Lluís A. Santaló neix el 9 de novembre de 1911 a la ciutat de Girona. Es trasllada a Madrid als setze anys, i es doctora en ciències exactes per la Universitat de Madrid.
Després de treballar a Hamburg (Alemanya) amb el professor Wilhelm Blaschke -que el va introduir en la geometria integral- retorna a Espanya el 1936 i amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola és mobilitzat al front. A la fi de la guerra s'exilia a França, on és fet presoner i dut a un camp de concentració. A la seva sortida el matemàtic Julio Rey Pastor el convida a anar a Argentina, país en el qual va viure des de 1939.
Santaló arriba a Buenos Aires on el rep, en representació de Rey Pastor, Manuel Balanzat, posteriorment coautor d'algunes obres i un bon amic. Obté una plaça de professor a la Universidad Del Litoral de la ciutat de Rosario, província de Santa Fe, on es crea l'Institut de Matemàtiques de la Universitat Del Litoral, dirigit per Beppo Levi, amb Santaló com a sotsdirector. Creen i impulsen la revista científica Mathematicae Notae en la qual Santaló va publicar al llarg de la seva carrera una trentena d'articles. Més tard Santaló recordaria:" Puc dir que sóc rosarino, si bé vaig estar més temps a Buenos Aires que a Rosario. "
El 1945 es casa amb Hilda Rossi i el 1947 neix la seva primera filla, Tessi. Els anys 1948 i 1949 els passa a Princeton, amb una beca de la fundació Guggenheim. També imparteix un curs a Chicago, convidat per M. H. Stone. De retorn a l'Argentina s'incorpora a la Universitat de La Plata. El 1957 és nomenat professor titular del Departament de Matemàtica de la Facultat de Ciències Exactes i Naturals de la Universitat de Buenos Aires. Aleshores comencen els primers reconeixements públics a la seva trajectòria: Primer Premi Nacional de Cultura (1954), premi de la Societat Científica Argentina (1959) i ingressa a l'Acadèmia Nacional de Ciències Exactes i Naturals (1960).
A Buenos Aires es consolida la fama de Santaló com a gran docent. En les seves classes s'apel·la més a la intuïció geomètrica que al formalisme, en contrast amb els corrents dominants en aquella època. Es relaciona, impartint cursos i conferències, amb els docents de l'ensenyament mitjà. Moltes de les seves idees sobre pedagogia es recullen en el llibre “L’educació matemàtica avui”, Ed. Teide, 1975.
També a Espanya, encara que tardanament, es reconeixen els seus mèrits: acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de Madrid (1955); acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1970); doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya (1977); premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica (1983); medalla Narcís Monturiol a la Ciència i a la Tecnologia de la Generalitat de Catalunya (1984); doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (1986); doctor honoris causa per la Universitat de Sevilla (1990); condecorat amb la medalla de la Universitat de València (1993); i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1994). La Universitat de Girona crea el 27 de juliol de 2000 la Càtedra Lluís A. Santaló d'Aplicacions de la Matemàtica.
El 20 de novembre de 2001, als 90 anys, Lluís A. Santaló moria a Buenos Aires.
El seu traspàs va tenir ressò en diferents mitjans de comunicació i en molts actes que es varen organitzar arreu del món per recordar la figura entranyable del Professor. Heus ací alguns testimonis:
- Lluís Santaló: un científic, un pedagog , del Dr. Carles Barceló. Crònica publicada en els diaris locals de Girona (El Punt i Diari de Girona).
- Luis A. Santalo: La lección de su vida, un recuerdo para siempre , del Dr. Claudi Alsina. Acte d'homenatge a L. Santaló organitzat per la Real Academia de Ciencias , Madrid.
- Luís Santaló: un científico, un maestro , del Dr. Carles Barceló. Revista de la Sociedad Argentina de Estadística.
- El último geómetra clásico , de Carlos Borches. Facultad Ciencias Exactas y Naturales , Universidad de Buenos Aires .
- Lluis Santaló , del Dr. Norberto Fava i el Dr. Carlos Segovia, professors del Departamento de Matemáticas de la Universidad de Buenos Aires .
- Lluis Santaló: El pedagogo de las matemáticas , de Carlos Elías. Notícia publicada en el diari El Mundo de Madrid.
- Luis Santaló, En memoria . Facultad de Ciencias Exactas, Ingeniería y Agrimensura de la Universidad Nacional de Rosario (Argentina)
- Àudio de la conferència pronunciada per L. A. Santaló en honor de Beppo Levi , a Rosario (Argentina), el 14 d'agost de 1987: 1a part - 2a part . La transcripció al català d'aquesta conferència es pot trobar a l'apèndix de l'article Lluís Antoni Santaló i Sors: un matemàtic gironí a l'Argentina, d'Agustí Reventós Tarrida, publicat a Santaló, Sunyer, Dou i Teixidor: quatre destacats matemàtics gironins de la dècada 1911-1920 . Editor: Barceló Vidal, C. Col·lecció Diversitas, 74 , UdG, ISBN: 978-84-8458-381-3, vol 34, 87 pàgs.]