La Universitat té 30 anys. Coneix-ne la història i el present. Construeix el seu futur.
14 de febrer 2017
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Estudi dels objectius de l'Antropologia Social i Cultural a partir del coneixement de les escoles clàssiques –els autors i les monografies–, el mètode etnogràfic i els principals àmbits de treball de la disciplina (parentiu, religió, economia i política).
Introducció a les tècniques i convencions d'escriptura dels textos acadèmics i als recursos per a la seva presentació i defensa oral, especialment en relació amb les TIC. Producció de textos escrits i de discursos orals d’acord amb les diverses tipologies textuals.
L’objectiu principal és fornir l’estudiant de les bases conceptuals de la disciplina. Per això s’introdueixen determinats conceptes bàsics i una perspectiva de l’evolució epistemològica de la Geografia Humana. Aspectes claus dels continguts seran: l'evolució de la Geografia (de les Societats Geogràfiques a l'ofici de geògraf/a actual); el creixement demogràfic i la urbanització mundial; la població i les migracions; l’activitat econòmica i l’organització espacial; poder i territori.
Introducció a la Història del món actual mitjançant l'anàlisi dels processos polítics, econòmics i socials que han tingut lloc des de 1945, és a dir, durant la Guerra Freda, l'ordre polític sorgit després de l'enfonsament del comunisme i la globalització posterior.
Introducció a la noció de Patrimoni Cultural des d'una perspectiva interdisciplinària i integradora. En un marc ampli de definició de la cultura, es presenta el Patrimoni Cultural establint-ne la relació amb la memòria, la identitat i el marc geogràfic que l’origina. S'aborda l'evolució del concepte per facilitar-ne la identificació dels principals usos i funcions. Es familiaritza l’estudiant amb el seu marc d’aplicació al segle XXI, amb un enfocament humanístic i crític, i s’aborden qüestions que van de la conservació a la restauració, passant per la gestió i la funció social. Prepara l’alumne, també, en la seva inserció professional al proporcionar-li un seguit d’eines i idees, com ara el fet d’estar davant d’una assignatura viva implicada en el rol de les societats actuals; en la renovació dels debats teòrics al voltant del Patrimoni; i en la responsabilitat en la seva aplicació pràctica.
Estudi i experimentació de diferents mètodes i tècniques complementaris per analitzar els fenòmens socials que s’esdevenen en un temps i un espai determinats. Es treballen tècniques quantitatives per mesurar i analitzar numèricament les dades extretes de fonts primàries (qüestionaris, enquestes, anàlisi cartogràfica) o secundàries (estadístiques). Per altra banda, es mostren mètodes qualitatius per comprendre millor els contextos social, cultural i territorial a través d’entrevistes, de l’observació i l’anàlisi de casos, de les fonts documentals, dels grups de discussió, etc.
Estudi del passat humà durant l'Antiguitat: del Pròxim Orient a la Mediterrània occidental i dels orígens dels estats antics a la fi de l'Imperi romà d'Occident. Es posarà èmfasi en les fonts i la cronologies de les seves cultures així com aspectes vinculats a la seva estructura social i econòmica.
Estudi del passat humà durant l'antiguitat: del Pròxim Orient a La Mediterrània occidental i dels orígens dels estats antics a la fi de l'Imperi romà d'Occident. Es posarà èmfasi en l’estructura política i la seva vinculació amb la societat això com en determinats aspectes culturals i religiosos.
Introducció al marc ambiental i cronològic de la Prehistòria, als aspectes socials, culturals, tècnics i econòmics de les comunitats prehistòriques i a les metodologies bàsiques per entendre llur evolució i distribució en el temps i l'espai. I això des dels primers humans fins el final del paleolític.
Introducció al marc ambiental i cronològic de la Prehistòria recent, als aspectes socials, culturals, tècnics i econòmics de les comunitats prehistòriques, des de l’epipaleolític fins l’inici de l’edat del ferro. El marc geogràfic serà essencialment l’europeu, però s’estudiaran també les principals manifestacions de la Prehistòria recent dels altres continents.
L'assignatura estudia el concepte de mite i els seus tipus fonamentals apareguts en l'antiguitat clàssica grega i romana, així com l'origen i desenvolupament dels programes iconogràfics del cristianisme i la representació de tots ells. La matèria proposa l’anàlisi, a través d'aquestes dues grans etapes culturals de la humanitat a Occident, dels elements bàsics que formen part de la producció artística a través del coneixement dels diferents llenguatges pagans i cristians i la seva plasmació en les arts. Al mateix temps, aquests continguts serveixen de marc de referència per abordar l'aprenentatge instrumental de la iconografia com a mètode de la Historia del Art destinat a identificar i interpretar el significat de les imatges, punt de partida de l'estudi de l'assignatura. El seu estudi es proposa a partir de la consecució dels dos objectius bàsics: l'adquisició de coneixements teòrics relacionats amb assumptes fonamentals de la mitologia clàssica i el cristianisme i, per una altra banda, l'aprenentatge de l'habilitat de la mitologia clàssica i el cristianisme i del seu comentari corresponent, competències bàsiques que són aplicades al rendiment de la pràctica professional de la
Comentari i análisi d'alguns dels textos més rellevants de la història del pensament polític occidental i de les doctrines filosòfiques que els van inspirar i que, al seu torn, hagin pogut propiciar.
Introducció als principals debats polítics, econòmics i socioculturals del món actual, que han tingut lloc des de 1945, analitzats des d'una perspectiva històrica. S'adoptaran diversos enfocaments (nacional, global i comparat) amb l'objectiu de comprendre els principals problemes a què s'enfronta el present aprofundint en les seves arrels històriques.
Temes i reflexions sobre arquitectura i l’urbanisme, especialment sobre la naturalesa i les transformacions urbanístiques i les creacions arquitectòniques en l'àmbit de la ciutat com a escenari de la cultura occidental a través dels principals exemples des de l’antiguitat a l’actualitat. L'assignatura posa l'èmfasi en les qüestions relatives als conceptes de ciutat i d'espai urbà i ensenya a diferenciar-ne les tipologies, l’evolució , els llenguatges i les propostes canviants mitjançant la recerca d’informació i l’estudi i aplicació de models teòrics i reals. L’estudiant assoleix un seguit de competències que li seran de gran utilitat en la pràctica professional de la Història de l'Art, atesa la important presència de continguts sobre història de l’arquitectura i dels seus autors i en el debat teòric i la seva aplicació en el marc de les ciutats i les societats.
Aproximació a les grans línies d’evolució de la vida econòmica i sociocultural mundial, així com a les seves característiques polítiques, del període que va des de 1871 a 1945, és a dir, des de la Comuna de París fins a la fi de la Segona Guerra Mundial.
Estudi del passat humà en els seus diversos aspectes (econòmics, socials, polítics i culturals) durant la Baixa Edat Mitjana (segles XI-XV), amb especial referència a la Història Medieval de l’Europa feudal i de la Mediterrània en els contextos d’expansió i crisi.
Introducció general a la història del període (1648-1789) i les seves diferents vessants: economia, política, societat, religió, cultura. Iniciació paral·lela a la historiografia del període mitjançant la presentació de referències bàsiques i l’anàlisi de qüestions de periodificació, vocabulari i conceptualització.
Aproximació a les grans línies d’evolució de la vida econòmica i sociocultural mundial, així com a les seves característiques polítiques, del període que va des de 1776 a 1871, és a dir, des de les revolucions americana i francesa fins a la Comuna de París.
Estudi del passat humà en els seus diversos aspectes (econòmics, socials, polítics i culturals) durant l’Alta Edat Mitjana (segles V-X), amb especial referència a la Història Medieval d’Europa occidental després de la fi de l’imperi romà d’occident i fins la descomposició de l’imperi carolingi.
Introducció general a la història del període (1450-1650) i les seves diferents vessants: economia, política, societat, religió, cultura. Iniciació paral·lela a la historiografia del període mitjançant la presentació de referències bàsiques i l’anàlisi de qüestions de periodificació, vocabulari i conceptualització.
Requeriment de llengua
Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.
Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.
Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.
Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.
Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.
La web de Universitat de Girona utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Per administrar-les utilitzi el gestor. Si desitja més informació accedeixi a la Política de galetes.