L’ISBN és un número pensat per afavorir el comerç de les publicacions. El RD 2063/2008, de 12 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 10/2007, de 22 de juny, de la Lectura, del Llibre i les Biblioteques en allò relatiu a l’ISBN estableix en el seu Annex I les publicacions que porten codi ISBN:

• Monografies impreses
• Monografies electròniques, bé estiguin disponibles per Internet (llibres electrònics) o bé en suport físic (CD-ROM, disquets o cintes llegibles per màquina)
• Pel·lícules, vídeos, transparències de contingut educatiu o didàctic sempre que siguin recursos didàctics de matèries que s’imparteixin en l’ensenyament reglat. S’hi indicarà la matèria i el curs al qual s’adreça la publicació
• Audiollibres, tant si estan en suport físic (casset, CD, DVD, etc.) com si estan disponibles per Internet
• Programes informàtics educatius o didàctics dissenyats amb finalitats educatives o de capacitació como ara tutorials per a l’aprenentatge
• Mapes
• Publicacions en Braille o els equivalents en noves tecnologies
• Publicacions que l’editorial no tingui previst actualitzar regularment ni continuar indefinidament
• Separates d’articles o números monogràfics d’una publicació periòdica concreta
• Còpies digitals de monografies impreses
• Publicacions multimèdia el principal component de les quals sigui el text
• Publicacions en microforma

Segons el RD citat anteriorment les publicacions que no han de portar ISBN són:

• Publicacions seriades. Són les que normalment s’editen en parts successives o integrades (com revistes o diaris) i acostumen a tenir una designació numèrica o cronològica. El seu codi d’identificació és l’ISSN
• Recursos continus. Són publicacions que es posen en circulació al llarg del temps sense data de finalització predeterminada, normalment difosa en exemplars successius o integrats, com les publicacions en fulls solts, suports electrònics successius i substitutius i llocs web que s’actualitzen de forma contínua. Poden utilitzar el codi d’identificació ISSN
• Partitures. El codi d’identificació que els correspon és l’ISMN
• Enregistraments de sons musicals. El codi d’identificació que els correspon és l’ISRC
• Productes audiovisuals, com les pel·lícules cinematogràfiques, documentals, publicitàries, dibuixos animats, etc. El codi d’identificació corresponent és l’ISAN
• Material d’acompanyament de monografies que no tingui valor comercial per separat, i que no es comercialitzi per separat. No utilitza un ISBN propi, però pot indicar l’ISBN de l’obra a la qual acompanya
• Manuals d’usuari de materials no llibre i publicacions que acompanyen diaris i revistes
• Materials docents d’ús intern en centres d’ensenyament
• Memòries, estatuts i materials de règim intern d’empreses, institucions o associacions
• Obres textuals en abstracte
• Material imprès, o en d’altres suports, de caràcter temporal, com els catàlegs de llibreries i editorials, catàlegs comercials i publicitaris, fullets turístics, cançoners, fullets i programes esportius, cinematogràfics, escolars, polítics, escolars, teatrals, actes culturals, de festes, commemoratius, de concerts, etc. llistes de preus i tota mena de material publicitari o propagandístic
• Impressions artístiques
• Documents personals (per exemple, currículum vitae o perfil personal en format electrònic)
• Targetes de felicitació
• Programes informàtics que no tinguin finalitats educatives o didàctiques
• Correus electrònics i altra correspondència electrònica
• Jocs
• Almanacs, agendes i calendaris
• Àlbums de cromos, de fotos, de cerimònies socials, de segells, de monedes i bitllets, etc.
• Directoris telefònics
• Guions de cinema, ràdio i televisió, llevat que es publiquin comercialment
• Llibres d’acolorir i d’enganxines
• Obres impreses en multicopistes
• Passatemps (mots encreuats, sopes de lletres, sudokus, kakuros, nurikabes, etc.)
• Publicacions de disponibilitat limitada i recursos actualitzables com, per exemple, publicacions que s’imprimeixen sota demanda amb un contingut adaptat a les peticions de l’usuari

Des de gener de 2015 l’Agència de l’ISBN, com la resta d’agències europees, va deixar de tramitar el registre de les reimpressions (donat que l’ISBN no canvia, aquesta dada no s’anota a la fitxa de registre de l’ISBN) i ja no és necessari comunicar les reimpressions a l’Agència.

Els editors, si així ho volen, poden seguir actualitzant les dades de número i data de reimpressió tant a la plataforma ISBN com a DILVE, donat que CEDRO utilitza aquestes dades com a criteri per al repartiment econòmic.

Si l’obra que es publica està formada per dos o més volums, primer cal sol·licitar l’ISBN per a l’obra completa i, un cop rebut, s’ha de sol·licitar l’ISBN per a cada volum.

En les publicacions impreses, ha d’aparèixer al verso de la portada. Si no és possible, ha d’aparèixer en alguna de les següents parts del llibre:

• A la part inferior de la contraportada externa
• En el peu de portada o amb els crèdits de la publicació
• En el peu de la contraportada
• A la part inferior del verso de la sobrecoberta o qualsevol funda protectora o embolcall

En les publicacions electròniques o altres formes de productes no impresos, si suposen una presentació visual del contingut emmagatzemat de forma electrònica, per exemple, una publicació a Internet, apareixerà en la pantalla de visualització del títol, o el seu equivalent, o a la primera pantalla.

Si són publicacions electròniques que es difonen com a objecte físic, com per exemple casset, disquet, CD-ROM, l’ISBN apareixerà a qualsevol de les etiquetes que estan enganxades de forma permanent a l’objecte. Si no és possible mostrar-lo en l’objecte o en la seva etiqueta, l’ISBN apareixerà a la part inferior del dors de l’embalatge permanent de l’objecte, per exemple, a la caixa, funda o embalatge.

Si són pel·lícules o vídeos l’ISBN haurà d’aparèixer en els títols de crèdit.

L’ISBN s’ha d’imprimir sempre amb un tipus d’impremta suficientment gran com perquè sigui llegible (no inferior a nou punts).

• Quan hi ha un canvi de format, perquè cada format ha de tenir el seu ISBN
• Quan el títol canvia
• Quan s’introdueixen canvis considerables en el text. A l’avant-portada s’ha d’indicar que es tracta d’una edició revisada i hi ha de constar el nou ISBN

• Quan es reimprimeix una publicació sense canviar el text ni l’enquadernació. Si l’editorial és la mateixa, s’ha de conservar el número original.
• No es pot obtenir un nou ISBN per raons comercials si no hi ha canvis substancials en el text, en el format o en l’enquadernació que ho justifiquin.