Sabies que podem predir com es deformarà una ala d’avió, com es trencarà un material o com afecten els processos de fabricació als materials compostos... tot sense haver de fabricar-los? En aquesta microxerrada descobrirem com la supercomputació i les simulacions numèriques ens permeten entendre i predir el comportament de materials avançats. Parlarem de com es fan aquestes simulacions, per què utilitzem superordinadors com el MareNostrum 5, en veurem diversos exemples reals i parlarem de com tot això contribueix a la recerca i la innovació en sectors com l’aeronàutica, l’energia o l’enginyeria de materials.

A càrrec de Marc Teixidor Vilarrasa (Barcelona Supercomputing Center)

Les relacions socials dels animals poden estar influïdes per molts factors, i un d’ells és tan bàsic com l’oxigen. A la Universitat de Glasgow hem estudiat com grups de guppies, els peixos tropicals clàssics d’aquari, canvien la seva manera de socialitzar segons la quantitat d’oxigen disponible a l’aigua. Ens hem fixat en la respiració aquàtica superficial: quan l’aigua es queda sense oxigen, els guppies pugen a la capa superior, que és la més oxigenada. Aquest ascens implica risc, perquè els deixa a l’abast dels depredadors aeris, i per això solen fer-lo en grup i de manera sincronitzada.Hem trobat que la coordinació depèn del metabolisme de cada peix. Els individus amb una demanda energètica més alta són els primers a pujar i poden arrossegar la resta o bé quedar-se sols, segons la tolerància de cada company a la hipòxia. El metabolisme individual acaba, així, remodelant la xarxa de relacions dins del grup.Tot i ser recerca bàsica, aquests resultats donen pistes sobre com la reducció d’oxigen derivada del canvi climàtic o de la contaminació pot trastocar la vida social dels animals aquàtics i, de retruc, la salut dels ecosistemes.

A càrrec de Michael Butler Margalef (GRECO - Institut d'Ecologia Aquàtica - UdG)

Petita xerrada sobre la recerca que estem duent a terme al laboratori d'una malaltia rara (pràcticament un cas en un mil·lió). La idea és explicar com a partir de les mostres que obtenim dels pacients, les estudiem per tal de que puguin donar-nos informació rellevant per fer canvis en el tractament dels pacients per millorar-ne la qualitat de vida i la supervivencia.

A càrrec de Carolina Armengol NIell (Childhood Liver Oncology group/Germans Trias i Pujol (IGTP)

Quin volum d’aire respirem? Què podem trobar a l’aire? Com definim una bona qualitat de l’aire? Quina influència té sobre la salut i per què és important estudiar-la? Aquestes preguntes es discutiran en la microxerrada, intentant que sigui el més interactiva i interessant possible per al públic.

A càrrec de Giulia Gionchetta (CSIC IDAEA - Human Exposome)

Les diferències sexuals —entenent-se com a diferències biològiques associades al sexe assignat, basades en característiques fisiològiques i hormonals— influeixen de manera significativa en diversos aspectes del desenvolupament motor, impactant així en l'entrenament i el rendiment esportiu. Tanmateix, aquestes diferències, cal interpretar-les dins d’un marc que consideri tant les bases biològiques com els condicionants socials, culturals i de gènere, per evitar interpretacions reduccionistes o deterministes. Una planificació educativa i esportiva realment efectiva i equitativa ha de reconèixer les diferències biològiques, però també ha d'integrar la perspectiva de gènere, qüestionant estereotips tradicionals i promovent la igualtat d’oportunitats, la personalització i la inclusió.

A càrrec de Raquel Font Lladó (Institut de Recerca Educativa. Grup de Recerca en Cultura, Educació i Desenvolupament humà - UdG)

El fons del mar Mediterrani és ple de boscos marins formats per algues. En aquesta xerrada us explicaran què són i per què són essencials pels ecosistemes i per nosaltres. D’una banda, presentaran la recerca que duu a terme el grup Marine Forest per conservar aquests boscos marins, i també parlaran del cultiu d’altres algues al Mediterrani.

A càrrec de Lorena Cojoc i Lídia Pérez (Grup de Recerca: GR-MAR – UdG / Marine Forest)

El Dr. José Maria Moreno Navarrete, del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l'IDIBGI, explicarà la importancia de la microbiota intestinal en la salut metabòlica.

A càrrec de José Maria Moreno Navarrete (Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI))

L’aigua residual s’enduu tot allò que rebutgem, però entre els residus s’hi amaga una informació molt valuosa. Aquesta informació pot ser clau per entendre i combatre la resistència als antibiòtics. 

A càrrec de Anna Pico Tomàs (Institut Català de Recerca de l'Aigua - UdG)

L’anatomia és la ciència que estudia les estructures corporals des d’una perspectiva macroscòpica i les relacions que s’estableixen entre elles. És una disciplina fonamental en els estudis de l’àmbit de la salut, però saps quina importància té en el nostre dia a dia? Com han contribuït els últims avenços tecnològics al coneixement de l’anatomia? Et ve de gust descobrir-ho?

A càrrec de Clara García Mompó  (Grup de Recerca d'Anatomia Clínica, Embriologia i Neurociència (NEOMA) - UdG))

La química jugarà un paper important en molts dels reptes de la societat moderna: la mitigació del canvi climàtic, la generació d'energia sostenible o el desenvolupament d'industries més verdes. Els químics sovint recorrem a la natura en busca de solucions a aquests i altres problemes. Però, la natura és sempre la millor solució? En aquesta xerrada discutirem com podem desenvolupar processos de síntesi sostenibles i útils per la indústria incorporant els trets distintius de la biocatàlisi en sistemes artificials.

A càrrec d'Agustí Lledó Ponsatí (Grup de Recerca DiMoCat / Institut de Química Computacional i Catàlisi - UdG)

La biodiversitat és una part essencial del patrimoni natural d’un territori i un factor clau per al correcte funcionament i equilibri dels ecosistemes. A Catalunya, la pèrdua de biodiversitat és una realitat, especialment preocupant en els medis aquàtics continentals, on més del 50% de les espècies es troben en declivi. Un exemple clar és la bagra catalana, Squalius laietanus, un peix d’aigua dolça endèmic dels Països Catalans, catalogat com a vulnerable a la Llista Vermella d’espècies amenaçades. Per protegir aquesta espècie, la genètica s’ha convertit en una eina fonamental, ja que permet conèixer amb precisió l’estat de les poblacions que habiten els nostres ecosistemes fluvials. En aquesta microxerrada explorarem com la genètica pot contribuir a la conservació de la biodiversitat endèmica del nostre territori, prenent la bagra catalana com a cas d’estudi.

A càrrec d'Alba Abras Feliu (Laboratori d'Ictiologia Genètica - UdG)

Els espermatozoides són cèl·lules molt particulars, perquè són les úniques que duen a terme la seva funció en un altre organisme. L'objectiu de la xerrada és explicar com són aquestes cèl·lules, que les fa diferents de les altres cèl·lules i quines diferències hi ha entre les diferents espècies de mamífers.

A càrrec de Marc Yeste Oliveras (TechnoSperm - UdG)

Francesc Eiximenis (1330-1409) era un frare franciscà gironí que va parlar gairebé de tot i, com que li agradava molt el vi, va parlar amb deteniment del menjar i del beure. A partir de la lectura i el comentari d'un passatge del "Terç del Crestià" (1387) es proposa un viatge als orígens de l'art de degustar el vi tal com es continua practicant en els nostres dies.

A càrrec de Xavier Renedo (Departament de Filologia i Comunicació - UdG)