüístic de l’alumnat, fet que reforça la preocupació per la formació lingüística al final de l’etapa obligatòria.

D’altra banda, la tesi contextualitza la PAP en el marc del Programa MIF, creat per a millorar la formació inicial dels mestres i reforçar el prestigi de la professió. És en aquest context que s’impulsen aquestes proves, amb l’objectiu d’assegurar un nivell mínim de competència lingüística i logicomatemàtica entre els aspirants als Graus de Mestres. Aquest conjunt d’elements permet entendre la rellevància de l’estudi de cas i subratlla la necessitat de repensar i enfortir la formació lingüística dels futurs docents.