Amb el seminari internacional El retorn del lloc, que ha tingut lloc el 24 d’octubre a la Facultat de Lletres, la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial inicia un cicle, de caràcter anual, amb l’objectiu d’abordar -des d’una perspectiva pluridisciplinària- temes innovadors de geografia contemporània.
Aquesta primera entrega, que ha aplegat més d’un centenar d’acadèmics i estudiosos procedents de Catalunya, de l’Estat espanyol i d’arreu d’Europa, i de disciplines ben diverses, ha analitzat el paper de l’espai geogràfic en l’emergència de noves formes d’organització social.
Amb aquest objectiu, i amb un enfocament clarament pluridisciplinari, el programa ha comptat amb la participació de diversos especialistes, tant de la pròpia UdG com d’altres universitats, entre els que destaquen els geògrafs Albert Albet i Toni Luna, la filòsofa Marina Garcés, l’especialista en art contemporani Pepa Balsach, l’economista Francesco Vallerani, el politòleg Quim Brugué i l’arquitecta Itzíar González.
El professor Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humana i director del seminari, destaca que es persegueix d’una banda, posar al dia el repte de caràcter epistemològic i metodològic -iniciat els anys 80- que incorpora l’espai i el lloc en les anàlisis d’altres disciplines, i, per altra banda, mostrar com en l’espai geogràfic rau l’explicació de les formes d’organització social tant en medis rurals com en entorns urbans.
Per a Nogué és un fet que “els actuals processos de globalització han desencadenat una tensió dialèctica entre el local i el global”. En comptes de minvar el paper dels llocs, explica que, sorprenentment, “la globalització n’ha augmentat el seu pes específic, en totes les seves dimensions”. En aquest context, els llocs actuen com un vincle, un punt de contacte i interacció entre els fenòmens mundials i l’experiència individual: el local i el global s’entrecreuen i formen una xarxa en la qual ambdós elements es transformen com a resultat de les seves mateixes interconnexions.
D’altra banda, Nogué també afirma que “ens adonem que els llocs no són simples localitzacions, fàcilment identificables en els nostres mapes a partir d’un sistema de coordenades que ens marca la seva latitud i longitud”.
Finalment, el director del Seminari explica que els espais de la vida quotidiana, els paisatges ordinaris, han adquirit de nou el rol i la visibilitat que havien perdut. No és d’estranyar, en aquest sentit, que proliferin iniciatives de tota mena, moltes d'elles amb un elevat component social i polític. Hi ha clarament un ressorgiment de les mobilitzacions socials a partir del lloc, dels llocs i pels llocs: la renovada reivindicació dels espais públics, la reclamació del dret a l’habitatge, del dret a la ciutat, i del paisatge entès com a bé comú o les noves xarxes de cooperació entre grups socials, són a l’ordre del dia.