| COMPETÈNCIA INFORMACIONAL EN LA ERA DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Enmig la societat de la informació que ens envolta, com podem destriar la que realment ens ajudarà a aprendre? On podem trobar aquell material, aquelles dades, aquells continguts que realment valen la pena? Com aconseguirem que tota aquesta informació que rebem en tants formats i per tantes vies esdevingui realment coneixement i font d'aprenentatge i de creixement personal? La competència informacional és la que ens capacita. La necessitem en les diferents etapes educatives i de manera transversal, i no és fàcil assolir-la plenament si no hi ha una intenció educativa que ajudi a desenvolupar-la. A més, amb el ressorgiment de les eines basades amb Intel·ligència Artificial, a l'abast de tothom i amb la tendència fàcil de fer-les anar per no aprendre, cal una consciència per part del sistema educatiu per guiar a l'alumnat a saber utilitzar-les adequadament, coneixent-ne les limitacions i aprofitant-ne el seu potencial per aprendre. Aquesta línia de recerca analitza els processos d'ensenyament i aprenentatge involucrats amb aquesta competència.-_-COMPETENCIA INFORMACIONAL EN LA ERA DE LA INTELIGENCIA ARTIFICIAL. En medio de la sociedad de la información que nos rodea, ¿cómo podemos distinguir la que realmente nos ayudará a aprender? ¿Dónde podemos encontrar aquel material, aquellos datos, aquellos contenidos que realmente valen la pena? ¿Cómo conseguiremos que toda esta información que recibimos en tantos formatos y por tantas vías se convierta realmente en conocimiento y fuente de aprendizaje y de crecimiento personal? La competencia informacional es la que nos capacita. La necesitamos en las diferentes etapas educativas y de manera transversal, y no es fácil alcanzarla plenamente si no hay una intención educativa que ayude a desarrollarla. Además, con el surgimiento de las herramientas basadas con Inteligencia Artificial, al alcance de todo el mundo y con la tendencia fácil de manejarlas para no aprender, hace falta una conciencia por parte del sistema educativo para guiar al alumnado a saber utilizarlas adecuadamente, conociendo sus limitaciones y aprovechando su potencial para aprender. Esta línea de investigación analiza los procesos de enseñanza y aprendizaje involucrados con esta competencia.-_-INFORMATION SKILLS IN THE ERA OF ARTIFICIAL INTELLIGENCE. In the middle of the information society that surrounds us, how can we identify the things that will help us to learn? Where can we find that material, data, and really worthwhile content? How will we get all this information we receive in so many formats and ways to become knowledge and a source of learning and personal growth? Information skills are what give us the ability. We need it in the different stages of education and in a cross-disciplinary way, and it is not easy to fully attain if there is no educational intention that helps to develop it. In addition, with the appearance of AI-based tools available to everybody and the easy trend of making them work and not to learn, we need awareness on the part of the educational system to guide students so they know how to use them properly, becoming familiar with their limitations and taking advantage of their potential to learn. This area of research analyses the proces |
|
|
// |
| TECNOLOGIA DIGITAL A L'APRENENTATGE I DESENVOLUPAMENT. Aquesta línia de recerca en psicologia de l'educació examina com es poden dissenyar les tecnologies digitals com a bastides cognitives i socioemocionals que optimitzin l'aprenentatge al llarg de tot el cicle vital escolar. El focus és comprendre quins trets d'aquestes eines (retroalimentació immediata, visualitzacions interactives, personalització algorítmica) regulen la càrrega cognitiva, fomenten l'autoregulació i potencien la motivació intrínseca, així com analitzar com aquestes variables interactuen amb factors evolutius i contextuals en les diferents etapes educatives. Mitjançant mètodes mixtos, aquesta línia pretén derivar principis de disseny instruccional basats en evidència que guiïn la creació d'entorns digitals capaços de promoure aprenentatges profunds i equitatius, sense perdre de vista els processos afectivosocials que sustenten cada fase del desenvolupament.-_-TECNOLOGIA DIGITAL EN EL APRENDIZAJE Y DESARROLLO. Esta línea de investigación en psicología de la educación examina cómo las tecnologías digitales pueden diseñarse como andamiajes cognitivos y socioemocionales que optimicen el aprendizaje a lo largo de todo el ciclo vital escolar. El foco está en comprender qué rasgos de estas herramientas (retroalimentación inmediata, visualizaciones interactivas, personalización algorítmica) regulan la carga cognitiva, fomentan la autorregulación y potencian la motivación intrínseca, así como en analizar cómo dichas variables interactúan con factores evolutivos y contextuales en las diferentes etapas educativas. Mediante métodos mixtos, esta línea pretende derivar principios de diseño instruccional basados en evidencia que guíen la creación de entornos digitales capaces de promover aprendizajes profundos y equitativos, sin perder de vista los procesos afectivo-sociales que sustentan cada fase del desarrollo.-_-DIGITAL TECHNOLOGY IN LEARNING AND DEVELOPMENT. This line of research in educational psychology examines how digital technologies can be designed as cognitive and socio-emotional scaffolds that optimise learning throughout the entire school life cycle. The focus is on understanding which features of these tools (immediate feedback, interactive visualisations, algorithmic personalisation) regulate cognitive load, foster self-regulation, and enhance intrinsic motivation, as well as analysing how these variables interact with developmental and contextual factors at different educational stages. Using mixed methods, this line of research aims to derive evidence-based instructional design principles that guide the creation of digital environments capable of promoting deep and equitable learning, without losing sight of the affective-social processes that underpin each phase of development. |
|
|
// |
| COMPETÈNCIES SOCIOEMOCIONALS EN DOCENTS. Aquesta línia de recerca se centra a desentranyar com les competències socioemocionals del professorat -autoconsciència i regulació emocional, empatia, habilitats comunicatives i gestió pro social de l'aula- impacten en la qualitat de les interaccions pedagògiques i, per extensió, en el benestar i el rendiment de l'alumnat. Aquesta agenda també investiga com les variables contextuals (càrrega de treball, suport institucional, etc.) moderen la relació entre aquestes competències i resultats com l'autoeficàcia docent, l'esgotament i la implicació de l'alumnat. L'objectiu final és desenvolupar models teòrics basats en l'evidència i les directrius de desenvolupament professional -per exemple, programes de coaching en regulació emocional o comunitats de pràctica reflexiva- que enforteixin la salut mental del professorat i generin entorns d'aprenentatge més equitatius i motivadors.-_-COMPETENCIAS SOCIOEMOCIONALES EN EL PROFESORADO. Esta línea de investigación se centra en desentrañar cómo las competencias socioemocionales del profesorado—autoconciencia y regulación emocional, empatía, habilidades de comunicación y gestión prosocial del aula—inciden en la calidad de las interacciones pedagógicas y, por extensión, en el bienestar y el rendimiento del alumnado. Esta agenda indaga, además, cómo variables contextuales (carga de trabajo, apoyo institucional, etc.) moderan la relación entre dichas competencias y resultados como la autoeficacia docente, el burnout o la participación estudiantil. El objetivo último es formular modelos teóricos y pautas de desarrollo profesional basados en evidencia—por ejemplo, programas de coaching en regulación emocional o comunidades de práctica reflexiva—que fortalezcan la salud mental del profesorado y generen entornos de aprendizaje más equitativos y motivadores.-_-SOCIO-EMOTIONAL COMPETENCIES IN TEACHERS. This line of research focuses on unravelling how teachers' socio-emotional competencies—self-awareness and emotional regulation, empathy, communication skills, and prosocial classroom management—impact the quality of pedagogical interactions and, by extension, student well-being and performance. This agenda also investigates how contextual variables (workload, institutional support, etc.) moderate the relationship between these competencies and outcomes such as teacher self-efficacy, burnout, and student engagement. The ultimate goal is to develop evidence-based theoretical models and professional development guidelines—for example, emotional regulation coaching programs or communities of reflective practice—that strengthen teachers' mental health and generate more equitable and motivating learning environments. |
|
|
// |