La Universitat té 30 anys. Coneix-ne la història i el present. Construeix el seu futur.
14 de febrer 2017
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Professora emèrita de la Universitat de Girona i primera directora de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis. És autora de nombrosos treballs teòrics sobre l’estètica i l’art dels segles XIX i XX, i també ha comissariat diverses exposicions. Va rebre el Premi Internacional Espais de Crítica d’Art per l’article “L’art immaterial d’Arnold Schönberg” (1988) i el Premi Ciutat de Barcelona d’assaig pel llibre Joan Miró. Cosmogonies d’un món originari, 1919-1939 (2007). Ha format part de la Càtedra Joan Miró i ha dirigit el projecte “European Live Art Archive (ELAA)”. També va exercir la crítica d’art als diaris Avui, El País i La Vanguardia. Entre les seves publicacions destaquen Esteticisme i decadentisme a la fi de segle (1988), Hybris i pensament tràgic (1990) o l’edició del catàleg Picasso, Miró, Dalí e la pittura catalana nell primo Novecento (2003).
Contacte: pepa.balsach@udg.edu
Doctor en Filosofia, professor d’Història de les Idees Estètiques a la Universitat de Girona i, des de 2022, president d’Òmnium Cultural. Va ser director del Màster en Comunicació i Crítica d’art de la UdG. La seva recerca se centra en la filosofia contemporània, l’estètica i l’art. L'any 1992 va rebre el Premi Joan Fuster d’Assaig pel llibre El rostre de l’altre. Passeig filosòfic per l’obra d’Emmanuel Lévinas. Entre les seves altres publicacions destaquen Antoni Tàpies. En blanc i negre. Assaigs 1955-2003 (2008) o La ciutat del dissens (2013). També col·labora amb mitjans com el diari Ara, El Nacional i la revista cultural El Món d’Ahir, entre d’altres, on publica assaigs i articles d'opinió.
Ha estat professor visitant de doctorat al programa Iberian and Latin American Cultures de la Universitat de Stanford, a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. També ha exercit càrrecs en l'àmbit cultural, entre els quals la presidència del Patronat de la Fundació Antoni Tàpies, la direcció del Programa d’Estudis Independents del Museu d’Art Contemporani de Barcelona i el càrrec de conseller del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA).
Contacte: xavier.antich@udg.edu
Doctora en Història de l'art i professora d'Història de l'Art Contemporani a la Universitat de Girona. Les seves principals línies de recerca són sobre art i feminisme, art i espiritualitat i historiografia feminista de l’art. Actualment és investigadora al projecte ALMA. Artistas Visionarias en España: Espiritualidad, Feminismo y Utopía i de Visionary Women Research Group. Va ser professora a diversos graus de la Universitat de Barcelona i al Màster en Estudis de les Dones de Duoda.
Ha comissariat exposicions d’art contemporani, com ara Sílvia Gubern. Esplendor. Tornar a l’origen (Fundació Vila Casas, 2025), Papers Treballats. La donació d’obra gràfica de Daniel Giralt-Miracle (Centre cultural Tecla Sala, 2023-2024), En el nom de la mare, en el nom de la terra (ACVIC, Centre d’Arts Contemporànies, 2020) o Irreductibles. Performances feministes (2019, CCCB), entre d’altres.
També ha publicat capítols, ponències i articles, entre els quals “Mari Chordà: la creació artística. Paisatges fèrtils”, a Mari Chordà. De l’arrel al més lluny (2024); “Trazar ad infinitum. La escritura canalizada de Silvia Gubern”, a En la estela de Linda Nochlin: nuevas lecturas feministas sobre arte contemporáneo (2024), o "Conversación con Eugènia Balcells: performance, video-partituras y la mujer pez" a Sin Objeto. Revista científica de investigació, arte y políticas (2020).
Contacte: assumpta.bassas@udg.edu
Director del Museu de l’Empordà des de 2017 i la Casa Natal Salvador Dalí des de 2023. És llicenciat en Història de l’Art a la Universitat de Girona, i té un Màster de gestió del Patrimoni Cultural a la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a tècnic d’exposicions i activitats al Museu Agbar i ha estat responsable de comunicació dels Museus d'Olot. Al Museu de l’Empordà ha impulsat la renovació integral de l’edifici i dels continguts de l’exposició permanent.
Contacte: ebech@figueres.org
Doctora en Comunicació i llicenciada en Filosofia, és professora d’Història i Teoria del Cinema i Periodisme Cultural a la UdG. Forma part del projecte de recerca “Móns virtuals al cinema dels orígens: dispositius, estètiques i públics” i del Grup de Recerca en Orígens del Cinema (GROC) de la Universitat de Girona. També és crítica cinematogràfica i periodista cultural al diari El Punt Avui, i col·labora amb la revista cultural L’Avenç.
Entre moltes altres publicacions, és l’autora del llibre Agnès Varda: espigadora de realidades y de ensueños (2019) i ha coeditat el llibre Carol: bellesa subersiva del desig (2019). Ha col·laborat en els llibres Al otro lado de la ficción. Trece documentalistas españoles contemporáneos (2007) i en monografies sobre Jacques Demy, François Truffaut, Max Ophüls, Jacques Becker i Rainer Werner Fassbinder.
Contacte: inma.merino@udg.edu
Doctora en Filosofia, és professora d'Història de la Música a la Universitat de Girona i del Màster en Art Sonor de la Universitat de Barcelona. Les seves línies d’investigació principals són la filosofia, l’estètica musical i l’art sonor. Juntament amb Àngel Quintana, co-dirigeix el grup de recerca Teories de l’Art Contemporani.
Ha coordinat esdeveniments i trobades internacionals, com ara Músiques, arts i tecnologies: per una aproximació crítica (Barcelona/Montpellier, 2000); l’espectacle art media Bosc Sonor: Homenatge a John Cage (Barcelona, 2003); Ciclo John Cage; Esto llamado… música minimal… y otros; Música en la noche; La Música de la Arquitectura: Varèse, Xenakis, Dusapin (col·laboració amb Músicadhoy/La Casa Encendida, Madrid, 2006, 2008, 2009, 2010); Night of the Electroacoustic Music; El sonido en la cueva (Sorderas) i Sonidos del poder. Escuchas del miedo (en col·laboració amb l’Orquestra del Caos, Brussel·les 2008 i Barcelona 2008 i 2009).
És responsable de l’edició i la traducció de John Cage. Escritos al oído (1999) i autora de La escucha oblicua: una invitación a John Cage (2001), obra guardonada el 2008 amb el premi Coup de Cœur de Publicacions de Música Contemporània de l’Acadèmia Charles Cros, així com de En el mar de John Cage (2009), entre moltes altres publicacions.
Contacte: carme.pardo@udg.edu
Doctor en Ciències de la Comunicació i professor d’Història i Teoria del Cinema a la Universitat de Girona. Ha estat degà de la Facultat de Lletres d’aquesta universitat i codirector del Seminari Internacional sobre Antecedents i Orígens del Cinema. Ha liderat projectes de recerca com Visiones del cuerpo enfermo en el cine y la fotografia o l’estudi Pleasurescapes, i va presidir l'Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics. Actualment, dirigeix el projecte de recerca El impacto de la electricidad sobre el cine y la fotografía en el cambio de siglo (1885-1919) ELECTROCINE i és el coordinador del Grup de Recerca en Orígens del Cinema (GROC) de la Universitat de Girona.
Ha publicat nombrosos articles de crítica i estudis sobre història del cinema i l'evolució de la imatge digital, a més de col·laborar regularment en mitjans com El Punt Avui, La Vanguardia i la revista Caimán. Cuadernos de Cine. És autor de Dylan i el cinema (Enderrock, 2022), Después del cine. Imagen y realidad en la era digital (Acantilado, 2011), Fábulas de lo visible. El cine como creador de realidades (Acantilado, 2003) i El cine italiano 1942-1961: Del neorrealismo a la modernidad (Paidós, 1998), a més de diverses monografies sobre cineastes com Roberto Rossellini, Jean Renoir o Federico Fellini.
Contacte: angel.quintana@udg.edu
Doctora en Història de l’art, professora de la Facultat de Turisme de la UdG i investigadora de l’Institut d’Estudis Turístics. Ha estat degana de la facultat de Turisme, directora del Màster en Comunicació i Crítica d’art, i coordinadora del Màster en turisme cultural; i actualment dirigeix la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme Calonge i Sant Antoni. També és directora de la col·lecció Turisme Cultural d’Edicions Vitel·la, i és una de les responsables del Laboratori Multidisciplinari de Recerca en Turisme (LMRT). Realitza investigacions en el camp de la imatge turística, la comunicació del turisme cultural i la gestió del patrimoni tangible i immaterial, àmbits en els quals ha fet nombroses publicacions i ha participat en diversos projectes nacionals i internacionals. És membre i representant d’Espanya a la xarxa UNITWIN de la Càtedra UNESCO «Cultura, Turisme i Desenvolupament».
Contacte: dolors.vidal@udg.edu
Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.
Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.
Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.
Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.
Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.
La web de Universitat de Girona utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Per administrar-les utilitzi el gestor. Si desitja més informació accedeixi a la Política de galetes.