Estudia

• B.2.  Analitzar críticament la condició juvenil.
• T.2.  Comunicar-se i mantenir relacions interpersonals de forma efectiva, de manera especial amb diferents col·lectius juvenils.
• T.4.  Comunicar-se oralment i per escrit amb destresa i fluïdesa amb la llengua de l'entorn professional.
• E.2.  Dissenyar, organitzar i projectar aplicacions i avaluacions d'accions, programes i plans vinculats al sector juvenil.
• E.5.  Analitzar propostes de participació i acció comunitària amb joves.
• E.6. Dominar les principals metodologies d'investigació en ciències socials i les seves principals aplicacions en els estudis de joventut i en polítiques de joventut.

• COMPETÈNCIES: Reflexió sobre el paper socialitzador dels mitjans de comunicació i noves tecnologies en els joves Sensibilització sobre la importància de la comunicació en el marc de les institucions i en el treball amb joves Anàlisi del paper que poden tenir els mitjans de comunicació i les noves tecnologies com a eina educativa i d’intervenció social Experimentació de recursos possibles per poder aplicar en el treball amb joves Familiarització amb la lògica de treball i el funcionament dels mitjans de comunicació Capacitat d’anàlisi crítica de les imatges de la joventut en els mitjans de comunicació, especial èmfasi en la dimensió de gènere

1. 1. Joves i els mitjans Els mitjans com a agents socialitzadors i constructors d’identitat Consum mediàtic, significats i bretxa digital Imaginaris i estereotips de les persones joves en els mitjans Joves i la ficció televisiva Joves i tik tok

2. 2. Educació mediàtica El concepte de transició digital i com acompanyar les persones joves La competència mediàtica, dimensions i indicadors. Joves i xarxes socials: usos, riscos i oportunitats educatives Eficàcia comunicativa, una aproximació des de la neurociència. El cervell emocional

3. 3. Estratègies de comunicació i xarxes socials La importància de la estrategia de comunicació El pla de comunicació off i on line Com connectar amb els i les joves Sortir als mitjans/xarxes. Per què, on i com comunicar

4. 4. L’audiovisual com a eina de transformació Educomunicació per al canvi social Pedagogía audiovisual i joves

• Danah doyd (2014). It's Complicated: The Social Lives of Networked Teens. Yale University Press.
• David Buckingham (2008). Youth, Identity, and Digital Media. The MIT Press.
• Fernandez-Planells A, Masanet-Jordà, M-J. i Figueras-Maz M (2016). TIC i Joves. Reflexions i reptes per al treball educatiu. Generalitat de Catalunya.
• Figueras, M. i Mauri, M. (2010). Mitjans de Comunicació i joves. Generalitat de Catalunya.
• Joan Ferrés (2014). Las pantallas y el cerebro emocional. Gedisa.
• Carlos Scolari (2018). Teens, Media and Collaborative Cultures. Exploiting Teens’ Transmedia Skills in the Classroom. Transmedia Literacy Project..
• Sonia Livingstone (2009). Las redes sociales online, una oportunidad con riesgo para los adolescentes . Dins (Ed.), Web 2.0: Nuevas formas de aprender y participar (, p. 85-160). Laertes.
• Figueras Maz, M., Fernández Planells, A. y Arciniega, M. (2024). ¿Vulnerables? Infancia y adolescencia ante los medios y las pantallas,. Dins Aznar Gómez, H. y Rodriguez Borges (Ed.), Vulnerabilidad y comunicación social (, p. 305). Tecnos.
• Gómez, Lorena (coord.); Besalú, Reinald; Figueras, Mònica; Gómez, Pablo; Arciniega, Mittzy; Guerrero, Mar, y Oliva; Mercè (2023). Los referentes simbólicos de la 'generación de las crisis'. Cómo interpretan la ciudadanía, el bienestar y la cultura laboral a partir de las series televisivas más consumidas por la juventud española. FAD Juventud. Centro de Estudios Juventud Reina Sofia.
• Martín-Barbero, J. (autor) Feixa, C.; Figueras, M. (eds.). (2022). (2020) Jovens, entre o palimpsesto e o hipertexto . Sao Paulo : Ediçoes SESC.
• Santos Andreu, Ariadna, Figueras-Maz, Mònica, Fernández-Planells, Ariadna. (2020). La transició digital de la joventut. Noves orientacions per a la intervenció educativa en joves. Anuari de la Joventut de lesJoventut de les Illes Balear. Mallorca: Bovern Illes Balears.

Activitats d'avaluació:

El treball final s'avaluarà a partir dels següents criteris:
- Presentació correcta, sintètica i amb els aspectes més rellevants del tema
- Anàlisi, aprofundiment i discussió
- Posicionament personal i argumentació
- Capacitat de relacionar la temàtica amb continguts tractats en l’assignatura i el màster
- Llenguatge especialitzat i discurs emprat
- Bibliografia i fonts de documentació emprades i referenciades
Aquesta activitat és recuperable. Els criteris d'avaluació seran el mateixos però en aquest cas la puntuació màxima podrà ser de 5 punts.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà no presentat aquell estudiant que havent escollit la modalitat d'avaluació contínua no hagi assistit almenys al 75% de les hores de classe o no hagi lliurat els exercici d'avaluació.

En el cas de l'avaluació única, aquell estudiant que no hagi presentat els corresponents exercicis d'avaluació.

Avaluació única:
Fins una setmana abans de l'inici de l'assignatura es podrà comunicar l'opció de realitzar l'assignatura amb la modalitat d'avaluació única. L'avaluació en aquest cas consistirà en un exercici per cada tema i el treball final d'assignatura. Cada exercici ha de contenir una recensió dels principals recursos a l'abast i presentar una breu estat de l'art de manera que permeti acreditar el domini dels recursos i materials a l'abast en relació a cada tema.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Per a la realització dels exercici d'avaluació, així com per altres consultes sobre sobre l'assignatura, es pot sol·licitar tutoria amb la professors responsable a través del correu electrònic.
La tutoria es podrà realitzar presencialment a l'hora convinguda o en format virtual a partir de la plataforma acordada amb el professor.

La comunicació i interacció amb l'estudiant es portarà a terme a partir de les sessions de classe, les hores de tutoria establertes que ja té la professora o en altres hores de tutoria convingudes.

Les vies preferents de comunicació seran el correu electrònic i el telèfon. En els casos convinguts, també a través de videoconferències