Barcelona, 1966. Llicenciada en Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona (1989) i PhD a la Universitat de Cambridge (1994). Research Assistant a la British Library (1994-95) i Library Assistant al Warburg Institute (Universitat de Londres, 1995-97). Contractat Ramon y Cajal a la UdG (2001-06). Actualment és professor titular de Filologia Romànica a la Universitat de Girona, amb 4 sexennis de recerca (1992-2017), i membre investigador de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes i Centre de Documentació Ramon Llull. És vicepresidenta de l'Association Internationale d'Études Occitanes. Ha participat en projectes finançats competitivament des de 1998 i en diversos projectes internacionals. Ha estat investigador principal del projecte Corpus Digital de Textos Catalanes Medievales: Eiximenis y Cancioneros, Troubadours and European Identity: The Role of the Catalan Courts i actualment Cultura escrita cortés en la Corona de Aragón: Materialidad, transmisión y recepción . S'ha ocupat principalment de l'obra i la figura de Cerverí de Girona. També ha estudiat la poesia catalana dels segles XIV i XV, la transmissió manuscrita de la literatura catalana medieval, la tradició de narrativa en vers i la presència dels trobadors a Catalunya. Actualment prepara una edició anotada i digitalitzada de Cerverí de Girona, en col·laboració amb el Repertorio Informatizzato dell'antica letteratura trobadorica e occitanica, i un estudi complet de la seva transmissió, especialment del cançoner Sg (en col·laboració amb Sadurní Martí). És editor de la revista Mot So Razo, des del núm. 2 i contributing editor del Year's Work of Modern Language Studies. Juntament amb Sadurní Martí, coordina l'Espai Narpan de Literatura i Cultura Medieval i la base de dades Cançoners DB.

Margarida Casacuberta Rocarols (Olot, 1964) és doctora en Filologia Catalana per la UAB i professora de literatura catalana contemporània a la Universitat de Girona, on dirigeix la càtedra Joan Vinyoli de Poesia Contemporània (Santa Coloma de Farners) i la càtedra Víctor Català d’Estudis sobre el Modernisme (L’Escala). Com a investigadora, va formar part del Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània (UAB) i, actualment, del Grup de Literatura Catalana Contemporània i del Grup de Patrimoni Literari de l’Institut de Llengua i Cultura Catalana (UdG). Ha centrat la seva recerca en el període del tombant del segle XIX al XX en relació amb el modernisme i ha publicat Els Jocs Florals d’Olot (1890-1921) (& Lluís Rius, 1988), Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite (1997), Els noms de Rusiñol (1999), Santiago Rusiñol i el teatre per dins (1999), Marian Vayreda i Vila (1853-1903). La recerca d’una veu pròpia (& Joan Sala i Plana, 2003), Els Jocs Florals de Girona, 1902-1935 (2010), El debat teatral a Catalunya. Del Modernisme a la Guerra Civil (& Francesc Foguet, Enric Gallén i Miquel M. Gibert, 2011) i Víctor Català, l’escriptora emmascarada (2019). Ha coordinat els volums col·lectius De Rusiñol a Monzó: Humor i literatura (& Marina Gustà, 1996), Narratives urbanes. La construcció literària de Barcelona (& Marina Gustà, 2008), Joan Vinyoli i la poètica simbolista (& Natàlia Juan, 2016), La construcció literària del territori: Costa Brava i Empordà (& Mariàngela Vilallonga i Anna Perera, 2018) i Lugares y figuras del exilio republicano de 1939. Los intelectuales “satélites” y sus redes transnacionales (& Fatiha Idmhand, Manuel Aznar Soler i Carlos Demasi, 2020).

Francesc Feliu és professor titular de Filologia Catalana de la Universitat de Girona. És membre investigador de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes, i Investigador Principal, juntament amb el professor Josep Maria Nadal, del Grup de Recerca en Història de la llengua i llengua normativa.
S’ha dedicat especialment a estudiar la història de la filologia catalana, la història de la llengua literària catalana i la història de les idees lingüístiques, i ha participat en nombrosos projectes d'investigació sempre partint de la idea fonamental que les llengües són essencialment una construcció cultural i històrica. Aquest paradigma teòric li ha permès, justament, la col·laboració amb especialistes d'altres àmbits i contextos lingüístics, en iniciatives i projectes d'investigació de caràcter internacional.

Joan Ferrer Costa (Calella, 1960) és doctor en filologia semítica i llicenciat en teologia i en geografia i història. Actualment és professor titular del Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Girona (UdG) i, des de 2017, president de l'Associació Bíblica de Catalunya. Llicenciat en teologia i en geografia i història. Es doctorà en filologia semítica (hebreu i arameu) l'any 1989 amb una tesi intitulada El targum d'Osees en tradició iemenita. Ha estat deixeble d'Enric Cortès (hebreu), Josep Ribera (arameu) i Frederic Raurell (Sagrada Escriptura). Catedràtic d'institut de batxillerat durant vint anys de llengua i literatura catalanes. Ha estat deixeble i col·laborador de l'eximi lingüista Joan Coromines. Va redactar el volum X del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines, i tingué cura de l'edició de l'Onomasticon Cataloniae. L'any 2003 esdevingué professor titular d'Estudis Hebreus i Arameus de la Universitat de Girona. És professor de Sagrada Escriptura de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Girona i de la Facultat de Teologia de Catalunya (Ateneu Universitari Sant Pacià). Ha escrit diversos llibres de filologia semítica (hebreu, arameu, siríac), d'ídix i de filologia catalana. Ha estat traductor de la Bíblia al català. Darrerament ha publicat amb el poeta Narcís Comadira una versió i comentari molt celebrat del gran poema d'amor bíblic El Càntic dels Càntics. Va ingressar com a acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres el 13 de juny de 2013 amb un discurs intitulat Les traduccions de l'Apocalipsi del Pare Guiu Camps, que va rebre la resposta de l'acadèmic Josep Massot i Muntaner.

És doctora en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (1986) i catedràtica de Lingüística General a la Universitat de Girona. Va ser professora a la Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra) de 1982 a 1989, any en què es va incorporar a l’Estudi General de Girona. Les seves línies de recerca han estat, per una banda, la sintaxi i la morfologia lèxica i, per una altra, la tipologia lingüística, la comparació entre les llengües dels immigrants i el català i l'adquisició del català per part dels immigrants. Finalment, també ha treballat sobre les diferències en la categorització semàntica en l'àmbit mèdic entre el català i algunes llengües de la immigració. És responsable del Grup de Lèxic i Gramàtica i directora del Gabinet d’Assessorament Lingüístic per a la Immigració de la Universitat de Girona. A més de ser autora de diversos articles i llibres i, des de 1993, investigadora principal de projectes de recerca bàsica, des de l’any 2001 també ha estat la responsable per la UdG de diversos convenis de col·laboració científica amb la Generalitat de Catalunya per fer treballs de recerca aplicada i de transferència del coneixement relacionats amb la llengua i la immigració (14 volums de la col·lecció Llengua, immigració i ensenyament del català i una sèrie de vocabularis i guies de conversa mèdica en algunes de les llengües més parlades pels immigrants a Catalunya).

Narcís Iglésias és professor titular de la Universitat de Girona. Aquests últims anys ha dut a terme recerques a la frontera entre la sociolingüística i la història cultural, alhora que ha emprès estudis sobre el llenguatge polític i el llenguatge periodístic en el marc de l’anàlisi crítica del discurs. És l’autor de cinc llibres, així com de nombrosos articles en revistes indexades i capítols de llibres col·lectius d'àmbit nacional i internacional. És membre del grup Llengües, Gramàtica i Comunicació, col·laborador del GELA (UB), investigador del projecte DHICODER (ATILF-CNRS, Université de Lorraine) i membre associat del Laboratoire Histoire des Théories Linguistiques (CNRS, Université Paris Diderot - Paris 7 i Université Sorbonne Nouvelle - Paris 3).

És doctora per la Universitat de Girona (programa de doctorat de Ciències humanes i de la cultura) amb la tesi Categorització semàntica de les parts del cos en català i en amazic: un estudi comparatiu (2015). És professora associada a la Universitat de Girona des de 2017 i a la Universitat Autònoma de Barcelona des de 2020. Ha impartit docència en els graus de Llengua i literatura catalana i espanyoles, Mestre d’educació infantil i primària, Publicitat i relacions públiques, al Màster d’ensenyament d’espanyol i de català com a segones llengües (UdG) i a Traducció i interpretació (UAB). Ha fet docència en assignatures de lingüística, adquisició de segones llengües i llengua catalana. La seva recerca se centra en l’estudi del lèxic i de la semàntica de dominis bàsics (parts del cos, emocions, verbs de percepció) des del punt de vista del cognitivisme i de la tipologia, comparant llengües romàniques amb llengües de la immigració (amazic i àrab). També treballa en qüestions sociolingüístiques en relació amb l’estudi del manteniment i de la transmissió de les llengües d’herència de la immigració. Actualment, és membre del grup de recerca UdG Llengües, Gramàtica i Discurs (GRHCS019) i del Grup de Lèxic i Gramàtica (GRC - 2017 SGR 01194).

Girona, 1968. Professor de Literatura Medieval a la Universitat de Girona des de 1991. Professor visitant a la Universitat de Provença Ais-Marsella I (1992-93). Es va doctorar en Filologia Romànica (1999) a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la traducció catalana medieval de l'Exposició dels salms penitencials d'Innocenci III, dirigida per Xavier Renedo. El 2001 va obtenir una plaça de Professor Titular de Filologia Catalana a la Universitat de Girona. És membre investigador de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, centre que ha dirigit entre 2008 i 2016. Ha publicat diversos treball sobre literatura catalana tardomedieval, especialment sobre la tradició dels cançoners catalans, la transmissió textual de les obres de Francesc Eiximenis, sobre aspectes teòrics de la crítica textual i sobre els problemes i les aplicacions pràctiques de les Humanitats Digitals. Pertany al projecte d'edició de les Obres de Francesc Eiximenis i al que elabora la base de dades Cançoners DB, i ha col·laborat en el projecte BITECA (Bibliografia de Textos Catalans Antics). Actualment prepara, amb Miriam Cabré, un estudi complet del cançoner trobadoresc Sg. I també treballa en l'estudi de les relacions entre el Segon del Crestià i el Llibre dels àngels de Francesc Eiximenis, prepara l'edició d'aquestes obres i està enllestint la primera versió de la nova base de dades sobre Francesc Eiximenis (Eiximenis DB) de la Universitat de Girona. En col·laboració amb Miriam Cabré, elabora la secció de literatura occitana medieval de la revista Year's Works in Modern Language Studies (Oxford UP), compila una Bibliografia de Literatura Occitana Medieval completa on-line (des de 2003) i coordina el lloc web NARPAN (Espai virtual de literatura i cultura medieval).

Doctor en Filologia catalana, membre de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes i de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, i professor associat d'aquesta universitat. Ha realitzat estades de recerca a la University of Lancaster i la Universitat del País Basc. Ha centrat les seves investigacions en l'estudi del periodisme literari català, especialment durant la Primera Guerra Mundial i el període d'entreguerres. Va dedicar la seva tesi doctoral a la figura de l'escriptor-periodista Manuel Brunet, sobre el qual ha publicat els volums Testimoni privat: reflexions i textos de postguerra d'un vencedor vençut (1940-1947) (2019), Manuel Brunet (1889-1956). El periodisme d'idees a l'ull de l'huracà (2016) i El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries. L'Empordà i a els empordanesos (2014). També ha editat diversos volums d'estudi sobre aquesta matèria. Recentment ha publicat articles i ha comissariat diverses exposicions sobre l'impacte de la Gran Guerra a Catalunya («Mig Europa cau. Impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra», 2017 i «Flames a la frontera. Catalunya i la Gran Guerra», 2018, juntament amb M. Fuentes) i ha editat textos de Josep Pla, entre els quals destaca Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses (2017).

(Emèrit)

Marta Pasqual i Llorenç (Girona, 1983) és llicenciada en Filologia Catalana i Filologia Romànica. És Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Girona. Va ser visiting scholar a Stanford University. Ha publicat diversos articles en revistes especialitzades sobre autors com Joan Sales, Aurora Bertrana o Eduard Girbal. És autora del llibre Joan Sales, la ploma contra el silenci (Acontravent, 2012). S’ha ocupat de l’edició i estudi introductori de les novel·les d’Aurora Bertrana Tres presoners i L’illa perduda. És traductora de literatura infantil de l’italià. És professora funcionària de Llengua catalana i de Llengua francesa a secundària i professora associada a la Universitat de Girona.

Llicenciada en Filologia Catalana, màster de recerca en Humanitats i doctora en Filologia Catalana, amb la tesi L'erotisme en la poesia catalana del segle XX: Joan Salvat-Papasseit, Josep Palau i Fabre i Gabriel Ferrater. Treballa a la Universitat de Girona com a tècnica de recerca i de gestió i és professora associada del Departament de Filologia i Comunicació. També forma part del grup de recerca de Literatura de l'Edat Moderna, Contemporània i Patrimoni Literari.

Xavier Pla (Girona, 1966) és professor de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de Girona. Es va doctorar en literatura comparada a la Université de Paris-Sorbonne (Paris-IV) l’any 1996. Ha estat professor visitant a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París (2006), a Stanford University (Califòrnia) el 2008 i a la University of Chicago (2013). Actualment, és el director de la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la UdG.

En els últims anys, ha publicat estudis sobre Josep M. de Sagarra, Joan Sales, Mercè Rodoreda i Blai Bonet. Director de la Biblioteca Prudenci Bertrana a les Edicions de la Ela Geminada, va editar el volum, Josafat (2014).

Graduat en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat de Girona el 2018. Aquest mateix any, va obtenir una beca de col·laboració en departaments universitaris del MECD. Posteriorment, va cursar el Màster en Formació del Professorat (Universitat de Girona, 2020). Actualment, gràcies a una beca predoctoral FPI del MINCIU emmarcada en el projecte de recerca “Josep Pla y el periodismo literario en Cataluña, España y Europa (1918-1981): análisis, interpretación y difusión de un espacio narrativo entre la ficción y la no-ficción” (ref. PGC2018-101783-B-I00), compagina les tasques d’investigador a la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la Universitat de Girona amb l’elaboració de la seva tesi doctoral, dirigida pel doctor Xavier Pla i centrada en l’obra Cartes d’Itàlia, de Josep Pla. Ha publicat l’article Un crucero por el Adriático de Josep Pla (Quimera, 2020).

Judit Pujol Prat és becària predoctoral (FPU) a la Universitat de Girona. Actualment, està elaborant la seva tesi doctoral (un estudi sobre la producció periodística de Prudenci Bertrana) sota la direcció del Dr. Francesc Xavier Pla i Barbero.

Es va graduar simultàniament en Llengua i Literatura Catalanes (2016) i en Llengua i Literatura Espanyoles (2016) per la Universitat de Girona, i va obtenir el «Premi extraordinari de grau» d’Espanyoles. El 2017, va completar el Màster en Recerca en Humanitats a la mateixa universitat. L’any següent, va obtenir una beca predoctoral FPU (Formació de Professorat Universitari) del MEC —vinculada al projecte «El mundo de ayer: La figura del escritor-periodista ante la crisis del nuevo humanismo (1918-1945)»— i va començar a treballar a la Universitat de Girona com a investigadora, dins del grup de recerca de Literatura de l’Edat Moderna, Contemporània i Patrimoni Literari. Compagina l’elaboració de la tesi doctoral amb la docència i amb diverses tasques a la Càtedra Josep Pla.

Doctor en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (26/06/1990) i HDR per la Université Paul-Valéry, Montpeller-III (23/01/2013). Professor  Professor Titular de Filologia Catalana a la Universitat de Girona (01/02/2002). Director de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes (1993-1994). Tres triennis de recerca CNEAI. Distinció per a la Promoció de la Recerca Universitària (2002). Premi Crítica Serra d'Or (2007). Premi Modest Reixach de l'IEC (2013). Autor de més de cent articles científics i deu llibres d'especialitat.

Albert Rossich i Estragó (Girona, 1952), doctor en filologia catalana i llicenciat en dret i en ciències de la informació, és catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Girona. També ha estat professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (1977-1992). Les seves línies bàsiques de recerca són la literatura catalana de l’edat moderna, l’edició de textos, la història de la llengua i el multilingüisme literari. Estudiós de la literatura catalana del barroc, ha editat críticament textos dels segles xvi-xviii i ha publicat més de dos centenars de treballs en publicacions especialitzades. És membre electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.

Profesor Titular de Universidad (TU) de la Facultad de Letras de la Universidad de Girona, Departamento de Filología y Comunicación, área de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada.
Entre sus publicaciones académicas, destacan los libros de ensayo L’estètica de Josep Carner (2000) y Literatura, crítica, interpretació (2000), aparte de la edición de libros como Deu lliçons sobre teatre: text i representació (2000), De la Bíblia a Joyce (2006) y Dialogant amb els clàssics (2010). Ha publicado artículos y capítulos de libro sobre teoría literaria, historia y teoría del teatro, adaptación cinematográfica y traducción en revistas nacionales y extranjeras. En los últimos años imparte cursos de doctorado y de máster sobre las adaptaciones cinematográficas de las obras de Shakespeare.
Como escritor, ha publicado y estrenado varias obras de teatro, aparte de traducir literatura dramática. También ha cultivado la dirección de escena.

Pep Serra és doctor en Filologia catalana per la Universitat de Girona i professor titular de l'estudi de Filologia Catalana. La seva activitat investigadora se centra en la fonologia suprasegmental del català (sil·làbica i mètrica), així com també en morfofonologia i sintaxi. Ha presentat els seus treballs diversos congressos internacionals de lingüística. Vegeu l'actualització de les seves publicacions al GREC.

Elisabet Sunyer Rodà és becària predoctoral (FI) a la Universitat de Girona. Actualment està elaborant la seva tesi (que versa sobre les relacions entre música i literatura al segle xx) sota la direcció del Dr. Jordi Sala Lleal i la Dra. Maria Carmen Pardo Salgado. Després de llicenciar-se en Dret (2014) per la Universitat de Girona, es gradua en Llengua i Literatura Catalana (2016) a la mateixa universitat i obté el "Premi extraordinari de final de grau”. El 2017 completa el Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. El 2018 guanya una beca predoctoral FI de la Generalitat de Catalunya —vinculada al projecte El mundo de ayer: La figura del escritor-periodista ante la crisis del nuevo humanismo (1918-1945)— i comença a treballar a la Universitat de Girona com a investigadora que és on, actualment, està elaborant la seva tesi doctoral. Les seves línies d’investigació són els estudis comparats (especialment la interacció entre literatura i música contemporània) i la llengua i la literatura catalana.  També ha treballat a la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent i és una de les autores de l'itinerari literari titulat L'Empordà de Maria Àngels Anglada.

Doctor en Filologia Catalana i professor de la UdG des de 1994. S'ha dedicat a l'estudi de la literatura catalana medieval dels segles XIV i XV i de l'humanisme a la Corona d'Aragó. Ha editat l'obra completa de Romeu Llull (Barcino, Els Nostres Clàssics, 1996), l’obra de Lluís de Requesens, Bernat Miquel, Martí Garcia, Rodrigo Dies, Lluís de Vilarasa & Francesc Sunyer amb Sis poetes del regnat d’Alfons el Magnànim (Barcino, Els Nostres Clàssics, 2009) i, en col·laboració amb Lola Badia, la novel·la Curial e Güelfa (Quaderns Crema, 2011), i diversos treballs sobre Bernat Metge, la novel·la Curial e Güelfa, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella, Jaume Roig, Francesc Alegre, Ausiàs March, la transmissió textual de lírica, la novel·la de cavalleries i la poesia en la cort en un període que comprèn des del regnat de Joan I d’Aragó fins a la mort de Joan II. Ha col·laborat en diversos d’aquestes treballs amb Lluís Cabré, Rafael Ramos, Francisco Javier Rodríguez Risquete i Montserrat Galí. És membre investigador de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes (ILCC) de la Universitat de Girona i membre vice-president estranger del Centro Europeo di Studi su Umanesimo e Rinascimento Europeo (CESURA).

Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, amb una tesi titulada Les col·leccions de proverbis de Ramon Llull: estudi de conjunt i edició crítica dels ‘Mil proverbis’ i els ‘Proverbis d’ensenyament’ (2015). Des del 2009 és col·laborador del Centre de Documentació Ramon Llull (UB). Ha participat en diversos projectes de recerca dirigits per Lola Badia i forma part del Grup de Cultura i Literatura a la Baixa Edat Mitjana (SGR2017-142). Ha fet estades de recerca a París (2011), on va participar en el Projecte Aliento (INALCO – MSH Lorraine), dedicat a la recopilació i l’estudi dels enunciats sapiencials medievals, i a Friburg de Brisgòvia (2012), seu del Raimundus-Lullus-Institut. Ha estat professor d’estudis catalans a la Universitat de la Sorbona (2016-2018) i a la Università per Stranieri di Siena (2018-2020). Actualment té un contracte postdoctoral a la Universitat de Girona, on du a terme un projecte que té com a objectiu principal l’elaboració d’una base de dades de textos gnòmics catalans medievals.

Pep Valsalobre (Institut de Llengua i Cultura Catalanes, Universitat de Girona). Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Girona (1998, tesi doctoral: Fra Agustí Eura (1684-1763). Obra poètica (assaig d’edició crítica)) i Professor Titular d’Universitat des de 2001, perfil Literatura Catalana Moderna, a la mateixa Universitat (UdG).

És investigador de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG i actualment dirigeix diverses tesis doctorals sobre literatura moderna.

És membre del Grup de Recerca Consolidad de la Generalitat de Catalunya Llengua i Literatura de l’Edat Moderna,coordinat pel Dr. Albert Rossich.

Ha estat l’assessor per al període de l’Edad Moderna del Diccionari de la Literatura Catalana (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2008, 1248 pp.).