Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Biblioteca, edicions i continguts

International Standard Book Number (ISBN)

Propietat intel·lectual

L’ISBN no és obligatori, d’acord amb el que estableix el RD 2063/2008 del Ministerio de Cultura sobre l’ISBN, publicat en el BOE número 10, del 12 de gener de 2009. No és obligatori per a poder publicar ni per a obtenir el DL.

La missió de l’Agència de l’ISBN no és valorar la qualitat de les obres que es publiquen. De fet, només té accés a les dades que envien els editors, no als continguts. Només es comprova si l’obra compleix els requisits per a obtenir l’ISBN i si les dades que envien els editors són correctes formalment.

L’ISBN no implica la protecció de la propietat intel·lectual. Queda protegida per la publicació de l’obra i per la inscripció en el Registre de la Propietat Intel·lectual.

Les publicacions que no es posaran a la venda no té cap sentit que tinguin ISBN.

En el cas de publicacions coeditades, ambdues editorials poden imprimir el seu ISBN en el llibre. Ha de quedar clar a quina editorial correspon cada número. Tanmateix, quan l’emmagatzemament i la distribució de la publicació siguin a càrrec d’una sola editorial, es recomana imprimir en forma de codi de barres l’ISBN de l’editorial responsable de la distribució a la contraportada exterior.

Informació per a autors i editors

Les persones que vulguin editar un llibre pels seus mitjans, sense el concurs d’una editorial professional, així com les institucions públiques o privades que, ocasionalment, vulguin fer una publicació poden sol·licitar un codi ISBN com a autor/editor.

El propòsit del sistema internacional de l’ISBN és facilitar la comercialització de les publicacions a través dels canals de venda. No té cap sentit sol·licitar a l’Agència un ISBN si la publicació no serà posada a la venda.

Procediment per demanar un ISBN

  1. Sol·licitud i pagament: la persona interessada sol·licita un ISBN omplint el formulari de dades personals i de facturació. Després, s’efectua el pagament de l’import corresponent i es rep la factura de l’operació. S’ha d’adjuntar al formulari la següent documentació:
    1. Còpia del DNI/NIE o NIF, si es tracta d’una persona física
    2. Còpia del NIF, si es tracta d’una persona jurídica

El pagament es pot realitzar mitjançant: targeta de crèdit o de dèbit o transferència (PayPal).

  • Confirmació: l’autor/editor rebrà per correu-e la confirmació per accedir a la plataforma ISBN i omplir el formulari de dades bibliogràfiques de l’obra que es publicarà.
  • Registre: si les dades bibliogràfiques són correctes, en el termini compromès l’autor rebrà al seu correu-e un avís sobre la disponibilitat del registre PDF. Si hi ha errades en les dades, el procés pot endarrerir-se per la correcció.
  • Catalogació: posteriorment el llibre serà catalogat per l’Agència i la seva fitxa apareixerà a la Base de datos de libros editados en España, MECD i TodosTusLibros.com. L’autor rep una confirmació via correu-e quan l’obra està catalogada.

Per a informació sobre les tarifes i accés al formulari de sol·licitud consulteu l’enllaç següent: https://agenciaisbn.es/web/autoreseditores.php?lang=es

Aspectes generals

L’ISBN és un número pensat per afavorir el comerç de les publicacions. El RD 2063/2008, de 12 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 10/2007, de 22 de juny, de la Lectura, del Llibre i les Biblioteques en allò relatiu a l’ISBN estableix en el seu Annex I les publicacions que porten codi ISBN:

  • Monografies impreses
  • Monografies electròniques, bé estiguin disponibles per Internet (llibres electrònics) o bé en suport físic (CD-ROM, disquets o cintes llegibles per màquina)
  • Pel·lícules, vídeos, transparències de contingut educatiu o didàctic sempre que siguin recursos didàctics de matèries que s’imparteixin en l’ensenyament reglat. S’hi indicarà la matèria i el curs al qual s’adreça la publicació
  • Audiollibres, tant si estan en suport físic (casset, CD, DVD, etc.) com si estan disponibles per Internet
  • Programes informàtics educatius o didàctics dissenyats amb finalitats educatives o de capacitació como ara tutorials per a l’aprenentatge
  • Mapes
  • Publicacions en Braille o els equivalents en noves tecnologies
  • Publicacions que l’editorial no tingui previst actualitzar regularment ni continuar indefinidament
  • Separates d’articles o números monogràfics d’una publicació periòdica concreta
  • Còpies digitals de monografies impreses
  • Publicacions multimèdia el principal component de les quals sigui el text
  • Publicacions en microforma

Segons el RD citat anteriorment les publicacions que no han de portar ISBN són:

  • Publicacions seriades. Són les que normalment s’editen en parts successives o integrades (com revistes o diaris) i acostumen a tenir una designació numèrica o cronològica. El seu codi d’identificació és l’ISSN
  • Recursos continus. Són publicacions que es posen en circulació al llarg del temps sense data de finalització predeterminada, normalment difosa en exemplars successius o integrats, com les publicacions en fulls solts, suports electrònics successius i substitutius i llocs web que s’actualitzen de forma contínua. Poden utilitzar el codi d’identificació ISSN
  • Partitures. El codi d’identificació que els correspon és l’ISMN
  • Enregistraments de sons musicals. El codi d’identificació que els correspon és l’ISRC
  • Productes audiovisuals, com les pel·lícules cinematogràfiques, documentals, publicitàries, dibuixos animats, etc. El codi d’identificació corresponent és l’ISAN
  • Material d’acompanyament de monografies que no tingui valor comercial per separat, i que no es comercialitzi per separat. No utilitza un ISBN propi, però pot indicar l’ISBN de l’obra a la qual acompanya
  • Manuals d’usuari de materials no llibre i publicacions que acompanyen diaris i revistes
  • Materials docents d’ús intern en centres d’ensenyament
  • Memòries, estatuts i materials de règim intern d’empreses, institucions o associacions
  • Obres textuals en abstracte
  • Material imprès, o en d’altres suports, de caràcter temporal, com els catàlegs de llibreries i editorials, catàlegs comercials i publicitaris, fullets turístics, cançoners, fullets i programes esportius, cinematogràfics, escolars, polítics, escolars, teatrals, actes culturals, de festes, commemoratius, de concerts, etc. llistes de preus i tota mena de material publicitari o propagandístic
  • Impressions artístiques
  • Documents personals (per exemple, currículum vitae o perfil personal en format electrònic)
  • Targetes de felicitació
  • Programes informàtics que no tinguin finalitats educatives o didàctiques
  • Correus electrònics i altra correspondència electrònica
  • Jocs
  • Almanacs, agendes i calendaris
  • Àlbums de cromos, de fotos, de cerimònies socials, de segells, de monedes i bitllets, etc.
  • Directoris telefònics
  • Guions de cinema, ràdio i televisió, llevat que es publiquin comercialment
  • Llibres d’acolorir i d’enganxines
  • Obres impreses en multicopistes
  • Passatemps (mots encreuats, sopes de lletres, sudokus, kakuros, nurikabes, etc.)
  • Publicacions de disponibilitat limitada i recursos actualitzables com, per exemple, publicacions que s’imprimeixen sota demanda amb un contingut adaptat a les peticions de l’usuari

Des de gener de 2015 l’Agència de l’ISBN, com la resta d’agències europees, va deixar de tramitar el registre de les reimpressions (donat que l’ISBN no canvia, aquesta dada no s’anota a la fitxa de registre de l’ISBN) i ja no és necessari comunicar les reimpressions a l’Agència.

Els editors, si així ho volen, poden seguir actualitzant les dades de número i data de reimpressió tant a la plataforma ISBN com a DILVE, donat que CEDRO utilitza aquestes dades com a criteri per al repartiment econòmic.

Si l’obra que es publica està formada per dos o més volums, primer cal sol·licitar l’ISBN per a l’obra completa i, un cop rebut, s’ha de sol·licitar l’ISBN per a cada volum.

En les publicacions impreses, ha d’aparèixer al verso de la portada. Si no és possible, ha d’aparèixer en alguna de les següents parts del llibre:

  • A la part inferior de la contraportada externa
  • En el peu de portada o amb els crèdits de la publicació
  • En el peu de la contraportada
  • A la part inferior del verso de la sobrecoberta o qualsevol funda protectora o embolcall

En les publicacions electròniques o altres formes de productes no impresos, si suposen una presentació visual del contingut emmagatzemat de forma electrònica, per exemple, una publicació a Internet, apareixerà en la pantalla de visualització del títol, o el seu equivalent, o a la primera pantalla.

Si són publicacions electròniques que es difonen com a objecte físic, com per exemple casset, disquet, CD-ROM, l’ISBN apareixerà a qualsevol de les etiquetes que estan enganxades de forma permanent a l’objecte. Si no és possible mostrar-lo en l’objecte o en la seva etiqueta, l’ISBN apareixerà a la part inferior del dors de l’embalatge permanent de l’objecte, per exemple, a la caixa, funda o embalatge.

Si són pel·lícules o vídeos l’ISBN haurà d’aparèixer en els títols de crèdit.

L’ISBN s’ha d’imprimir sempre amb un tipus d’impremta suficientment gran com perquè sigui llegible (no inferior a nou punts).

  • Quan hi ha un canvi de format, perquè cada format ha de tenir el seu ISBN
  • Quan el títol canvia
  • Quan s’introdueixen canvis considerables en el text. A l’avant-portada s’ha d’indicar que es tracta d’una edició revisada i hi ha de constar el nou ISBN

  • Quan es reimprimeix una publicació sense canviar el text ni l’enquadernació. Si l’editorial és la mateixa, s’ha de conservar el número original.
  • No es pot obtenir un nou ISBN per raons comercials si no hi ha canvis substancials en el text, en el format o en l’enquadernació que ho justifiquin.

Llibres electrònics

Els llibres electrònics també necessiten un ISBN per entrar en el circuit comercial.

L’ISBN no s’hauria d’emprar per identificar els arxius que es transmeten entre els editors i les fotomecàniques o els serveis de conversió de llibres electrònics, tampoc ha d’identificar entitats abstractes com el text d’una obra (el contingut).

Les publicacions necessiten ISBN diferenciats sempre que qualsevol agent de la cadena de subministrament necessiti distingir-los inequívocament.

Els usuaris finals necessiten saber:

a) si el llibre electrònic que estan comprant funcionarà en el seu dispositiu o aplicació.

b) el que podran fer amb ell (per exemple, copiar-lo, imprimir-lo, deixar-lo en préstec, etc.)

Aquests aspectes queden definits normalment per una combinació del format de l’arxiu amb el programa de gestió de drets digitals (GDD) (en anglès DRM, Digital Rights Management). Els ISBN diferenciats faciliten la gestió, difusió i cerca d’informació sobre un llibre electrònic, així com el lliurament de la versió adequada.

També faciliten la inclusió de les diferents versions de llibres electrònics en les bases de dades comercials, en els informes de vendes i ús i en les transaccions de comerç electrònic, especialment si venen en formats múltiples mitjançant un mateix canal.

ONIX for Books és la norma internacional per representar i comunicar la informació de producte de la indústria del llibre en format electrònic. La darrera versió (3.0) proporciona estructures per descriure detalladament el format de producte i les limitacions d’ús derivades de la gestió de drets (GDD).

Encara que un editor no utilitzi ONIX pot utilitzar els codis estàndard per descriure el format de producte i les limitacions d’ús que consten a les seccions pertinents de la versió 12 de les llistes de codis (tipus de contingut de producte: llists 81; codis GDD: llistes 144 a 147; detall del format de producte: llista 175).

Per a més informació sobre ONIX for Books 3.0 i les llistes de codis vegeu:

En el cas que l’editor lliuri un sol arxiu màster a un servei de conversió i no controli les diferents combinacions de format d’arxiu i GDD que proporciona aquest servei als minoristes, l’arxiu no necessita cap ISBN llevat que es posi a disposició del públic amb exactament la mateixa forma que l’arxiu màster (un format d’arxiu sense canvis i sense aplicar GDD). Si el sistema informàtic necessita un ISBN per identificar un arxiu màster, aquest ISBN ha d’utilitzar-se com identificador intern i prou, només per evitar que diverses versions portin el mateix ISBN.

  • Si les diferents versions utilitzen el mateix programa GDD (per ex., Adobe ACS4) amb funcionalitats molt semblants i poden ser llegits en diferents dispositius o amb diferents aplicacions, s’utilitza un únic ISBN. Cap variació que depengui del dispositiu o de l’aplicació utilitzada per llegir el llibre electrònic té cap repercussió en l’ISBN.
  • Si els llibres electrònics d’un editor són distribuïts per un minorista que utilitza un format propietari només disponible en el seu web (per ex., Amazon Kindle o Apple i-Bookstore) i no requereix un ISBN no cal assignar ISBN a les diferents versions, tanmateix es pot fer si es vol que les diferents versions siguin referenciades en bases de dades de llibres electrònics disponibles elaborades per tercers. No obstant això, com que aquestes plataformes no acostumen a ser compatibles, en el cas que s’assignin ISBN cal assegurar-se que siguin exclusius de cada versió, d’aquesta manera s’evitaran problemes si aquestes versions estan després disponibles mitjançant tercers.
  • Si s’ofereixen les imatges en color, però un dispositiu concret té la pantalla monocromàtica, això constitueix una simple limitació del dispositiu i no implica un segon ISBN.
  • Si una editorial publica dues versions d’un llibre-e, una sense GDD i una altra amb un GDD “amistós” que no imposa cap restricció a l’usuari (per ex., marques d’aigua) no necessita dos ISBN diferents si la versió amb el GDD “amistós” no comporta restriccions ni entorpeix significativament l’experiència de l’usuari (resulta inapreciable per a l’usuari).

  • Si es publica una obra en diferents formats, cada format que estigui disponible per separat ha de tenir el seu propi ISBN.
  • Si el mateix programa GDD s’utilitza en diferents versions d’un llibre electrònic que tenen funcionalitats significativament diferents (per ex., una permet imprimir i l’altra no), cada versió ha de tenir un ISBN diferent.
  • Si d’utilitza un GDD propietari que vincula una versió a una plataforma, un dispositiu o una aplicació específics i es decideix assignar números ISBN, cada versió n’ha de tenir un de diferent.
  • La provisió d’imatges en blanc i negre o en color en diferents publicacions electròniques destinades respectivament a dispositius monocromàtics o en color comporta un canvi de contingut i, per tant, d’ISBN.
  • Un llibre electrònic millorat que inclou continguts addicionals ha de tenir un ISBN diferent perquè es considera un producte diferent i ha de tenir el seu propi ISBN.

  • Si un editor no proporciona ISBN als intermediaris, aquests en podran assignar de propis, com a últim recurs. Les agències de l’ISBN els proporcionaran prefixos. En aquest cas, tant els ISBN dels intermediaris com les metadades relacionades s’hauran de posar sempre en coneixement de l’editorial, de l’agència nacional de l’ISBN i d’altres agències bibliogràfiques. Cal recordar que l’assignació d’un ISBN no té cap conseqüència en els drets de propietat.
  • Una aplicació electrònica de lectura (e-book app) (per ex., iPhone, Android, etc.) pot tenir un ISBN sempre que el contingut textual sigui significatiu. Una e-book app és simplement una combinació d’un contingut (textual o d’altre tipus) i d’un programa. Si el component del programa és diferent (per ex., adreçat a diferents sistemes operatius) cada versió ha de tenir un ISBN diferent. Si l’aplicació només està disponible mitjançant un únic canal és possible que no necessiti ISBN.
  • Si un editor vol distribuir per separat capítols o altres parts d’un llibre a través de la cadena de subministrament normal i vol que figurin en les bases de dades comercials, ha de considerar-los publicacions individuals i assignar-los un ISBN. Si només estaran disponibles a través d’un únic canal, com el lloc web de l’editorial, n’hi haurà prou amb els identificadors propietaris interns.

L’ISTC (International Standard Text Code) és un nou identificador ISO que reconeix el contingut textual subjacent al llibre per la qual cosa el comparteixen totes les manifestacions físiques i digitals d’un mateix títol. L’assignació de codis ISTC facilita la vinculació de totes les versions i, amb l’addició d’un filtre (per ex., el format del producte), també podria utilitzar-se per relacionar totes les versions d’un llibre-e. Alguns sistemes ja utilitzen un identificador intern per proporcionar aquesta funcionalitat, però és una solució que no es pot utilitzar en la cadena de subministrament.

A més, l’ús de l’ISTC facilita la transmissió de les metadades “heretades” des del nivell de l’obra fins al nivell de la seva manifestació i permet estalviar-se la reintroducció de dades.

Per a més informació sobre l’ISTC vegeu: http://www.istc-international.org

Font: Agencia del ISBN. (2010). Directrices para la asignación del ISBN a los libros electrónicos y a otras «aplicaciones» (apps)https://agenciaisbn.es/web/archivos/Directrices_para_la_asignacion_del_ISBN_a_los_libros_electonicos_y_aplicaciones.doc

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.