Dades generals

Curs acadèmic:
2019
Descripció:
L'assignatura Teoria de l'Entrenament II té la seva base en l'assignatura de segon curs Teoria de l'Entrenament I. En el cas d'aquesta assignatura de tercer curs es progressa fonamentalment cap a l'adquisició de coneixement en els àmbits de la planificació i la programació de l'entrenament esporitu.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup DG

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
ANNA JODAR PORTAS  / MARC PERE MADRUGA PARERA
Idioma de les classes:
Català (85%), Anglès (15%)

Competències

  • Saber utilitzar les noves tecnologies de la informació i la comunicació
  • Prendre decisions per a facilitar l'adaptació a situacions no ideals.
  • Tenir les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Assumir la necessitat d'estar immers en un procés de formació permanent.
  • Desenvolupar habilitats de relació personal i de comunicació.
  • Desenvolupar hàbits d'excel·lència i qualitat en la intervenció professional.
  • Aplicar els principis de raonament moral i de presa de decisions per a resoldre problemes de tipus ètic, jurídic i deontològic.
  • Actuar d'acord amb el context jurídic i organitzatiu de la professió.
  • Demostrar posseir i comprendre coneixements en les diferents àrees de l'activitat física i l'esport desenvolupades en el present pla d'estudis.
  • Tenir la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants per a emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants de caire social, científic o ètic, especialment dins de les activitats físiques i esportives.
  • Saber aplicar els coneixements al treball o vocació d'una forma professional i posseir les competències que acostumen a mostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de les diferents àrees d'estudi de l'activitat física i l'esport.
  • Planificar, dissenyar, avaluar i controlar el procés d'entrenament esportiu.

Continguts

1. 1. Contextualització – Fonaments de la teoria de l’entrenament en el rendiment esportiu 1.1 El rendiment esportiu 1.2 Estat de forma 1.3 La càrrega d’entrenament 1.4 Els principis de la teoria de l’entrenament. Aplicació en la programació de l’esportista. 1.4.1 Principi de continuïtat de la càrrega 1.4.2 Principi de progressió de la càrrega 1.4.3 Principi d’individualització de la càrrega 1.4.4 Principi d’especialització de la càrrega 1.4.5 Principi de multilateralitat de la càrrega 1.4.6 Principi de sistematització de la càrrega (planificació – programació) 2. Planificació en els esports de prestació. 2.1. Components de la planificació. 2.2. La periodització de Matveev 2.3. El disseny de blocs (Verkhoshanski) 2.4. Els macrocicles integrats 2.5. El disseny ATR 2.6. Evolució d’aquests models de planificació 3. La programació dels continguts amb major repercussió metabòlica i estructural a nivell musculo-esquelètic. 3.1. La resistència cardiovascular. 3.1.1. Introducció a la programació de la resistència cardiovascular 3.1.2. Orientacions d’especificitat segons objectius de la competició 3.2. La força muscular 3.2.1. Introducció a la programació de la força muscular 3.2.2. Orientacions d’especificitat segons objectius de la competició 3.3. Entrenament concurrent de força i resistència 4. Les qualitats coordinatives. Metodologia de treball. 5. Planificació de l'entrenament en edat prepuberal i puberal. Consideracions generals. 5.1. Edat biològica – edat cronològica 5.1.1. Conceptualització 5.1.2. Càlcul edat madurativa 5.1.3. Efectes edat relativa 5.2. Efectes maduració 5.2.1. Incidència lesiva i factors de risc 5.2.2. Diferencies entre gènere 5.3. Especialització primerenca – models entrenament a llarg termini 5.4. Continguts i capacitats 5.4.1. Entrenament neuromuscular integrat 5.4.2. Habilitats motrius (bàsiques i específiques) 6. Aplicació metodològica de l’entrenament (classes pràctiques). 6.1. El treball de la força segons objectius de l’entrenament. 6.2. El treball de la resistència segons objectius de l’entrenament. 6.3. El treball de les capacitats coordinatives segons objectius de l’entrenament. 6.3.1. Desenvolupament i introducció a la valoració dels canvis de direcció 6.3.2. Desenvolupament i introducció a la valoració dels salts 6.3.3. Desenvolupament i introducció a la valoració de la velocitat de desplaçament

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Classes expositives 36 0 36
Classes pràctiques 12 6 18
Elaboració de treballs 6 38 44
Prova d'avaluació 6 46 52
Total 60 90 150

Bibliografia

  • BOMPA, T.O. (1999). Periodization. Theory and Methodology of Training. (4th edition. ). Champaign: ILL.: Human Kinetics.
  • BOMPA, T.O. (1993). Periodization of strength training.. Ontario: Veritas Publishing.
  • ELLIOTT, B. (1998). Training in sport. Applying Sports Science.. London: Wiley Sons.
  • KOMI, P.V. (1992). Strength and power in sport.. Oxford: Blackwell.
  • MCARDLE, W.D., KATCH, F.I., KATCH, V.L. (2000). Exercise Physiology. Energy Nutrition and Human Performance.. Philadelphia: Lea & Febiger.
  • MORROW, J.R., JACKSON, A.W., DISCH, J.G., MOOD, D.P. (2000). Measurement and Evaluation in Human Performance (2nd ed). Champaign: ILL.: Human Kinetics.
  • SIFF, M.S., VERKHOSHANSKY, Y.V. (2004). Superentrenamiento (2ª ed). Badalon: Paidotribo.
  • WILMORE, J., COSTILL, D. (1999). Physiology of sport and exercise. . Champaign: ILL.: Human Kinetics.
  • ZATSIORSKY, V.M. (1995). Science and practice of strength training.. Champaign: ILL.: Human Kinetics.
  • BOSCO, C. (2000). La fuerza muscular. Aspectos metodológicos.. Barcelona: INDE.
  • COMETTÍ, G. (1998). La pliometría.. INDE: Barcelona.
  • GARCÍA MANSO, J.M., NAVARRO, M., RUIZ, J.A. (1996). Bases teóricas del entrenamiento del entrenamiento deportivo. Madrid: Gymnos.
  • GARCÍA MANSO, J.M., NAVARRO, M., RUIZ CABALLERO, J.A. (1996). Planificación del entrenamiento deportivo.. Madrid: Gymnos.
  • GROSSER, M., STARISCHKA, S. (1988). Principios de entrenamiento deportivo.. Barcelona: Martínez Roca.
  • MANNO, R. (1991). Fundamentos del entrenamiento deportivo.. Barcelona: Paidotribo.
  • MATVEYEV, L.P. (1977). Periodización del Entrenamiento Deportivo. . Madrid: INEF Madrid.
  • MEINEL, K, SCHNABEL, G. (1987). Teoría del movimiento.. Buenos Aires: Stadium.
  • PLATONOV, V.N. (1991). La adaptación en el deporte. Barcelona: Paidotribo.
  • Solé J. (2008). Teoría del entrenamiento deportivo. Libro de ejercicios.. Rellinars, Barcelona: Dicropat Sport.
  • Solé J. (2006). Planificación del entrenamiento deportivo. Libro de ejercicios.. Rellinars, Barcelona: Sicropat Sport.
  • TOUS, J. (1999). Nuevas tendencias en fuerza y musculación.. Barcelona: Ergo.
  • WEINECK, J. (1988). Entrenamiento Optimo. . Barcelona: Hispano Europea.
  • Issurin V,. (2012). Entrenamiento Deportivo. Periodización en bloques. (1). Paidotribo.
  • Muika, I (2012). Endurance Training. Science and Practice. Iñigo Mujika.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
AVCO 1: Examen de la lectura d'un article.
Consistirà en respostes múltiples amb una única resposta considerada correcta. 10
AVCO 2: Examen de la lectura d'un article. Consistirà en respostes múltiples amb una única resposta considerada correcta. 10
AVCO 3: Planificació d’una temporada d’un esport individual (grups 4 persones).

Planificar i executar un programa d'entrenament d'un esport de prestació. A continuació es presenten les parts del treball:
1.Característiques de l’esport.
2.Característiques de l’esportista.
3.Calendari de competicions.
4.Planificació de la càrrega d’entrenament.
5. Control de la càrrega.
6. Conclusions
25
AVCO 4: Examen de continguts teòrics i pràctics.
Prova que avalua els continguts desenvolupats a les classes teòriques, a les classes pràctiques i a l'exposició d'exercicis propis de la matèria.
Consistirà en preguntes test, preguntes veritat o fals i preguntes de desenvolupar.
55

Qualificació

AVALUACIÓ CONTÍNUA OBLIGATÒRIA (AVCO 100%)

Per aprovar l'avaluació continuada és imprescindible que la suma de les diferentes parts sigui igual o superior a 5.

S'ha de treure una nota mínima de cada part de l'avaluació continuada per poder aprovar l'assignatura.

Llistat de notes mínimes:
AVCO 1 i AVCO 2= fa mitjana sigui quina sigui la nota.
AVCO 3= 4.
AVCO 4= 4.

AVALUACIÓ FINAL
Si s'ha seguit l'avaluació continuada es mantindran les notes de l'AVCO 3 (Planificació), sempre que s'hagi obtingut la nota mínima. Aquesta nota tindrà un valor del 25%, i l'examen final tindrà un valor del 75% de la nota.

Els estudiants que no hagan seguir l'avaluació continua o tinguin una nota de AVCO3 inferior a 4, realitzaran l'examen final i aquest tindrà un valor del 100% de la nota. En aquest examen entraran continguts de les classes teòriques i practiques.

En qualsevol cas, la nota mínima de l'examen final per aprovar l'assignatura serà de 5.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà un alumne no presentat aquell que no es presenti a l’avaluació continuada o a l’avaluació final

Observacions

Els objectius d'aprenentatge de l'assignatura són:
1.- Ampliar el coneixement sobre el concepte i anàlisi de la càrrega d'entrenament.
2.- Aprofundir en el treball de les capacitats motrius com a qualitats de caire metabòlic: força i resistència.
3.- Conèixer les qualitats amb component neuronal i la seva metodologia de treball.
4.- Saber planificar el treball a llarg termini d'un esportista.
5.- Inciar-se en la programació dels continguts de les qualitats físiques dins de la planificació de l'esportista
6.- Aprofundir en la planificació i programació especialment en esports de prestació.

Assignatures recomanades

  • Desenvolupament motor i iniciació esportiva
  • Fisiologia de l'exercici 1
  • Fisiologia de l'exercici 2
  • Kinesiologia i biomecànica del moviment
  • Teoria de l'entrenament 1