Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Departament de Filologia i Comunicació

Cursos i altres activitats

Literatura

LiterActualització és un programa de formació adreçat als docents de secundària i batxillerat, organitzat de forma biennal per l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes (ILCC) i l'Institut de Ciències de l'Educació Josep Pallach (ICE).

El programa preveu un cicle de conferències i tallers destinats a actualitzar els continguts curriculars de llengua i literatura catalanes. Les sessions de la primera edició, que es va dur a terme el curs 2018-2019 a la Facultat de Lletres de la UdG, van ser les següents:

  • 25/10/2018 Llengua catalana i literatura (matèria comuna): Lírica medieval. Dels trobadors a Ausiàs March (Antologia de poesia catalana)
  • 8/11/2018 Literatura catalana de modalitat: El cor quiet de Josep Carner
  • 22/11/2018 Llengua catalana i literatura (matèria comuna): Ensenyar llengua catalana avui: conceptes, eines i estratègies
  • 1/02/2019 Participació a la Jornada Exlibris

Més informació


Dates: 11, 12 i 13 de juliol del 2018.

Horari: de 10 a 14 i de 16 a 19.30 h.

Lloc de realització: Biblioteca Barri Vell (Campus Barri Vell de la UdG).

Places: 40.

Objectius:

  • Donar a conèixer la figura i l'obra de Joan Ferraté i del seu germà, Gabriel Ferrater.
  • Divulgar el fons bibliogràfic i documental de Joan Ferraté cedit a la biblioteca de la Universitat de Girona.
  • Ajudar a llegir poesia i a ensenyar poesia.
  • Reflexionar teòricament i críticament sobre el fet literari.

Programa:

Dimecres 11 de juliol

Matí

  • Dolors Oller: “Llegir com una operació”.
  • Jordi Amat: "De la crítica a la vida passant per l'assaig: Carles Riba, avui (1955)".

Pausa-cafè

  • Jordi Malé: “Ressons ribians en la poesia de Gabriel Ferrater".

Tarda

  • Josep M. Fonalleras: “A tots ens porta consol: Carner, Ferrater”.
  • Jaume Rufí: “Sessió de treball. Visita guiada al fons Joan Ferraté de la UdG”.

Dijous 12 de juliol

Matí

  • Núria Perpinyà: “L’apassionat equilibri de Joan Ferraté”.
  • Víctor Obiols: “Joan Ferraté. Estratègies de reescriptura”.

Pausa-cafè

  • Laureà Bonet: “Unes converses amb Joan Ferraté: anys de joventut”.

Tarda

  • Xavier Dilla: “Ausiàs March, llegit i entès pels germans Ferraté(r)".
  • “Metrònom Ferrater”.

Divendres 13 de juliol

Matí

  • Salvador Oliva: "Dover beach de Matthew Arnold. Dues versions, un poema”.
  • Jordi Cornudella: “Carner i els Ferraté(r)”.

Pausa-cafè

  • Xavier Pla: “Joan Ferraté, lector de Josep Pla”.

Tarda

  • Salvador Oliva, Jordi Cornudella, Javier Cercas: “De l'any vuit i del dia. Joan Ferraté en persona”.

Professorat:

  • Jordi Amat: assagista i biògraf. Doctor en Filologia Hispànica (UB) format a la Unidad de Estudios Biográficos, les seves línies de recerca principals són la literatura autobiogràfica i la història intel·lectual catalana i espanyola del segle XX. Autor de Las voces del diálogo. Poesía y política en el medio siglo, Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas i El llarg procés. També ha rebut el premi Octavi Pellissa per la biografia de Josep Benet, Com una pàtria, (2017) i el premi Comillas per La primavera de Múnich: esperanza y fracaso de una transición democrática.
  • Laureà Bonet: professor de Literatura espanyola de la Universitat de Barcelona, membre del consell de redacció de la revista Ínsula. Curador de nombroses edicions d’autors clàssics espanyols com Galdós o Pereda, i autor de llibres cabdals com La revista Laye. Estudio y antología (1988), Gabriel Ferrater, entre el arte y la literatura (1993) o El jardín quebrado. La Escuela de Barcelona y la cultura del medio siglo (1994).
  • Javier Cercas: escriptor i professor de Literatura espanyola de la Universitat de Girona. Col·labora habitualment al diari El País. La seva obra més coneguda, Soldados de Salamina (2000), basada en un fet real de la guerra civil espanyola, ha estat traduïda a més de vint països. Aquesta obra va obtenir el premi Llibreter de Narrativa de 2001, el premi Salambó de 2001, premis dels lectors (premi Qué Leer, premi Crisol) i de la crítica, tant dins de l'Estat espanyol (premi Ciutat de Barcelona, premi Ciudad de Cartagena, premi Extremadura) com fora (premi de la Crítica de Xile, premi Grinzane Cavour), a més de tenir un èxit de vendes sense precedents. Entre les seves novel·les, destaquen La velocidad de la luz (2005), Anatomía de un instante (2009), Las leyes de la frontera (2012), El impostor (2014) i El monarca de las sombras (2017).
  • Jordi Cornudella: poeta, assagista i editor literari del Grup 62. És llicenciat en Filologia Clàssica. De la seva obra destaquen els poemaris Felí encès (1995) i El germà de Catul i més coses, de 1997, amb el qual va guanyar el premi de la Crítica de poesia catalana. És coautor de l’Àlbum Ferrater amb Núria Perpinyà (1992). També ha publicat assajos i estudis, i és traductor de prosa i poesia. El 2003 va editar una antologia de poemes universals sobre la guerra, anomenat Maleïdes les guerres, i l’assaig Les bones companyies (2010).
  • Xavier Dilla: crític literari i traductor. Es va doctorar en Filologia Romànica el 1994 amb una tesi sobre Ausiàs March, poeta de qui ha publicat diversos articles, dues antologies comentades (Vint-i-tres poemes i Guia de lectura d’Ausiàs March) i l’assaig En passats escrits. Una lectura de la poesia d’Ausiàs March. Ha treballat com a traductor literari (amb títols com La finestra alta, de Raymond Chandler, i Els pintors cubistes, de Guillaume Apollinaire), com a editor i com a periodista. Des de 1988 escriu sobre llibres i literatura en diversos diaris i revistes.
  • Josep M. Fonalleras: escriptor que ha conreat la novel·la, el conte i el teatre, tant per a un públic adult com per a joves. Articulista i col·laborador en diaris com El Punt i El Periódico. Va traduir El vigilant en el camp de sègol, de J. D. Salinger, juntament amb Ernest Riera. Els seus últims llibres són Climent (2013) i La sala d’estar és un camp de futbol (2015).
  • Jordi Malé: doctor en Filologia Catalana i professor de Literatura catalana de la Universitat de Lleida. S’ha centrat en l’estudi de la literatura catalana contemporània, tant en el seu vessant creatiu com en els de la història i la crítica literàries. Ha publicat edicions de Pere Calders (Antaviana, 2000) i Carles Riba (Tres suites, 1993); articles sobre Antoni Rubió i Lluch, Josep Pla, Marià Manent, Joan Brossa, Salvador Espriu, Jordi Rubió i Balaguer, Jesús Moncada i Jordi Coca, entre altres autors; i monografies sobre Josep Carner (Auques i ventalls, 1995), i especialment, Carles Riba (Carles Riba i el Noucentisme. Les idees literàries, 1995; Poètica de Carles Riba. Els anys del postsimbolisme, 2001; i Carles Riba i la traducció, 2007), a més de diversos articles sobre la seva obra.
  • Víctor Obiols: poeta, traductor, músic i cantant conegut com a Bocanegra. Llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona (1985) i doctor en Literatura Comparada per la Universitat de Southampton (1994), comença la seva trajectòria poètica molt aviat i, amb només catorze anys, publica el llibre Opus Zero (1974). Amb Carrer d'hivern (1983) obté el premi Miquel de Palol de poesia del 1982. Professor, des del 2003, del Màster de Traducció Literària de l'Idec - UPF, és traductor de títols com, entre d'altres, Un mes al camp (1990), de J. L. Carr, El fantasma de Canterville (1998), d’Oscar Wilde, La doma de la fiera (2000), de William Shakespeare, Mi música, mi vida (2009), de Ravi Shankar, El mite de l'etern retorn (2014), de Mircea Eliade o El dol és aquella cosa amb ales (2016), de Max Porter.
  • Salvador Oliva: poeta, i traductor. Catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Girona. A banda de la totalitat de l’obra teatral i poètica de Shakespeare, ha traduït al català obres de W. H. Auden, Lewis Carroll, Dylan Thomas, Oscar Wilde, R. L. Stevenson i Washington Irving. Autor dels assaigs Introducció a la mètrica (1986, reeditat el 2008 amb el títol Nova introducció a la mètrica), La mètrica i el ritme de la prosa (1992), Introducció a Shakespeare (2001), Tractat d'elocució (2006), Poesia i veritat (2015), La rehumanización del arte (2015). El seu últim llibre de poemes és Epístoles a Josep Carner (2017).
  • Dolors Oller: escriptora i catedràtica de Teoria de la Literatura de la Universitat Pompeu Fabra. Va ser presidenta del PEN Català (2001-2010). Autora dels assaigs La poesia de Rafael Masó (1980), La construcció del sentit (1986, premi Crítica Serra d’Or), Virtuts textuals (1991, premi Josep Vallverdú) i Accions i intencions (2011).
  • Núria Perpinyà: professora de Teoria de la literatura de la Universitat de Lleida. Novel·lista, dramaturga i assagista. El 1986 publica el seu primer llibre: un assaig escrit amb Xavier Macià intitulat La poesia de Gabriel Ferrater (premi d'assaig Josep Vallverdú). El 1998 publica la seva primera novel·la, Un bon error. Després, apareixeran Una casa per compondre (2001) i Mistana (Premi de la Crítica de narrativa catalana  2005). L'any 2013 apareix Al vertigen. A Els privilegiats (2007) aposta un altre cop per la renovació dels gèneres literaris amb una novel·la teatral. El 2010 s'estrena la seva primera obra de teatre, Els Cal·lígrafs. La seva obra creativa està escrita en català mentre que bona part de l'assagística és en castellà.
  • Xavier Pla: professor de Literatura catalana contemporània i Teoria de la literatura de la Universitat de Girona. Actualment, és el director de la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la UdG. És autor del llibre Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària (Quaderns Crema, 1997), i curador dels volums Cartes a Pere (1996), Eugeni Xammar. Cartes a Josep Pla i altres cartes i documents (2001), de l’edició facsímil El primer quadern gris. Dietaris 1918-1919 (2004) i de La vida lenta. Notes per a tres dietaris (2014). Va guanyar el premi d’assaig Joan Fuster amb el llibre Simenon i la connexió catalana (2007). La seva última publicació és el volum col·lectiu Proust a Catalunya. Lectors, crítics, traductors i detractors de la "Recherche" (2017).
  • Jaume Rufí: llicenciat en Història (UAB) i en Documentació (UOC), Màster en Arxivística (UdG). Treballa des de 1993 a la Biblioteca de la Universitat de Girona, institució en la qual també ha exercit com a secretari del Consell Social i cap de la Unitat Tècnica de Màster i de l’Escola de Doctorat. Des de 2001 és el cap de la Biblioteca del campus Barri Vell de la Universitat de Girona, que dona servei als estudis de les facultats de Lletres, Turisme i Educació i Psicologia, i en la qual es conserven i gestionen la major part dels fons especials de la Universitat de Girona. Responsable del fons documental Joan Ferraté.

Coordinació:

  • Xavier Pla: professor de Literatura catalana contemporània i Teoria de la literatura de la Universitat de Girona. Actualment, és el director de la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la UdG. És autor del llibre Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària (Quaderns Crema, 1997), i curador dels volums Cartes a Pere (1996), Eugeni Xammar. Cartes a Josep Pla i altres cartes i documents (2001), de l’edició facsímil El primer quadern gris. Dietaris 1918-1919 (2004) i de La vida lenta. Notes per a tres dietaris (2014). Va guanyar el premi d’assaig Joan Fuster amb el llibre Simenon i la connexió catalana (2007). La seva última publicació és el volum col·lectiu Proust a Catalunya. Lectors, crítics, traductors i detractors de la "Recherche" (2017).

Metodologia:

  • Classes presencials actives que afavoriran els debats i les discussions.
  • Projeccions de documentals i pel·lícules.
  • Sessió de treball a la sala d'investigadors Joan Ferraté de la biblioteca de la UdG.

Sistema d'avaluació: 80% d'assistència mínima a les sessions presencials.

Preu: 30 €.


Data d'inici: 9 de juliol del 2018.

Objectius: Es tracta d'un curs de divulgació de la literatura i de la història relacionada amb el món del vi. El seu objectiu és promoure la cultura enològica i, de fet, la cultura gastronòmica a través de l'estudi aprofundit de grans bevedors tant de ficció, com ara Sancho Panza, Falstaff o el clergue golafre d'Eiximenis, com de carn i ossos, com ara Winston Churchill o Orson Welles.

Programa:

  • "Beneficios y peligros del cultivo de la vid: Noé y otros santos bebedores", per Juan Gabriel López Guix (UAB).
  • "Vino, borracheras y propaganda política en Alejandro Magno y Filipo de Macedonia", per María José García Soler (Universitat del País Basc).
  • "Del 'gran golafre eclesiàstic' a la 'tassa de vi més saborosa del món': els clergues beverris a les obres de Francesc Eiximenis", per Xavier Renedo (UdG).
  • "Mossèn Borra, foll d'Alfons el Magnànim i la imatge del borratxo", per Lluís Cifuentes (UB) i Antoni Contreras.
  • "Sancho Panza y el arte de catar el vino", per Jorge García (UdG).
  • "La cerveza, de 'orines de caballo' a categoría estética: Lope, Galdós, Cuervo, Sarduy", per José Antonio Millán (Instituto Cervantes).
  • "Bevent amb Mozart: un brindis a la salut de Don Giovanni", per Jaume Radigales (UB i URL).
  • "Els excessos del Tintín", per Salvador Garcia Arbós (periodista).
  • "François Rabelais: ¿servicio divino o servicio del vino?", per Gabriel Hormaechea.
  • "Tast i anàlisi dels vins seleccionats per a cada tema", Joan Gómez Pallarés (Institut Català d'Arqueologia Clàssica) i Josep Roca (Celler de Can Roca).

Professorat:

  • Antoni Contreras Mas: psiquiatre i especialista en història de l'alimentació des de l'edat mitjana fins als nostres dies.
  • Jorge García López: catedràtic de Literatura Espanyola i Hispanoamericana de la UdG, especialista, entre altres temes, en el Libro de Alexandre, Miguel de Cervantes o Jorge Luis Borges.
  • María José García Soler: professora de Filologia Clàssica de la Universitat del País Basc, especialitzada, entre altres temes, en la història de la gastronomia en l'antiguitat.
  • Gabriel Hormaechea: professor de traducció literària de la UPF i traductor del francès (Sartre, Anatole France, Modiano, Rabelais, etc.).
  • Azélina Jaboulet: medievalista, professora i directora de la Sciences Po Wine School de París, està interessada en l'harmonia entre vi, art, música, emoció i sentiments.
  • Juan Gabriel López Guix: traductor del francès (Montaigne), de l'anglès (Joseph Brodsky, Julian Barnes, Lewis Carroll, Saki) i del català, i professor de traducció a la UAB. Ha estudiat, entre altres temes, diversos aspectes de les traduccions bíbliques.
  • Jaume Radigales: doctor en Història de l'Art i professor de la Universitat Ramon Llull. Crític musical i especialista en Mozart, presenta el programa "Una tarda a l'òpera" a Catalunya Música.

Coordinació:

  • Salvador Garcia Arbós: periodista especialitzat, sobretot, en temes gastronòmics i alimentaris.
  • Xavier Renedo Puig: professor de Literatura medieval de la UdG i especialista, entre altres temes, en Francesc Eiximenis i les cròniques catalanes medievals.

Metodologia: Es tracta d'un curs en línia. Les lliçons s'impartiran penjant cada dia diversos articles relacionats amb el tema central de la jornada, que normalment estarà dedicat o bé a un gran bevedor de ficció o de carn i ossos, o bé a un tipus genèric de gran bevedor. Com a complement, i ampliació, de les lliçons hi haurà fòrums de debat.

Sistema d'avaluació: Es tindrà en compte la participació en els fòrums. Al final del curs s'haurà de presentar un treball breu, d'entre 1.000 i 1.500 paraules, o bé com a resum del curs, o bé com a comentari més aprofundit sobre algun aspecte desenvolupat al llarg del curs.

Bibliografia: Flandrin-Massimo Montanari, Jean Louis: Histoire de l'alimentation. París: Fayard, 1996.

Preu: 75 €.


Dates: de l'11 al 29 de juliol (30 hores).

Descripció: curs en línia que vol proporcionar al professora d'ensenyament secundari eines i una preparació científica adequada per preparar les classes dedicades a les noves lectures proposades per la Conselleria d'Educació de la Generalitat i publicades al DOGC. El curs presenta una dotzena de les lectures que s'impartiran al llarg del bienni 2015-2017 i dona al professorat una actualització científica de dades i interpretacions. Alhora complementa aquest àmbit amb informació sobre materials pedagògics per utilitzar a classe, com ara materials digitals, arxius documentals i fotogràfics, versions cinematogràfiques d'obres narratives, muntatges dramàtics, rutes literàries, etc.

A qui s'adreça: fonamentalment al professorat d'ensenyament secundari en actiu, encara que no exclusivament. En segon lloc, també s'hi poden inscriure persones alienes a les tasques docents, però interessades en la matèria del curs (estudiants, professors d'altres especialitats, etc.).

Metodologia docent: cada lliçó constarà de material teòric, escrit per filòlegs especialitzats en cadascun dels temes i de les obres tractades. Per donar amenitat al material escrit, com hem fet sempre en aquesta mena d'assignatures, completarem les lliçons amb imatges (miniatures, retaules, capitells, fotografies de peces de museu, etc.) i fins i tot amb escenes de pel·lícules, documentals o entrevistes penjades a la xarxa.

Programa:

  • Salvador Espriu: Antígona. -> Per Jordi Mascarella (IES Els Cendrassos), 11 de juliol.
  • Fernando de Rojas: La Celestina. -> Per Bienvenido Morros (UAB), 12 de juliol.
  • Maria Àngels Anglada: El violí d'Auschwitz. -> Per Mariàngela Vilallonga (UdG), 15 de juliol.
  • Félix Lope de Vega: El Caballero de Olmedo. -> Per Bienvenido Morros (UAB), 17 de juliol.
  • Muntatge teatral de El Caballero de Olmedo. -> Per Joan Manel Soldevilla (IES Ramon Muntaner), 18 de juliol.
  • Joan Puig i Ferrater: Aigües encantades. -> Per Sònia Boades (UAB), 20 de juliol.
  • Anthony Mann: Thunder Bay (1953), una adaptació cinematogràfica d'Un enemic del poble d'Ibsen. -> Per Xavier Renedo (UdG), 21 de juliol.
  • Sófocles: Èdip Rei. -> Per Jordi Mascarella (IES Els Cendrassos), 23 de juliol.
  • Miguel de Cervantes: Novelas ejemplares. -> Per Jorge García López, Mariona Sánchez Ruiz (UdG), 25 de juliol.
  • Joanot Martorell: Tirant lo Blanc. -> Per Xavier Renedo (UdG), 26 de juliol.
  • Federico García Lorca: La casa de Bernarda Alba. -> Montserrat Escartín (UdG), 27 de juliol.
  • José María Arguedas: Los ríos profundos. -> Per Iván Teruel (IES de Llançà), 28 de juliol.
  • Emilia Pardo Bazán: Los Pazos de Ulloa. -> Per Toni Dorca (Macalaster College), 29 de juliol).

Sistema d'avaluació: es valorarà, per una banda, la participació dels estudiants en els diversos fòrums oberts al llarg del curs; per altra banda, també s'haurà de presentar per escrit un breu treball al final del curs..

Professorat de la UdG:

  • Montserrat Escartín: professora de Literatura Espanyola a la UdG i escriptora.
  • Jorge García López: professor de Literatura Espanyola a la UdG.
  • Xavier Renedo: professor de Literatura catalana a la UdG.
  • Mariona Sánchez Ruiz: col·laboradora de Recerca a la UdG.
  • Mariàngela Vilallonga: catedràtica de Literatura Llatina a la UdG i Directora de la Càtedra Maria Àngels Anglada.

Professorat extern a la UdG:

  • Sònia Boadas: col·laboradora postdoctoral de Recerca a la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Toni Dorca: catedràtic de Literatura Espanyola a Macalester College (Minnesota) i membre del consell de redacció d'Anales galdosianos.
  • Jordi Mascarella: professor de l'IES Els Cendrassos (Figueres).
  • Bienvenido Morros: professor de Literatura Espanyola Medieval i del Segle d'Or a la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Joan Manel Soldevilla: professor de l'IES Ramon Muntaner (Figueres).
  • Iván Teruel: professor de l'IES Llençà i escriptor.

Dates: del 9 al 20 de juliol (75 hores).

Objectius: estudiar les adaptacions cinematogràfiques de diversos obres literàries (Shakespeare, Guy de Maupassant o J.L. Borges) que han fet directors de l'alçada d'Orson Welles, Max Ophuls o Clint Eastwood. El tret comú de totes les obres seleccionades és que no són adaptacions literals, sinó obres en què el director i els seus guionistes han reelaborat amb una llibertat considerable els textos literaris de base. L'estudi, d'una banda, de l'obra literària agafada com a punt de referència i, de l'altra, de la seva transformació en una peça cinematogràfica, permet entendre millor les obres en qüestió i alhora il·lumina alguns aspectes dels mètodes de treball dels bons guionistes i directors de cinema.

A qui s'adreça: a estudiants de totes les carreres de lletres i ciències socials en particular, i, en general, a amants del cinema, la narrativa i el teatre, encara que no siguin llicenciats o estudiants d'universitat.

Programa:

  • Dies 9-10 de juliol: Romeu i Julieta entre W. Shakespeare i Franco Zeffirelli. -> Pel professor Jordi Sala (UdG).
  • Dies 11-12 de juliol: De tres contes de Guy de Maupassant a Le plaisir (1952) de Max Ophüls. -> Per la professora Mita Casacuberta (UdG).
  • Dies 13, 14 i 16 de juliol: De Rope burns. Stories from the Corner (Ferides de la corda. Històries d'un racó) de Francis Xavier Toole a Million Dollar Baby (2004) de Clint Eastwood. -> Pel professor Xavier Renedo (UdG).
  • Dies 17-18 de juliol: Emma Zunz de J. L. Borges i El viento (2005) d'Eduardo Mignogna. -> Pel professor Jorge García (UdG).
  • Dies 19-20 de juliol: Pel·lícula i llibres encara per determinar. -> Pel professor Xavier Espluga (UB).

Metodologia: es combinarà la lectura dels llibres seleccionats i el visionament de les pel·lícules corresponents, seguida en paral·lel per la lectura dels dossiers i la navegació pels enllaços penjats per a cadascun dels temes del curs i la participació en els fòrums oberts per a cada tema.

Sistema d'avaluació: es controlarà la participació en els fòrums, que serà obligatòria en cada jornada de treball del curs. A més, els estudiants hauran de lliurar a final de curs un treball de 8000 caràcters d'extensió sobre algun dels punts dels temes tractats.

Professorat de la UdG:

  • Mita Casacuberta: professora de Literatura Catalana dels segle XIX-XX de la UdG i especialista en S. Rusiñol i la literatura modernista en general.
  • Jorge García: professor de Literatura Castellana Medieval i del Segle d'Or, i especialista en el Libro de Alexandre, Cervantes i en la literatura i la teoria polítiques del segle XVII.
  • Jordi Sala: professor de Teoria de la Literatura de la UdG, dramaturg i traductor d'obres de teatre.
  • Xavier Renedo: professor de Literatura Medieval i d'Expressió Escrita de la UdG i especialista en autors i obres com Francesc Eiximenis, el Llibres dels fets o la predicació medieval.

Professorat extern:

  • Xavier Espluga: professor de Filologia Llatina de la UB, expert en epigrafia llatina i humanística, en historiografia clàssica i traductor i editor de Ciceró per la col·lecció Bernat Metge.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.