Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2010
Descripció:
Història del pensament filosòfic en el seu context científic, social i cultural.
Crèdits:
12
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Poc (25%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:

Competències

  • Capacitat d'anàlisi i síntesi i de raonament crític
  • Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge individual
  • Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge en equip
  • Habilitat en la comunicació oral i escrita en les llengües catalana i castellana
  • Capacitat de gestionar i ordenar informació
  • Coneixement d'altres cultures i atenció a la diversitat
  • Responsabilitat i qualitat en el treball
  • Capacitat d'aplicació de coneixements a la resolució de problemes
  • Capacitat de consulta i maneig de fonts bibliogràfiques
  • Capacitat per transmetre informació, oral, escrita i visual sobre els continguts propis del món de la cultura.

Altres Competències

  • Capacitat d’anàlisi i síntesi
  • Capacitat de reflexió i de raonament crític
  • Habilitats de docència
  • Habilitats de recerca
  • Aprenentatge autònom
  • Capacitat d’interpretació de textos de diverses èpoques i tradicions
  • Habilitat per construir arguments i comprendre l’alteritat
  • Capacitat d’examinar i resoldre problemes

Continguts

1. Introducció a la filosofia antiga

          1.1. Models generals d'història de la filosofia.

          1.2. Sobre com fer història de la filosofia antiga.

          1.3. El paper del llenguatge

          1.4. Pensament filosòfic i pensament pre-filosòfic

          1.5. Al principi hi havia... Homer.

          1.6. Hesíode.

2. Els presocràtics

          2.1. El problema de les fonts.

          2.2. Els milesis: Tales, Anaximandre, Anaximenes.

          2.3. Heràclit.

          2.4. Parmènides.

          2.5. Els pitagòrics

          2.6. Empèdocles, Anaxàgoras

          2.7. Els atomistes: Leucip i Demòcrit (un presocràtic sospitosament postsocràtic)

3. El segle de Sòcrates

          3.1. El moviment sofístic: causes.

          3.2. Protàgoras.

          3.3. Gòrgias.

          3.4. Aportacions dels sofistes a la filosofia.

          3.5. Sòcrates: el problema de les fonts.

          3.6. Què ensenyava Sòcrates?

          3.7. El gos que filosofava amb Sòcrates (Diògenes el cínic)

          3.8. Aristip i els socràtics hedonistes (filosofia cirenaica)

          3.9. Megàrics: en la cruïlla entre Parmènides i Sòcrates.

4. Plató

          4.1. Plató, un deixeble (més?) de Sòcrates

          4.2. Context cultural, biogràfic i etapes del seu pensament.

          4.3. És una bona idea la teoria de les idees?

          4.4. Lectura i comentari de "El banquet"

          4.5. Lectura i comentari de "Fedre"

          4.6. Lectura i comentari de "Fedó"

          4.7. Lectura i comentari de la "Carta VII"

5. Aristòtil

          5.1. Aristòtil i el seu context històric

          5.2. El corpus aristotèlic

          5.3. La metafísica

          5.4. La filosofia de la natura

          5.5. Aristòtil després d'Aristòtil

6. La filosofia hel·lenística

          6.1. El món hel·lenístic

          6.2. L'estoïcisme antic: lògica, física i ètica

          6.3. Epicur

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 8,00 50,00 58,00
Elaboració individual de treballs 4,00 90,00 94,00
Prova d'avaluació 5,00 56,00 61,00
Sessió expositiva 87,00 0 87,00
Total 104,00 196,00 300

Bibliografia

  • Alcoberro. Història de la Filosofia Grega. Recuperat , a http://www.alcoberro.info/greciaindex.htm
  • Aubenque, Pierre (1981). El Problema del ser en Aristóteles. Madrid: Taurus.
  • Bréhier, Émile (1998-2002). Història de la filosofia. Madrid [etc.]: Tecnos [etc.].
  • Copleston, Frederick C (2001). Historia de la filosofía (6a ed). Barcelona: Ariel.
  • Cornford, Francis M (1984). De la religión a la filosofía. Barcelona: Ariel.
  • Farrington, Benjamin (1992). Ciencia y filosofía en la Antigüedad (3ª ed). Barcelona: Ariel.
  • Gigon, Olof (1971). Los Orígenes de la filosofía griega, : de Hesiodo a Parménides. Madrid: Gredos.
  • Guthrie, W.K.C (1992). Historia de la filosofia griega, : segunda época y la academia. Madrid: Gredos.
  • Hadot, Pierre (1998). ¿Qué es la filosofía antigua?. México: Fondo de Cultura Económica.
  • Homer (1978 ). La Ilíada . Barcelona: Alpha. Catàleg
  • Homer (2001 ). L'Odissea (1a ed. a Butxaca). Barcelona: La Magrana. Catàleg
  • Jaeger, Werner (1971). Paideia, : los ideales de la cultura griega. México: Fondo de Cultura Económica.
  • Long, Anthony A (1984). La Filosofía helenística, : estoicos, epicúreos, escépticos. Madrid: Alianza.
  • Onfray, Michel (2005 ). Antimanual de filosofía : lecciones socráticas y alternativas (2ª ed.). Madrid [etc.]: Edaf. Catàleg
  • Onfray, Michel (2008 ). Les Savieses de l'antiguitat . Barcelona: Edicions de 1984. Catàleg
  • Rodríguez Adrados, Francisco (1975). La Democracia ateniense. Madrid: Alianza.
  • Ross, David (1993). Teoría de las ideas de Platón (3ª ed). Madrid: Cátedra.
  • Vernant, Jean-Pierre (1985). Mito y pensamiento en la Grecia antigua (2a ed). Barcelona: Ariel.
  • García Gual, Carlos (1981 ). Epicuro . Madrid: Alianza. Catàleg
  • Long, Anthony A (1984 ). La Filosofía helenística : estoicos, epicúreos, escépticos . Madrid: Alianza. Catàleg
  • Plató (2010 ). El banquet ; Fedre . Barcelona: Educaula. Catàleg
  • Plató (cop. 1999 ). Fedó . Barcelona: Edicions 62. Catàleg
  • Plató (2009 ). Cartes . Barcelona: Fundació Bernat Metge. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Quatre comentaris de text (dos per semestre) El professor proporcionarà diversos textos al llarg del curs, dels quals l'estudiant n'haurà d'escollir dos per realitzar-ne un comentari. Es prendrà en consideració especialment la correcció formal, la claredat expositiva i la solidesa dels arguments exposats per l'estudiant. 10
Examen escrit Hi haurà un examen escrit parcial per semestre. 40
Dos treballs de curs (un per semestre) Realització de dos treballs de curs. El tema de cada treball s'haurà de pactar prèviament amb cadascun dels dos professors de l'assignatura. Es tindran especialment en compte la correcció formal que escau a un treball acadèmic, així com la claredat expositiva i la solidesa dels arguments sostinguts per l'estudiant. 50

Qualificació

Criteris generals

El mètode docent, sobretot en una matèria troncal de primer cicle, té el seu primer -però no únic- suport en l'explicació filosòfica del professor. Aquesta intervenció, però, no s'ha de considerar un fi en ella mateixa, sinó un punt de partida i un estímul al treball personal que es desplega no només en una atenció activa a la classe mateixa, sinó en la lectura i la reflexió que cada estudiant ha de practicar per la seva pròpia iniciativa, a partir tant de les explicacions de classe com dels suggeriments bibliogràfics. És altament desitjable que aquesta "atenció activa" no sigui només una actitud mental, sinó que es tradueixi en participació expressa i directa a la classe mateixa: no solament en el moment més formal de comentar un text, sinó tothora, amb intervencions que cerquin aclariments, que complementin o que presentin matisacions o alternatives a l'explicació dels temes del programa.
Els professors de l'assignatura ofereixen atenció tutorial segons les indicacions horàries a la porta del despatx o a hores concertades.

L'avaluació global de l'assignatura es farà a partir de la mitjana aritmètica de les notes de cadascun dels semestres. Cal aprovar cadascun dels semestres.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà "No presentat" tot estudiant que no lliuri tots tres treballs d'avaluació obligatòria (comentaris de text, treballs de curs i exàmens).

Observacions

Prerequisits:
Els generals per a una matèria troncal de primer cicle de Filosofia.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.