Elena Roget i Armengol és doctora en Física per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992). Abans havia fet estades predoctorals al Laboratori d’Hidràulica, Hidrologia i Glaciologia de l’Escola Tècnica Federal de Zuric, a l’Institut d’Oceanografia de la Universitat d’Hamburg i a l’Institut Tècnic de Lugano. Va fer una estada postdoctoral al CWR de la Universitat d’Austràlia Occidental a Perth. Va coliderar el primer grup a Espanya que va abordar sistemàticament estudis de limnologia física i a finals dels noranta va iniciar estudis pioners a Espanya, i dels primers a Europa, sobre la mesura de la turbulència en sistemes aquàtics naturals.
Entre 1995 i 1998 va ser coordinadora de l’àrea de Física de la Matèria Condensada de la Universitat de Girona, i va participar en la creació del Departament de Física d’aquesta universitat. Entre 1997 i 2000 va codirigir un doctorat en Física Aplicada, en el qual va ser responsable dels cursos de Física Ambiental, que van passar a formar part d’un nou programa de Medi Ambient; va coordinar aquest itinerari fins al 2004, quan el programa va obtenir la Menció de Qualitat. El 2003 va ser directora del Departament de Física, fins al 2007, quan va passar a ser responsable, fins al 2014, del grup de Física Ambiental, reconegut per la Generalitat de Catalunya. Actualment és catedràtica en el departament de Física de la UdG.
Els seus treballs d’investigació se centren en l’estudi de la hidrodinàmica i la turbulència en sistemes aquàtics continentals, regions costaneres i oceans, en el canvi global i els processos de retroalimentació entre la hidrosfera i l’atmosfera. Ha treballat a la llacuna costanera de Neustadt-Binnenwasser a Alemanya, a l’estany de Banyoles, al llac Ogawara al Japó, als embassaments de Boadella i de Sau, al llac Tahoe a Califòrnia, al mar de la Xina, a l’Atlàntic Nord, al litoral català, al mar d’Aral i a l’Atlàntic Sud.
Ha impartit classes en les titulacions de grau de Biologia, Química, Ciències Ambientals, Biotecnologia i Enginyeria Industrial i Mecànica, i en els Màsters en Canvi Ambiental: Anàlisi i Gestió i Canvi Ambiental i Transició Socioecològica.
Ha estat investigadora principal de més d’una quinzena de projectes de recerca o altres ajudes competitives per a la recerca. Ha coordinat un projecte internacional subvencionat per l’OTAN i un programa internacional d’intercanvi, subvencionat per la Unió Europea, centrat en el canvi climàtic i els mars interiors de l’Europa oriental i Àsia central. Entre altres, va organitzar dos congressos internacionals sobre el mar d’Aral (Girona, 2007 i Taixkent a l’Uzbekistan, 2008) i durant cinc anys va coorganitzar la sessió “Lakes and Inland Seas” a l’Assemblea General de la Unió Geofísica Europea, a Viena.
Des del 2000, i durant períodes llargs, ha col·laborat amb el grup d’Environmental Fluid Dynamics de la Universitat Estatal d’Arizona, l’Institut Shirshov d’Oceanologia de l’Acadèmia Russa de Ciències, el Centre de Recerca Hidrometeorològica de la Federació Russa de Moscou i el Group of Environmental Fluid Dynamics de la Universitat de Notre Dame, a Indiana. En l’actualitat col·labora amb l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona en l’estudi de la barreja entre els corrents oceànics a l’Atlàntic Sud.