Els continguts i metodologia d’ensenyament i aprenentatge del curs pretenen assolir els següents objectius. Primer donar a conèixer el context teòric en el que es situa la reconstrucció filogenètica i la seva relació amb la taxonomia i la biodiversitat; en segon lloc mostrar la metodologia de la biogeografia històrica aplicada a la conservació.
1. Temari: 2. Tema 1. Introducció a la filogeografia. 3. Tema 2. Gens, al.lels i diversitat genètica. 4. Tema 3. Polimorfismes moleculars. 5. Tema 4. Mecanismes de canvi genètic. 6. Tema 5. Mesures de la diferenciació. 7. Tema 6. Arbres filogenètics: amb arrel i sense arrel. 8. Tema 7. Algoritmes d’agrupament: UPGMA, Neighbor-joining. 9. Tema 8. Anàlisi de la parsimònia. 10. Tema 9. Implicacions taxonòmiques i biogeogràfiques de la filogènia. 11. Practiques a l’aula informática: utilització del paquet informátic PHYLIP. (Phylogeny Inference Package) version 3.5c. Felsenstein J. (1993) University of Washington, Seattle.
Avise, John C (2000). Phylogeography, : the history and formation of species. Cambridge [etc.]: Harvard University Press. Avise, John C (1994). Molecular markers, natural history and evolution. New York [etc.]: Chapman & Hall. Molecular systematics (cop. 1996) (2nd ed). Sunderland: Sinauer Associates.
Mètodes docents: Les estratègies pedagògiques emprades consisteixen en l’alternància entre sessions magistrals i la presentació dels resultats de la recerca pròpia dels professors que imparteixen el curs amb discussió activa per part dels estudiants. Amés amés, de conferències per part de investigadors invitats i la discussió d’articles científics relacionats amb la temàtica del curs (per part dels alumnes). Tipus d'exàmens: L’assistència és obligatòria per aprovar el curs. L’avaluació es durà a terme tenint en compte la participació a les sessions teòriques i pràctiques (20% de la nota), i la presentació oral o escrita d’un treball d’anàlisi d’articles científics (80% de la nota).