Margarida Casacuberta Rocarols (Olot, 1964) és doctora en Filologia Catalana per la UAB i professora de literatura catalana contemporània a la Universitat de Girona, on dirigeix la càtedra Joan Vinyoli de Poesia Contemporània (Santa Coloma de Farners) i la càtedra Víctor Català d’Estudis sobre el Modernisme (L’Escala). Com a investigadora, va formar part del Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània (UAB) i, actualment, del Grup de Literatura Catalana Contemporània i del Grup de Patrimoni Literari de l’Institut de Llengua i Cultura Catalana (UdG). Ha centrat la seva recerca en el període del tombant del segle XIX al XX en relació amb el modernisme i ha publicat Els Jocs Florals d’Olot (1890-1921) (& Lluís Rius, 1988), Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite (1997), Els noms de Rusiñol (1999), Santiago Rusiñol i el teatre per dins (1999), Marian Vayreda i Vila (1853-1903). La recerca d’una veu pròpia (& Joan Sala i Plana, 2003), Els Jocs Florals de Girona, 1902-1935 (2010), El debat teatral a Catalunya. Del Modernisme a la Guerra Civil (& Francesc Foguet, Enric Gallén i Miquel M. Gibert, 2011) i Víctor Català, l’escriptora emmascarada (2019). Ha coordinat els volums col·lectius De Rusiñol a Monzó: Humor i literatura (& Marina Gustà, 1996), Narratives urbanes. La construcció literària de Barcelona (& Marina Gustà, 2008), Joan Vinyoli i la poètica simbolista (& Natàlia Juan, 2016), La construcció literària del territori: Costa Brava i Empordà (& Mariàngela Vilallonga i Anna Perera, 2018) i Lugares y figuras del exilio republicano de 1939. Los intelectuales “satélites” y sus redes transnacionales (& Fatiha Idmhand, Manuel Aznar Soler i Carlos Demasi, 2020).

Lluís Costa (www.lluiscosta.net) és Doctor en Història i Professor Titular de la Universitat de Girona en els graus de Publicitat i Relacions Públiques i Comunicació Cultural.
Les seves línies de recerca han tingut sovint com a eix principal la història de la comunicació i les seves relacions amb la societat, així com l’anàlisi dels lligams històrics entre Cuba i Catalunya. És autor d’un notable nombre d’articles científics i de divulgació, així com de més d’una vintena de llibres. Ha participat en diversos esdeveniments científics i acadèmics celebrats a Cuba i ha impartit docència a la Universitat de Río Piedras a San Juan de Puerto Rico. És el director del Grup de Recerca “Comunicació Social i Institucional” de la Universitat de Girona, i el director científic del Campus de la Comunicació de la Universitat de Girona.  En els darrers anys ha dirigit més de 50 Treballs Finals de Grau i Màsters Tesis, així com tesis doctorals.

La meva trajectòria científica es pot definir com centrada a la interacció entre coneixement i societat. Aquest fet ve donat tant pel meu recorregut professional, com pel meu convenciment de la importància d’aquesta interacció. En els últims 5 anys, arrel de la meva incorporació a la Universitat de Girona, he ampliat el meu perfil acadèmic incorporant la comunicació corporativa i les relacions públiques, estant en procés d’especialització en responsabilitat social corporativa, responsabilitat social del mitjans de comunicació, accés a la informació, transparència informativa i rendiment de comptes de les institucions, lobby i advocacy. En aquest moment estic participant en dos projectes competitius vius. En aquest període es manté una doble vesant acadèmica i professional. Des de l’any 2004 he participat en 11 projectes competitius (4 d’ells com a investigadora principal) i en 10 contractes d’investigació i transferència de tecnologia d’especial rellevància amb empreses i/o administracions d’àmbit internacional, en tots ells com a investigadora principal o coordinadora. Com a professional, he estat consultora entre d’altres del PNUD, Lux Develpment, CIDOB, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i actualment, i des de fa més de 20 anys realitzo consultories per la Comissió Europea en l’àmbit de la cooperació internacional. Com a investigadora formo part de tres grups de recerca: el Laboratori de Prospectiva i Recerca en Comunicació, Cultura i Cooperació (LAPREC-UAB), el Grup de Recerca Comunicació Social i Institucional (CSiI- UdG) i el INCOM-UAB. He realitzat 4 estades de recerca a l’estranger a universitats de Colòmbia, Xile, Estats Units i Cuba. En aquesta etapa, també m’incorporo a la docència en màsters i doctorat, en diverses titulacions i universitats a Espanya i a d’altres països, principalment en l’àmbit emergent de la “Comunicació i TIC pel desenvolupament i el canvi social”. Pel que fa a la producció científica, en aquesta etapa he publicat diversos articles en revistes indexades i he participat i organitzat congressos internacionals. De forma destacada he publicat llibres i capítols de llibre resultants de la recerca, manuals per la docència i manuals metodològics publicats per organismes internacionals (CE, PNUD) com a transferència universitat-societat. Aquests manuals estan sent aplicats per programes i institucions d’Espanya, América Llatina i el Mediterrani sud.

Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctor per la Universitat de Girona. Professor als graus de Comunicació Cultural i Publicitat i Relacions Públiques i al Màster de Comunicació i Estudis Culturals de la UdG. Coordinador del Grau de Publicitat i Relacions Públiques del 27 de març de 2012  a l'1 de juny de 2015. Coordinador del Grau de Comunicació Cultural des del 2 de juny de 2015 a l'11 de març de 2018. Vicedegà de la Facultat de Lletres des del 12 de març de 2018.

Narcís Iglésias és professor titular de la Universitat de Girona. Aquests últims anys ha dut a terme recerques a la frontera entre la sociolingüística i la història cultural, alhora que ha emprès estudis sobre el llenguatge polític i el llenguatge periodístic en el marc de l’anàlisi crítica del discurs. És l’autor de cinc llibres, així com de nombrosos articles en revistes indexades i capítols de llibres col·lectius d'àmbit nacional i internacional. És membre del grup Llengües, Gramàtica i Comunicació, col·laborador del GELA (UB), investigador del projecte DHICODER (ATILF-CNRS, Université de Lorraine) i membre associat del Laboratoire Histoire des Théories Linguistiques (CNRS, Université Paris Diderot - Paris 7 i Université Sorbonne Nouvelle - Paris 3).

Llicenciat en Història per la Universitat de Girona el 2004. Premi Extraordinari Final de Llicenciatura. Tesi doctoral: El fracàs d’una utopia. La comunicació política dels feixismes a Espanya durant la Segona República, 1931-1936. Tutors acadèmics: Àngel Duarte i Montserrat, Jordi Canal i Morell i Genís Barnosell i Jordà. Aquest estudi manté una perspectiva tant històrica com d’anàlisi de la comunicació política en aquest període històric. Ha escrit articles acadèmics i capítols de llibres tant sobre la història dels primers grups feixistes organitzats a Espanya durant la Segona República, com també altres sobre comunicació política en el passat i a l’actualitat. A l’àmbit professional, ha treballat en comunicació política i màrqueting els últims 10 anys, tant a l’àmbit de la creació de continguts, com en els de la comunicació i la direcció de campanyes electorals. Ha estat director adjunt de l’Oficina de Direcció General d’Anàlisi i de Prospecció de la Generalitat de Catalunya entre 2008 i 2009; ha col·laborat com a investigador amb el Departament de Memòria Històrica del govern de Catalunya, el 2009; i ha ocupat diferents càrrecs com a assessor de comunicació política a Girona, entre 2010 i l’actualitat.