Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Espai de desenvolupament professional

Aprenentatge Reflexiu

L’objectiu d’aquesta metodologia és que l’estudiant prengui consciència del seu procés d’aprenentatge. Els estudiants poden conèixer les seves pròpies potencialitats, detectar els seus punts forts i els seus punts febles i valorar l’oportunitat de desenvolupar actituds personals i acadèmiques que incideixin positivament en el seu procés d’aprenentatge i desenvolupament acadèmic.

Algunes de les estratègies que s’utilitzen per fomentar aquest tipus d’aprenentatge són el portafoli docent i el diari de pràctiques.

Exemple d’aplicació

Aprenentatge Reflexiu aplicat a la Física

Tipus d’assignatura: Bàsica
Grau: Graus de la Facultat de Ciències (primer curs)

Descripció

Una part de l’assignatura es dissenya a partir de definir activitats centrades en l’estudiant. En l’entorn de classe, l’activitat s’organitza al voltant d’un conjunt d’experiments en física. La base dels enfocaments és la realització d’experiments a l’aula o l’experimentació a partir d’un vídeo sobre un experiment de física. Es defineixen tres tipus d’activitats.

En el primer conjunt d’activitats, s’estableix un enfocament centrat en el coneixement (KA) en el qual es fomenta la comprensió conceptual i l’organització del coneixement. És a dir, s’activa l’aprensió i la intenció a través d’experiències concretes i de reflexió. Es demana als alumnes que escriguin un informe que descrigui cadascun dels experiments de física i que responguin al qüestionari RLQuest en relació amb el procés reflexiu (taula 1).

Preguntes sobre l’avaluació de l’aprenentatge reflexiu

  1. Coneixement d’un mateix
  • P1. Analitzo el meu comportament davant les situacions professionals i quotidianes.
  • P2. Analitzo quines són les meves emocions quan s’enfronten situacions professionals i quotidianes.
  1. Connexió de l’experiència amb el coneixement
  • P3. Connecto el coneixement amb les meves pròpies experiències, emocions i actituds.
  • P4. Selecciono la informació rellevant en una situació determinada.
  • P5. Realitzo hipòtesis de formulació / contrast en una situació determinada.
  • P6. Expresso raons i arguments per a la presa de decisions en una situació determinada.
  1. Auto-reflexió sobre el procés d’aprenentatge
  • P7. Milloro les meves habilitats de comunicació escrita.
  • P8. Milloro les meves habilitats de comunicació oral.
  • P9. Identifico els aspectes positius dels meus coneixements i habilitats.
  • P10. Identifico els aspectes negatius dels meus coneixements i habilitats.
  • P11. Identifico els aspectes positius de les meves actituds.
  • P12. Identifico els aspectes negatius de les meves actituds.
  • P13. Conec el que aprenc i com ho aprenc.
  • P14. Comprenc el que aprenc i com ho aprenc és significatiu per a mi.
  1. Aprenentatge autoregulador
  • P15. Planifico el meu aprenentatge: els passos a seguir, organitzeu el material i el temps.
  • P16. Determino qui o què he de consultar.
  • P17. Regulo el meu aprenentatge, analitzo les dificultats que tinc i avaluo com resoldre els problemes que trobo.
  • P18. Avaluo com planifico el meu aprenentatge, el resultat i el que he de fer per millorar.

Les activitats KA volen ajudar els estudiants a desenvolupar ecologies conceptuals de context, robustes i transferibles que es reconcilien completament amb les seves experiències, percepcions i comprensions prèvies. A més, els estudiants participen en un extens discurs dialògic sobre idees científiques i les seves aplicacions, establertes en el context de qüestions i problemes rics i desafiants.

En el segon conjunt d’activitats, es demana als alumnes que descriguin cada activitat, però aquesta vegada amb un enfocament centrat en la formació. En aquest cas, el professor suggereix una sèrie de preguntes formatives (que figuren a la taula 2) per promoure comentaris positius (AFA). Les deu preguntes de la taula 2 s’han triat per alinear-se amb el marc teòric per mesurar els nivells de pensament reflexiu, a saber: acció habitual / no reflexió, comprensió, reflexió i reflexió crítica. Els estudiants també responen al qüestionari RLQuest al final del procés (taula 1).

Qüestions reflexives posteriors a les activitats de classe per guiar els estudiants a través del procés de reflexió en els enfocaments d’avaluació, AFA i SFA.

  1. Formulo preguntes de cerca que ajuden a analitzar les meves pròpies accions / pensaments durant tot el procés de visualització, analitzant, escrivint l’experiència.
  2. Quins coneixements / sentiments / valors / experiències anteriors utilitzo per formular les meves respostes.
  3. Què necessito per descriure l’experiència? Identifico els coneixements / habilitats necessaris per descriure l’experiment?
  4. Qui o què he de consultar per descriure l’experiment?
  5. Com m’organitzo per desenvolupar l’experiment?
  6. Identifico les dificultats que hi ha darrere de la definició de la comprensió de l’experiment.
  7. He planejat el calendari del procés d’elaboració de les activitats.
  8. Què he de fer per millorar el procés de l’activitat?
  9. Quin serà el resultat del procés?
  10. Què he après a través de la comprensió de l’experiència?

Taula 3

Preguntes estructurades plantejades en l’enfocament formatiu estructurat (SFA)

En el tercer conjunt d’activitats, s’utilitza un enfocament contextualitzat en el qual el professor contextualitza la instrucció del coneixement (Taula 3) i l’aprenentatge reflexiu (Taula 2) fent referència a pràctiques autèntiques que abasten els enfocaments primer i segon. És a dir, els estudiants escriuen un informe sobre cadascuna de les activitats basades en les deu preguntes reflexives de la Taula 2 i les sis preguntes de la Taula 3. Els estudiants també responen al qüestionari RLQuest al final del procés (taula 1). Les preguntes de la taula 3 s’han dissenyat per guiar els estudiants a través del procés de descripció d’un experiment científic, on els processos d’aprenentatge són particularment millorats mitjançant la conceptualització abstracta.

  1. Descripció de l’experiment. Resumiu-ho escrivint un breu resum que descrigui l’experiment.
  2. Descriu els passos metodològics utilitzats en l’experiment.
  3. Escriu la hipòtesi que va ser recolzada per l’experiment.
  4. Descriu l’anàlisi de les dades obtingudes de l’experiment.
  5. Formula preguntes derivades de l’experiment.
  6. Llista el nou coneixement que has creat a partir de l’experiment.
Ús de Moodle:

En aquest cas, Moodle es pot convertir en l’espai central de l’assignatura. Un lloc on es recolliran tots els resultats de les tres fases del procés. A més, dins de la plataforma es poden plantejar les tasques que han de resoldre els estudiants i qüestionaris per respondre les preguntes plantejades. També es poden crear fòrums de discussió per afavorir el debat dels temes plantejats. Finalment, també es pot utilitzar per a plantejar tasques d’autoavaluació on seran els propis alumnes que faran una reflexió sobre la seva participació a l’assignatura i sobre com han anat avançant en els continguts plantejats.

(Exemple aportat per Jordi Colomer, de la XID sobre Aprenentatge Reflexiu. ICE J. Pallach de la Universitat de Girona)

Referències

The Challenges and Possibilities of Reflective Learning in Higher Education. Research focused from the perspective of university students on four different degree courses
Colomer, J.; Fernández Peña, R.; Alsina, A.; Ayllón, S.; Pallisera, M.; Pérez-Burriel, M.; Serra, L. (2014) The Challenges and Possibilities of Reflective Learning in Higher Education. Research focused from the perspective of university students on four different degree courses. ICERI2014 Proceedings. 7th International Conference of Education, Research and Innovation, 4770-4777

Improving and evaluating reflective narratives: A rubric for higher education students
Alsina, Á.; Ayllón, S.; Colomer, J.; Fernández, R.; Fullana, J. ; Pallisera, M.; Pérez-Burriel, M.; Serra, L. (2017): Improving and evaluating reflective narratives: A rubric for higher education students, Teaching and Teacher Education, 63, 148-158

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.

La web de Universitat de Girona utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Per administrar-les utilitzi el gestor. Si desitja més informació accedeixi a la Política de galetes.