Estudia

• Desenvolupament de la capacitat d'anàlisi i reflexió crítica necessària per a la creació de nou coneixement en el camp de les ciències humanes i socials.
• Desenvolupament de la capacitat de comunicació de coneixements humanístics i culturals: participació en debats generals, comunicació de coneixements específics a diferent tipus de públic, especialitzat i no especialitzat.
• Preparació com a investigador professional competent en el camp de les ciències humanes i socials: domini dels mètodes de recerca de l'àmbit i capacitat de treball, individual i en equip.

1. EL NAIXEMENT DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES. 1.1. Què són les llengües? 1.2. La realitat, la seva representació i la percepció lingüística dels parlants. 1.3. El contacte de llengües com a motor del canvi lingüístic. 1.4. El paradigma romànic i el context històric de la seva "fragmentació". 1.5. L'escripturació dels vulgars dins un procés global de "construcció" lingüística.

2. LES ESCRIPTURES VULGARS. 2.1. La funció de les representacions escrites. 2.2. Àmbits de difusió i d'influència de les scriptae medievals. 2.3. Tradicions d'escriptura i llengües, en el món romànic. 2.4. De la filologia a la lingüística: la construcció d'una història "evolutiva" i particular. 2.5. Perspectiva de l'entorn romànic més pròxim: els romanços hispànics, català i occità.

3. ORALITAT I ESCRIPTURA: ASPECTES LINGÜÍSTICS. Del discurs oral a la llengua escrita. 3.1. Ordre de paraules. 3.1.1. Inversions i dislocacions de l'ordre bàsic. 3.1.2. Sintaxi i distribució dels pronoms àtons. 3.1.3. La negació, la formació dels termes de polaritat negativa i la polaritat negativa i afirmativa emfàtiques. 3.2. Codificació de les implicatures conversacionals. 3.2.1. Els nexos polisèmics de la llengua oral. 3.2.2. Els nexos complexos i la codificació de l'estàndard escrit.

• Batllori, Montse; Narcís Iglésias i Ana Maria Martins (2005). Sintaxi dels clítics pronominals en català medieval. Caplletra, (38), 173-177
• Batllori, Montse i Avel·lina Suñer (2005). Valors adverbials associats a la conjunció que: un estudi històric. Caplletra, (38), 279-301
• Batllori, Montse i Maria-Lluïsa Hernanz (2007). La polaridad negativa enfática en español: un estudio diacrónico y comparativo. Dins (Ed.), Actas delActas del VII Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, (, p. 1-20). Mèxic, D.F.: En premsa.
• Cerquiglini, Bernard (1989). Eloge de la variante : histoire critique de la philologie. Paris: Seuil.
• Cerquiglini, Bernard (cop. 1993). La Naissance du français (2ème. ed). Paris: Presses Universitaires de France.
• Havelock, Eric A. (1996). La Musa aprende a escribir : reflexiones sobre oralidad y escritura desde la antigüedad hasta el presente. Barcelona [etc.]: Paidós.
• Martínez Gil, Fernando (1989). Las inversiones del orden de palabras en el Romancero. Hispania, (72), 895-908
• Martins, Ana Maria (1997). Aspectos da negação na história das línguas românicas . Dins (Ed.), Actas do XII Encontro Nacional da Associação Portuguesa de Linguística, vol. II (, p. 179-210). Lisboa: Associação Portuguesa de Linguística.
• Nadal, Josep M. (1992). Llengua escrita i llengua nacional. Barcelona: Quaderns Crema.
• Nadal, Josep M., Feliu i Torrent, Francesc, (2005). La Llengua sobre el paper. Girona: Universitat de Girona. Institut de Llengua i Cultura Catalanes: CCG Edicions.
• Par, Anfòs (1923). Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge(1398). Halle (Saale): Max Niemeyer.
• Roberts, Ian (2007). Diachronic syntax. Oxford [etc.]: Oxford University Press.
• Vàrvaro, Alberto (1988). Historia, problemas y métodos de la lingüística románica. Barcelona: Sirmio.
• Wright, Roger (1989). Latín tardío y romance temprano en España y la Franciacarolingia. Madrid: Gredos.
• Wright, Roger (cop. 2000). A Sociophilological study of late latin. Turnhout, Belgium: Brepols.

Activitats d'avaluació:

• Intercanvis culturals i econòmics a les ciutats de l'occident mediterrani (segles XIII-XIV)
• Literatura i poder a les corts d'Aragó i Castella (segles XIII-XIV)