La Universitat té 30 anys. Coneix-ne la història i el present. Construeix el seu futur.
14 de febrer 2017
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Estudi dels objectius de l'Antropologia Social i Cultural a partir del coneixement de les escoles clàssiques –els autors i les monografies–, el mètode etnogràfic i els principals àmbits de treball de la disciplina (parentiu, religió, economia i política).
Introducció a les tècniques i convencions d'escriptura dels textos acadèmics i als recursos per a la seva presentació i defensa oral, especialment en relació amb les TIC. Producció de textos escrits i de discursos orals d’acord amb les diverses tipologies textuals.
L’objectiu principal és fornir l’estudiant de les bases conceptuals de la disciplina. Per això s’introdueixen determinats conceptes bàsics i una perspectiva de l’evolució epistemològica de la Geografia Humana. Aspectes claus dels continguts seran: l'evolució de la Geografia (de les Societats Geogràfiques a l'ofici de geògraf/a actual); el creixement demogràfic i la urbanització mundial; la població i les migracions; l’activitat econòmica i l’organització espacial; poder i territori.
Aproximació generalista i introductòria als principals problemes del debat filosòfic contemporani i actual, tot posant el focus primordialment en les seves implicacions ètiques, socials i polítiques. S'hi donarà especial atenció als problemes relacionats amb la bioètica y la diversitat cultural y de gènere.
Estudi filosòfic de l'ésser humà i de les seves creacions culturals.
Introducció general a l’estètica com a disciplina de la filosofia a partir d’una presentació dels problemes sistemàtics fonamentals i un estudi històric dels autors clàssics i les seves teories principals des de la filosofía antiga fins al segle XVIII.
Introducció a les principals teories i als principals debats de l'ètica com a disciplina filosòfica. Es ressaltaran les particularitats de les discussions ètiques contemporànies i els debats que li són propis, posant un èmfasi especial en la mena de problemes ètics i pràctics que caracteritzen la societat democràtica contemporània com, per exemple, la llibertat individual enfront les tecnologies, la bioètica, la igualtat entre gèneres y la justícia distributiva.
Introducció a les discussions més importants de la reflexió ètica actual amb una menció especial a la metaètica . S’abordaran qüestions com ara el relativisme, el subjectivisme, el lliure arbitri, la sort moral o el biaix de gènere en la racionalitat moral tradicional. Així mateix, es farà un repàs i una actualització dels debats contemporanis en filosofia del llenguatge moral.
Introducció històrica a la filosofia presocràtica amb consideració explícita al problema de les fonts i aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en les diverses corrents de la filosofia del període.
Introducció històrica a la filosofia postsocràtica amb consideració explícita al problema de les fonts i aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en les diverses corrents de la filosofia del període.
Introducció a la Història del món actual mitjançant l'anàlisi dels processos polítics, econòmics i socials que han tingut lloc des de 1945, és a dir, durant la Guerra Freda, l'ordre polític sorgit després de l'enfonsament del comunisme i la globalització posterior.
Lectura, comentari i contextualització històrica i estètica d'obres literàries majors de la tradició occidental, dels orígens fins a l'Edat Moderna.
Comentari i análisi d'alguns dels textos més rellevants de la història del pensament polític occidental i de les doctrines filosòfiques que els van inspirar i que, al seu torn, hagin pogut propiciar.
Lectura, comentari i contextualització històrica i estètica d'obres literàries majors de la tradició occidental, del Romanticisme fins avui.
Introducció als principals debats polítics, econòmics i socioculturals del món actual, que han tingut lloc des de 1945, analitzats des d'una perspectiva històrica. S'adoptaran diversos enfocaments (nacional, global i comparat) amb l'objectiu de comprendre els principals problemes a què s'enfronta el present aprofundint en les seves arrels històriques.
L’objectiu de l’assignatura és l’assoliment per l’alumne dels coneixements bàsics sobre els autors, les obres i les qüestions fonamentals del pensament medieval i de les competències necessàries per a la lectura dels textos filosòfics de l'època.
Estudi del pensament dels principals filòsofs del Renaixement, així com de les filosofies de Hobbes, Descartes i del racionalisme postcartesià de Malebranche, Spinoza i Leibniz.
Estudi dels fonaments de la teoria de conjunts (nocions bàsiques, operacions amb conjunts, relacions i funcions) i de la sintaxi de la lògica proposicional.
Estudi del pensament filosòfic de l’empirisme clàssic (Locke, Berkeley i Hume), així com de les filosofies de la Il·lustració i de Kant.
Estudi de la semàntica de la lògica proposicional, de la sintaxi i semàntica de la lògica de primer ordre, del càlcul deductiu i de les nocions metalògiques.
Estudi dels principals desenvolupaments que constitueixen els fonaments de la filosofia del llenguatge contemporània, des dels seus orígens fins a mitjans de segle XX, i que es poden trobar en autors com Frege, Russell, Wittgenstein i Carnap, entre altres.
Presentació general dels principals corrents de pensament de la filosofia contemporània, preferentement del segle XIX, així com dels debates i interpretacions a què donen lloc.
Anàlisi i discussió de temes centrals en la tradició filosòfica occidental. Es tractarà amb profunditat la qüestió general del realisme, i l’objectivitat de nocions com ara veritat o bé, en oposició a formes convencionals de subjectivisme o relativisme, des del punt de vista de la distinció entre veritat i contingut.
Estudi dels principals temes de la filosofia del llenguatge contemporània, com la natura del significat i de la veritat, o les varietats de modes de designació de les expressions lingüístiques.
Anàlisi i comentari de textos representatius d'un filòsof o d'un corrent filosòfic, o relatius a una mateixa disciplina o a un mateix problema filosòfics.
Anàlisi i discussió de temes centrals en la tradició filosòfica occidental. Es tractaran amb profunditat els problemes de la relació ment-cos, el fisicalisme, el jo, la identitat personal, i la suposada oposició entre determinisme i llibertat de la voluntat.
Estudi de l’anàlisi tripartida clàssica del coneixement, de l’escepticisme i els arguments escèptics, de la noció de justificació, de l’internisme i externisme epistèmics, de l’evidencialisme, el fiabilisme, el relativisme i el constructivisme epistèmics.
Estudi monogràfic d’un autor, una obra clàssica o un problèma fonamental de la filosofía, tant en perspectiva històrica com sistemàtica.
Anàlisi i interpretació crítica de textos filosòfics característics d'un autor o d'un corrent de pensament, o que siguin rellevants en el plantejament d'algun problema central de la filosofi
Els continguts específics variaran d’acord amb el contingut de la resta d’optatives que s’ofereixen aquell any. En tot cas, el temari s’articularà a l’entorn d’un dels filòsofs o corrents fonamentals de la tradició filosòfica occidental. L’àmbit del temari es podrà restringir a un o diversos dels problemes més rellevants de l’època o l’autor triats. (II).
L'assignatura es proposa analitzar històricament els processos d'internacionalització que han conformat la societat global actual: des de l'articulació d'una economia mundial integrada i l'extensió planetària de les relacions internacionals fins a les transformacions dels mitjans de transports i de comunicació.
L'objectiu de l’assignatura és descriure i comprendre l'evolució humana, des de l’adquisició del bipedisme fins l’aparició i dispersió dels humans moderns, contextualitzant-la dins l'ordre dels primats i paral·lelitzant-la amb els períodes culturals de la Prehistòria.
Aquesta assignatura té per objectiu l'estudi -històric i actual- del cinema -i per extensió l'audiovisual- com a element de propaganda i relacions públiques, i com a eina de comunicació, útil per al poder establert, però, també, com a element de contrapoder.
Presentació i estudi dels principals corrents de la filosofia contemporània, segles XX i XXI, així com del debats i interpretacions a què dona lloc. Es prestarà especial atenció a la qüestió de la diversitat cultural y de gènere.
Estudi del mètode científic, de l’estructura dels conceptes, explicacions i teories científiques, del problema de la inducció, de les relacions interteòriques i de la naturalesa de la causalitat i de les lleis científiques.
Estudi de les teories principals de l’estètica en el context de la filosofía contemporània a partir d’una reconstrucció històrica dels seus corrents principals i l’anàlisi dels seus problemes sistemàtics fonamentals.
L'objectiu de l'assignatura és familiaritzar-se amb algunes de les qüestions més debatudes i controvertides de la filosofia política contemporània i conèixer les principals ideologies de la societat en els quals apareixen.
Posar en pràctica els coneixements i les destreses adquirits en el grau de Filosofia en empreses i insitucions de caràcter cultural i humanístic.
El Treball de Fi de Grau consistirà en l'elaboració d'un treball monogràfic en què l'alumne haurà de mostrar les competències adquirides durant els estudis.
Requeriment de llengua
Optatives específiques Filosofia
Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.
Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.
Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.
Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.
Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.
La web de Universitat de Girona utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Per administrar-les utilitzi el gestor. Si desitja més informació accedeixi a la Política de galetes.