La Universitat té 30 anys. Coneix-ne la història i el present. Construeix el seu futur.
14 de febrer 2017
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Fer una revisió de les perspectives principals sobre el poder construïdes des de la Sociologia. Tot seguit, oferir una panoràmica sobre les principals teories sobre la democràcia construïdes des de la Ciència Política i la Sociologia Política. En tercer lloc i vinculat a les dues seccions anteriors, el curs analitza les principals teories actuals sobre l'opinió pública.
Oferir una visió panoràmica de les principals idees polítiques que configuren el món actual, analitzant els principals teòrics i corrents de pensament. S’estudia l’evolució històrica de conceptes com la llibertat, la igualtat i la diferència, així com els debats sobre el liberalisme, el comunitarisme, el multiculturalisme, la crisi de la democràcia liberal i l’auge dels populismes.
Donar les eines per comprendre la història mundial des de 1945 fins avui, amb especial atenció a temes clau com els organismes internacionals, la globalització, les integracions regionals i els canvis abans i després de la Guerra Freda. Mostrar la Història com a eina per interpretar i comunicar la política del present.
Oferir una anàlisi panoràmica de com la política internacional de les principals potències mundials ha anat de la mà de les estructures mediàtiques internacionals per intentar configurar la uniformització del món a través de la cultura i la informació que es consumeix, influenciant les dinàmiques de poder i el control territorial. S’aborden, des del naixement de les agències de notícies, la radiodifusió internacional i les disputes per l'hegemonia digital. També s’exploren les resistències des de les regions no occidentals com Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia, i els seus models polítics de governança d’Internet i les seves diferències en la regulació i democratització de la comunicació.
Abordar de manera integral les dinàmiques de la desinformació, les seves implicacions polítiques i socials, així com les estratègies i respostes per a la seva identificació, mitigació i regulació. A partir d’un enfocament multidisciplinari, s’analitzen els actors implicats, les tècniques utilitzades en la producció i difusió de desinformació, i les iniciatives nacionals i internacionals per combatre-la. S’estudien respostes legislatives, mediàtiques, tecnològiques i educatives, avaluant el seu impacte en la preservació de la qualitat informativa i la confiança pública.
Explorar la pràctica del periodisme polític i cultural, posant èmfasi en el paper clau dels mitjans en la construcció del discurs públic i la formació de l’opinió. S’analitzen la cobertura mediàtica, el poder mediàtic i la crítica, amb la participació de professionals en actiu que aportaran una visió pràctica i actualitzada de la professió.
Mostrar els elements més rellevants a tenir en compte en una campanya electoral. La diagnosi abans de la campanya: resultats anteriors, enquestes, temes de debat, escenari electoral. Aspectes a planificar abans de la campanya i canals de comunicació a tenir en compte. La gestió de la marca i la construcció de lideratges
Oferir una panoràmica dels elements més rellevants del sistema polític a escala local. Es mostren els escenaris específics de la política local i els tipus de govern més habituals. S’enumeren i treballaran els canals de comunicació habituals de l’administració local cap a la ciutadania, incloent els catàlegs de serveis, la pàgina web, la relació amb la premsa i les xarxes socials.
Abordar l’estudi de la política i les polítiques. Saber que és una política pública i com comunicar-la. Analitzar la construcció de l’agenda pública i mediàtica, així com les possibilitats d’intervenció en ella. Es treballen els fonaments de la comunicació institucional i corporativa, fent èmfasi a la comunicació de crisi. Finalment, s’aprofundeix en l’ús de procediments i tècniques per a la comunicació institucional i corporativa (nota de premsa, roda de premsa, entrevista, reunió en off, etc.).
Analitzar l’impacte de les tecnologies digitals en la política, abordant la tensió entre l’ampliació democràtica i la indústria de la influència social. S’estudien fenòmens com l’auge d’Internet i la web 2.0, les mobilitzacions de multituds connectades (del 15M al #MeToo), els processos electorals digitals i els reptes de la Intel·ligència Artificial i la desinformació.
Analitzar la participació política no convencional i la importància de la seva comunicació. Abordar les formes i els perfils de participació política; l’aparició dels moviments socials i la seva relació amb nous significats; les motivacions de la implicació ciutadana; el paper central de la comunicació en l’organització i l’acció dels moviments; l’impacte de la mobilització en el procés polític, les institucions i les polítiques públiques; les transformacions derivades de les noves tecnologies; i els canvis produïts per la globalització i la territorialització de les arenes polítiques i mediàtiques.
Explorar com els moviments socials, filosòfics i polítics contemporanis —feminisme, ecologisme i antiracisme— interpel·len i transformen les dinàmiques de la comunicació política. S’analitzen les estratègies comunicatives inclusives que promouen la justícia social, la igualtat de gènere, la sostenibilitat ambiental i la lluita contra el racisme estructural, posant especial atenció a les narratives emergents, les campanyes digitals i el paper dels mitjans de comunicació en la construcció d'un discurs públic plural i divers. L’assignatura també aproxima les resistències i els desafiaments a l’hora d’implementar pràctiques comunicatives més justes, considerant les tensions polítiques i culturals actuals.
Fer una genealogia de les relacions entre cultura visual i política des de finals del XIX per centrar-se en les formes de visibilitat del nostre present i reflexionar sobre l’impacte de la Intel·ligència artificial. Les noves formes de visibilitat han posat en crisi conceptes tant delimitats com són els de ficció i documental, mentida i veritat. També han posat en crisi el poder de la mirada per qüestionar quin és el lloc des del que es mira i quines són les polítiques de gènere que orienten la mirada.
Plantejar les relacions entre la narrativa audiovisual i la propaganda, en els formats cinematogràfics de ficció i documental. Aturant-se en períodes especialment significatius. Plantejant la polisèmia del mot propaganda i la relació, en el procés narratiu audiovisual, de termes com realitat- realisme-veritat-ideologia.
Proporcionar les eines necessàries per dissenyar i desenvolupar recerques, combinant metodologies i aproximacions diverses. S’aborden tècniques quantitatives bàsiques, incloent el tractament i la visualització de dades, així com l’anàlisi de grans volums d’informació (big data). En l’àmbit qualitatiu, es treballen diverses tècniques i recursos com l’anàlisi del discurs, l’anàlisi de marcs cognitius i les tècniques etnogràfiques, amb un èmfasi especial en l’etnografia digital.
Proporcionar les eines necessàries per a la realització del Treball de Fi de Màster (TFM), que podrà orientar-se cap a una memòria pràctica/analítica o un treball d’investigació formal. En aquest sentit, pot ser un exercici més professionalitzador o un més adequat per a qui pretengui seguir un itinerari d'investigació amb vista a un doctorat. En el primer cas, el TFM consistirà en l'aplicació dels coneixements adquirits a un cas concret i reflexionarà sobre el seu desenvolupament, èxit i viabilitat. En el segon cas, el TFM es basarà en l'anàlisi d'un problema de comunicació política que resolgui una pregunta d'investigació a partir d'una metodologia científica i un plantejament teòric.
Resoldre problemes i projectes de comunicació política per a diversos medis i suports, a institucions, mitjans de comunicació i organitzacions socials de l'entorn de Girona o Catalunya, així com d'altres comunitats o països quan així es justifiqui.
Resoldre problemes i projectes de comunicació política amb diversos mitjans i suports en escenaris simulats i dissenyats a classe. També busca aprofundir en l’impacte de les campanyes en contextos híbrids i promoure la reflexió crítica sobre el paper de la comunicació en la configuració de l’espai públic i la construcció de la democràcia.
Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.
Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.
Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.
Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.
Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.
La web de Universitat de Girona utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Per administrar-les utilitzi el gestor. Si desitja més informació accedeixi a la Política de galetes.