En l’acte, dut a terme el 14 de maig, van intervenir la rectora de la UdG, Anna M. Geli; Jaume Carot, vicerector de Professorat i Postgrau i rector p.s.r. de la UIB; Enric Banda, director de l’Àrea de Ciència, Recerca i Medi Ambient de la Fundació “la Caixa”; Manel Poch, coordinador científic del CEI e-MTA (UdG); Antoni Riera, coordinador científic del CEI e-MTA (UIB) i responsable de la Línia Turisme de la UIB; Ignasi Rodríguez-Roda, responsable de la Línia Aigua de la UdG; Jaume Montserrat, vicepresident de TurisTEC; Manuel Cermeron, president d’Aqualogy; i Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, que va cloure la sessió.

Anna M. Geli va recordar la figura de Montse Casas, rectora de la UIB traspassada recentment, i va definir l’estratègia global que va dur les dues universitats, la de Girona i la de les Illes Balears, juntament  amb l’ICRA i el CEAB-CSIC, a aconseguir la distinció de Campus d’Excel·lència Internacional, en dos camps “que representen puntes de llança del redreçament econòmic i de la sostenibilitat”. També va agrair la col·laboració de “la Caixa” en el redreçament de l’espai estratègic que fa possible el CEI e-MTA i que era l’objectiu de l’acte.

En el seu torn, Jaume Carot va dir que “el Pla se centra en l'estímul del creixement econòmic sostenible a partir de la potenciació de la formació, la cura del medi ambient i l'estímul de la capacitat innovadora”.

Enric Banda, en representació de la Fundació “la Caixa”, va encoratjar les  institucions integrants del Campus e-MTA, a “ser més actives” i a concretar allò que, en la primera de les intervencions de tipus tècnic, Manel Poch va definir com “un replantejament del Campus que ens fa parlar encara més amb el territori i treballar amb institucions i agents privats”.  Recordem que l’e-MTA és un dels quatre campus d’excel·lència internacionals als quals el Programa Campus Universitaris i Creixement Econòmic ha atorgat finançament.

Un dels punts destacats a l’hora de les conclusions va ser en paraules de Màrius Rubiralta, exsecretari d’Estat d’Universitats: “les institucions acadèmiques han de ser rendibles des d’un punt de vista econòmic i des d’un punt de vista social”.

A més de les intervencions dels dos empresaris relacionats amb els sectors del turisme i l’aigua, Jaume Montserrat i Manuel Cermerón, que van exposar les seves experiències en l’entorn universitari i la necessitat d’un diàleg constant i d’un trajecte efectiu entre la idea universitària i la realitat econòmica, els responsables de les línies de Turisme i Aigua, Antoni Riera i Ignasi Rodríguez-Roda, van detallar alguns aspectes del Pla. Riera va expressar “la necessitat de planificar i repensar la forma de sortir de la crisis. Cal obtenir dades, analitzar el problema, i planificar les actuacions a seguir, transformades en un Pla Estratègic que impulsi la productivitat tant de les empreses, com del sector, com de la Universitat”. També va reflexionar sobre la necessitat “de tenir un capital humà amb unes grans capacitats, i donar l’opció a aquest capital humà perquè es quedi al nostre país”.

Rodríguez-Roda va dir que l’aigua “és una aposta estratègica pel desenvolupament. Aquesta transformació passa de pensar que l’aigua és un bé de consum, i un residu que s’ha de reciclar i netejar, a ser un valor afegit per al territori. El nou paradigma se centra en la gestió integral de l’aigua, els serveis ecosistèmics i la petjada hídrica”.

En la cloenda de l’acte, el conseller Felip Puig va afirmar que tant l’aigua com el turisme “formen part del nostre projecte de país” i que “val la pena que recuperem la idea que el turisme és un element de creació de riquesa, i que cal apostar per una col·laboració ferma entre el sector privat i el públic".

Manel Poch, coordinador científic del CEI e-MTA (UdG), en el transcurs del seu parlament.

Més informació: http://www.amazon.com/Fluorescence-Spectrometry-Related-Techniques-ebook/dp/B00B7NI9X4

Així mateix, les 21 universitats de la Xarxa Vives, a través del seu Consell General, format pels rectors i rectores de les universitats de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i Sardenya, ha fet  les consideracions següents:

1. El nou text legal deroga el que es va aprovar l'any 2009, que reconeixia el català com una de les llengües pròpies d'Aragó, i atribueix una nova i inèdita denominació al català d'acord amb les sigles LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental), a més de renomenar l'aragonès com a LAPAPYP (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Pirenaica i Prepirenaica). Aquests noms no corresponen a cap idioma i són totalment aliens al criteri científic de la filologia romànica, que considera inqüestionable la unitat de la llengua catalana en els territoris d’Andorra, Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, l’Alguer, i part d’Aragó.
2. Aquest és també el criteri de l'Institut d'Estudis Catalans, com a autoritat acadèmica a la Franja de Ponent. Obviar les seues recomanacions equivaldria a suposar que la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua hauria de limitar les seues competències a determinades circumscripcions administratives definides per un territori concret.
3. El neologisme que introdueix la nova llei planteja un interrogant inquietant sobre les conseqüències del nou front obert, a més de constituir la manifestació més transparent d'una concepció estreta de la riquesa lingüística i cultural d’Aragó.
4. El respecte a l'àrea geogràfica de cada llengua és una obligació de les autoritats, d'acord amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. A més, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha recomanat reiteradament a l’Estat espanyol que aplique un marc jurídic específic de protecció del català i de l’aragonès, i ho ha fet emprant explícitament aquestes denominacions.
5. En definitiva, la llengua no pot ser objecte d'instrumentalització política, ben al contrari, ha de ser objecte de protecció com a eix del patrimoni cultural d'una societat. Per tots aquests motius, la Xarxa Vives d’Universitats fa una crida al sentit comú per tal que la llei respecte la convenció filològica i el nom de la llengua catalana.

Dos estudiants de l’Erasmus Mundus European Master in Tourism Management (EMTM), que fan una estada a la Sun Yat-sen University (SYSU), a la Xina, han presentat el programa del màster a estudiants de la universitat que els acull. Durant la trobada, els estudiants, han explicat l’estructura i continguts del programa docent, la importància que té la certificació Erasmus Mundus i l’experiència de l’aprenentatge en la diversitat, que és un dels segells que distingeixen l’EMTM.

Intercanvi de docents i estudiants

Fruit de la relació amb l’EMTM, la SYSU acull un estudiant de doctorat de l’àrea de turisme i un estudiant del màster. En cursos posteriors, la UdG, rebrà un estudiant xinès de màster i quatre estudiants que cursaran el Grau en Turisme. A més, professors xinesos han visitat Girona i han participat a les classes del màster EMTM. La previsió és que els intercanvis esdevinguin habituals, la qual cosa institucionalitzarà una fructífera relació de col·laboració entre ambdues universitats, que lideren els estudis de turisme als seus respectius països.

El conveni de col·laboració amb la Universitat Sun Yat-Sen a Guangzhou, Xina

El 2011 la universitat xinesa Sun Yat-Sen (SYSU) es va convertir en la primera que va subscriure un partnerariat amb el Consorci EMTM. El consorci gestiona el màster Erasmus Mundus European Master in Tourism Management, que coordina la Universitat de Girona i compta amb la participació, com a socis, de les universitats de Ljubljana (Eslovènia) i de Syddansk (Dinamarca).

Segueix el que fan els estudiants EMTM a: http://www.facebook.com/followEMTM

Més informació sobre l’EMTM a: http://www.emtmmaster.net/

 L’objectiu del TEDxUdG és mostrar que la Universitat, com a referent social i cultural, és una institució que es compromet amb el territori, i mira de ser útil davant les necessitats de la societat. Les xerrades aniran a càrrec d’investigadors i investigadores rellevants de la UdG, i seran en anglès o català. 

TED és una organització mundial, sense ànim de lucre, amb l’objectiu de difondre les idees  que valen la pena i que puguin canviar el món i es difonen gratuïtament per la xarxa. Les sigles TED volen dir Technology, Entertainment and Design. Per poder difondre totes aquestes idees, el TED ha creat el TEDx, un programa de conferències locals i organitzades de manera independent. Tant el públic com els ponents del  TEDx són persones reconegudes i de prestigi dins de l’àmbit acadèmic o científic. 

Aquest  acte contribueix a prestigiar la UdG i presentar-la al món, ja que les TED Talks s’inclouen posteriorment a la pàgina general www.ted.com.  Després que l’any passat la UdG fos la primera universitat pública de l’Estat a organitzar un TEDx, altres universitats s’hi han sumat. 

Durant els dies anteriors, dins aquest esperit de presentar la Universitat com una institució al servei de la societat, tindrà  la setmana de la formació “La UdG no s’atura”, en la qual diferents serveis i unitats estructurals explicaran què poden oferir a persones que han acabat els estudis universitaris i encara no han trobat feina. 

El programa i els formularis d’inscripció  es troben a la pàgina  http://www.udg.edu/tedxudg. També hi podreu trobar informació dels altres esdeveniments que ha organitzat la UdG:  TEDxYouth@UdG, per a joves investigadors de secundària,  i del TEDxUdGChange. L’etiqueta que ja des d’ara és activa a la xarxa és #tedxudg.

Les obres d’adequació d’aquest espai, annex a l’església de Sant Domènec, aula magna de la UdG, amb un cost de 811.000 euros i una durada de 14 mesos, han estat finançades pel Ministeri de Foment.

L’acte de recepció d’aquesta obra va tenir lloc el 7 de maig i va aplegar representants del Ministeri, de la Delegació d’Economia i Hisenda, de la direcció facultativa de l’obra, de la constructora i de la mateixa Universitat.

Lluís Albó, vicerector delegat de Campus i Infraestructures de la UdG destaca que en aquest espai es duran a terme els Consells de Govern de la Universitat, reunions, i actes institucionals relacionats amb la docència i la recerca.

L’historiador de l’art Joan Bosch Ballbona, per la seva banda, explica que la capella del Roser “és una sala alta, amb una petita sagristia annexa, rectangular i espaiosa, amb els costats aixamfranats i amb un original ordre de pilastres al voltant”.

La preparació i edició de Interuniversity Style Guide for Writing Institutional Texts in English l’ha dut a terme el grup de treball de Qualitat Lingüística de la Xarxa Vives, de la qual forma part, en la seva secció d’anglès, Peter Redmond, del Servei de Llengües Modernes de la UdG.

L'objectiu de la guia és la promoció del multilingüisme i la provisió d'un conjunt de normes i criteris comuns i homogenis per a la redacció de documents en anglès propis de l'àmbit universitari. Encara que s'adreça fonamentalment al professorat i al PAS de les universitats de la Xarxa Vives, pot ser molt útil per a molts altres col·lectius, i d'una manera especial per als estudiants.

La internacionalització com a referent necessari

La internacionalització creixent dels estudis universitaris requereix que les universitats de parla catalana adoptin polítiques i pràctiques noves que puguin donar resposta al context acadèmic canviant sense perdre posicions en termes de qualitat acadèmica, adequació internacional i capacitat econòmica. Per arribar a mercats nous i assegurar que els estudiants se sentin atrets pel nostre sistema educatiu, és necessari produir en anglès, la lingua franca internacional actual, documents de tot tipus: convenis, plans d’estudis, tríptics o pàgines web, entre d’altres.

El Manual d’estil interuniversitaris per a la redacció de textos institucionals en anglès està pensat per als docents, els investigadors, el personal d’administració i els professionals de la llengua, que han de redactar documentació institucional en anglès. Tot i que una de les seccions recull criteris generals de redacció, la paraula estil del títol fa referència a les convencions lingüístiques relatives a l’ortografia, la puntuació, la tipografia i altres aspectes editorials: tots són essencials per garantir textos coherents, clars i precisos en termes lingüístics i formals. La coherència en aquests aspectes dóna claredat i cohesió als textos, cosa que, al seu torn, en facilitat i simplifica la comprensió. Com a transmissores de coneixement, és essencial que les universitats siguin rigoroses en l’ús de la llengua per aconseguir l’objectiu científic de descriure la realitat i la seva complexitat de manera clara i assequible.

La guia es pot descarregar des de UdG Babel --> Estil UdG.

Al Codi d’Hammurabi, si una casa mal feta queia i provocava la mort del fill del propietari, el constructor pagava el dany amb la mort del seu fill. Era la Llei del Talió. Avui, la complexitat de què ens hem envoltat ha fet que el Dret evolucionés i, en aquesta qüestió dels danys, ho hagi fet de manera accelerada, per atendre la diversificació en la natura dels plets, tant per danys materials com morals, que han arribat a plantejar-se al món contemporani.

Per tant, l’evolució del Dret de Danys es manifesta com una característica de les societats desenvolupades que volen garantir els seus béns, i en què cada cop hi ha més responsabilitats derivades de la vida civil. Uns danys que són tant materials com morals i que cada cop abasten més facetes de la vida en societat. En són un bon exemple els desastres ecològics. De ser considerats, precisament, l’efecte de la mala sort sense que es pogués escatir causes ni conseqüències, perquè ni se sabia calcular el valor dels danys ni establir les indemnitzacions per als damnificats, el dany al medi ambient ha passat a ser objecte de plets amb sentències que costen milions als que els provoquen i rescabalen, tot i que encara no sempre de manera adequada, els afectats. I és que avui tot té valor suficient per pledejar, fins i tot un paisatge.

Davant una realitat que ha evolucionat amb rapidesa, el catedràtic Miquel Martín, professor de Dret Privat a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, va impulsar des de l’Institut de Dret Privat Europeu i Comparat, que dirigeix, el primer màster en Dret de Danys a l’Estat Espanyol. Malgrat tractar-se d’un màster de nova factura, ha begut de l’experiència acumulada en els contactes que els investigadors del Departament han fet els darrers anys, a través de diverses accions dels grups de recerca als quals pertanyen, la qual cosa s’ha traduït en una bona resposta d’estudiants, que s’espera repetir el curs 2013-2014. El màster té el seu principal puntal en l’expertesa investigadora dels membres del Grup de Recerca en Dret Privat Europeu, que han desenvolupat una intensa tasca de recerca en el dret de danys, com és el cas del mateix Martín, amb una experiència de més de vint i cinc anys en el sector i que presideix la Comissió d’Experts que, creada per una Ordre Acordada dels ministeris de Justícia i Economia, estudia la reforma del sistema de valoració de les indemnitzacions en els accidents de trànsit. Al catedràtic l’acompanyen el també catedràtic de Dret civil de la UdG i actual coordinador del programa, Jordi Ribot, i altres professors, com Josep Solé i Albert Ruda, tots ells experts en dret de danys. Un component important d’aquest curs és l’àmplia visió amb què es tracten aspectes bàsics com la teoria de la prova, l’anàlisi econòmica del dret o les tècniques de negociació, que correran a càrrec del prestigiós equip d’experts en anàlisi i filosofia del Dret Privat, dirigits per Jordi Ferrer.

El programa té una forta projecció a Sud-Amèrica, regió de procedència d’una gran part dels estudiants de la primera edició del màster. Jordi Ribot té l’explicació: “els professionals de Dret de països emergents com Mèxic, Brasil o Colòmbia, que es desenvolupen amb rapidesa, veuen la necessitat de formar-se en una especialitat que aviat serà de gran transcendència i, quan pensen en la formació, miren cap a l’estat espanyol”. La docència, per tot plegat, és en castellà. En conseqüència, els horaris del curs han estat pensats, precisament, per afavorir de la millor manera possible els interessos dels estudiants forasters, tot i que també representa un avantatge per als que necessitin combinar la professió amb l’estudi. És per aquest motiu que el màster es planteja de manera intensiva, amb cinc hores de classe diàries concentrades en catorze setmanes que, amb treballs dirigits posteriors,  materialitzen els primers quaranta-dos crèdits del seixanta de què es compon. Per l’experiència en màsters anteriors, Ribot considera que la meitat dels que es matricularan continuaran l’itinerari de recerca i faran la tesi doctoral, dedicada a temàtiques específiques dels seus països, la qual cosa constituirà un avenç per als seus respectius drets.

Coneix millor el Màster en Dret de Danys,aquí.

Tots els màsters de la UdG, aquí.

Els dies 16 i 17 de maig té lloc a Girona el XXIII Congrés Anual de l’Associació Universitària Espanyola de Dret del Treball i de la Seguretat Social. L’edició de 2013 té per objecte de treball l’estudi de “La responsabilitat civil per danys en les relacions laborals”. El Dr. Ferran Camas, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social, impartirà la ponència general del congrés, en què tractarà de la responsabilitat civil per danys en el Dret del Treball. A més de la ponència del professor de la UdG, el congrés acull tres ponències més (Dr. D. Carlos Alfonso Mellado: La responsabilidad civil por daños en las relaciones colectivas de Trabajo, Dra. Dª Lourdes Mella Mendez: La responsabilidad civil por daños en el contrato de Trabajo i Dra. Dª Yolanda Valdeolivas García: La responsabilidad por daños en la Seguridad Social y riesgos laborales) a càrrec dels catedràtics de les universitats de València, Compostela i Autònoma de Madrid, respectivament, les quals han promogut una quarantena de comunicacions de diferents experts en la matèria.

El congrés compta amb el patrocini de la UdG, la Diputació de Girona, el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social del Govern espanyol. Des de la UdG col·laboren, també, la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania, el Màster en Treball, Relacions Laborals i Recursos Humans i el Càtedra de Seguretat i Salut en el Treball.

Més informació sobre el congrés, aquí.

La Universitat de Girona és una de les quatre universitats de l’Estat espanyol que participa en la trobada “Apadrinant el Talent”, que té per objectiu millorar les possibilitats d’ocupació dels joves amb formació superior. El programa de la trobada, que ha tingut lloc a la sala Luz de Gas, a Barcelona, el dia 8 de maig, ha inclòs la presència de vint-i-tres experts en aspectes com la marca personal, el foment de l’ocupació i el desenvolupament competencial. Entre les diferents intervencions han destacat les de Neus Arqué, escriptora i analista digital (Si no et veuen, no et contracten. La marca personal com a estratègia en la recerca de feina), Jaume Gurt, director general d’Infojobs (La feina és buscar feina) i Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill (Noves competències per a nous trajectes).

Diferents qüestions han cridat l’atenció dels assistents, com ara les possibilitats que sorgeixen  a partir de l’ampliació de competències o el foment de l’emprenedoria. La jornada s’ha clos amb diverses actuacions musicals.

Web del projecte "Apadrinant el talent"

El Grup de Recerca de Flora i Vegetació, del Departament de Ciències Ambientals de la UdG, juntament amb el paisatgista Ignasi Esteve, han transformat el Pati de les Àligues, al Rectorat de la UdG, en un jardí renaixentista en el qual es pot experimentar amb una exposició de plantes medicinals.

La instal·lació Hort Botànic, que consta d’unes vuitanta plantes medicinals, s’alimenta del coneixement del Grup de Flora i Vegetació de les Comarques de Girona, que basa la seva recerca en el coneixement de la diversitat biològica i el funcionament ecològic del poblament vegetal de les nostres comarques. Té, en Lluis Vilar, el seu investigador principal. També hi ha col·laborat el botànic Jordi Bou.

De plantes, a l’Hort Botànic instal·lat al Pati de les àligues, se’n troben d’aromàtiques i, d’altres, no tant. N’hi ha d’espinoses i, fins i tot, de metzinoses. L’objectiu de l’exposició no és només anomenar els usos que tenen les diverses plantes medicinals exposades, sinó reproduir l’ambient d’un jardí renaixentista i poder, també, observar i tocar. Us recomanem que fregueu les plantes amb els dits, sense por. Després flaireu-vos-els, perquè només així podreu copsar la gran diversitat d’aromes que desprenen les plantes.

Consulteu les espècies exposades, i els usos i les propietats més importants, aquí.

La UdG ha presentat l’eina de gestió dels processos electorals a la resta d’universitats públiques catalanes i al CESCA per tal que puguin adaptar-ho a la seva realitat. Aquesta eina, desenvolupada íntegrament per la Universitat de Girona, permet una configuració àgil, segura i eficient de la plataforma de vot electrònic implantada a totes les universitats.

La Universitat de Girona actualment és la que ha portat a terme més eleccions utilitzant la plataforma de vot electrònic. Amb la consolidació de la seva experiència permet fer arribar el seu coneixement específic en aquest camp. Després de posar-ho en comú, la resta d’universitats han mostrat interès per adaptar l’eina als seus sistemes d’informació.

La votació electrònica es desenvolupa mitjançant una plataforma informàtica, comuna a totes les universitats públiques de Catalunya, la qual inclou els sistemes de seguretat que garanteixen l’anonimat dels vots emesos i disposa de les eines necessàries per tal que els votants puguin comprovar que el seu vot ha estat vàlidament emès, sense que es pugui establir la connexió entre el votant i el seu vot.

Aquesta plataforma de votació electrònica permet realitzar processos electorals i consultes de forma electrònica i ajuda a millorar els mecanismes de participació i de presa de decisions a la UdG i també la transparència política i la millora administrativa.

Val a dir que poques vegades coincideixen de manera tan ajustada les intencions amb els resultats com en el cas dels estudis de turisme a la UdG i a la UIB. Ambdues són sòcies en el CEI e-MTA i lideren el rànquing de les millors Facultats de Turisme de l’Estat espanyol, segons publica el diari El Mundo. No deu ser endebades que l’àrea d’influència d’ambdues universitats coincideixi amb una de les destinacions turístiques més valorades del món. En aquest cas, la tradició de la indústria turística i la potència de la recerca i la docència universitària van del bracet.

El rànquing, que acaba de donar-se a conèixer, destaca el fet que la UdG imparteix, a més del grau en Turisme, tres màsters entre els té un relleu especial l’Erasmus Mundus European Master’s in Tourism Management (EMTM) perquè és únic a Europa en el seu gènere i atrau estudiants d’arreu del món.

Fes Turisme a la UdG

La Facultat de Turisme de la UdG està oberta a estudiants molt diversos. Els programa docent s’adreça a les persones interessades en el món de l'empresa, de la cultura, del territori, les comunicacions interpersonals, els idiomes o les aplicacions de les noves tecnologies, entre altres interessos. Els que es decideixin per aquests estudis han de ser persones amb iniciativa i creativitat i, sobretot, uns apassionats del turisme.

A la Facultat de Turisme de la UdG, els estudiants, assoliran l'expertesa necessària per convertir-se en professionals de prestigi en mons com el de l'hoteleria, les agències de viatges, els operadors turístics, la informació turística, el turisme cultural, la planificació i gestió turística, el lleure, el transport, els esports d'aventura, el sector dels esdeveniments i congressos... A més, quan finalitzaran els estudis, disposaran d’un sòlid programa de màsters, d'una borsa de treball que els facilitarà l'accés a un lloc de treball o, si escau, fins i tot, estaran en condicions de desenvolupar el seu propi projecte empresarial.

UdG i UIB: unides al CEI e-MTA

El Campus Euromediterrani del Turisme i l’Aigua (Campus e-MTA) és el Campus d’Excel·lència Internacional creat per la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de les Illes Balears (UiB), l’Institut Català de Recerca en l’Aigua (ICRA) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Dins de les línies estratègiques de Turisme i Aigua, no hi ha cap altre institució del coneixement a España amb el recorregut ni la sòlida experiència o compromís de la Universitat  de les Illes Balears, o de la Universitat de Girona, principalment degut a les seves característiques geogràfiques, ambientals, culturals i econòmiques. El denominador comú en el seu entorn més proper és l’aplicació de la gestió del coneixement d’un recurs tant valuós avui en dia com és l’aigua. De forma similar, el turisme ha esdevingut una de les principals fonts d’activitat econòmica que genera oportunitats en tots els sectors. Per tant, l’aigua i el turisme són el denominador comú de les Línies d’Especialització d’ambdues universitats, tenint molt en compte el seu impacte a la societat global, i la seva rellevància de cara al futur.

Conegueu el Grau en Turisme de la UdG, aquí

Més informació sobre màsters relacionats amb el turisme a la UdG:

Màster en Turisme Cultural

Màster en Direcció i Planificació del Turisme

Erasmus Mundus European Master’s in Tourism Management (EMTM)

Les jornades Turisme+Creatiu se centren en la innovació en l’àmbit del turisme, especialment, el cultural. La nòmina de ponents inclou diversos professors de la Facultat de Turisme, i de Lletres, de la UdG, com Dolors Vidal, Saida Palou, Francesca Romana Uccella i Maria Josep Balsach. També hi participen experts dels sectors turístic i cultural.

El programa es divideix en dues sessions, la primera de les quals, la del divendres dia 17, inclou l’obertura oficial. A les ponències programades les seguirà una taula rodona, moderada per Jaume Marin, director de Màrqueting i Planificació del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona. A la sessió del dissabte al matí es completarà la ronda de ponències iniciada la tarda anterior.

En el marc de l’exposició Viatge extra-ordinari

Les Jornades Turisme+Creatiu s’emmarquen en la programació d’activitats vinculades a l’exposició Viatge extra-ordinari, que pren el nom d’una expressió encunyada per José Antonio Donaire. L’exposició la comissarien Eudald Camps, Anna Capella, Carme Sais i Dolors Vidal i reuneix aportacions de vint-i-un artistes internacionals que han aportat obres de diferent format, com els dietaris audiovisuals, els quaderns de viatges o apunts dels urban sketchers.

Viatge extra-ordinari es pot visitar fins l’1 de setembre als diferents espais del Bòlit i al Museu de l’Empordà.

Catàleg de l’exposició

Visites comentades a càrrec dels artistes i professionals del turisme.

Dissabtes 6 i 20 d'abril, 4 i 25 de maig, 1 i 15 de juny i 6 de juliol a les 12 h a Bòlit-La Rambla, Sala Fidel Aguilar. Durada aproximada: 1 hora i mitja. Activitat gratuïta, inscripció prèvia obligatòria aquí.

Inscriviu-vos-hi aquí.

- Dissabte 4 de maig: a càrrec de Rosa Brugat, artista; Carme Sais, Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona, i Esther Soler, directora de l'Hotel Ciutat de Girona.

- Dissabte 25 de maig: a càrrec de Jordi Isern, artista; Carme Sais, comissària de l'exposició i Esther Solà, directora de l'Hotel AC Palau de Bellavista de Girona.

- Dissabte 1 de juny: a càrrec de Pep Camps, artista; Dolors Vidal, Degana de la Facultat de Turisme de la UdG, i Jaume Marín, Cap de màrqueting del Patronat de Turisme Girona-Costa Brava.

- Dissabte 15 de juny: a càrrec de Diana Sans, tècnic del Bòlit; Llorenç Ugas, artista, i Charo Errando, tècnic de Turisme.

- Dissabte 6 de juliol: a càrrec de Farners Cabra, tècnic del Bòlit; Kenneth Russo, artista, i Pulpopop, músics.

Noemí Morral ha defensat la tesi Essays on the polítical economy of regionalism, en què ha estudiat les causes i les conseqüències dels conflictes interregionals als estats-nació occidentals, des de la perspectiva de les ciències econòmica i política. Ha fet servir, com a indicador dels conflictes, els resultats electorals dels partits polítics regionals, dels secessionistes i dels regionalistes. La tesi analitza amb detall el que la literatura científica ha dit, fins ara, sobre dos aspectes de la qüestió: les conseqüències de les desigualtats econòmiques regionals en els resultats electorals dels partits polítics regionals i la interrelació entre el secessionisme i la qualitat del govern.

Pocs estudis i escassament documentats

Morral ha topat amb l’evidència que, malgrat la transcendència que pot tenir per al futur, els economistes i els politòlegs han tractat la desintegració política de manera molt poc sistemàtica. La investigadora assegura que “existia un buit en els estudis empírics que tractaven d’explicar la força dels partits regionals als estats-nació, sobretot, si es té en compte el resultat que obtenen a les eleccions”. Fonamenta l’argument en el fet que només existeixi un estudi empíric que hagi abordat la problemàtica, i ho hagi fet, a més, sense tenir en compte les desigualtats econòmiques regionals com una de les variables per a l’explicació del conflicte. Afirma, també, que el poc coneixement que se’n tenia fins ara s’havia obtingut de manera deficient, perquè no es disposava de bons indicadors que quantifiquessin i qualifiquessin el secessionisme. Concretament, les anàlisis dutes a terme s’havien servit d’una variable dummy que indicava si un grup ètnic del país havia estat involucrat en un moviment separatista en els darrers vint-i-cinc anys, període que es pren com a mesura aproximada de les amenaces de secessió. Però resultava deficient, també, perquè no havia abordat de manera suficient els problemes de la causalitat inversa, a través de la qual, la qualitat del govern pot influir en el secessionisme. És per aquesta suma de deficiències, observades per Morral, que el seu treball, dirigit pel professor Andreas Kyriacou, ha aprofundit en l’anàlisi de la situació amb l’objectiu d’aportar-hi nous indicadors que eixamplin la comprensió del fenomen del regionalisme i el secessionisme, des d’una perspectiva politico-econòmica.

La teoria política de les divisions socials de Lipset i Rockan, del 1967, va generar una extensa literatura sobre el nacionalisme de les minories i el regionalisme. Els autors explicaven que el desigual desenvolupament econòmic regional esdevenia un dels catalitzadors dels moviments desintegradors, perquè les desigualtats econòmiques regionals comportaven un conflicte en la distribució territorial dels recursos que provocava la mobilització regional. Els resultats que ha obtingut Morral, d’una mostra presa a vint-i-dos països de l’OCDE, durant el període 1980-2007, demostren que, efectivament, el suport electoral als partits regionals, en els comicis regionals, creix quan existeixen desigualtats econòmiques significatives entre les regions d’un estat. La investigadora afegeix que “el recolzament al partit regional s’incrementa quan les disparitats regionals s’emmarquen en un context de descentralització política i de grups segregats geogràficament”. Les dades li han permès detectar que les interaccions de la descentralització, i la segregació ètnica, amb les disparitats regionals, amplifiquen el conflicte de la distribució dels recursos amb un benefici electoral per als partits regionals.

Relació entre el secessionisme i la qualitat de govern

Amb tot, un dels aspectes que destaca de la tesi és la reconsideració que se’n fa de la relació entre el secessionisme i la qualitat del govern de l’estat-nació. “Fins ara –sosté Morral– els investigadors no havien trobat cap relació satisfactòria entre el secessionisme i la qualitat del govern”. Per tant, una part de l’esforç investigador l’ha dedicat al desenvolupament d’un model –fornit amb dades, altra cop, de la mostra de vint-i-dos països de l’OCDE– que proporciona resultats “robustos” sobre la relació entre el secessionisme i la qualitat del govern. En aquest sentit, ha demostrat que el secessionisme, i no el regionalisme, fa que la qualitat del govern es redueixi, “probablement perquè desvia recursos de polítiques del govern central destinades a la millora de l’eficiència”. A la vegada, ha observat una relació estreta entre l’evolució de la qualitat institucional i l’èxit electoral dels partits secessionistes. “La importància de les ideologies separatistes és probable que sigui inversament proporcional a la qualitat del govern que es percep al país –insisteix–, probablement, perquè els votants de països amb pitjor qualitat de govern tendeixen a ser més sensibles a les plataformes polítiques secessionistes”. La investigadora defensa que, tot i que pot passar que els secessionisme afecti la qualitat del govern, també podria ser que la qualitat del govern fos la que afectés l’èxit electoral del secessionisme.

Es tracta d’un conveni marc que estableix les bases sobre les quals s’assentaran diversos acords que serviran per portar a terme estudis i accions formatives en l’àmbit de l’esport i l’educació física a les comarques de Girona. Aquestes accions tindran sempre en compte els ciutadans i aniran destinades principalment a regidors, tècnics municipals, directius, tècnics d’entitats esportives i estudiants.

Han participat en la signatura del conveni Joan Giraut, president de la Diputació de Girona; Ivan Tibau, secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya; Anna Maria Geli, rectora de la UdG; Xavier Sanllehí, president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, i Marià Judez, president d’EUSES.

Durant la presentació del conveni, Joan Giraut ha assenyalat que amb el conveni es formalitza “una col·laboració entre els diferents agents que en l'àmbit de l’ensenyament esportiu treballem sobre les comarques de Girona”. Ivan Tibau ha remarcat la importància que “la formació esportiva pugui arribar a tothom que ho necessiti” i ha fet referència a la modificació de la Llei de les professions de l’esport de Catalunya que permetrà que “la gent d’aquí pugui anar fora”. Anna Maria Geli ha destacat el compromís de la UdG amb el territori i les terres gironines. “És molt important —ha dit Geli— que la formació que es faci sigui la que necessita el territori”. Per la seva banda Xavier Sanllehí ha remarcat que el conveni permetrà optimitzar la coordinació entre els diferents agents implicats i Marià Judez ha celebrat que el conveni inclogui també l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport (EUSES).

La signatura ha tingut lloc aquest matí, a la sala de premsa Ferran Agulló de la Diputació de Girona.

Autor de la fotografia: Pere Duran

Un any més, les Jornades de Portes Obertes esdevenen unes dates molt especials per a la Universitat de Girona: una ocasió única perquè pugueu conèixer-la de primera mà. Podreu visitar els campus, els centres, les instal·lacions esportives i conèixer l’oferta formativa, amb una informació acurada sobre les noves dobles titulacions.

Les sis dobles titulacions, que la UdG ofereix com a novetat, són la de Mestre d'Educació Infantil combinat amb Mestre d'Educació Primària, Biologia i Biotecnologia, Biologia i Ciències Ambientals, Enginyeria en Tecnologies Industrials i Administració i Direcció d'Empreses, Economia combinat amb ADE o Enginyeria Elèctrica i Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica.

També, us proposem un ampli ventall d’activitats culturals pensades especialment per a vosaltres, amb la il·lusió que aquests dia mereixerà un lloc preferent a la vostra agenda.

EL Centre d'Informació i Assessorament dels Estudiants (CIAE) estarà obert de el CIAE de 9.30 a 14 h per informar sobre accés, beques i allotjament.

Volem que esdevingueu els protagonistes de la jornada de descoberta i gaudiu de l’oportunitat de participar plenament en la vida universitària per un dia. Que feu, de la UdG, la vostra Universitat.

Veniu a conèixer la Universitat de Girona! Piuleu les vostres impressions al Twitter: #udgjpo

Trobareu més informació a www.udg.edu/jpo

Organització: Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals (telèfon 972 41 80 36 – promocions@udg.edu)

Consulteu el programa d'activitats, aquí.

El programa científic inclou tres ponències invitades de personalitats internacionals destacades de la indústria i la universitat: Hugues Hoppe, de Microsoft Research; Victor González, de Next Limit Technologies, una empresa especialitzada en simulació de fluids que va obtenir un premi Oscar pel efectes de la pel·lícula “El senyor dels Anells”; i Olga Sorkine, de l’ETH Zurich.

Les principals aplicacions de la recerca que desenvolupen els investigadors de la UdG en el camp de la generació d’imatge per computador van des de la imatge mèdica, fins als videojocs i els efectes especials, passant pel disseny de grans instal·lacions –com ara vaixells i petroquímiques-, el patrimoni natural i cultural, l’arquitectura i l’urbanisme, els sistemes d’informació geogràfica i la realitat virtual i augmentada. 

Aquest tipus de seguiment es basa en el mesurament de la concentració de glucosa en el fluid intersticial, és a dir, en un compartiment diferent al que tradicionalment s'usa com a referència, que és el plasma. "Per dur a terme aquests estudis són necessaris algorismes de calibratge, fonamentals per a l'estimació correcta de la glucèmia. Els algorismes actuals es basen en tècniques de regressió lineal, en què la informació de la dinàmica entre els diferents compartiments biològics és ignorada i això pot causar elevats errors d'estimació. És precisament la magnitud de l'error la que va provocar que la monitorització contínua de glucosa es consideri avui com una eina complementària i no substitutiva al mesurament capil·lar", destaca l’investigador de la UPV, Jorge Bondia.

Els investigadors han validat aquesta nova tecnologia en diversos estudis clínics, desenvolupats amb un total de 42 persones, de les quals vuit estan sanes i la resta són pacients diabètics tipus 1. Els estudis van concloure a finals de l'any passat.

L’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la Universitat de Girona és el resultat de la fusió de l'Institut de Química Computacional (IQC), el grup de recerca de Química Bioinorgànica i Supramolecular (QBIS) i la unitat d'investigació de Metalls de Transició en Síntesi Orgànica (METSO). El denominador comú de gran part de la recerca que fa el nou IQCC és la catàlisi homogènia sostenible, abordada al laboratori experimental i computacional de forma simultània i coordinada.

L’IQCC pren el compromís, a través del màster en Catàlisi Avançada i Modelització Molecular (Master in Advanced Catalysis and Molecular Modelling, MACMoM), de traslladar la investigació més recent en catàlisi sostenible als futurs químics del nostre país. També, de formar els professionals, amb formació en química experimental i computacional, que necessitarà una indústria que demana, cada cop més, químics especialitzats en catàlisi sostenible. Perquè la síntesi de nous catalitzadors i el desenvolupament de millors processos catalítics, més eficients i sostenibles, esdevé un factor diferencial i estratègic per a moltes empreses que volen innovar en els seus processos de producció amb la creació de productes més sostenibles, econòmics i respectuosos amb el medi ambient. Satisfan, així, des del màster, les demandes d’un mercat cada cop més sensibilitzat i exigent amb l’origen i la naturalesa dels productes que consumeix.

Les indústries, sobretot, les farmacèutiques i les de derivats del petroli, s’han adonat del potencial del modelatge molecular i han incorporat químics computacionals en els seus equips de recerca. Una importància com la que té la química que estudia els processos de catàlisi, perquè cal tenir en compte que, el 90% de tots els productes químics que es produeixen, involucren els catalitzadors en alguna etapa del seu procés de fabricació. El màster, doncs, pren la catàlisi com a eix vertebrador i estructura el pla d'estudis des d’un doble vessant formatiu: el de l'aplicació de la catàlisi orientada al desenvolupament de nous processos sostenibles en síntesi química i el de la química computacional, especialment aplicada a la millora i la comprensió d’aquests nous processos.

El curs, que comprèn seixanta crèdits (un curs acadèmic, d’octubre a Juny), té vocació internacional per la qual cosa s’imparteix íntegrament en anglès. L’estructura curricular del màster es divideix en un únic itinerari que consta d’un bloc de matèries obligatòries on es tracten els fonaments de la Catàlisi i la Química Computacional, amb pràctiques integrades d’ambdues disciplines. Hi ha un segon bloc de matèries optatives i, també, el Treball Final de Màster. Aquest darrer es podrà dur a terme als espais del Parc Científic i Tecnològic o en col·laboració amb la indústria química o farmacèutica, principalment, de les comarques gironines.

El focus s’orienta, principalment, als graduats en Química, tot i que també poden cursar el màster els graduats en Biotecnologia, Enginyeria Química o Ciència dels materials, que vulguin encaminar la carrera professional a la recerca, la innovació i el desenvolupament, tant en l’empresa com en la universitat, amb l’accés als estudis de doctorat.

El Dr. Pedro Salvador, coordinador del màster, explica que la combinació d’estudi i pràctica “proporcionarà als estudiants les competències necessàries per afrontar el disseny de noves síntesis de productes basats en processos catalitzats per metalls de transició, amb la integració de les rutes sintètiques més innovadores, posant les bases per dirigir als estudiants cap a la recerca de metodologies de catàlisi sostenibles, més eficients i econòmiques”.

Coneix millor el Màster en Catàlisi Avançada i Modelització Molecular, aquí.

Tots els màsters de la UdG, aquí

Uns 350 alumnes de segon d’ESO dels instituts La Salle, Sobrequés i Montilivi han participat avui en la primera edició de la Fira de la Ciència de Secundària, organitzada per la Universitat de Girona (UdG), el Parc Científic i Tecnològic de la UdG i l’Ajuntament de Girona. En aquesta iniciativa, que s’ha portat a terme a les instal·lacions del Parc, hi ha participat un total de vuit grups de recerca i vuit empreses del Parc: el Centre d’Investigació de Robòtica Submarina (CIRS), el centre de 3D i tecnologies emergents Bloom, el grup de recerca Enginyeria de Control i Sistemes Intel·ligents (Exit), la cooperativa Som Energia, la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D), B Lab Digital Marketplaces Development SL, Udigital, Louis Baking Company S.L, l’Institut de Química Computacional i Catàlisi, Wikiloc, el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (Lequia), Apliter-Termografia Aplicada SL, la Càtedra de Promoció de la Salut, Spurna, la Unitat 2.0 de la UdG i l’Escola de Robots (EdR). 

Els alumnes han pogut conèixer de prop, entre moltes altres coses, el funcionament de la recerca en robòtica, activitats per aprendre a utilitzar l’Scratch (que permet programar els propis jocs d’ordinador, fer animacions interactives i projectes artístics), descobrir l’activitat que desenvolupen al Parc de la UdG les empreses i endinsar-se en el funcionament dels laboratoris i participar en diferents tallers, com el “laboratori de les olors”, que té com objectiu transmetre la presència de la química per mitjà de les plantes i flors.   L’objectiu d’aquesta Fira és donar l’oportunitat als alumnes de conèixer i visitar les instal·lacions d’alguns grups de recerca de la UdG i d’empreses gironines instal·lades al Parc de la UdG. 

Ahir al vespre va tenir lloc a l’Espai del Peix de Palamós l’acte de lliurament del guardó Gamba d'Or 2013, que enguany s’ha atorgat a la Universitat de Girona en reconeixement a la tasca científica i d’estudi realitzada per la Càtedra d'Estudis Marítims en relació a l'activitat marítima, pesquera i del litoral.

Aquest acte va comptar amb la presència de la rectora de la UdG, Anna Maria Geli, que va recollir el guardó, acompanyada del president de l'Associació de Restaurants de la Badia, Xavier Jabato; l'alcaldessa de Palamós, Teresa Ferrés; l'alcalde de Calonge, Jordi Soler; i l’alcalde de Vall-llobrega, Rufino Guirado.

La rectora va explicar que és a través de les càtedres, desplegades al territori que la UdG posa al servei de la societat la recerca i la transferència.

La Càtedra d’Estudis Marítims va crear-se l’any 2000 per acord de la UdG i l’Ajuntament de Palamós. Aquest òrgan acadèmic funciona com a plataforma de diàleg, reflexió, difusió i dinamització de tot tipus d'activitats al voltant dels temes o àmbits relacionats amb el món marítim, especialment del litoral gironí.

Dins la seva dinàmica de treball, la Càtedra d’Estudis Marítims ha estat assessora de projectes com la Marca de Garantia de la Gamba de Palamós o el Pla de Gestió de la Gamba que impulsa la Confraria de Pescadors de Palamós, així com vehicle i canalitzadora de projectes de recerca, beques predoctorals i estades d’investigadors a Documare: Centre de Documentació de la Pesca i el Mar. 

La Universitat de Girona felicita El Celler de Can Roca i també l’Escola d’Hosteleria de Girona, bressol acadèmic dels germans Roca. La satisfacció de la Universitat es fonamenta en el fet que Joan Roca és doctor Honoris Causa de la UdG com a reconeixement a la seva tasca professional i a la de tota la familia. Així mateix, la vinculació del Celler amb la UdG s’ha fet efectiva aquest curs amb la impartició d’una assignatura sobre restauració i alimentació en el marc del 4t curs del Grau en Turisme, a càrrec de tot l’equip, coordinat per Josep Roca.

Discurs d’acceptació de Joan Roca, com a Doctor Honoris Causa per la UdG, aquí.

Entrevista a Joan Roca a la revista Engega, de la UdG, aquí.

Notícia, al web de la UdG, en què s’informa de la concessió de l’Honoris Causa a Joan Roca, aquí.

Joan Roca imparteix una assignatura a la Facultat de Turisme. Llegiu la notícia, aquí.

Una conferència del sociòleg Rafael Merino, professor de la UAB, ha marcat l’inici de les Converses Pedagògiques 2013, que organitzen els estudis de Pedagogia de la Universitat de Girona, conjuntament amb el Col·legi de Pedagogs de Catalunya i la Fundació SER.Gi. Merino ha mostrat, en el seu parlament, l’evolució en la manera d’entendre els itineraris –o trajectòries– acadèmics. També, ha fet èmfasi en el fet que determinats fenòmens que involucren els joves són presentats pels mitjans de comunicació de manera problematitzada i, fins i tot, exagerada, de tal manera que la seva dimensió real no es correspon amb la percebuda per la societat. S’ha referit, concretament, al fenomen dels “ni-nis”, un grup de joves que se suposa que ni estudien ni treballen. L’expert ha assegurat que ni es tracta d’una nova realitat ni afecta un nombre tan gran de persones com la importància que el fenomen ha pres als mitjans sembla indicar.

L’acte central de la primera jornada l’ha constituït la presentació de l’anuari de la Fundació Jaume Bofill, L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2011. L’anuari l’ha presentat Miquel Martínez, que la co-dirigit, i que ha assenyalat que hi ha indicadors del nostre sistema educatiu que han millorat respecte dels informes anteriors. Ha concretat que, la taxa de graduació a l’ESO o el percentatge de titulats universitaris, progressen. Ha explicat, però, que també hi ha altres indicadors que presenten una tendència negativa, com és el de la taxa d’abandonament, que és del 26%, quan l’objectiu de la UE per al 2013 se situa en el 10%, o l’índex d’estudis secundaris entre la població de vint-i-quatre anys, que es troba en el 72% de la població quan l’objectiu de la UE és del 85%. El co-director de l’informe ha manifestat que “les dades confirmen que hem de situar l’orientació educativa, el suport a les transicions i la millora de la continuïtat després de l’ESO, com un dels objectius prioritaris del nostre sistema educatiu”.

En la mateixa jornada s’ha dut a terme, també, una taula rodona en què ha participat Albert Bayot, director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona, que ha servit per posar de relleu la figura del pedagog, el qual, des dels centres educatius i des de diferents àmbits, pot contribuir al desenvolupament de millores, a la detecció precoç de les dificultats d’aprenentatge, al seguiment i suport dels itineraris dels alumnes, a l’organització d’iniciatives i programes de suport als joves o treballar per la implicació de les famílies.

La segona jornada de les Converses Pedagògiques 2013 ha vist la presentació de les diferents experiències que descriuen el treball dels pedagogs, en cadascun dels àmbits que els són propis.

Consulteu el programa de les Converses Pedagògiques 2013, aquí.

El Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials i el Grau en Administració i Direcció d'Empreses, és una proposta pionera a Catalunya, impulsada conjuntament per l’Escola Politècnica Superior (EPS) i la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials (FCEE), i que, amb una durada de 5 cursos acadèmics, permet accedir al Màster en Enginyeria Industrial que dóna les atribucions professionals per exercir com a Enginyer Industrial. Així mateix, aquesta nova doble titulació canalitza la vocació dels Enginyers Industrials per accedir a càrrecs de direcció i administració d’empreses.

La Universitat de Girona oferirà el curs vinent la primera doble titulació de Catalunya que unifica els estudis d'Enginyeria i Administració i Direcció d'Empreses. La universitat inicia aquesta nova oferta amb quinze places i permetrà als estudiants tenir les dues titulacions en només cinc anys.

La rectora, Anna M. Geli, juntament amb Joaquim Salvi, director de l’EPS, i Carme Saurina, degana de la FCEE, han presentat avui aquesta nova doble titulació, acompanyats de Jaume Masgrau, president del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya a Girona, i Esteve Gibert, president Territorial de Girona del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

El president territorial del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Esteve Gibert, ha assenyalat que en el món econòmic actual aquesta doble titulació pot ser molt útil per a la societat. El president del Col·legi d'Enginyers de Catalunya a Girona, Jaume Masgrau, ha explicat que és necessari que un directiu d'empresa conegui tant la vessant productiva com l'econòmica i detalla que fins ara molts enginyers havien de complementar pel seu compte la seva formació econòmica.

La rectora, Anna M. Geli, ha assegurat que s'aposta per aquesta doble titulació per oferir un perfil professional "necessari" a la societat i que permet als enginyers industrials poder tenir coneixements per dirigir empreses. Fins ara, ha recordat Salvi, els enginyers que volien aspirar a aquests càrrecs havien de complementar el currículum un cop acabats de llicenciar. Aquesta iniciativa, pionera a Catalunya, també representa, segons Saurina, un repte per al personal docent i investigador. 

El curs 2012/13 es commemora el 25è aniversari dels estudis d’informàtica a Girona, que es van iniciar el curs 1987/88 amb dues Diplomatures Informàtiques: la de Sistemes Físics i la de Sistemes Informàtics. Els estudis es van incloure al programa de l’Escola Universitària Politècnica de Girona (EUPG), que depenia de la Universitat Politècnica de  Catalunya (UPC). L’EUPG va ser la primera escola a impartir els estudis de Diplomatura Informàtica a Catalunya.

L’any 1994, els estudis van evolucionar i van passar a anomenar-se Enginyeries Tècniques. En aquest cas, dos: la de Gestió i la de Sistemes , que es van impartir a l’Escola Politècnica Superior (EPS) en el marc de la Universitat de Girona. El curs 1997/98 es va consolidar el segon grau dels estudis universitaris d’informàtica, amb la titulació de l’Enginyeria Informàtica.

Actualment, amb l’adaptació dels estudis universitaris a l’Espai Europeu d’Educació Superior, el curs 2010/11 es van iniciar els actuals estudis de Grau en Enginyeria Informàtica i està previst que, el curs 2014/15, s’imparteixi el Màster en Enginyeria Informàtica.

Formació amb alta demanda

Des dels seus inicis, els estudis d’informàtica a Girona han tingut una gran acceptació i, des de llavors, han format enginyers informàtics que han tingut un grau altíssim d’integració en l’àmbit empresarial gironí. Actualment, malgrat la crisi, la taxa d’inserció laboral dels que es graduen en aquests estudis supera el 92%,i és una de les enginyeries que té més demanda de titulats. Molts dels alumnes que han cursat els estudis d’informàtica a la UdG han esdevingut empresaris del sector o han ocupat càrrecs de responsabilitat en empreses informàtiques.

Consulteu, aquí, el programa d’actes de la commemoració dels 25 anys d’estudis d’informàtica a Girona.

És ara, en un temps de canvis i trasbalsos que afecten, sobretot, les possibilitats de les persones per oferir-se al mercat de treball, que calen professionals que les orientin per trobar una feina i desenvolupar la seva carrera professional. És ara, també, perquè hi ha un canvi en les condicions de treball i les relacions laborals a les organitzacions, que calen experts en el desenvolupament i la gestió de persones, que sàpiguen motivar els equips de treball, fomentar la cultura de la innovació, l’esperit emprenedor i el desenvolupament de les organitzacions per a l’assoliment dels seus objectius.

Amb la certesa que una formació comuna havia de repercutir en una millora general, es va posar en marxa el màster en Treball, Relacions Laborals i Recursos Humans a la UdG, ara fa dos anys. La vocació aglutinadora la manifesta la coordinadora del màster, Esperança Villar, que explica que “el màster neix, precisament, en un escenari de crisi, amb la voluntat de proporcionar un marc de reflexió conjunta en les polítiques d’ocupació, les relacions laborals i els recursos humans”. Aquesta és, en definitiva, una de les especificitats que el fa diferent d’altres ofertes docents, el detall d’una formació compartida que promogui una visió complementària de les relacions laborals i faciliti una cultura de cooperació, en benefici de tots.

Els objectius se centren tant en la formació de professionals competents en l’àmbit de la planificació, direcció i gestió de les polítiques d’ocupació i assessorament professional, com en la direcció, gestió i desenvolupament de les persones i equips en les organitzacions. Com es veu, per la suma de les dues vessants de les quals s’ha parlat, quan acabaran el màster, els estudiants hauran assolit, entre altres, les competències relacionades amb l’anàlisi, l’avaluació i la planificació de les polítiques sociolaborals, la prospecció de mercats i oportunitats d’ocupació, la intervenció i la identificació de les motivacions laborals i les necessitats d’orientació i formació de diferents col·lectius en contextos canviants, o la implantació de polítiques de gestió de persones a les organitzacions.

Flexibilitat i rigor

La docència del màster s’alimenta de la recerca que fan els investigadors socials del Departament de Dret Privat, el Departament d’Organització, Gestió Empresarial i Disseny de Producte, el Departament de Psicologia, el Departament d’Economia i el Departament de Pedagogia. Els estudiants han d’assolir els noranta crèdits de que consta per superar-lo. Les assignatures es programen tenint present que uns horaris flexibles afavoriran la conciliació de l’estudi amb les obligacions laborals, perquè una fracció important dels estudiants matriculats també treballen i han de compaginar l’horari laboral amb el de l’estudi i la recerca. S’ofereixen dos itineraris: el de recerca i el professionalitzador. Si l’estudiant tria l’itinerari de la recerca compartirà amb els companys tot el currículum docent, però se separarà en un mòdul de pràctiques de recerca i un projecte final de màster diferents, que es caracteritzen per desenvolupar els conceptes i coneixements metodològics que requerirà, més endavant, el procés de redacció de la tesi per aquelles persones que decideixin accedir al doctorat. Els altres, en canvi, posaran l’èmfasi del projecte en el pràcticum, que realitzaran en empreses que col·laboren amb el màster i que es conceben com un marc d’immersió en la realitat professional de la intermediació laboral i de la gestió de persones a les organitzacions. El projecte final del màster, per tant, serveix a l’estudiant per posar en pràctica els coneixements i competències adquirits al llarg de la formació teoricopràctica.

“El màster –afegeix Villar–compta amb un Consell Assessor en el qual hi són representats el Departament d’Empresa i Ocupació, la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç de Girona, sindicats, empreses com COMEXI o AXXON, més el Dr. Jean-Michel Servais, que aporta una perspectiva internacional del món del treball i de la recerca com a exdirector de l’OIT per a Àsia i els Països Àrabs”. La funció del Consell Assessor és doble: d’una banda exerceix un paper de garant de l’adequació del màster a les necessitats socials i, de l’altra, té la missió de proposar aliances i estratègies de col·laboració entre el màster i les empreses o institucions en l'àmbit de la recerca, el desenvolupament i la innovació aplicats a les organitzacions i a la promoció de l'ocupació.

Coneix millor el màster en Treball, Relacions Laborals i Recursos Humans, aquí.

Tots els màsters de la UdG, aquí.

Marta Llorens s’ha doctorat a la UdG amb una tesi en què defensa, sobretot, la necessitat de revitalitzar els instruments democràtics en l’àmbit del Dret urbanístic per aconseguir una més gran implicació de la societat en uns afers que la concerneixen. Considera, a més, que la participació pública és vital per legitimar la presa de decisions urbanístiques, per la qual cosa, cal que es fomenti per aconseguir la qualitat democràtica que requereixen les decisions urbanístiques. “Vivim l’era de la informació i és fonamental disposar d’una normativa que permeti que les dades siguin de domini públic per evitar l’opacitat, però aquesta normativa encara no la tenim”, afirma.

Los derechos de información y de participación ciudadanas en materia urbanística, la tesi de Llorens, que ha dirigit Joan Manuel Trayter, fa una compilació dels drets dels ciutadans en matèria urbanística i se centra en els que garanteixen el lliure accés a la informació i a la participació en matèria urbanística. A la tesi es relata la regulació insuficient i l’escassa legislació que determinen uns estàndards insuficients i unes garanties inadequades per exercir el dret a la informació. Com aclareix la investigadora, “les insuficiències han propiciat un clima de secretisme molt marcat, sobretot, durant la tramitació dels planejaments”. Els resultats de la recerca confirmen que, pel que fa al dret a la informació urbanística, hi ha un llarg trajecte per arribar al dret ple i absolut dels ciutadans.

“L’exemple més clar el trobem en l’existència d’unes limitacions en l’accés a la informació del planejament que es fa evident quan els ciutadans, els propietaris i els afectats per actuacions urbanístiques, pretenen accedir als expedients en curs, perquè només se’ls concedeix l’accés quan els plans es troben en informació pública, cosa que constitueix la clau de volta que la tesi vol resoldre: el de la problemàtica en l’accés a la informació urbanística”, explica Llorens, que afegeix que la problemàtica que cal resoldre en el règim d’accés a la informació urbanística és la diferenciació del tractament dels expedients i instruments de plantejament en curs respecte dels que estan resolts. Com es recull a l’estudi, la normativa actual distingeix entre els dos supòsits, de tal manera que només els resolts són públics i, això, en limita l’accés.

El que proposa és l’aplicació, en el camp urbanístic, d’un dret absolut d’accés a la documentació que obligaria a facilitar tota la informació de l’expedient en tramitació de forma perpètua, des de l’inici del tràmit d’informació pública: “No és admissible que les informacions que fan referència a aspectes patrimonials es considerin dades personals dignes de protecció, perquè cal que prevalgui tot el contrari: que és necessari fer pública la informació urbanística, encara que hi apareguin dades personals”, prossegueix.

Considera que, per augmentar els índex de transparència i ampliar el coneixement de la ciutadania respecte de la informació urbanística, resulta necessari aprofundir en els mecanismes de publicitat activa per part de l’Administració urbanística, a través de la difusió de tot el material informatiu de què disposa l’Administració (a la xarxa i als mitjans electrònics). “És inacceptable que el nivell de garanties al dret a la informació, instaurat pel sistema administratiu i urbanístic, sigui tan dèbil, sobretot, en comparació amb el dels estats democràtics moderns que ens envolten”, i encara, ho rebla: “Apostem per incrementar la responsabilitat disciplinària dels funcionaris i personal de servei de l’administració Pública, quan instrueixin procediments d’autorització d’accés a la informació, a través de la fixació d’un règim d’infraccions i sancions disciplinàries més complex i específic en relació a l’incompliment del deure de respondre les peticions d’informació”.

Tanmateix, la investigadora proposa anar més lluny en l’aplicació del principi de transparència en el Dret Urbanístic. Pretén, en definitiva, fomentar els drets de participació de la ciutadania en la presa de decisions en aquest àmbit, perquè entén que el control social del planejament urbanístic és una eina imprescindible en la lluita contra els abusos comesos els darrers anys. Aquest és el motiu pel qual, davant la manca de resultats de la participació ciutadana en el tràmit d’informació pública instaurat dins el procediment urbanístic, i amb el propòsit de recuperar la confiança perduda en les institucions públiques, la tesi proposa l’establiment de mecanismes de democràcia participativa.

En conseqüència, la tesi aporta la constitució de la figura de la “consulta popular no refrendària” en l’àmbit del Dret Administratiu i Urbanístic, perquè té en compte que el Tribunal Constitucional ha permès la utilització d’aquesta figura únicament en els àmbits que no són de transcendència política. Segons Llorens: “la incorporació de les consultes populars no refrendàries, al procediment d’aprovació dels plans urbanístics, permetria preguntar directament a la ciutadania la seva opinió sobre una futura actuació urbanística, la qual cosa milloraria els mecanismes de participació de la societat en un àmbit decididament transcendental”. 

El diumenge 21 d'abril, l'equip femení de bàsquet es va desplaçar a Murcia per disputar els Campionats d'Espanya Universitaris. Les jugadores de la UdG eren conscients que l’objectiu d’aconseguir una medalla era possible, tot i que molt difícil, perquè havien de jugar amb les rivals de més entitat. El “grup de la mort”, que és com els organitzadors del campionat havien batejat les rivals de les gironines, les esperava.

El grup el formaven la Universitat Rey Juan Carlos (URJC), la Universitat de Huelva (UH) i la temuda Universidad del País Vasco (UPV-EHU), equip de gran nivell i qualitat, favorit a la medalla d'or.

El primer partit, disputat contra la URJC, es presentava complicat perquè, el madrileny, és un equip molt complert. Les de la UdG van començar el matx molt concentrades, van controlar el ritme del partit en tot moment i sempre van anar pel davant en el marcador. El joc va ser dur i intens, amb moltes faltes. Al final, es va aconseguir una importantíssima victòria per 57 a 48.

La segona jornada, que va disputar-se el dimarts a les 9 h. del matí contra UPV, no va anar tant bé. La UdG va perdre per 44 a 74, tot i que el resultat no va ser cap sorpresa perquè l'equip era conscient que era molt difícil guanyar les rivals, un equip que el formaven jugadores de Lliga Femenina 2. Malgrat tot, les de Girona van jugar de tu a tu, i van oposar resistència durant tot el partit.

En la tercera i última jornada es va jugar contra Universitat de Huelva. El partit va resultar molt tranquil i la UdG va obtenir una contundent victòria: 23 a 84. Les gironines van sortir a buscar la medalla de bronze, van marcar el ritme del partit i no van baixar la intensitat del joc en cap moment. Val a dir que, la UH, acudia al campionat amb un equip molt just, la qual cosa es va notar durant les tres jornades. La notícia negativa del darrer partit va ser la lesió d’una de les jugadores de la UdG, tot i que, pe tractar-se d’una lesió lleu, aviat tornarà a competir amb l’equip.

La UdG i el Servei d’Esports feliciten les jugadores i els entrenadors pel paper destacadíssim que s’ha fet en els campionats universitaris.

Aviat, serà el torn de la Secció de Rugbi (masculí i femení) i de Futbol Femení als Campionats d'Espanya Universitaris, que tindran lloc a Puigcerdà.

PROGRAMA #FMUdG 2013

DIJOUS 25 D'ABRIL

• 13:00-16:00 Botifarrada + Jocs de cartes  (Pàrquing de Ciències).

Preu: 3,5 € botifarra + beguda
Oferta: 5 € botifarra + beguda + jugar a la botifarra
Jugar a la botifarra: 2,5 €

 Esdeveniment Facebook

•   15:00 Taller de Risoteràpia (Gimnàs de la Facultat d'Educació i Psicologia).

• 17:30 Xerrada: “Atacs a l'actualitat. La vessant real i legal. Perspectives de futur” per Pere Mayans. (Aula C3 de la Facultat de Lletres).

• 17:30 Torneig de Fútbol (Camp de Fútbol Fèlix Farró).
  
  
  A càrrec de: 4rt d’Infermeria, 4rt de Ciències Polítiques, 4rt de Criminologia, 4rt de Química, 4rt d’ERAM i 4rt de Comunicació Cultural
  

Preu: 20 € per equip
Preu individual: 3 €

 Esdeveniment Facebook

• 19:00 Taller: DEL SOMNI A L’ACCIÓ. Com obtenir objectius a curt, mig i llarg termini. (Edifici Jaume Casademont del Parc Tecnològic).

CONCERTS

19:30 Horabaixa
20:30 Kisapkè
21:30 Hard Buds
22:30 EAM
23:30 Percussió Xirois
00:00 Proclamació de l’Hereu i Pubilla de la UdG... i tot
seguit: Strombers!

Encara no coneixes als candidats a Hereu i Pubilla UdG 2013?

Fes click aquí i dona-li el teu suport!

DIVENDRES 26 D'ABRIL

• 13:00-17:00 Torneig de Pàdel i Bàsquet 3x3 (Servei d’Esports)
  
  
  A càrrec de: 4rt d’En. Edificació, 4rt d’ERAM, 4rt de Ciències Polítiques, 4rt de Comunicació Cultural i 5è de Geografia.
  

Preu parella: 20 € (pàdel)
Preu individual: 10 € (pàdel)

Esdeveniment Facebook

Preu equip: 15 € (bàsquet)

Esdeveniment Facebook

• 17:00 Cercavila: Banda Pere Botero (Plaça del Vi a Camp de Fútbol Fèlix Farró)
  
  Recorregut: Pont de Pedra, Santa Clara, Plaça Independència, Correus, Copa, Camp de Fútbol Fèlix Farró.

• 18:00 Gimcana Universitària (Camp de Futbol Fèlix Farró)
  
  
  A càrrec de: 4rt d’Infermeria, 4rt de Criminologia, 4rt de Química, 4rt d’En. Edificació, 4rt d’ERAM i 4rt de Ciències Polítiques.
  

Preu equip de tres: 10 €

Esdeveniment Facebook

• 19:00 Actuació castellera a càrrec de Xoriguers (Camp de Futbol Fèlix Farró)
  
  
  
  

  CONCERTS

    Camp de Futbol Fèlix Farró
  (Google Maps: http://g.co/maps/26wyn)
  

• Exposició fotogràfica: "Mares" (a càrrec d’AECS. Facultat d’Infermeria i Medicina Del 22/4 al 29/4) .

• NitsdecineUDG (Dimecres 24, El Perfum, a la Seu del Consell d’Estudiants).

• Activitat durant tot dijous: Tuna (Ronda per les facultats de la “Molt il•lustre i voltaire Tuna de Medicina de Barcelona”).

Confirma assistència a l'esdeveniment de Facebook

• També us convidem a seguir-nos i comentar!
• Facebook: https://www.facebook.com/consellestudiants
• Twitter: #FMUdG i @estudiantsudg (https://twitter.com/estudiantsudg)
• Youtube: estudiantsudg (http://www.youtube.com/user/estudiantsudg)

Col·laboradors: Vicerectorat delegat d'estudiants, cooperació i igualtat. Ajuntament de Girona

John Cage (Los Angeles, EUA. 1912-1992) és una de les figures principals de l’avantguarda musical del segle XX, que incorpora l’atzar i la indeterminació en la composició musical. Va estudiar piano amb la seva tia i amb Fannie Charles Dillon. Art a París, amb Josep Pijoan, el qual, el 1930, el va posar en contacte amb l'arquitecte Erno Goldfinger. Després de sis mesos a París i de viatjar per Europa i el nord d'Àfrica, es va instal·lar a Mallorca. Durant l’estança a l’illa escriu música amb un mètode de dotze sons de la seva invenció. Les primeres composicions eren peces breus en què aplicava un sistema matemàtic inspirat en les estructures de les obres de Johann Sebastian Bach. Va ser un temps del qual no n’ha quedat cap fruit. El 1934 va fer classes amb Schoenberg (és coneguda l'opinió que el compositor austríac té del seu alumne, segons ell, Cage, no posseeix cap sentit de l'harmonia, no és músic, és un inventor). El 1937 va pronunciar la conferència The Future of music: Credo, un manifest en el qual es proposava l'ampliació i transformació de l'àmbit musical. El mateix any ocupava el càrrec de compositor de la classe de dansa de Bonnye Bird, a la Cornish School de Seattle. La relació amb la dansa seria fecunda i la mantindria al llarg de tota vida, especialment, a través de la col·laboració amb Merce Cunningham, que va conèixer el 1942 i amb qui col laboraria fins el 1992, any de la mort del músic. Al costat de la dansa, el contacte amb el pensament oriental serà fonamental en la seva vida. El 1945 va llegir el llibre d'Ananda K. Coomaraswamy The tranformation of Nature in Art i va entrar en contacte amb el budisme Zen a través de les classes que Daisetz Teitaro Suzuki impartia a la Universitat de Columbia.

La musicòloga i professora de la UdG, Carme Pardo, és una gran coneixedora de l’obra de John Cage. Ha comissariat diverses exposicions i homenatges al músic nord-americà, com la que va tenir lloc a Barcelona la tardor de 2012. Cage, segons Pardo, ens ensenya a escoltar el silenci i ho fa a través de la destrucció de la grafia del llenguatge, de la memòria, “d’una manera en què mostra que so i silenci sempre estan en continuïtat”. El músic nord-americà va proposar substituir el terme música pel d’organització del so, perquè “era la seva manera d’expressar la voluntat de transformar la composició musical en un lloc d’organització en què tinguessin cabuda tots els sons: el soroll i el silenci”.

Cita Cage quan afirma que el silenci de l'oïda serà el silenci de l'escolta dirigida, perquè si es para l’orella al món, l'oïda, s'omple de sons. “Sempre hi ha sons, sorolls: un gos que borda, el vent que passa, el telèfon que sona, els cotxes a diferents velocitats sobre l'asfalt, o els ocells que canten: això és el que dic silenci" afirmarà Cage. Fa referència, doncs, a un estat lliure d'intenció, “perquè –aquí Pardo torna a citar el músic californià– sempre tenim sons i, en conseqüència, no disposem de cap silenci al món; estem en un món de sons: diem silenci quan no trobem una connexió directa amb les intencions que produeixen els sons; diem que és un món silenciós (quiet) quan en virtut de la nostra absència d'intenció no ens sembla que hi hagi molts sons, quan ens sembla que hi ha molts diem que hi ha soroll... però entre un silenci silenciós i un silenci ple de sorolls no hi ha una diferència realment essencial, perquè el que va del silenci al soroll és l'estat de no-intenció, i és aquest estat el que m'interessa".

Assegura que John Cage va ser una espècie única de músic, que va pretendre escoltar el so sense l'acord d'un sentit previ, un compositor que va voler transformar les oïdes per deixar ser els sons, simplement, per ensenyar una escolta que travessa les representacions del pensament. “Però tendir l'oïda al so, escoltar, requereix primer auscultar el so i el pensar, encara que sigui només per deixar el so, per deixar de pensar”, conclou la musicòloga.

Sobre Jean-Pierre Dupuy

Després de fer estudis musicals tradicionals a París, deixeble de Magda Tagliaferro, Jean-Pierre Dupuy emprèn una doble carrera de pianista i director d'orquestra que, ben aviat, va decidir consagrar a la música actual. Els concerts que ofereix Dupuy són molt diferents del concepte clàssic, perquè són el testimoni d'un «moment», sempre en evolució, de la creació contemporània.

L'originalitat de Dupuy, la seva facultat d'innovació i el seu impuls creatiu, el situen a «l'avantguarda» dels projectes realitzats en aquest àmbit i la crítica el considera un dels intèrprets indispensables del piano contemporani.

Jean-Pierre Dupuy ha promogut i estrenat un gran nombre d'obres, entre les quals es poden citar les de compositors com Tomás Marco (Autodafé, obra amb la qual Dupuy va obtenir el Gran Premi de la UNESCO a 1976), Luis de Pablo, John Cage, Giacinto Scelsi, Francisco Guerrero, Josep Maria Mestres Quadreny, Joan Guinjoan, Henri Cowell, Bruno Maderna, Karlheinz Stockhausen, Morton Feldman etc. Ha estat fundador i director del conjunt Solars Vortices, amb el qual ha realitzat més de 400 estrenes a tot el món. Reconegut pedagog, des de 1994, porta a terme, una important activitat a Europa i als Estats Units en forma de tallers i de classes magistrals. La discografia de Dupuy és molt important, i com a referència cal citar la integral de les «Sonates i Interludis per a piano preparat» de John Cage, editada per la col·lecció «Stradivarius» de Milano Dischi.

Primavera Cultural 2013

Programació

● Concert a l’entorn de John Cage

Un bosc de sons per a John Cage. Sonatas and Interludes for prepared piano (1946-48) interpretat per Jean-Pierre Dupuy

Dijous 25 d’abril

Lloc: Auditori Viader de la Casa de Cultura

Hora: 20 h

● A l’entorn de Sant Jordi

Fes sentir la teva llengua amb música. Lectures de textos en diferents llengües a càrrec dels alumnes del Servei de Llengües Modernes amb acompanyament de peces musicals a càrrec de Nikola Tanaskovic, acordió

Dimarts 30 d’abril de 2013

Lloc: Sala de Graus, edifici Sant Domènec

Hora: 16 h

● Jornada d’Art i Cultura Contemporània

Presentació de treballs i propostes dels estudiants de la Facultat de Lletres. Organitza: Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis

Divendres 3 de maig

Lloc: Sala de Graus, edifici de Sant Domènec

Hora: de 10 h a 19 h

● Aula de Teatre

William Shakespeare: Els sonets, sota la direcció de Salvador Oliva

Dicció: Salvador Oliva

Dijous 2 de maig

Espai escènic: Mercè Mas

Actors: Alumnes de l’Aula de Teatre de la UdG

Lloc: Sala La Planeta

Hora: 21 h

Tot esperant Godot de Samuel Beckett

Direcció: Mercè Mas

Actors: Alumnes de l’Aula de Teatre de la UdG

Divendres 17 de maig

Lloc: Sala La Planeta

Hora: 21 h

● Girona, Temps de Flors

HORT BOTÀNIC

Instal·lació d’Ignasi Esteve i Lluís Vilar

Del 11 al 19 de maig

Lloc: Pati de Les Àligues Festa de cloenda de la Primavera Cultural

Diumenge 26 de maig

● Festa de cloenda de la Primavera Cultural

Projecció de l’audiovisual 20 anys d’Aula de Teatre a la UdG

Lloc: Capella del Roser de Sant Domènec

Diumenge 26 de maig

Hora: 18 h

Concert extraordinari del 15è aniversari del Cor de la UdG: Tot Rutter

Cantaires i excantaires del Cor de la UdG interpretaran el Rèquiem de John Rutter

Flauta travessera: Mercè Miró / Clarinet: Joan Mallol / Arpa: Abigaïl Prat / Violoncel: Quim Gorgot / Contrabaix: Albert Viñas / Timbales: Joan Ferriol / Organista i ajudant de direcció: Clara Banet

Direcció: Joan de la Creu Godoy

Lloc: Església de Sant Domènec

Hora: 19 h

Entrega de les distincions de la UdG a les associacions i entitats culturals i esportives de la UdG que celebren el seu 15è i 20è aniversari

Actuació dels Xoriguers

Lloc: Plaça de Sant Domènec

Organitza: Vicerectorat de Relacions Institucionals, Societat i Cultura de la Universitat de Girona

Col·laboren: Diputació de Girona, Acadèmia de les Lletres, les Arts i les Ciències Socials de la Universitat de Girona, Facultat de Lletres i Facultat de Ciències

El professor August Rafanell, membre del Grup de recerca en Història de la llengua i llengua normativa de l'ILCC (UdG), ha estat guardonat amb el Premi Modest Reixach pel seu llibre Notícies d’abans d’ahir. El premi Modest Reixach l’atorga la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, al millor llibre de sociolingüística publicat en català durant l’any anterior. El lliurament s'ha fet efectiu en el marc dels reconeguts Premis Sant Jordi de l’Institut d’Estudis Catalans, que compleixen enguany la 82ena edició.

Sobre l’aportació innovadora de Rafanell, el professor Joan Ferrer, ha escrit:

“La segona part del llibre és en realitat una obra que podria ser autònoma: «La destrucció del català durant el franquisme» és un llibre nou que mai ningú no havia escrit fins ara. Rafanell aporta documents oblidats per tothom per descriure i mostrar aquell món, que era el nostre ––el de la nostra infantesa i primera joventut––, perquè tots els qui ara som professors universitaris vam néixer sota aquell règim.

Rafanell comença evocant la figura de Max Aub, que torna a Barcelona l’any 1969 i se la troba «hablando español como si tal cosa». A Catalunya li havien girat la pell. En efecte: recordo que Vicenç Riera Llorca, exiliat a Mèxic ––Mègic, escriu Rafanell–– fins al 1967, em va explicar que en tornar a Catalunya es pensava que ja no trobaria cap nen que parlés en català. [...]

Del 1939 al 1943 es perd la pista del català amb pretensions de llengua. Els Pastorets esdevindran els Pastorcillos. Rosa mística un llibre de poemes del capellà Camil Geis serà la primera obra literària publicada legalment a Catalunya en llengua catalana després de la Guerra. Era l’any 1942. El 1943 es va permetre editar Verdaguer, però en català «tradicional», és a dir, precientífic, d’abans de Fabra. Mossèn Cinto, amb nom bilingüe, era el català bo: rural, levític i espanyol. No l’havia atrapat la grip nacionalista. Era una llengua despullada de tot el que «propiciés la seva homologació amb les altres llengües de cultura» (p. 415). És a dir: una llengua de caga tió o, si ho preferiu, de caganer del pessebre. Rafanell és contundent: «Verdaguer, sí; el català, no» (p. 415). Segarra també ho sabia: «Avui, que una ventada de ponent / assassina el perfum de la ginesta...» (1942) va sortir publicat com «Avui, que una ventada impenitent / encongeix el perfum de la ginesta...» (Poema de Montserrat, 1950). Les coses, els vencedors les tenien ben clares: «un rojo puede ser un falangista cojonudo, en cambio un catalanista, nunca!», deia un jefe de la Falange. [...]

El final de la guerra europea i l’aïllament d’Espanya ––inspirada en principis feixistes–– de les nacions vencedores, va fer que el règim es comencés a maquillar i permetés les primeres representacions d’obres en català. Rafanell es pregunta «per què el Règim no va aprofitar la seva «hegemonia cultural», aclaparadora,per tallar d’arrel l’arbre noucentista i promoure l’alternativa al fabrisme. La resposta sembla bastant clara. Va provar-ho, però va arribar a la conclusió que no s’hi hauria apuntat pràcticament ningú. A la segona meitat dels quaranta els joves no estaven per llegir el català de cap classe; i els adults, que recordaven haver-ho fet i encara ho feien amb llibres «de vell», no estaven per experiments neologístics» (p. 422). Aquí ens recorda que un dels responsables de la salvaguarda del català normatiu va ser Josep M. Cruzet, el gran editor de la literatura catalana moderna de la postguerra. L’any 1960 ––quan jo vaig néixer–– es van publicar 183 llibres autoritzats en català. El 1936 se n’havien publicat 865. Lluís Ferran de Pol, un altre de la colla de Mèxic, que en la dècada dels vuitanta va voler que l’anés a veure a casa seva a Arenys perquè estava interessat en el sistema d’aprenentatge de l’hebreu modern ––els ulpans–– i volia que jo li expliqués què era, havia escrit: «La cultura? La cultura per si sola no suscita mai un país. No ens fem il·lusions. És el país i el seu sentit econòmic, polític i social que fan possible una cultura.» Rafanell rebla el clau: «Ara que Espanya entreobre amb desgana la porta al català culte, podria ser que es caigués en un parany.[...]

Però en la consciència del Règim de Franco mai no va deixar de ser certa la frase que s’atribueix al governador civil de Barcelona de l’any 1952: «¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?» (p. 451). I la veritat és que van fer tot el que van poder per exterminar-lo. És molt significativa la nota del censor que autoritzava la publicació de les Converses filològiques de Fabra del 26 de juliol del 1955: «A pesar del matiz catalanista de la obra, como gracias al Movimiento se ha castellanizado, creo que totalmente, la vida catalana y cada día son menos los interesados por estos temas, se considera que no hay inconveniente en que esta obra pueda publicarse» (p. 457). El mal sorge que va redactar això ja sabia el que deia: una llengua sense cap presència pública es trobava agonitzant i, per tant, ja s’acabaria de morir. El verí mortal, però, va venir per una altra via: la televisió, que s’escampà arreu a partir de mitjans dels 60. Rafanell és immensament lúcid: «A la dècada dels seixanta es tanca el cicle de la normalització del castellà entre els catalans. Pels que manen, el perill català—que, no ens enganyem, és el perill del català—ha desaparegut. [...]

Hi ha una pregunta que s’imposa: «Per què servia el català, a mitjans dels seixanta? Per viure entre catalanoparlants, esclar. No era pas poc» (p. 491). És veritat. Us puc oferir el meu testimoni personal. Jo encara ho recordo, com si acabés de passar ara mateix, que quan tenia cinc anys, plorava i deia a la mare que no volia anar a escola perquè a primer curs sabia que hi havia una mestra que feia les classes en castellà i jo no l’entendria, perquè aleshores encara era possible no saber castellà en un poble del Maresme. Ara ja no. 

Rafanell acaba el seu llibre i aquest cronista, que l’ha seguit amb passió al llarg de gairebé sis-centes pàgines acaba la crònica. El conjunt és imponent: amb la màgia d’una escriptura que captiva, amb l’ajut de la reproducció de mapes, documents raríssims i fotografies inèdites, el professor d’història de la llengua catalana de la Universitat de Girona ha anat teixint la trama i l’ordit de la història de la llengua i de la cultura catalanes durant els darrers batecs del segle XIX i de tot el segle XX, fins a la mort de Franco. L’obra ha posat damunt del paper documents i idees que eren gairebé desconeguts fins i tot per als especialistes que ens dediquem a aquesta mena d’afers. L’aportació a la història de la cultura catalana penso que ha estat formidable i impagable. El lector no pot fer altra cosa que no sigui expressar amb admiració el seu agraïment per tota la feina ben feta.”

“La Universitat de Girona ha de destacar en la docència i en la recerca, però també en la voluntat d’investigar per un món millor”. Són paraules de la rectora de la UdG, Anna M. Geli, durant l’acte de lliurament dels premis del II Concurs de Relats Curs “Els Objectius del mil·lenni”. La rectora ha destacat, a més, el fet que, aquest, hagi estat un concurs en què hi han participat, de manera simultània, els estudiants, els professors i els PAS de la UdG, i que ho han fet aportant-hi textos de gran qualitat. La qualitat de les obres presentades, precisament, és la demostració, segons Geli, que “la Universitat no només és responsable socialment, solidària i defensora de la igualtat, sinó que la gent de la UdG du tots aquests valors dins seu, tal com hom mostren els escrits que han estat presentats al concurs”.

M. Rosa Terradellas, vicerectora d’estudiants, cooperació i igualtat, ha confirmat que la cooperació és al moll de l’os de la UdG, perquè, les dades, demostren que és la universitat amb més vinculació a projectes de voluntariat i cooperació, amb set-cents quatre estudiants que han participat en més de cent cinquanta activitats solidàries, l’any 2012. La vicerectora ha presentat la publicació que recull les fotografies i els textos guanyadors del concurs que ha qualificat de “petita joia”. Ha agraït al fotògraf i escriptor Javier Rodríguez Gómez la cessió que ha fet de les imatges que han inspirat els textos, “que no són ficció, sinó pura realitat, una realitat que viuen moltes dones del nostre planeta”.

Finalment, ha intervingut Javier Rodríguez Gómez, que ha fet una succinta exposició d’intencions de “Planeta Mujer”, una exposició que ha comissariat i que ha definit com “un recorregut per l’univers del que és femení, a tots els continents”.

Els dies 17 i 18 de maig de 2013 tindrà lloc a Girona el “VIII Congrés de la societat Catalano-Balear de Psicologia” a la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG, organitzat per la Societat Catalano-Balear de Psicologia.

El President del Comité científic és el Dr. Josep Deví, psicòleg clínic i neuropsicòleg que treballa a la Residència i Centre de Dia San Cugat (ICASS-Sanitas) i és professor associat del Departament de Psicologia Clínica de la Facultat de Psicologia de la UAB.

També són membres d’aquest comitè científic, la Dra. Maria Aymerich i la Dra. Montserrat Planes, professores del Departament de Psicologia i membres de l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida de la UdG.

Amb l’objectiu de fer una actualització en Psicologia Clínica i de la Salut, el congrés està centrat en 3 temes principals:

1.- Violència Assetjament Escolar i Bullying

2.- Rehabilitació i Centres Penitenciàris

3.- Neuropsicologia Forense en Psicogeriatria

I d’altres temes complementaris com són:

               a.- Workshop 1: Coaching i Psicologia Motivacional

               b.- Workshop 2: Primers Auxilis Psicològics

Per a conèixer més detalls i els horaris, podeu consultar el programa del Congrés al següent link: http://www.societatcatalanobaleardepsicologia.com/

Aquesta activitat està acreditada per la UdG amb 0,5 Crèdits (Llicenciatura de Psicologia) i amb 0,5 ECTS (Grau Psicologia).

Geologia de les Guilleries i el Collsacabra és una publicació de divulgació que dóna a conèixer un territori pròxim i fascinant. Els autors, investigadors del GEOCAMB (Geologia i Cartografia Ambiental) de la UdG, han assumit el repte de presentar la geologia d’una regió d’una extraordinària complexitat i bellesa –el sector gironí del massís de les Guilleries i el Collsacabra– a un públic divers.

Al capdavant dels investigadors del GEOCAMB hi ha estat, tots aquests anys, el Dr. Lluís Pallí (Sant Feliu de Guíxols, 1942). El llibre tot just presentat és una metonímia, un fragment de l’esforç divulgador i investigador de Pallí que ens fa saber el tarannà absolut del seu treball. Després de quaranta anys al capdavant de la geologia gironina, el gruix de la recerca i la divulgació que ha dut a terme el degà dels geòlegs de la UdG, permet considerar-lo el fundador dels estudis geològics a les comarques gironines. A més de la tasca investigadora, que va iniciar a l’Estudi General de Girona als anys setanta, s’afegeix un nombre considerable de publicacions divulgatives que van culminar amb “El patrimoni geològic de les terres gironines” un volum superlatiu en què s’inventaria el territori com no s’havia fet mai abans.

Geologia de les Guilleries i el Collsacabra té la voluntat, expressada pels seus autors, “que els geòlegs, els estudiants i tots els que vulguin gaudir dels extraordinaris valors del nostre patrimoni natural, trobin a les seves pàgines unes descripcions precises que els desvetllin la curiositat per recórrer, conèixer i estimar aquests paratges”. Val a dir que l’objectiu final de la publicació és la divulgació del patrimoni geològic d’un territori d’elevada complexitat. Tanmateix, els autors, han procurat oferir una guia que pugui tenir lectures diverses, amb el grau d’aprofundiment que cadascú desitgi en funció dels propis coneixements i interessos. Les fotografies i els gràfics hi tenen un paper essencial i han estat seleccionats i dibuixats amb cura, per tal d’il·lustrar i complementar les descripcions i fer-les més entenedores. Al final de la guia es proporciona una relació de bibliografia científica sobre la geologia de la zona. També, s’adjunta un glossari de termes geològics emprats al text.

Les Guilleries i el Collsacabra són un museu a l’aire lliure, conformen un espai privilegiat en què la geologia configura l’ànima del paisatge. Visitar-ne els punts d’interès és passejar-se pels episodis d’una història que ha deixat la seva petja en cada roca, en cada falla, en cada fòssil, en cada forma erosiva. El llegat del Dr. Pallí, fecund, inclou la recerca, la divulgació i, fa poc, ha cristal·litzat amb la creació, a la Biblioteca de la UdG, del Fons Lluís Pallí.

Cinc-cents quaranta-cinc mestres, l’onze per cent de la plantilla de mestres de la Generalitat de Catalunya, van haver de marxar a l’exili després de la Guerra Civil. Els ha documentat Salomó Marqués en una tasca de recerca que li ha dut vint-i cinc anys de treball. “Quan vaig començar, coneixíem els mestres depurats, però els exiliats, molt poc”, explicava Salomó Marquès davant el nombrós públic que va congregar-se a la Sala Gòtica de la Biblioteca del Campus Barri Vell per assistir a l’acte de donació del fons documental que ha recopilat després de tants anys de treball, que durà el seu nom i que, des d’ara, es custodiarà la UdG. Com va apuntar Antònia Boix, directora de la Biblioteca, el Fons Salomó Marquès: El Magisteri Exiliat de Catalunya amplia el catàleg de Fons Especials que representa, hores d’ara, una quarta part dels fons totals de la Biblioteca del Campus Barri Vell.

“Els mestres exiliats no existien”, va prosseguir Marquès, que va explicar com aquesta era una realitat amagada que se li va fer visible de manera casual, quan va topar un dia amb Antònia Adroher, mestra i membre del POUM que va hissar la bandera republicana a l’Ajuntament de Girona l’abril del 1931. Marquès, creient-la depurada després de la guerra li va preguntar pel seu cas. Adroher li va respondre que ella de depuracions no en sabia res perquè el seu camí havia estat el de l’exili. Des del dia de l’anècdota han passat molts anys i l’historiador de l’educació els ha passat tivant del fil del cabdell, la qual cosa l’ha dut a França, al Canada i a diversos països de Sud-Amèrica. I al mateix temps que descabdellava la troca omplia el farcell de llibres, revistes i tota mena de documents gràfics que li cedien els mestres exiliats, potser perquè era la manera que tenien de tornar a Catalunya, a través de tot el que havien fet al llarg dels anys. Salomó Marquès ho recollia perquè era una manera d’omplir de paraules el que fins ara havia estat “un silenci culpable”. És tot aquest gruix documental i sentimental el que, finalment, se cedia en aquest acte a la Biblioteca de la UdG. El catedràtic emèrit s’ha considerat un privilegiat, per l’experiència d’haver conegut els mestres exiliats de la república, “que eren els bons, persones d’una gran categoria professional, pel convenciment que tenien de la dimensió social de la feina que feien”.

En l’acte també hi ha intervingut la catedràtica Anna M. Garcia, que ha afirmat que la feina de Salomó Marquès havia omplert “un buit flagrant”. A més, l’ha considerat un pioner de la història oral –Marqués va enregistrar les converses amb magnetòfon– perquè s’hi va posar en uns anys en què aquesta era menystinguda. Garcia ha recordat, també, que malgrat que la salvaguarda de la memòria històrica la reconeix l’article 54 de l’Estatut de Catalunya, “també és responsabilitat de tots”.

Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic, al seu torn, ha elogiat la tasca de Marquès. Ha ressaltat la col·laboració del catedràtic amb la institució que treballa per recuperar i fomentar la memòria democràtica, que ha donat com a fruit diverses publicacions sobre l’exili dels mestres republicans. Ha opinat que Marquès “treballa amb la determinació del qui creu en les persones, per posar-les en valor” i ha afirmat que la donació era un testimoni de la saviesa del seu autor. Ha definit el Fons com un “instrument potentíssim de preservació de la memòria democràtica del nostre país”.

Anna M. Geli, rectora de la UdG, que ha conduit l’acte, l’ha clos reconeixent, d’una banda, l’extraordinari valor que el nou Fons Salomó Marquès: El Magisteri Exiliat de Catalunya té per a la Biblioteca de la UdG, i de l’altra, amb l’afirmació que la tasca de Salomó Marquès representa una balda definitiva en la història de l’educació al nostre país.

La fase actual, de transició, en la integració d’Ucraïna i Geòrgia a la UE, és de vital importància per a les facultats de Dret d’ambdós estats, perquè necessiten adquirir i posar en pràctica les declaracions de la UE que reconeixen el concepte de mercat de l'energia, com un primer pas perquè els governs respectius integrin la legislació ambiental europea en la regulació de les seves activitats i iniciatives energètiques.

Per tal d’assessorar les cinc universitats ucraïneses, i dues de georgianes, que participen en el projecte TEMPUS REGENLAW, Josep Vila coordinador a la UdG al projecte i director de l’Institut de Medi Ambient, Josep Juandó, responsable del Programa de Suport a la Qualitat Docent i membre de WUSMED i Denisa Gibovic, com a responsable de la gestió del projecte Wusmed, s’han trobat a Tbilisi amb els responsables dels centres participants per assessorar-los en la creació d’un postgrau interdisciplinari relacionat amb la legislació dels àmbits d’energia i medi ambient.

Un altre dels resultats en què treballen les parts és la implantació de dues consultories, una a Ucraïna, a Kharkiv, i l’altra, a Tbilisi, per assegurar la transferència de coneixement en aquest àmbit de treball entre les universitats, les administracions públiques i les empreses privades.

Per més informació es pot accedir a la web del projecte: http://regenlaw.eu/news/

La tesi doctoral de Neus Monllor, que ha dirigit Isabel Salamaña, ha explorat el relleu generacional en l’activitat agrària per entendre el procés d’incorporació i les pràctiques agràries de les persones joves. També, les actituds dels diferents actors implicats en el canvi a un nou paradigma agrosocial.

La metodologia de treball, que ha combinat tècniques qualitatives i quantitatives, ha pres com a punt de partida l’anàlisi comparativa entre les realitats agrosocials del sud-oest d'Ontàrio (Canadà) i les comarques de Girona (Catalunya).

El primer dels resultats que presenta la tesi descriu el camí d’incorporació a la pagesia com un procés format per diferents fases, en què cada perfil de jove mostra unes necessitats i unes aptituds diferents. Un segon resultat verifica les pràctiques i les actituds dels joves, que varien en funció de l’origen familiar. La tesi també analitza les implicacions, en termes polítics, dels resultats més rellevants. Finalment mostra la realitat d’un grup emergent de joves que s’incorporen a l’activitat agrària i posen en pràctica un nou paradigma agrosocial. Aquest grup emergent, format per pagesia tradicional i nouvinguda, s’anomena “Nova pagesia”.

Consulteu la tesi de Neus Monllor, aquí.

Gairebé sis mil estudiants d’uns setanta centres de secundària de les comarques de Girona han passat pel “Saló de la Formació i l’Ocupació. Expojove 2013”, que ha tingut lloc dels dies deu al dotze d’abril. La UdG hi ha estat present per donar a conèixer la seva oferta acadèmica, que comprèn les titulacions de grau, els màsters i, com a novetat, especialment atractiva, les dobles titulacions. També, ha mostrat els seus serveis, com el d’Esports o el de Biblioteca, molt valorats pels estudiants. De manera permanent, ha proposat les sessions informatives “Com accedir a la Universitat”, en el marc de les activitats organitzades per la Fira.

La UdG a Menorca

La UdG s’ha fet present a Menorca a partir de la promoció dels estudis que ofereix. La Unitat de Promoció ha visitat, la segona setmana d’abril, els vuit instituts de l’illa i ha fet una sessió informativa, adreçada a les famílies, al Centre Municipal Universitari de Ciutadella.

L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont; la regidora de Turisme i Comerç, Coralí Cunyat, i el coordinador del projecte i professor de la Universitat de Girona, Jordi Comas, han presentat recentment l’estudi d’impacte econòmic de Girona, Temps de Flors 2012, que han desenvolupat Jordi Comas, Sílvia Aulet, Yassine Bouallala i Verònica Bernadó.

 
L’alcalde Carles Puigdemont ha destacat la importància de tenir un estudi amb base científica després de pràcticament 60 anys d’exposició i la rellevància de les dades obtingudes. “Aquest estudi justifica l’ambició de l’Ajuntament en la promoció d’aquest esdeveniment, que és un motor econòmic per la ciutat i per la regió. Són xifres per estar contents, però tenim més ambició. Hem d’apostar per Temps de Flors, pel turisme i pel comerç. Volem reforçar el rol de Girona com a capital euroregional i el Temps de Flors és un dels grans emblemes d’aquesta regió. De cara al futur, hem de definir polítiques per augmentar el nombre de pernoctacions dels visitants de la ciutat i hem d’aconseguir augmentar el nombre de persones que vénen per primera vegada al Girona, Temps de Flors”, ha manifestat l’alcalde.

A través de 500 enquestes fetes a visitants i turistes del 12 al 20 de maig del 2012, i dels comptadors ubicats en cinc espais de la ciutat on hi havia la mostra (els Banys Àrabs, el claustre de la Catedral, la sala La Carbonera, l’església de Sant Nicolau i l’església de Sant Martí), s’estima que el nombre de visitants a la ciutat durant el Temps de Flors oscil·la entre les 189.893 i les 207.519 persones i que els efectes complementaris sobre l’economia local de l’esdeveniment representen entre 5.165.089 i 5.644.517 euros. La despesa realitzada per l’Ajuntament de Girona a l’edició del 2012 de Girona, Temps de Flors va ser de 367.036’69 euros.
“Aquest estudi ens permet conèixer el perfil dels visitants de la ciutat i això ens ajuda a definir una nova estratègia de promoció dirigida a un segment específic al qual puguin anar a adreçades les accions que es portin a terme”, ha explicat la regidora Coralí Cunyat. D’entre les dades de l’estudi, cal destacar que un 61’4% dels visitants són catalans i que els visitants provinents de l’Estat francès representen un 9’9% del total de visitants. Una altra dada a ressaltar és que el 27% dels visitants va assegurar que no havia estat mai a Girona, per tant, que era també el primer cop que visitaven el Temps de Flors, i un 92% afirmava que tornaria a veure l’exposició. “Aquesta dada és rellevant perquè ens indica un alt grau de fidelització dels visitants”, ha assenyalat Jordi Comas.

La creixent preocupació pel canvi climàtic i la disponibilitat dels recursos hídrics ha fet créixer l’interès per conèixer i reduir les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) i el consum d’aigua associat a un producte o procés. En aquest context, un seminari organitzat el passat 10 d’abril pel Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona ha aplegat més de seixanta persones per aprofundir en dues eines metodològiques que han adquirit una especial rellevància en els darrers anys: la petjada de carboni i la petjada hídrica. 

La petjada de carboni és el càlcul de la totalitat d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que es generen de forma directa o indirecta en una activitat, procés, organització o de forma individual. La petjada hídrica es defineix com el volum total d’aigua dolça que es consumeix en la producció de béns i serveis, el desenvolupament d’una activitat o per part d’un consumidor.

El seminari ha tingut lloc l’Auditori de l’edifici Jaume Casademont del Parc Científic i Tecnològic de la UdG i s’emmarca dins del projecte europeu ECOTECH-SUDOE, del qual el LEQUIA n’és soci. L’acte, obert pel vicerector de recerca de la UdG, Josep Calbó, i el Dr. Joaquim Comas, ha comptat amb la presència de diversos experts del món acadèmic, empresarial i institucional.

El programa ha inclòs diferents ponències sobre l’aplicació de la petjada de carboni i la petjada hídrica a l’entorn de dos sectors amb un pes econòmic rellevant a les comarques gironines: el turístic i l’agroalimentari. Entre els assistents a l’acte s’hi van comptar experts del món acadèmic, empresarial i institucional com el Dr. Josep Enric Llebot (Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya), la Dra. Assumpció Antón (IRTA), la Dra. Maite Aldaya (Observatorio del Agua), la Sra. María Sevillanos (grupo Matarromera), el Sr. José Luis de la Cruz (Observatorio de la Sostenibilidad en España), la Sra. Mònica Reyes (CETAQUA) i el Dr. Joaquim Comas (LEQUIA, UdG).


Més informació: http://lequia.udg.cat

Durant l’acte, que presidirà Anna M. Geli, rectora de la UdG, es presentarà la publicació que recull les fotografies i els relats guanyadors, que s’obsequiarà als assistents. Juntament amb la rectora, hi assistirà Javier Rodríguez, fotògraf i periodista, autor de les fotografies i els textos originals que han motivat els relats que han estat presentats al concurs.

El 2n concurs de relats curts "Els ODM en perspectiva de gènere" ha proposat als concursants, com a punt de partida, nou fotografies cedides per Javier Rodríguez, comissari de l’exposició "Planeta Mujer", en què s’han mostrat els vuit “Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni”, des del vessant de gènere.

El reglament del concurs establia tres categories que, un cop concedits els premis, reflecteixen el següent resultat:

El jurat del “2n concurs de relats curts "Els ODM en perspectiva de gènere" el formaven M. Rosa Terradellas, vicerectora delegada d’Estudiants, Igualtat i Cooperació de la UdG, Isabel Salamaña, membre de la Comissió d’Igualtat de la UdG, Jesús Rodríguez, membre de la Comissió de Cooperació i Solidaritat de la UdG, Carme Echazarreta, col·lectiu del PDI de la UdG, Lluís Mundet, col·lectiu del PDI de la UdG, Josep M. Fonalleras, del Servei de Publicacions i Laia Vidal, coordinadora del Consell d’Estudiants de la UdG.

Les Universitats de Battambang (UBB) i de Girona col·laboren des de fa temps en el projecte Erasmus Mundus "Euro-Asia partnership to promote Engineering Technology Education and Research Exchanges (TECHNO)".

És en el marc d'aquest projecte que, aquest curs, dos estudiants de grau i doctorat, respectivament, de la UBB han fet una estada a la UdG. Està previst que el curs 2013-2014 aquesta iniciativa tingui continuïtat.

El projecte TECHNO és un programa de col·laboració que s'inscriu en l'Erasmus Mundus de la Unió Europea que, amb un finançament de prop de 2 milions d’euros, promou la mobilitat d'estudiants i personal d'universitats asiàtiques a sis universitats europees, entre les quals hi ha la UdG, per tal de potenciar la seva activitat d'internacionalització.

Els estudiants i el personal docent i investigador que participa en el programa, perceben un ajut econòmic i de viatge, cobertura mèdica i el cost de la matrícula. El responsable acadèmic de TECHNO a la UdG és el Dr. Emili Garcia-Berthou, catedràtic d’Ecologia, i la gestió és a càrrec de l'Oficina de Relacions Exteriors. Actualment hi ha oberta una nova convocatòria del projecte, el detall de la qual es pot consultar al web: http://www.techno-em.org/.

Aquesta visita s'emmarca en la voluntat de col·laboració de les dues entitiats formalitzada, fa prop d'un any, amb la signatura d'un conveni. La trobada va servir per fer un seguiment de les accions desenvolupades en el marc d'aquest conveni: activitats de formació permanent, transferència de coneixement i innovació, i índex de participació en les iniciatives conjuntes.

Anna M. Geli fa una valoració molt positiva de la interacció entre les dues entitats en matèria, d'una banda, de formació continuada i de reciclatge dels professionals agremiats, i d'inserció dels titulats universitaris en l’entorn empresarial, de l'altra.

Ernest Roglans, president del Gremi d'Instal·ladors de Girona -que actualment compta amb més d’un miler d’agremiats-, va oferir les instal·lacions del gremi per tal que els estudiants de la UdG puguin ampliar els coneixements pràctics dels seus estudis.

El dilluns 8 d’abril la selecció masculina de futbol de la UdG va marxar a Almeria amb la il·lusió d’aconseguir una medalla que, després d’haver participat en diversos Campionats d’Espanya, es resistia. El torneig del 2013 ha portat sort i, a la fi, s’ha aconseguit una medalla de bronze molt merescuda que premia l’esforç i el treball dels jugadors: dels que han jugat el torneig i dels que han participat a la selecció de la UdG els darrers anys. És el primer cop que l’equip de futbol obté una medalla, per la qual cosa la classificació es converteix en una fita molt especial per a l’equip i per al Servei d’Esports de la UdG.

El partit que ha proporcionat la medalla als de Girona enfrontava la UdG amb la Universitat de València. El matx s’ha resolt per la mínima, 1-0. El gol l’ha marcat Marc Viadé quan faltaven pocs minuts per finalitzar la primera part. En el balanç negatiu del campionat destaquen les lesions, perquè els partits sempre han finalitzat amb la baixa d’un jugador.

L’organització del campionat ha anat a càrrec de la Universitat d’Almeria que, sense disposar de subvenció, ha sostingut amb recursos propis un torneig que, des del Servei d’Esports de la UdG, qualifiquen de “brillant”.

Les pròximes setmanes es disputaran uns altres campionats d’Espanya universitaris en què participaran les seleccions de la UdG (Bàsquet femení, Futbol7 femení, Rugbi 7 masculí i femení), de les que s’espera que obtindran medalles.

Segueix el Servei d’Esports i l’actualitat esportiva de la UdG al Facebook: https://www.facebook.com/UdGEsports

La segona edició del Congrés de Recerca d’Alumnes de Centres de Secundària (CRACS) de la Universitat de Girona ja té guanyadors. Erola Pons Wendenburg, estudiant de l’institut Santa Coloma de Farners, ha guanyat el premi al Millor Pòster pel seu treball “Té l’«escherichia coli» un paper en la celiaquia?”. Es tracta d’un estudi experimental sobre les característiques d’adhesió i invasió d’aquesta espècie bacteriana que és imprescindible per la digestió. 

El Consell Científic, format per investigadors i investigadores de la UdG i un representant del Centre de Recursos Pedagògics del Gironès, ha atorgat dos premis més. El premi a la Millor Recerca ha estat pel treball “Estudi de la física del moviment d’un boomerang”, elaborat per l’alumne del Bell-lloc del Pla de Girona, Joaquim Girbau. Amb aquesta recerca, l’estudiant ha conclòs que el moviment d’un boomerang no és parabòlic ni el·líptic sinó que es podria considerar un moviment únic que depèn del moment angular, l’efecte ala i el moment giroscopi. 

El premi al Millor Disseny del pòster ha estat per Marta Tapia, alumna de Les Alzines de Girona, i el seu treball “¿Víctimas de la publicidad?”. El pòster ha presentat de manera molt clara els experiments amb què l’estudiant ha analitzat si la publicitat és enganyosa. Dels disset espots, sis han resultat no ser honestos sobre les característiques dels productes que anuncien.


Consell Científic
El vicerector de Recerca i Transferència Tecnològica de la Universitat de Girona, Josep Calbó, ha encapçalat el Consell Científic del CRACS. Aquest comitè ha estat format per experts de diferents àmbits de la Universitat de Girona: Marta Planas i Miquel Duran (Química), Joan Martí (Robòtica), Dolors Juvinyà (Salut), Manel Poch (Aigua i Medi Ambient), Núria Galí (Turisme), Josep Calbó (Física), Josep M. Fonalleras (Humanitats) i, també, Tavi Casellas (CRP Gironès).

El Congrés CRACS és una activitat adreçada a estudiants de segon de Batxillerat que s’ha celebrat a l’edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG. El CRACS ofereix als estudiants la possibilitat d'adaptar el seu treball de recerca en un pòster divulgatiu i presentar-lo en una trobada científica. Una trentena d’alumnes de diferents centres educatius de la demarcació de Girona han presentat els seus pòsters en aquesta jornada que també ha rebut professors i familiars dels estudiants.

Les activitats de la Setmana de la Salut han estat dutes a terme per professors del Departament d’Infermeria, professionals infermers, personal del servei d’esports de la UdG, responsables del Centre jove de Salut de Girona i de la Fundació Oncolliga, entre d’altres.

En l’edició d’enguany han participat un total de 254 estudiants  del Grau en Infermeria que, voluntàriament, han assistit a les diferents activitats programades. D’entre la programació, destaquen els tallers anatomofisiologia de l’aparell cardiovascular, relaxació i tècniques de massatge-siatshu, dansa del ventre o introducció a la reflexologia podal i sutures. També s’han portat a terme dos seminaris sobre ferides cròniques (úlceres) i bases de la teràpia floral i un curs sobre habilitats de comunicació i gestió de les emocions, a més de diverses xerrades, un cinefòrum i una obra de teatre.

Totes les activitats proporcionen crèdits de reconeixement acadèmic i han estat presentades als estudiants mitjançant una fitxa elaborada pels organitzadors i publicada al web de la Facultat d’Infermeria durant el període d’inscripció a la Jornada.

Partint d’aquesta base, l’investigador de la Universitat de Girona (UdG) Manel Alcalà ha elaborat un estudi qualitatiu i quantitatiu centrat en el sector paperer, el qual s’ha identificat com un àmbit amb saturació de certificats. L’objectiu principal ha estat captar quines són les sensacions, presents i futures, en relació amb aquests estàndards. L’anàlisi ha buscat les raons de les empreses per deixar de certificar-se o per deixar de renovar les llicències. 

Per dur a terme el seu estudi, que s’ha plasmat en una tesi doctoral, Manel Alcalà ha fet un anàlisi empíric en dinou empreses del sector paperer, tretze de Catalunya i sis del País Basc, a més d’una entrevista en profunditat al gerent del clúster del paper i de diverses entrevistes amb setze empreses de sectors col·laterals.

Conclusions
Alcalà ha conclòs que hi ha unes característiques globals que defineixen per què les empreses s’han descertificat, tot i que cada sector té les seves particularitats que contribueixen en la decisió de la continuïtat o no amb la certificació. L’investigador ha observat que les empreses que es plantegen abandonar les llicències, acaben renovant-les per motius d’imatge i perquè creuen que el client quedaria sobtat davant d’aquesta decisió, encara que consideren que els beneficis que els va aportar el certificat en el seus inicis ara ha deixat de tenir el mateix valor.

El treball també recull que les empreses del sector paperer tenen tendència a certificar-se en temes mediambientals que els permetin, d’una banda, disposar d’un certificat diferenciador de la resta i, de l’altra, eliminar la mala imatge que tenien. Principalment, busquen certificats ecològics en matèria prima, d’emissions a l’atmosfera, de característiques de producte i de les noves normatives que van apareixent en el seu camp específic. En aquest sentit, un dels sistemes de gestió que es preveu certificar en un futur és el Sistema de Gestió Energètic (SGE) per contribuir a l’eficiència energètica dels sistemes de gestió, cosa que contribueix a la millora mediambiental. El certificat internacional d’aquest SGE s’estableix a partir de la norma ISO 50001:2011.

La tesi de Manel Alcalà porta per títol “Tendències dels sistemes de gestió estandarditzats: el cas del sector paperer” i ha estat dirigida pels Drs. Martí Casadessús i Germán Arana.

El Fons Prudenci i Aurora Bertrana de la Universitat de Girona reuneix part de les biblioteques i documentació personals d’Aurora i Prudenci Bertrana. El Fons, ara, s’enriqueix amb la incorporació del mecanoscrit i diverses llibretes i quartilles d’Aurora Bertrana, que van donar forma a les Memòries fins al 1935 i Memòries. Del 1935 fins al retorn a Catalunya, que va editar Pòrtic entre els anys 1973 i 1975 i que feia temps que estaven descatalogades. Les germanes Montserrat i Maria Guitart, que van acompanyar Bertrana els darrers anys, han lliurat els materials per a les Memòries i dibuixos sobre Aurora Bertrana. L’acte de donació ha coincidit amb la presentació de l’últim número de la col·lecció Josep Pla, que reedita l’obra.

L’acte doble, que ha tingut lloc a la sala gòtica de la biblioteca del Campus Barri Vell, ha estat presentat per Joaquim M. Puigverd, vicerector de relacions institucionals, societat i cultura, en representació de la rectora de la UdG. Davant el públic que omplia la sala, Antonia Boix, directora de la Biblioteca de la UdG, ha recordat els diferents professionals que han treballat en la catalogació del Fons Bertrana. També, ha garantit l’esforç de difusió del contingut del Fons que, ara, ha vist ampliat el seu valor. Lluís Muntada, professor de la UdG i director de la col·lecció Josep Pla, ha considerat el treball de reedició de “singladura apassionant que ha suposat una sorpresa que a pesar de la reiteració no ha perdut la qualitat de sorpresa”. Ha considerat que la lectura de les Memòries “han polvoritzat les quotes d’emoció que podíem haver imaginat” i ha reconegut que havia estat una tasca laboriosa que ha tingut com a resultat una reedició molt depurada. La catedràtica Mariàngela Vilallonga ha glossat la vida i l’obra d’Aurora Bertrana, de la qual ha dit que va viure la vida intensament, com a condició per escriure-la. Una vida, ha prosseguit, que Bertrana explica en la vellesa i, sobretot, des de la distància, “com mirant-se-la de lluny”. La catedràtica ha descrit l’escriptora com una dona precoç en la qual, l’amor, ocupa un lloc principal i que vol explicar, a les memòries, allò que sincerament ha viscut. “Ho fa?”, s’ha preguntat Vilallonga, que ha respost tot seguit: “segur que ens amaga moltes coses però que les que ens explica són sinceres”.

Imatge cortesia Diputació de Girona

Els estudiants de l'assignatura "Nous turismes" han treballat durant dos mesos per a estudiar les noves tendències del turisme. Els resultats de la seva activitat seran presentats públicament el 15 d'abril, de 9'30h a 11'30h, a la Sala de Graus de Sant Domènec, seu de la Facultat de Turisme i de la Facultat de Lletres, tal i com s'especifica en el programa adjunt.

Les reflexions pretenen ser una radiografia exhaustiva dels canvis en el turisme, en un sentit ampli: nous hàbits de la demanda, noves formes de promoció, turisme 2.0, nous comportaments, nous models demogràfics, entre altres temes.

Programa

Les altres guerres de Religió. Catalunya, Espanya, Europa (segles XVI-XIX) és el resultat de la col·laboració de l’Institut de Recerca Històrica, l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, el Departament d’Història i Història de l’Art i els membres del projecte de recerca Religión, patriotismo y esfera pública en la Cataluña moderna (c. 1640 - c. 1840).

El llibre aplega els resultats d'un seminari internacional de recerca organitzat per l'IRH i celebrat a la Universitat de Girona els dies 22 i 23 de setembre de 2011. En aquest seminari els participants van abordar les relacions (no precisament pacífiques) entre religió, política i cultura a l'Europa moderna i en particular a la Catalunya dels segles XVI-XIX des d'una perspectiva interdisciplinària", en concret:

• Ricardo García Cárcel. La intolerancia en España. Algunas reflexiones
• Romain Descendre, Jean-Louis Fournel. Des guerres civiles à la guerre mondialisée. La pensée des guerres dites de religion en Italie (Botero et campanella)
• Angela De Benedictis. <<Libertas>> et <<res publica>> tra potere temporale e potere spirituale. Bologna nel’500-‘600
• Josep Olesti. Una historia de tolerancia. Ascens i fallida d’un concepte

• Pep Valsalobre. La batalla de Lepant i Catalunya: aspectos religiosos, patriòtics i literaris
• Rosa M. Alabrús. El conflicto de dominicos y jesuitas en los siglos XVI y XVII
• Josep Solervicens. La deessa Fortuna en combat a l’òpera i el teatre cortesà del Barroc: L’incoronazzione di Poppea i Lo desengany
• Jorge García López. Lectura política del texto bíblico enl aobra de Diego de Saavedra
• Francesc Miralpeix i Vilamala. Pestes, plagas y guerras. El encargo artístico votivo en la Cataluña de la segunda mitad del siglo XVII
• Xavier Torres i Sans, Ricard Expósito. Contra l’heretgia: els oratoris musicals a la Catalunya borbónica

• Joaquim Albareda. Dinasticismo, política y religión en la Guerra de Sucesión de España
• David González Cruz. Los extranjeros durante las guerras de religión del siglo XVIII
• Lluís Roura y Aulinas. In norte pagani Christianus gloriatur: religió i patriotisme contra la Revolució
• Genís Barnosell. Iglesia, religión y resistencia en la Guerra de la Independencia española (1808-1814): perspectivas de investigación

El llibre ha estat editat gracies al recolzament i finançament del Ministerio de Ciencia e Innovación a través del programa I+D (HAR2008-04833/HIST) i de l’Acción Complementaria HAR2010-12085-E i la Fundació Privada: Girona, Universitat i Futur (resolució de 31.05.2011).

Els Papers de l'IRH els trobareu a Documenta Universitària.

La Dra. Francina Esteve, professora de Dret Internacional Públic i Dret de la Unió Europea, forma part dels 13 membres que integren el Consell Assessor per a la Transició Nacional. L’organisme s'ha constituït l'11 d'abril com a òrgan consultiu de la Generalitat de Catalunya per dotar-se d’assessorament jurídic i tècnic en el procés de consulta, i en la identificació i impuls d'estructures d'estat. El consell d'experts està majoritàriament format per acadèmics de reconegut prestigi en els àmbits de la sociologia, el dret, l'economia i la ciència política. El presideix l'exmagistrat del Tribunal Constitucional i director de l'Institut d'Estudis Autonòmics Carles Viver i Pi-Sunyer

Francina Esteve (Sant Antoni de Calonge, 1960) és professora titular de dret internacional públic a la Universitat de Girona. Va dirigir fins l’any 2006 el Centre de Documentació Europea de la UdG. La seva expertesa comprèn la distribució de competències entre la Unió Europea i els estats membres, la dinàmica de l’Organització Mundial del Comerç, la política europea d’immigració i la lliure circulació de persones i els drets dels treballadors.

L’Institut Franco-català Transfronterer ha organitzat el 1r Seminari de Formació Transfronterera amb el títol 'Le tourisme dans un contexte transfrontalier: Défis et potenciels'.

La trobada ha tingut lloc el 4 d’abril, a la Sala del Preau de l’Ajuntament de Sant Andreu de Sureda i, hi han assistit al voltant de 80 persones entre autoritats polítiques - alcaldes i consellers dels municipis de la regió - oficines de turisme i professionals del sector turístic.

L’objectiu d’aquest primer seminari era conèixer millor l’organització i el desenvolupament, però també les problemàtiques o dificultats dels projectes transfronterers i obtenir exemples de bones pràctiques a partir de l’exposició de tres projectes, entre ells el Res’pir.

S'ha destacat positivament el fet que el Res’pir s'orienti a les microempreses i creï eines específiques per elles i pel sector del Turisme Actiu Natura.

També s'ha manifestat l'interès per conèixer com ha estat el desenvolupament del projecte i les seves dificultats, ja que el seminari era una acció de cara a crear un projecte POCTEFA a les Alberes.

En definitiva, s'ha donat a conèixer les tendències actuals de la política del turisme, en particular en el turisme sostenible, a França i a Catalunya. També s'han identificat els actors implicats i s'han distingit i comparat les estratègies de banda i banda de la frontera. Finalment i s'ha treballat per reconèixer les potencialitats dels projectes turístics transfronterers.

“Després de trenta anys com a professional i vint-i-cinc com a docent m’he adonat que, sovint, els tècnics i els quadres intermedis que prenen les decisions sobre els salaris a l’obra, ni coneixen ni dominen cap procediment que els faciliti el càlcul dels diferents preus que podrien acceptar per realitzar un treball concret en la modalitat de preu fet”. La reflexió la fa Albert Ribera, arquitecte tècnic i professor a l’Escola Politècnica Superior de la UdG. Ribera, malgrat la crisi que assota el sector de la construcció, considera del tot adient abordar la problemàtica de l’impacte econòmic del treball a preu fet, perquè la seva remuneració havia arribat a doblar el que es percebia pel salari habitual, “més enllà de cap justificació racional” i, ara, malgrat que l’oferta d’ocupació al sector hagi disminuït vertiginosament, la problemàtica es manté i l’afecta. Per tant, era necessària una solució al problema i la tesi del professor de la UdG en fa una contribució decisiva.

L’objectiu que es va traçar l’autor, la solució que havia d’assolir la recerca, va ser proposar un algorisme en forma de diagrama de flux que fes possible, a partir de dades contingudes en l’estudi dels costos, conèixer l’interval de preus, al si del qual, s’hauria d’establir l’import de l’incentiu econòmic de remuneració a preu fet que s’ofereix als treballadors.

Metodològicament, la recerca de Ribera fa una doble aportació: introdueix el concepte de banda de preus de negociació, mitjançant el que denomina “preu òptim i preu màxim”, i facilita el càlcul d’aquests imports per “la simple aplicació d’uns coeficients de conversió sobre els costos directes de mà d’obra que es prescriuen en la planificació d’apertura”. Després, ha caracteritzat i resumit la informació que afecta el complex procés de càlcul i ha proposat unes bases clares per l’establiment dels imports, per la qual cosa, afirma, que ha resultat imprescindible dissenyar “els procediments especials d’actuació enfront de situacions en les quals existeixen taules de rendiments i, també, per als entorns en els quals és possible modificar les estructures organitzatives del treball”.

A les conclusions de la tesi es reconeixen els beneficis del treball a preu fet, quan “no va més enllà d’acords temporals per al desenvolupament de treballs de construcció, determinats i quantificables en volum”. A més, l’autor aclareix que hi ha d’haver una proporció entre l’augment de la producció assolida i l’augment de les retribucions que percep el treballador, en la mateixa mesura que els acords d’establiment de preu fet han de formular-se sempre en brut, per evitar situacions de greuge comparatiu. També, considera que és primordial dotar els comandaments intermedis –els tècnics, caps d’obra, encarregats generals– d’un mètode que els faciliti capacitat i seguretat en el moment d’establir els incentius de producció amb els agents productius de l’obra. Considera, a la fi, que amb el seu algorisme ha proposat un sistema senzill que permet fer una estimació ràpida del salari que pot oferir-se a un treballador o a l’equip de treball, per passar d’una remuneració per jornal a una a preu fet o amb prima a la producció, en un interval de preus determinat. “La metodologia proposada –defensa Ribera– permet obtenir els valors de preu òptim i preu màxim entre els quals hauria d’establir-se l’interval de preus per a la negociació amb els treballadors”.

L'activitat principal serà una caminada popular sense barreres que sortirà de la Rambla i passarà per diversos punts emblemàtics del Barri vell on ens aturarem a escoltar algunes llegendes. La caminada conclourà a la Plaça Constitució, al voltant de les 17.30 hores, on es podrà participar en diverses activitats relacionades amb l’activitat física, fent èmfasi en les activitats sense barreres.

Els participants seran obsequiats amb una bossa amb diversa informació sobre els beneficis de l’activitat física, una poma i una ampolla d’aigua.

L’objectiu de la jornada és transmetre la necessitat de fer 30 minuts d’activitat física moderada cada dia i sensibilitzar la població de la importància de ser actius, tal i com recomana l’Organització Mundial de la Salut. Per ajudar a transmetre el missatge de l’acte central es comptarà amb la presència de Roger Puigbò, atleta paralímpic en cadira de rodes.

L’acte l’organitzen conjuntament la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona, el Programa UdG Saludable, el Servei d’Esports de la UdG, el Dipsalut, l’Ajuntament de Girona, l’EUSES, MIFAS, la Creu Roja i l’Associació Gironina de Sords. Ha estat promogut i coordinat des del Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES) de la Generalitat de Catalunya.

El Dia Mundial de l'Activitat Física se celebra des de l’any 2002 i quan va tenir lloc la primer aedició a tenir lloc a Sâo Paulo (Brasil), per l'impuls d'Agita Mundo (xarxa mundial per a la promoció de l'activitat física).

Us animem a celebrar el Dia Mundial de l’Activitat Física amb nosaltres!

Programa

A les sis en punt de la tarda (hora local, nou del matí a Seattle) ha començat la primera edició del TEDxChangeUdG a la sala de graus de la Facultat de Ciències. L’acte ha permès seguir en directe el TEDxChange, esdeveniment independent de TEDx a Seattle, coorganitzat per la Fundació Bill & Melinda Gates i TED.

Sota el lema Posite Disruption sis ponents, presentats per Melinda Gates, han captivat l’atenció durant 90 minuts de milers d’espectadors d’arreu del món.

Les TED Talks han anat a càrrec d’emprenedors socials en diferents àrees, on cadascun ha destacat pels seus enfocaments disruptius i per haver desafiat idees preconcebudes. Cathleen Kaveny ha estat la encarregada d’iniciar l’acte i ha parlat de religió, tradició i modernitat, i sobre el paper de les nenes i les dones com a catalitzadores del canvi. Seguidament, Halimatou Hima, del Níger, ha fascinat els oients amb la seva història personal, introduint el concepte de "Illimi", una paraula que en la seva llengua significa la suma de Coneixement + Humilitat + Propòsit. David Fasanya, poeta urbà de Brooklyn, trenca el ritme del TEDxChange  amb una sorprenent perfomance a sobre l'escenari. Seguidament Roger Thurow ha parlat de l’agricultura a l'Àfrica i de la seva perspectiva sobre la fam, les seves causes, i com es podrien solucionar alguns problemes concrets. Un petit tràiler del documental Revolutionary Optimists, ha donat pas a la següent xerrada, aquesta en format d’entrevista que Melinda Gates ha fet a Salim Shekh i Sikha Patra, de 15 anys, on han parlat del projecte ‘Map Your World’ que permet, amb  tecnologies senzilles (mòbils, GPS, Google Maps) recollir dades, visualitzar-les i fer mapes interactius per fer visibles les comunitats invisibles. El punt final ha estat de la mà de Julie Dixon que ha parlat sobre la importància de monitoritzar i analitzar la comunicació per crear impacte social i del paper dels Social Media.

Clausura amb un debat

En acabar la retransmissió, els assistents del TEDxChangeUdG han participat en un distès debat, moderat per Eduard Muntaner, que ha donat la seva perspectiva comparant algun dels projectes i idees presentats amb les seves experiències a l'Índia.

El primer volum de la col·lecció Visions d'Amèrica Llatina recull les ponències dels experts que han participat a les jornades del mateix nom. Els articles que conté el llibre tracten diferents problemàtiques que se’n deriven de l'extracció i l’aprofitament dels recursos naturals de l’Amèrica del Sud.

La col·lecció Visions d’Amèrica Llatina neix amb la voluntat de sensibilitzar els lectors sobre la problemàtica de l’obtenció i l’administració dels recursos de la terra, que ha de respectar els valors humans i mediambientals reconeguts en els protocols internacionals, que són la garantia perquè els éssers vius puguin habitar la Terra.

Les Jornades "Visions d'Amèrica Llatina", que compta set edicions, és un cicle anual de ponències que aprofundeix en diversos aspectes econòmics i socials de l'Amèrica del Sud. S'organitzen amb la col·laboració de les oficines i centres de cooperació per al desenvolupament de les universitats Rovira i Virgili, Lleida, Pompeu Fabra i Girona.

Podeu descarregar el llibre o llegir-lo en línia des d'aquest enllaç.

Altres novetats editorials

Fourteenth-Century Clacissism: Petrarch and Bernat Metge

Acaba d'aparèixer el volum Fourteenth-Century Clacissism: Petrarch and Bernat Metge, publicat per l'Institut Warburg i Aragno Editori, que significa una fita en els estudis sobre la literatura medieval, concretament en l'anàlisi de l'obra de Francesco Petrarca i Bernat Metge. El volum inclou textos de Jaume Torró, Sadurní Martí i Miriam Cabré

Warburg Institute Online Catalog: http://warburg.sas.ac.uk/publications/colloquia/fourteenth-century-classicism

S’edita del llibre La Patrimonialització de la cultura marítima

Joan Lluís Alegret i Eliseu Camós recullen, en aquest volum, un conjunt de textos que ofereixen una visió general sobre els processos de patrimonialització de les formes culturals vinculades al mar. Més enllà de l’estat del patrimoni marítim en sí, el llibre, s’interessa per la manera en que s’està construint aquest patrimoni i com s’utilitza en l’actualitat. Els autors plantegen les seves propostes teòriques a partir de casos etnogràfics i històrics situats a Catalunya, País Basc, Galícia, Andalusia, així com el Yucatán a Mèxic i la Bretanya a França. Les múltiples mirades sobre els processos actuals de patrimonialització de la cultura marítima que conté aquest volum pretenen encetar un camí de col·laboració entre la teoria i la pràctica del patrimoni marítim.

Més informació del llibre, aquí

Josep M. Corredor, Contra la valoració de la mediocritat, edició a cura de Francesc Montero

Intel·lectual europeista i poc amic de capelletes, Josep M. Corredor (Girona, 1912 – Perpinyà, 1981) es va fer mundialment conegut durant la postguerra per la seva amistat amb Pau Casals, fruit de la qual van aparèixer les Converses amb Pau Casals. No obstant això, el pensament de Josep M. Corredor tenia una vida pròpia al marge de l’ombra del violoncel·lista, i es reflecteix en els seus nombrosos articles a la premsa catalana de l’exili francès i a les publicacions catalanes de l’interior a partir dels anys seixanta. El volum que presenta Francesc Montero aplega diversos assaigs i articles de l'autor i conté un aprofundit estudi introductori sobre la seva trajectòria personal i intel·lectual.

https://www.udg.edu/Portals/87/LL_Catalanes/PDF/Recuperant_Josep_M_Corredor.pdf

Nascuda a Barcelona l’any 1949, Aleixandre és llicenciada en Farmàcia per la Universitat de Barcelona (UB) i doctora en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universitat de Girona (UdG). Ha dirigit i participat en diferents projectes d’investigació i ha desenvolupat una intensa activitat en l’àmbit de la transferència de tecnologia amb empreses i/o administracions. També té experiència docent a la Universitat de Girona, on ha format part, entre d’altres, del Consell de tutors per als programes de doctorat de ciències.

Membre fundadora de l’Associació Catalana de Bioanàlisis Clíniques, és cofundadora del Grup de Recerca Oncològica de Girona, membre de l’Agrupació Catalana de Ciències Mèdiques de Girona i acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

En el vessant institucional, ha estat senadora entre els anys 2004 i 2011 i, actualment, dirigeix el Servei del Laboratori Clínic ICS-Girona.

La Universitat de Girona vol fer públic el seu agraïment a Albert Bou, president del Consell Social de la UdG des de maig de 2004, per la seva intensa implicació en la UdG i en el sistema universitari de Catalunya, així com el decidit impuls que ha donat a la projecció de la universitat.

El Consell Social és l’òrgan universitari mitjançant el qual la societat participa en la Universitat. Actua com a vehicle de les demandes de la societat i promou l’acompliment de la seva missió de suport al progrés econòmic i social.

L’ONU informa que el cànnabis és la droga il·legal d’ús més estès al món, tot i que el seu consum s’ha estabilitzat els darrers anys. Gairebé, indica la mateixa font, ha iniciat una lleugera davallada després de vint anys d’augment continuat entre els joves i adolescents europeus. És tot just en aquesta conjuntura de canvi de tendència en el consum de cànnabis que Natàlia Cebrián ha defensat la tesi doctoral “Consumo de Cannabis en universitarios”, un treball de recerca dut a terme sota la direcció de les professores de la UdG, Sílvia Font-Mayolas i M. Eugènia Gras, del grup de recerca en Psicologia de la Salut de l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (UdG). La investigadora destaca que el principal objectiu de la tesi ha estat conèixer la prevalença i el patró de consum de cànnabis en una mostra de 2.137 joves universitaris catalans de primer cicle, amb edats compreses entre els disset i els trenta-cinc anys. També, ha volgut estudiar algunes de les variables relacionades amb el consum de l’estupefaent. Per a l’obtenció dels resultats, Cebrián, ha realitzat un estudi transversal d’enquesta fent ús d’un qüestionari d’elaboració pròpia.

Una de les variables que la investigadora identifica como a rellevant per al consum de cànnabis és la percepció de perillositat. En conseqüència, els consumidors i els ex-consumidors descriuen el consum del cànnabis com un acte de baix risc per a la salut. Cebrián cita diversos autors que han identificat les diferents etapes d’adquisició de l’hàbit de consum de cànnabis, en el progrés de les quals, l’addicte, hi veu de manera preferent aspectes positius. Contràriament, els que s’abstenen ho fan, precisament, perquè tenen molt en compte les conseqüències nocives que el cànnabis té per a la salut. Els resultats de l’estudi indiquen que un 20,4% dels joves enquestats es defineixen com a consumidors de cànnabis, una proporció que es dóna en major mesura en els homes (24%) que en les dones (17,2%). L’estudi mostra, també, que l’edat representa un factor decisiu, perquè a mesura que avança disminueix la proporció de subjectes que afirmen no haver provat mai la substància. Els resultats també indiquen que variables com l’estatus de consum d’amics i familiars són molt rellevants en la primera experimentació amb la droga i en condicionen l’edat d’iniciació i el patró de consum.

A les conclusions, l’autora mostra la necessitat d’evitar o retardar l’edat d’inici del consum de cànnabis, prendre en consideració els referents de conducta dels joves, amb la promoció de conductes saludables i augmentar la percepció de perillositat derivada del consum de l’estupefaent, a través d’una informació adequada que informi dels efectes per a la salut.

Amb la selecció al programa MAP, aquests projectes podran desenvolupar un model de negoci amb la supervisió de tècnics d’ACCIÓ organitzats en equips configurats per EADA. L’objectiu és acostar els projectes a una possible entrada al mercat amb probabilitat d’èxit.

La Unitat de Valorització de l'OITT ha estat l'encarregada de gestionar les inscripcions dels projectes i ha donat suport als investigadors en les presentacions finals a Barcelona.

Les cèl·lules neoplàstiques presenten una sobreexpressió d’antígens com sialil-Lewisx (sLex) i sLea. Els enzims implicats en la seva biosíntesi són les sialil-transferases. María José Ferri ha descrit la presència d’mRNA lliure en plasma en diferents tipus de càncer (l’mRNA són les sigles amb què es coneix l'àcid ribonucleic missatger, una molècula d'ARN que serveix de model químic per a crear un producte proteic). La investigadora ha avaluat la determinació de l’mRNA de les sialil-transferases ST3Gal III i ST3Gal IV en sang com a marcadors de l’adenocarcinoma pancreàtic.

Podeu consultar aquest treball al web de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX): http://www.tdx.cat/handle/10803/95812

Les II Jornades sobre els Boscos Madurs de Catalunya seran un punt de trobada de totes aquelles persones interessades en conèixer els valors i l’estat d’aquests ecosistemes forestals i avaluar el seu estat de conservació, onze anys després d’haver-se dut a terme les primeres jornades, organitzades per la Institució Catalana d’Història Natural, a les Planes de Son (Pallars Sobirà). 

La Jornada se celebrarà els dijous 11 d’abril i el divendres 12 d’abril a l’Escola de Capacitació Agrària i Forestal de Santa Coloma de Farners de manera gratuïta però cal inscriure's prèviament a través de l'Escola de Capacitació Agrària Forestal.

Programa i inscripcions

Una mirada a l’actualitat ens descobreix que els materials i els processos geològics són presents en nombroses parcel·les de la vida quotidiana. N’hi ha prou amb uns exemples: el meteorit a Rússia, el debat del fràcking a la Garrotxa, els terratrèmols al Japó i a Lorca, l’exhauriment dels combustibles fòssils, l’erosió litoral per les llevantades, els sediments contaminats a l’embassament de Flix, l’erupció de l’Etna o la presència de nitrats als aqüífers.

La Geologia estudia les roques i els minerals, que són components bàsics del planeta i font de recursos per a la humanitat. Investiga la formació dels continents i oceans, de les serralades, els rius i les grans unitats del relleu, que són els trets principals de la superfície. També, estudia la història de la Terra, tant a partir de la successió d'esdeveniments que l'han configurada, com a partir de la presència de fòssils, testimonis de l’evolució de la vida en el passat. No oblida, tampoc, els efectes del dinamisme terrestre que afecten i condicionen l'activitat humana

Unes olimpíades per estimular el coneixement de la Geologia

El que ha estat descrit fins ara són alguns dels ingredients d’una branca de la ciència que sedueix i apassiona a un nombre cada cop més important de joves, que la descobreixen a les assignatures de Ciències Naturals de Secundària i Batxillerat. Les Olimpíades pretenen estimular l’interès dels estudiants pel coneixement de les Ciències de la Terra i la professió de geòleg. Tot i que les proves tenen un caràcter competitiu, es complementen amb conferències, tallers i activitats de reconeixement del patrimoni geològic.

Per fer més atractiva la proposta de les Olimpíades, els geòlegs, compten amb xarxes com la dels  col·legis professionals, empreses i institucions tant nacionals com internacionals, que els serveixen per donar una dimensió superior, podríem dir que geològica, a la convocatòria. Les Olimpíades són un fet i cada cop agafen més relleu. Són una iniciativa que arrenca el 2007, amb motiu de l’Any Internacional del Planeta Terra i amb l’auspici de la UNESCO.  L’any 2010 s’organitzen per primer cop a l’estat espanyol, promogudes per diverses institucions científiques i coordinades per l’AEPECT (Asociación Española para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra). Les proves estatals, enguany, es duran a terme a Girona. Després de quatre edicions, i amb gairebé 2.300 participants a les fases provincials aquest 2013, les Olimpíades de Geologia han contribuït a fomentar la presència i consideració d’aquesta disciplina en els centres de secundària. Els participants més ben classificats no només obtenen un premi sinó que poden guanyar una matrícula gratuïta al primer curs de la universitat i, fins i tot, en les successives classificacions, viatgen, com passa enguany, fins a l’Índia, país en què tindran lloc les finals internacionals.

David Brusi, professor de geologia a la UdG i responsable, des del GEOCAMB, de l’organització de la fase estatal, destaca la funció promocional que han tingut aquestes proves en el desvetllament de l’interès per les Ciències de la Terra: “estem convençuts que les olimpíades poden ser una de les raons que expliquen que el nombre d’estudiants de nou ingrés als estudis de Geologia –a les nou universitats espanyoles en què s’imparteix el Grau– gairebé s’hagi doblat en els darrers tres cursos acadèmics”. Brusi assegura que la gran participació que han assolit les proves classificatòries que han tingut lloc a Catalunya durant el mes de febrer, amb més de sis-cents estudiants de batxillerat inscrits, demostra l’encert de la iniciativa.

Més enllà de la competició, “el projecte pretén acostar als alumnes –i per extensió als ciutadans–  el paper de la Geologia com una disciplina científica que ens ajuda a interpretar una part substancial del nostre entorn, en l’estudi de la qual, es combinen de manera molt equilibrada la recerca bàsica amb l’aplicada i que, per tant, forma professionals polivalents capaços de donar resposta a problemes d’índole social, econòmica o ambiental, tant a escala local com global”, conclou Brusi.

Fase preliminar amb molta participació

A la fase preliminar, que ha tingut lloc durant el mes de febrer, la UdG va acollir les eliminatòries provincials, a les quals, s’hi van presentar estudiants de diferents centres de batxillerat de la província. Van resultar vencedors, i passen a la final, Alba Ocaña, de l’INS Castell d’Estela, Sergi Medvedyuk, de l’INS Montsoriu i Marta Güell, de l’IES Santa Eugènia. Cadascun d’ells ha obtingut de premi un Atles Geològic de Catalunya, una visita guiada al Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central i, el guanyador absolut, a més, una beca de matricula de 1r curs de l’estudi que decideixi cursar quan es matriculi a la UdG.

Claudi Alsina, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, ha visitat aquest matí l’estand de la UdG al Saló Futura. Francesc Feliu, vicerector de Política Acadèmica de la UdG, ha presentat l’oferta de màsters oficials de la nostra universitat, que comprèn gairebé una quarantena de cursos distribuïts en cinc àrees de coneixement, que són les de Ciències Experimentals i Sostenibilitat, Ciències Humanes i de la Cultura, Ciències Socials, de l’Educació i la Salut, de la Tecnologia i del Turisme, Dret i Empresa. El de la UdG ha fet un esment especial a la importància dels màsters i de la formació continuada i els beneficis que pot aportar a la societat en temps de canvis. També, del valor que per a les universitats tenen els màsters, perquè formen els estudiants més enllà del grau i serveixen d’aparador de les principals línies de recerca en què treballen els seus investigadors. En aquest sentit, ha recordat la importància dels màsters relacionats amb els àmbits de coneixement que tenen a veure amb el CEI de l’Aigua i el Turisme (e-MTA), i el fet de disposar de dos màsters Erasmuns Mundus, dels quals, el de Tourism Management, la UdG, n’és universitat coordinadora.

A banda de la visita institucional, cal remarcar que la demanda d’informació que fan els estudiants, de cara a conèixer amb detall l’oferta de postgrau de la UdG, resulta molt elevada, segons informa el personal de promoció que atén l’estand instal·lat al Saló.

Segueix la informació del Saló Futura al Facebook: https://ca-es.facebook.com/salofutura

Màsters universitaris UdG 2013-2014

Ciències Experimentals i Sostenibilitat

• Màster en Biologia Molecular i Biomedicina
• Màster en Canvi Ambiental: Anàlisi i Gestió  (**)
• Màster en Catàlisi Avançada i Modelització Molecular
• Màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua (CTA)  (**)
• Màster Interuniversitari en Tècniques Cromatogràfiques Aplicades  (**)

Ciències Humanes i de la Cultura

• Màster en Comunicació i Estudis Culturals
• Màster en Ensenyament d'Espanyol i de Català com a Segones Llengües / Llengües i Moviments de Població  (**)
• Màster en Gestió del Patrimoni Cultural en l’Àmbit Local
• Màster en Iniciació a la Recerca en Humanitats: Història, Art, Filosofia, Llengua i Literatura  (**)
• Màster Interuniversitari en Ciència Cognitiva i Llenguatge  (**)
• Màster Interuniversitari en Ciutadania i Drets Humans: Ètica i Política  (**)
• Màster Interuniversitari en Filosofia Analítica  (**)
• Màster Interuniversitari en Reptes de la Filosofia Contemporània

Ciències Socials, de l’Educació i de la Salut

• Màster en Educació en la Diversitat  (**)
• Màster en Professorat d’ESO i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes
• Màster en Promoció de la Salut  (**)
• Màster en Treball, Relacions Laborals i Recursos Humans
• Màster Interuniversitari en Arts Visuals i Educació: un Enfocament Construccionista
• Màster Interuniversitari en Estudi de Dones, Gènere i Ciutadania
• Màster Interuniversitari en Gestió Cultural
• Màster Interuniversitari en Intervenció Psicosocial (MIPS)  (**)
• Màster Interuniversitari en Joventut i Societat (MIJS)  (**)
• Màster Interuniversitari en Psicologia de l’Educació (MIPE)

Tecnologia

• Erasmus Mundus European Master’s in Vision and Robotics (VIBOT)
• Màster en Biotecnologia Alimentària
• Màster en Ciutats Intel·ligents (Smart Cities)
• Màster en Enginyeria Industrial  (*)
• Màster en Mecànica de Materials i Estructures (MMS)
• Màster en Tecnologies de la Informació i Automàtica (MTIA)
• Master's in Business Innovation and Technology Management (BITM)

Turisme, Dret i Empresa

• Erasmus Mundus European Master’s in Tourism Management (EMTM)
• Màster en Advocacia
• Màster en Direcció i Planificació del Turisme
• Màster en Dret de Danys
• Màster en Finances i Gestió Internacional de l'Empresa  (*)
• Màster en Turisme Cultural
• Màster Interuniversitari en Criminologia i Execució Penal

(**) Màsters en procés de modificació i verificació pel Consejo de Universidades (MEC)

(*) Màsters de nova implantació que estan en procés de verificació pel Consejo de Universidades (MEC)

La sessió, que té lloc a l’Aula Màster del Campus Nord de la UPC, persegueix quatre objectius principals, que són fer més participativa la representació estudiantil suprauniversitària, la interactuació amb diversos responsables del sistema universitari, ajudar a la creació de xarxes de contactes entre representants i la formació dels futurs representants. En aquesta ocasió, els organitzadors han incorporat tres objectius específics, a saber: conèixer les eines de treball en comú i comunicació en l’àmbit de la representació, compartir experiències en representació 2.0, crear sinèrgies entre consells i associacions i ampliar els coneixements en comunicació dels representants. Miquel Duran, organitzador d'esdeveniments TEDxUdG i TEDxYouth@UdG i divulgador científic de l'àmbit de la Química, participa a les III Jornades Obertes CEUCAT amb la ponència “La comunicació: divulgació d’esdeveniments”. Isaac Pérez parlarà de les “Xarxes socials: Com treure'n el màxim rendiment”. També, en la cloenda, hi participa Xavier Roger, membre del comitè organitzador i representant dels estudiants de la UdG.

Les III Jornades Obertes CEUCAT s’adrecen a membres de la comunitat universitària, preferiblement representants dels estudiants als diferents òrgans de les Universitats de Catalunya, així com a membres de les diverses associacions vinculades a Universitats de Catalunya (recomanable als responsables de comunicació de les associacions). Amb aquesta voluntat, el CEUCAT, Consell de l'Estudiantat de les Universitats Catalanes, us convida a tots i totes a participar activament en aquesta activitat per treure'n el màxim profit i rendiment.

Més informació, aquí.

La principal novetat d’enguany és que també competiran 19 equips d’alumnes més joves –de 6 a 9 anys– els quals participaran en una competició pròpia, la Junior First Lego League,  que pretén fomentar la creativitat, la innovació, l'emprenedoria i l'esperit d'equip a través de l'interès per la ciència i la tecnologia.

En total, més de 300 nens i joves presentaran els seus projectes a l’Escola Politècnica Superior. Els participants provenen de Palafrugell, Girona, Lloret de Mar, Hostalric, Torroella de Montgrí, Figueres, Cassà de la Selva, Banyoles, Vidreres i Llers. També hi participarà un equip de Pineda de Mar i un Vic.

Grans reptes per a la gent gran
En la competició de joves -de 10 a 16 anys- el repte s’anomena ‘Senior Solutions’ i els participants hauran de desenvolupar un projecte científic que proposi solucions innovadores i creatives que millorin la qualitat de vida de la gent gran. 

A més de defensar el seu projecte científic, els equips hauran de superar també emocionants proves a contrarellotge amb els seus robots programables construïts amb LEGO. La taula de competició servirà per representar els reptes del dia a dia de la gent gran.

El torneig classificatori de Girona forma part del total de 18 que tindran lloc a l’Estat espanyol i en els que participaran cap a 350 equips formats per uns 3.500 estudiants que es disputaran arribar a la gran final que tindrà lloc el 17 de març a Barcelona. Els premiats d’aquesta gran final tindran l'oportunitat de participar en tornejos internacionals com el World Festival de St. Louis (EUA) o l'Open European Championship. Arreu del món, s’han inscrit més de 200.000 estudiants de 61 països.

Els participants més joves de la Junior First Lego League competiran en el repte que s’anomena ‘Super Seniors’ i hauran de presentar els seus projectes en format de pòster. Els participants hauran trobat un company ‘Sènior’ per a que els ajudi a identificar els desafiaments als quals les persones grans han d'afrontar en la seva vida diària

Una història de 15 anys
La FIRST LEGO League va començar fa prop de 15 anys com una iniciativa conjunta de la companyia danesa LEGO i l’organització sense ànim de lucre For Inspiration and Recognition of Science and Technology (FIRST), fundada per l'inventor i emprenedor Dean Kamen. Des de fa set anys, la Fundació Scientia impulsa aquest programa internacional a l’Estat, estenent-se any rere any per noves ciutats i augmentant en nombre de participants. 

Tota la informació a www.udg.edu/fllgirona

Girona, 20 de novembre de 2012.

Professionals de l’educació d’arreu de Catalunya i d’altres indrets de l’estat espanyol, debatran sobre aquestes qüestions a partir de les intervencions d’especialistes de reconegut prestigi. També, es presentaran estudis i recerques sobre l’ensenyament de la religió i el seu paper en la construcció identitària, la diversitat religiosa, els seus usos i significats dels símbols religiosos, la simbologia religiosa en l’escola pública, etc.

L’edició d’enguany compta amb les conferències de Rafael Díaz-Salazar, de la Universidad Complutense de Madrid, Jordi Moreras, de la Universitat Autònoma de Barcelona, Carles Torner, de la Universitat Ramon Llull i M. del Mar Griera, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El Simposi d’enguany inclou com a novetat, dues taules de debat amb un plantejament innovador i especialment dinàmic i participatiu. Els especialistes que participaran en aquestes taules de debat centraran les seves intervencions en l’encaix de la formació religiosa en l’educació laica, d’una banda,  i en la resposta de l’educació a la diversitat religiosa, de l’altra. Es comptarà amb la participació de Jaume Trilla, de la Universitat de Barcelona, José Luis Corzo, de la Universidad Pontificia de Salamanca, Teresa Guardans del Centre d'Estudi de les Tradicions de Saviesa - CETR, Jordi Nomen de l’Escola Sadako i Lluís Ylla, de la Fundació Jesuïtes Educació. Aquestes sessions seran conduïdes i dinamitzades per Xavier Besalú, de la Universitat de Girona, i per Enric Prats, de la Universitat de Barcelona.

Finalment, el programa també inclou una sessió sobre laïcitat acollidora, a càrrec de Joan Canimas, col·laborador juntament amb Francesc Carbonell en l’elaboració de la Guia per a la gestió de la diversitat religiosa als centres educatius editada per la Direcció General d'Afers Religiosos.

Aquest simposi està organitzat conjuntament pels Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Girona i de la Universitat de Barcelona. En els darreres anys s’ha consolidat com un espai de referència al nostre país per als professionals de l’educació i la intervenció social. La inauguració tindrà lloc al Centre Cultural La Mercè el dijous 22 de novembre a les 9:00 h.

Tota la informació i el detall del programa del Simposi es pot trobar a: http://web.udg.edu/ice/simposi/index.html

http://www.udg.edu/simposiice

Neix la revista Communication Papers

La publicació la coordina la professora de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat de Girona, doctora Carme Echazarreta. Communication Papers és una revista científica d'investigació, iniciativa del grup ARPA de la Universitat de Girona, l'objectiu és recollir articles de qualsevol àmbit del periodisme, comunicació audiovisual i publicitat, fent especial èmfasi en els assumptes que aprofundeixin en el tractament de gènere i mèdia literacy.

Més informació: http://communicationpapers.wordpress.com/

Diagnòstic histològic animal i vegetal

Aquest manual online va dirigit als alumnes de Pràctiques de Citologia i Histologia del grau de Biologia de la Universitat de Girona. Està organitzat en tres blocs: Introducció al diagnòstic histològic i a la microscòpia, Diagnòstic histològic animal i Diagnòstic histològic vegetal. El manual és una guia de les pràctiques de laboratori, i proposa també exercicis i qüestionaris complementaris. La versió digital del manual té enllaços a imatges i microfotografies de les preparacions que es treballen al laboratori.

L'objectiu és treballar i consolidar els coneixements teòrics impartits a l'assignatura Citologia i histologia a través del diagnòstic de preparacions. La finalitat és proporcionar una idea clara dels principis que regeixen l'organització histològica d'animals i plantes mitjançant l'observació d'un nombre de models limitat. Les pràctiques estan pensades perquè l'alumnat es familiaritzi amb les tècniques bàsiques de la histologia, concretament la utilització del microscopi de camp clar, la realització de tincions histològiques, histoquímiques i immunohistoquímiques, i l'anàlisi de l'activitat endògena. Totes aquestes activitats dotaran l'alumne d'eines per al treball al laboratori histològic i de les habilitats necessàries per al diagnòstic de preparacions.

Diagnòstic histològic animal i vegetal

http://www3.udg.edu/publicacions/vell/electroniques/Diagnostic_Histologic_Animal/index.htm

Mercè Figueras, Gemma Huguet, Elisabet Kádár, Marissa Molinas i Olga Serra

Departament de Biologia - Facultat de Ciències

ISBN: 978-84-8458-396-7

Dipòsit Legal: GI.1440-2012

Universitat de Girona. Servei de Publicacions

Seminaris de Ciència dels Materials. Reciclatge dels Materials

El text pretén ser una guia útil per als estudiants interessats en l'impacte ambiental dels materials. El document s'estructura en tretze seminaris organitzats en cinc blocs. El primer bloc és una introducció a conceptes generals referents a la gestió de residus i al reciclatge. Els blocs següents tracten sobre el reciclatge del vidre, dels plàstics i del paper. Finalment, dediquem el darrer seminari a fer una comparació de l'impacte ambiental associat a l'ús de diversos envasos per a begudes. Al final de tot s'inclou una col·lecció de qüestions. Aquests apunts pretenen ser una breu recopilació de continguts bàsics. La bibliografia recomanada pot ajudar a desenvolupar més exhaustivament la matèria.

Seminaris de Ciència dels Materials. Reciclatge dels Materials

http://www3.udg.edu/publicacions/vell/electroniques/Seminaris_de_Reciclatge/

Pere Roura Grabulosa

Universitat de Girona, 2012. Departament de Física

Principis de bon govern i codi de bones pràctiques de la UdG

Gràcies als treballs de la Comissió de Governança, impulsats pel secretari general i pel Vicerectorat de Desplegament Normatiu, ara veuen la llum aquests Principis de bon govern, que després es desenvolupen en les recomanacions que es contenen en el Codi de bones pràctiques. Tots dos documents es publiquen de manera conjunta i dibuixen un escenari de treball en l’àmbit universitari no solament des del punt de vista formal, sinó també des de la perspectiva de la rectitud ètica que l’ha de presidir.

En aquest document de principis d’actuació, destaca de manera especial la necessitat d’establir unes funcions i unes responsabilitats clares, ja delimitades pels Estatuts de la Universitat i ara definides de manera diàfana. El compromís, per part de la comunitat universitària, tant amb els principis com amb el codi, implica una voluntat comuna d’establir, respectar i visibilitzar les regles del joc. De cap manera no es pot afirmar que tal cosa no succeís fins ara, però en aquest moment disposem d’un referent compartit per la comunitat universitària que en certifica la validesa i que avalarà els resultats obtinguts a través d’aquesta reglamentació.

Principis de bon govern i codi de bones pràctiques de la UdG

https://www.udg.edu/Portals/9/Publicacions/institucionals/2012/llibre_codiBonesPractiques_br.pdf

Programa de tutoria de la Facultat de Ciències de la UdG

L’organització de les tutories a la Facultat de Ciències es planteja en el marc del Pla d’acció tutorial, definit a partir de les experiències que van començar amb el pla pilot de les titulacions a la Facultat de Ciències, el curs 2006. La definició del PAT és una proposta del Grup de Tutors i Tutores de la Facultat, coordinada pel vicedegà de Qualitat Docent de la FC. El PAT s’organitza a partir d’uns 18 tutors (el nombre de tutors coincideix amb el nombre de grups petits a primer curs), cada un d’ells amb un nombre d’estudiants que va de 14 a 23, uns objectius consensuats i un programa d’actuació ben definit. El PAT també disposa d’eines de suport: s’edita una agenda, anomenada UdGenda, amb informació sobre l’organització del curs a la Facultat i la Universitat i continguts i activitats relacionats amb el PAT.

El PAT intenta alhora donar suport al marc global de les assignatures mitjançant el seguiment de l’aprenentatge dels estudiants, en especial de les competències transversals. En aquest sentit, el PAT de la FC és un ajut pensat per als estudiants, en el qual els tutors, i en ocasions un nombre determinat d’estudiants (Pla de mentoria), donen suport als alumnes per tal de facilitar-los l’adaptació a la nova organització i a les normes i valors de la institució, la millora dels processos d’aprenentatge, l’orientació i la transició de l’etapa universitària a la postuniversitària.

Programa de tutoria de la Facultat de Ciències de la UdG

http://www.udg.edu/LinkClick.aspx?fileticket=KEvNaWdncXw%3D&tabid=7095&language=ca-ES

Novetat: "Joan Sales, la ploma contra el silenci", de Marta Pasqual

El volum de Marta Pasqual, col·laboradora de l'ILCC, és l'únic llibre sobre l'escriptor, editor i traductor Joan Sales publicat l'any del centenari del seu naixement

Cent anys després del seu naixement, Joan Sales es manté viu en la memòria col·lectiva per ser l'autor d'Incerta glòria. Però el novel·lista és només una de les moltes cares de Sales. A través de l'anàlisi de la correspondència inèdita amb escriptors com Xavier Benguerel, Lluís Ferran de Pol o Ramona Via, aquest estudi pretén eixamplar horitzons i centrar-se en la valuosa feina que Sales va fer com a "reescriptor", és a dir, com a editor, adaptador de literatura infantil i traductor durant els difícils temps de la repressió franquista.

Els catalans hem de fer un esforç per deixar de ser uns somiatruites. A Catalunya n'hi ha molts que es creuen ser genis simplement perquè els seus llibres no es venen; i el país és massa petit per tants genis. Si els llibres catalans no es venen, busquem-ne les causes on vulgueu, però no en donem la culpa al pobre poble, que entre tots hem desorientat i desenganyat tantíssim. (Carta a Xavier Benguerel, 16 d'octubre de 1960)

Marta Pasqual (Girona, 1983) és doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Girona. Ensenya llengua i literatura catalanes a secundària. També és traductora de l'italià de literatura infantil. Especialitzada en l'estudi de l'obra de Joan Sales, ha publicat diversos articles i treballs sobre aquest autor i sobre Aurora Bertrana i Eduard Girbal Jaume

Web de l'editorial A Contravent

Molts animals s’alimenten de llavors de les plantes que troben al seu ecosistema. Tot sovint, mengen aquestes llavors allà on les troben o bé se les emporten per emmagatzemar-les o per menjar-les a recés dels depredadors. Aquest comportament, conegut amb el nom de ‘remoció’, queda afectat quan un hàbitat ha estat calcinat per un foc. En les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), la tala dels arbres que té lloc després d’un incendi és un nou trastorn que podria influir també en la manera com els animals remouen les llavors de les plantes.

La investigadora de la Universitat de Girona (UdG), Gabriela Jones Roman, ha centrat la seva recerca en tres àrees de l’Empordà que es van cremar entre els anys 2004 i 2006: Ventalló, Cistella i Torroella de Montgrí. D’una banda, la biòloga ha estudiat la remoció de llavors per part de rosegadors i ocells quan els fruits encara estan sobre la planta (remoció predispersiva). Aquesta avaluació s’ha fet per mitjà d’experiments on s’exclouen  ramells de fruits carnosos d’arítjol (Smilax aspera) i branques amb glans de garric (Quercus coccifera), i ha comparat les diferències en una àrea cremada i en una àrea que no ha patit cap incendi recent.

D’altra banda, Gabriela Jones Roman ha estudiat què passa amb la remoció de les llavors quan aquestes ja s’han dispersat, és a dir, que ja no es troben a la planta (remoció postdispersiva). En aquest cas, s’ha avaluat durant un període de dos anys mitjançant experiments d'oferiment de llavors amb exclusió de formigues i rosegadors en les tres àrees cremades.

Els resultats
La remoció predispersiva de glans per part de rosegadors va ser nul·la en l'àrea cremada però apreciable en l'àrea no cremada. Es va trobar una major remoció de llavors d’arítjol per part de vertebrats el 2008. D'altra banda, es va detectar una major remoció postdispersiva de llavors a l'àrea no cremada que a l'àrea cremada, però les diferències no van ser significatives. Els rosegadors van ser els principals depredadors de llavors seguits per les formigues; els ocells, en canvi, no van participar en la remoció.

Durant els dos anys de l'estudi s’ha observat que els rosegadors són actius a la tardor i hivern i mouen més llavors a l'àrea no cremada, mentre que les formigues són més actives a l'estiu i mouen més llavors a l'àrea cremada. La distància des de l’estació experimental a un marge no cremat (ja fos el perímetre de l’incendi a una illa de vegetació no cremada dins l’incendi) va explicar els patrons de remoció de llavors per rosegadors, trobant-se una major remoció en estacions més pròximes a llocs no cremats. En el cas de les formigues, la remoció es va relacionar amb la distància al perímetre de l'incendi, trobant-se una menor remoció en estacions més allunyades d’aquest perímetre.

Estacions talades i estacions no talades
La remoció de llavors també va ser menor a les estacions talades que a les no talades, per a ambdós grups animals, però només de forma significativa per a formigues. La remoció sembla estar modulada per la interacció de la gestió forestal i la distància per a tots dos grups. Així, es va observar una major remoció per formigues en estacions no talades properes als marges no cremats en relació a estacions més allunyades (amb independència de si van ser talades o no ), mentre que la remoció per rosegadors sempre va ser major en àrees no talades (a curtes i llargues distàncies).

D’altra banda, la remoció per rosegadors va ser major sota amuntegaments de branques producte de la gestió de les restes de la fusta cremada, mentre que les formigues remouen més llavors en àrees de sòl sense vegetació. La major activitat de formigues en aquest microhàbitat es relaciona amb una major diversitat i abundància de formigues granívores en aquest ambient.

Microhàbitat i estacionalitat
Els resultats indiquen que les característiques del microhàbitat i l’estacionalitat afecten els patrons d’activitat per rosegadors i formigues. Finalment, la recerca suggereix que l'activitat de remoció per part de vertebrats i formigues s'hauria de tenir en compte en l'estudi de la regeneració d'ecosistemes pertorbats, així com en la planificació de la gestió dels boscos cremats.

La recerca de Gabriela Jones s’ha plasmat en la tesi doctoral titulada “Evaluación de la remoción de semillas por roedores y hormigas en pinares mediterráneos afectados por incendios forestales”. L’estudi s’ha desenvolupat a l’equip Pecat del grup de recerca en Biologia Animal del Departament de Ciències Ambientals de la UdG i ha estat dirigit pels doctors Pere Pons i Josep Maria Bas.

Consulta aquest treball a la pàgina web de Tesis Doctorals en Xarxa: http://www.tdx.cat/handle/10803/82070

“L’àrea urbanitzada de sòl residencial al corredor de la Selva, als municipis de Lloret, Blanes, Tossa, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Vidreres i Riudarenes, ha augmentat un 1.435% des del 1957”, ha explicat Xavier Garcia en la defensa de la seva tesi doctoral. La dada és només una anècdota, però és significativa d’una particularitat que ha adquirit el territori en els darrers anys, com escenari de la desconcentració residencial dels nuclis urbans de Barcelona i Girona cap a les perifèries, materialitzades en les urbanitzacions que es localitzen a banda i banda del corredor de la Selva. Una altra dada: de mitjana, durant els mesos d’estiu, un jardí particular consumeix 891,3 litres d’aigua al dia. L’investigador ha demostrat que una cosa i l’altra, la desconcentració urbanística i l’elevat consum d’aigua, tenen relació. La tesi de Xavier Garcia, que ha estat dirigida per Anna Ribas i Albert Llausàs, s’inscriu en el programa de doctorat de ciències experimentals i sostenibilitat de la UdG. És, aquest detall, el que dóna sentit a l’estudi, perquè aborda la necessitat d’aprofundir en els factors que incideixen en la demanda d’aigua per a usos domèstics en relació a l’extensió de models urbanístics de baixa densitat.

Per tal d’aproximar-se a l’objecte d’estudi, Garcia, l’ha conceptualitzat per dividir-lo, després, en dues escales diferents: la local i la domèstica. El procediment li ha permès, d’una banda, conèixer el conjunt de factors que influeixen de manera decisiva en el consum d’aigua, pel que fa al conjunt de municipis i, de l’altra, efectuar una anàlisi de tipus clúster en què ha pogut categoritzar els municipis en funció del consum d’aigua per a usos domèstics, inclosos factors com els demogràfics, territorials, socioeconòmics o de comportament, que els determinen.

La recerca aporta matisos de la relació social i urbana amb els usos de l'aigua

El nivell d’anàlisi assolit proporciona una geografia del consum d’aigua al territori gironí en què els municipis, des de l’interior fins a la costa, han estat caracteritzats pels seus resultats, més elevats com més a prop de la façana costanera se situen. Com a valor afegit, la recerca ha revelat diferents matisos que aporten una visió molt interessant de la relació social i urbana amb els usos de l’aigua a la llar. Confirma, a més, que els principals aspectes que incideixen en el consum són la densitat de població, el percentatge de segones residències, el percentatge d’habitants empadronats amb menys de quinze anys i el percentatge d’estrangers empadronats als municipis.

L’estudi a escala domèstica, en canvi, aporta dades concretes de l’ús que es fa de l’aigua i un dels més intensius, en aquest tipus d’urbanització dispersa, és el de regar el jardí. A través d’enquestes realitzades in situ, Xavier Garcia ha establert els motius que condicionen el consum d’aigua al jardí, com són la mida de la llar, el nivell d’ingressos dels propietaris, l’interès que tenen per la jardineria, l’existència d’una font alternativa d’abastament i l’actitud que observen els seus residents davant l’estalvi d’aigua.

Com a part de la recerca, Garcia també ha determinat quines són les tipologies de jardí que es reprodueixen amb més freqüència a l’exterior dels habitatges de les urbanitzacions estudiades. Ha analitzat les diferents necessitats hídriques de reg, i fent un pas més enllà, ha definit el perfil socio-demogràfic dels propietaris en funció del seu jardí. Per exemple, un jardí tipus hort és el preferit pels residents a les llars de mida superior, amb menor nivell educatiu, amb una residència secundària amb alta taxa d’ocupació i amb un gran interès per la jardineria entesa com element de gaudi.

La suma de les dues anàlisis, la local i la domèstica, ha promogut diverses reflexions a Xavier Garcia, que considera que és necessari incloure la dimensió social a l’hora d’avaluar les polítiques de gestió de la demanda d’aigua d’ús domèstic. També, el fet que les propostes o campanyes d’estalvi d’aigua d’usos domèstics han de tenir en compte la diversitat urbanística i sociodemogràfica de cada municipi i, finalment, que els factors que determinen el consum d’aigua a l’exterior dels habitatges són dinàmics i canvien en funció de la realitat socioeconòmica de cada moment.

A la Roma arcaica, tot estava a les mans del pater des de que, a la mort del seu pare, havia rebut la responsabilitat de la família i la mantindria fins que, al seu torn, ell moriria. Cap dels altres membres de la família no tenia cap personalitat jurídica. Ni la dona ni els fills ni les joves ni, quan arribessin, els gendres, els nets o les netes. Tant és així que els romans no tenien cap paraula per referir-se a la família nuclear , un grup al qual anomenaven  “Uxor Liberique”, dona i fills. Aquesta és la primera realitat que analitza Manuel Vial a la tesi doctoral “Derecho, muerte y matrimonio: la família matrimonial en el Mediterráneo cristiano, desde la Antigüedad al final de la Edad Media”, que ha estat dirigida per José Maria Pérez Collados. L’investigador assegura que aquest model esdevenia “un conjunt tan cardinal que absorbia, fins deixar gairebé sense identitat, especialment sense identitat patrimonial, al grup familiar restringit”. Una altra característica d’aquest cosmos familiar romà que apunta Vial és el fet que la família, des d’un punt de vista jurídicopatrimonial, començava amb la mort, la mort del pare que permetia els fills convertir-se en patres familias i assolir la personalitat jurídica.

Una transformació decisiva

En una família, el reconeixement jurídic de la qual tenia les característiques descrites més amunt, resultava obvi que el matrimoni no tingués cap transcendència i, juntament amb els fills, “constituís un subconjunt indefinit de l’esfera jurídicopatrimonial que constituïa la tradicional família romana”. Però quan els canvis van arribar a Roma, en temps d’August, la societat es va convertir en “l’escenari d’una nova actitud espiritual, que debilita la família tradicional, perquè per davant de tot, hi ha una explosió individualitat que August rubrica quan posa el pater omnipotente en la posició d’un súbdit igual que el seu fill, la qual cosa vulnera l’esfera de les seves atribucions i erosiona el fonament de la família tradicional.  

És doncs, en l’eix pare-fill i marit-muller, que té lloc la transformació que descriu l’investigador, la qual, fa evolucionar la romana des d’una família patriarcal “que era capaç d’absorbir qualsevol altra unitat, bé fos personal o matrimonial, fins a una altra en què la família matrimonial ha pres forma i contorns ben definits.” L’època tardoimperial és per a Manuel Vial, un període de profunda transició que assoleix una fita amb la cristianització, perquè la nova religió trenca l’estructura de la casa romana quan situa la transcendència del esser humà fora d’aquella. A la tesi es pretén descriure la manera com aquesta família nuclear, que resultava d’unes transformacions materialitzades des dels primers temps de l’imperi, va ser proveïda d’un règim jurídic especial, que es va construir al llarg dels segles i que va modificar el món del dret i el món privat en general. En efecte, aquest nou règim tenia com a centre el matrimoni (i no més la mort del pare) i per això va dotar a la família nuclear d’una personalitat moral i jurídica que mai havia tingut. “Amb aquesta transformació, la família entesa com a esfera patrimonial, s’iniciarà amb el matrimoni i no amb la mort, com en el model precedent”. Això vol dir que la distribució del patrimoni familiar, que es el moment crític i decisiu de tota organització familiar de qualsevol època, no tindrà lloc en el moment de la mort del pare, sinó en el moment del matrimoni dels fills, mitjançant donacions nupcials. Vial denominarà la nova unitat “família matrimonial”, i la considera la particular expressió de la família nuclear que va néixer a la Antiguitat tardana. “El que és important en aquesta evolució és precisament la consideració de família nuclear, perquè és necessari entendre que la importància que pren la institució del matrimoni fa que, quan l’home i la dona entren en ell, inaugurin una esfera diferent a la de les famílies d’origen, i aquesta és una característica que pren forma en aquell món”, remarca l’investigador. La consolidació d’un règim propi per a la família nuclear aglutina tota una sèrie de relacions que, abans de la seva aparició, no estaven centrades en el matrimoni sinó en l’estirp. Aquesta nova família és, des de llavors, un fet distintiu entre el mon cristià i la resta dels pobles de la  Mediterrània.

Més endavant, passat l’any mil, més canvis van afectar les estructures familiars. Els interessos de les noves aristocràcies europees, enriquides especialment des de llavors, van afectar l’estructura de la família matrimonial. “La donació del marit comença a ser abandonada per les grans famílies i en endavant només la dot servirà per conformar el patrimoni de garantia de la família matrimonial, a la vegada que s’assisteix a la recuperació del poder del pare i de la noció de llinatge”. A propòsit d’aquests canvis, l’investigador discrepa de recerques anteriors i afirma que el problema no està en l’exclusió de la dona de l’herència paterna ni, tampoc, en el fet que la dot fos l’única donació. Vial afirma que el problema rau en que el matrimoni, la dot i l’emancipació dels fills no estan, a partir dels canvis descrits, disposats en funció de la família matrimonial, sinó en funció de la perdurabilitat del llinatge. Això no vol dir, com aclareix l’investigador, que el model de família matrimonial s’extingeixi amb la fi de l’Edat Mitjana, sinó que es converteix “en el règim dels exclosos de la dinàmica del llinatge i, també, dels pobres”. Al segle XVIII, els il·lustrats, reivindicaran la supressió de l’estructura econòmica vinculada als llinatges i, el model que hi oposaran serà, com s’assenyala a la tesi, “gairebé la mateixa família matrimonial que es va desenvolupar a l’Edat Mitjana”. Aquesta família te la seva expressió mínima en el lucre de viduïtat que garantia el benestar de la dona i que va esdevenir una mena de quota hereditària en favor de la cònjuge. Al seu torn, la seva expressió màxima es troba en la comunitat de guanys, que reuneix en una esfera independent els patrimonis que conformen la família matrimonial.

La Universitat de Girona (UdG) està a punt d’estrenar una nova edició de la Nit de la Recerca, un acte obert a tota la ciutadania per conèixer de més a prop la tasca dels investigadors i investigadores de la institució. Aquesta gran festa de la ciència tindrà lloc la tarda del divendres 28 de setembre i, un any més, es farà al pati de la Casa de Cultura de Girona (Plaça de l’Hospital, 6).

Coincidint amb l’Any de la Neurociència i l’Any Internacional de l’Energia Sostenible, l’esdeveniment proposarà una desena de tallers que giraran entorn d'aquests dos camps de la recerca i que estaran conduits per investigadors i investigadores de la UdG així com estudiants de les diferents facultats. Després d'homenatjar personalitats com Albert Einstein, Charles Darwin, Leonardo Da Vinci i Marie Curie, la Nit de la Recerca estarà dedicada enguany a Santiago Ramón y Cajal.

El mag Fèlix Brunet serà el mestre de cerimònies d’una nit que comptarà també amb espectaculars experiments i jocs de màgia. El mag gironí serà l’encarregat de presentar la inauguració de l’acte (a les 18:00 h), en què assistiran  la rectora de la UdG, Anna M. Geli; la regidora de l’Ajuntament de Girona, Isabel Muradàs; i la directora de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, Natàlia Molero.

Un projecte liderat per la C4D
La Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la UdG, encapçalada per la Dra. Sílvia Simon, és la responsable de la Nit de la Recerca a Girona, un projecte finançat pel 7è Programa Marc de la UE en què cada any més d’un centenar de ciutats europees dediquen un vespre a la divulgació de la ciència de manera simultània. La C4D lidera, a més, el projecte a nivell estatal, el qual també inclou les ciutats de Múrcia, Burgos, Las Palmas, Oviedo, Valladolid, León, Ávila, Barcelona, Lleida i Badajoz.

La Nit de la Recerca està finançada també per projectes concedits per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Espanyola per la Ciència i la Tecnologia (FECYT, en les seves sigles en castellà). L’esdeveniment compta amb el patrocini de les empreses establertes al territori gironí, Haribo i Noel, i amb la col·laboració de la Fundació Alicia. Aquesta entitat serà present a la Nit de la Recerca amb el seu bus dins els qual es duran a terme tallers relacionats amb l’alimentació i els sentits.
 

:: En cas de pluja, els tallers es realitzaran a l'interior de la Casa de Cultura ::
Més informació: www.lanitdelarecerca.cat

 

El municipi de Salt és un dels municipis catalans més afectats per l'actual crisi econòmica. Els seus habitants disposen d'una renda per càpita inferior a la mitjana i es calcula una taxa d'atur que supera la mitjana nacional. A més, com és sabut, Salt té un índex de població immigrada molt elevat, de l'ordre del 80% en el centre de la població.

Davant d'aquesta situació es fa necessari generar intervencions dirigides a afavorir la cohesió social i l'entesa entre veïns i veïnes a les comunitats i als espais comuns. 

L'Oficina d'Habitatge de Salt ha engegat un projecte d'habitatges socials perquè estudiants de la Universitat de Girona esdevinguin agents d'integració a les comunitats del centre de la vil·la. Els estudiants viuran en règim de lloguer en un habitatge compartir durant un any acadèmic i abonaran una mensualitat de 75€, despeses de subministraments a part. A canvi, cada estudiant es compromet a dedicar 125 hores durant el curs a realitzar una sèrie d'activitats d’inclusió social en la seva comunitat.

Els estudiants hauran d'integrar-se en un els següents grups de treball:

- Projecte de Mediació Comunitària

- Projecte de Deutes Comunitaris

- Projecte de la Borsa de Lloguer Social

- Projecte de Veïns Guia

- Projecte d'Espai Lector

- Projecte d'Infància i Seguretat a l'Espai Obert

Els estudiants que participaran en la iniciativa són:

Osama Jlilat Páez, estudiant Sèneca del Grau en Treball Social a la Universitat de València.

Raquell Villar Pérez, doctorand en Cultura i Desenvolupament de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la Universitat de Girona.

Robert Martínez García, estudiant del Grau de Biotecnologia a la Universitat de Girona.

L'Oficina Local d'Habitatge i l'Oficina de Cooperació per al Desenvolupament de la UdG acompanyarà, guiarà i donarà suport constant als estudiants. Els tècnics, mediadors, tutors i estudiants es reuniran prèviament per establir el pla de treball i dissenyar les accions concretes que es desenvoluparan. En cap cas la tasca dels estudiants suplantarà la feina dels tècnics o mediadors; la seva funció serà únicament de suport. El pla de treball de cada estudiant s’adequarà als seus coneixements i aptituds.

En visió per computador, sovint cal reconstruir objectes que no tenen textura. La llum estructurada resol el problema projectant un o més patrons de llum sobre la superfície que s’ha de reconstruir. Tradicionalment s'ha aconseguit un major nivell de detall projectant més d'un patró consecutivament. No obstant, això no és possible quan es treballa en entorns mòbils com ara cadenes de producció o en escàners del cos humà, on és difícil assegurar una posició estàtica del pacient.

L'investigador de la Universitat de Girona (UdG) Sergio Fernández proposa un nou patró de llum capaç d'extreure alt nivell de detall amb una única projecció sobre la superfície. L'anàlisi es basa en l'ús combinat de la multiplexió freqüencial (Windowed Fourier Transform), amb la codificació en color usant patrons DeBruijn.

Els resultats obtinguts validen l'ús del patró proposat per entorns mòbils. A més, els nivells de precisió obtinguts estan a l'alçada de les millors reconstruccions tridimensionals que fan ús de múltiples projeccions.

La recerca de Sergio Fernández s’ha plasmat en la tesi doctoral "One-shot pattern projection for dense and accurate 3D reconstruction in Structured Light" i ha estat publicada a la prestigiosa revista “Pattern Recognition”, rebent el premi al millor article de l’any 2010. El treball ha estat dirigit pel doctor Joaquim Salvi i s'ha desenvolupat en el grup de Visió per Computador i Robòtica (VICOROB) de la Universitat de Girona.

En l’actualitat, els robots mòbils interactuen amb molts factors –persones, obstacles en moviment, canvis climàtics, etcètera– per tal d’obtenir alts nivells d’autonomia en la seva presa de decisions. Els robots de servei necessiten tenir tota la informació possible del seu entorn per actuar correctament en les tasques de vigilància, inspecció, lliurament de paquets, neteja o exploració.

La localització del robot en un entorn determinat alhora que construeix un mapa (SLAM) és essencial per poder realitzar tasques de servei en aquest entorn. La comunitat científica hi ha dedicat molts esforços i l’investigador de la Universitat de Girona, Bladimir Bacca, s’ha sumat a la recerca en aquest camp. Recentment, en la seva tesi doctoral, ha abordat aquest problema i s’ha preguntat: Com un robot mòbil pot actualitzar la representació interna que té de l’entorn i la seva localització quan aquest és molt variable?

El treball de Bladimir Bacca, investigador del grup de recerca VICOROB, proposa un mètode de localització i construcció de mapes basat en l’aparença, la principal contribució del qual és l’Histograma d’Estabilitat de les Característiques (FSH). Inspirant-se en el model de la memòria humana, aquest model aplica conceptes com la memòria a curt i llarg termini per fer front als entorns canviants. Si les característiques emmagatzemades en la memòria a curt termini s’observen repetidament, es tornaran més estables en la memòria a llarg termini, i es poden considerar més importants per a les tasques de navegació que ha de fer el robot.

Mètode innovador
El treball de Bacca proposa una millora en el procés de detecció de les característiques visuals de l’entorn d’operació del robot obtingudes mitjançant un sistema de visió omnidireccional i un feix làser, i la consolidació d’aquestes característiques visuals en la memòria emprant l’esmentat FSH. Aquestes característiques de l’entorn presenten un elevat grau de robustesa, permetent la seva utilització en les tasques de navegació dels robots mòbils que són imprescindibles per a portar a terme les seves missions de servei en entorns realistes.

La tesi de Bladimir Bacca porta per títol “Appearance-based mapping and localization using feature stability histograms for mobile robot navigation” i ha estat dirigida pels doctors Xavier Cufí i Joaquim Salvi.
 

Consulteu el treball al web de Tesis Doctorals en Xarxa: http://www.tdx.cat/handle/10803/83589

Les aigües residuals, especialment les industrials, contenen altes càrregues de matèria orgànica molt poc biodegradable. Es tracta de compostos molt persistents en el medi, sovint tòxics, i que no poden ser eliminats amb tractaments biològics convencionals. Desenvolupar tractaments nets i eficients capaços d’eliminar-los és, des fa temps, l’objectiu de molts grups de recerca arreu del món.

Un d’aquests tractaments són els anomenats sistemes Foto-Fenton, que consisteixen en una mescla de peròxid d’hidrogen i ferro amb llum ultraviolada. Es basen en la reacció de Fenton, anomenada així pel seu descobridor el 1894, el químic britànic Henry John Horstman Fenton. L’ús de llum ultraviolada o visible n’augmenta l’eficàcia.

En els darrers anys, els sistemes Foto-Fenton s’han estudiat encara més intensament, investigant el seu ús per a l’eliminació de diversos compostos orgànics: pesticides, derivats farmacèutics, compostos derivats de les benzines, colorants, dissolvents clorats o compostos fenòlics.

Els obstacles
Tot i les seves potencialitats, aquests sistemes encara presenten alguns problemes: les reaccions tenen lloc a pH molt baixos, és a dir, en medis àcids; es produeixen fangs derivats de l’ús del ferro que són molt difícils de reciclar; i l’ús de llum ultraviolada incrementa el cost del procés.

Una recerca duta a terme per investigadors del grup LEQUIA de la Universitat de Girona obre ara nous camins per a solucionar aquests problemes mitjançant el suport del ferro en zeolites, uns materials aluminosilicats microporosos. Les zeolites actuen com adsorbents i catalitzadors.

Materials més sostenibles i barats
Els avantatges que presenta l’ús d’aquests materials és que són fàcilment reciclables i només necessiten llum solar, la qual cosa abarateix tot el procés. Els resultats del treball d’investigació del LEQUIA han demostrat que les Fe-Zeolites tenen activitat catalítica a pH neutre. Un altre aspecte innovador del treball és l’aplicació de la llum solar utilitzant reactors equipats amb col·lectors parabòlics, que a més de concentrar els rajos de sol milloren substancialment l’eliminació de compostos orgànics fins a mineralitzar-los.

El treball, que porta per títol “Fe-zeolites as heterogeneous catalysts in solar Fenton-like reactions at neutral pH”, s’ha publicat a la prestigiosa revista ‘Applied Catalysis B: Environmental’. La recerca ha estat liderada per l’investigador del LEQUIA Dr. Rafael González Olmos en el marc del projecte “Development of materials to treat contaminated efluents by combination of adsorption and advanced oxidation processes (AdsOxd)”.

Col·laboracions
En aquest projecte s’ha comptat amb la col·laboració de l’UFZ de Leipzig (Alemanya), que va sorgir gràcies a l’estada postdoctoral del Dr. González en aquest centre, on va treballar en el desenvolupament de nous adsorbents/catalitzadors pel tractament de compostos refractaris orgànics en aigües. En la recerca també hi ha participat la Plataforma Solar d’Almeria.
 

Publicació de referència: González-Olmos, R., Martin, M.J., Georgi, A., Kopinke, F.-D., Oller, I., Malato, S., Fe-zeolites as heterogeneous catalysts in solar Fenton-like reactions at neutral pH, Applied Catalysis B: Environmental, 125, 51-56

Consulteu l’article en el següent enllaç: http://dx.doi.org/10.1016/j.apcatb.2012.05.022
 

L’investigador del grup de recerca VICOROB de la UdG, Emili Hernández, ha elaborat un mètode que proposa la utilització de classes d’homotopia per a proporcionar informació topològica de com els camins eviten els obstacles. Calcular un camí dins d’una classe d’homotopia permet limitar l’espai de cerca accelerant-ne el càlcul de la solució.

El mètode desenvolupat per l’investigador comença amb la generació de les classes d’homotopia que connecten el punt inicial amb el punt final d’un espai de treball amb obstacles. Aquelles classes que probablement contenen les solucions de menor cost s’identifiquen per mitjà d’un criteri de ‘lower bound’ sense haver de calcular el camí a l’espai de treball. Finalment, un planificador de camins utilitza la informació topològica de les classes d’homotopia per generar solucions segons les classes seleccionades molt ràpidament.

La recerca també proposa un mètode per generar mapes locals basats en Occupancy Grid Maps (OGMs), on posteriorment es realitza la planificació de camins. El mètode millora la navegació del vehicle submarí mitjançant una tècnica que permet generar mapes més fidedignes d’acord amb la informació proporcionada pels sensors a bord del vehicle.

Dirigida pels doctors Pere Ridao i Marc Carreras, la tesi porta per títol “Path Planning with Homotopic Constraints for Autonomous Underwater Vehicles” i es pot consultar al web de Tesis Doctorals en Xarxa (http://www.tdx.cat/handle/10803/83568).
 

En l’actualitat, l’obesitat és un dels problemes de salut pública més important a nivell mundial. Els estudis del greix de persones obeses han aportat importants indicis sobre la fisiopatologia del teixit adipós i la naturalesa de l'obesitat. Gran part d'aquests estudis indiquen que l'obesitat representa una condició inflamatòria crònica que afecta molts teixits, però sobretot al –i des del– teixit adipós.

Les dades recollides en una tesi doctoral elaborada per l’investigador de la Universitat de Girona (UdG) Francisco José Ortega demostren que la síntesis de greix està disminuïda al teixit adipós del pacient obès i descriuen el comportament d'un nou factor lipogènic.

D’altra banda, l’investigador ha demostrat que el teixit adipós subcutani –situat sota la pell de les natges, cuixes i abdomen– està caracteritzat per una major capacitat de resposta a les hormones tiroidees respecte a l'adipós visceral –al voltant de l’epipló, els intestins i las àrees perirenals–, una característica que podria explicar la seva major expansibilitat.

Activitat dels enzims
Finalment, Francisco José Ortega ha descrit un increment en l’activitat dels enzims que activen les hormones tiroidees al teixit adipós del pacient obès i els possibles efectes d'aquesta eventualitat sobre el metabolisme.

En definitiva, els resultats d’aquesta recerca apunten que l’activació local d'hormones tiroidees i la capacitat per sintetitzar greixos del teixit adipós del pacient obès estan alterades, amb les consegüents implicacions clíniques, i indiquen importants diferències entre els dipòsits de greix visceral i subcutani.

Francisco José Ortega (Palafrugell, 1980) es va llicenciar en Biologia per la Universitat de Girona el 2003. Dos anys més tard es va incorporar al grup de recerca bàsica de l’Unitat d’Endocrinologia, Diabetis i Nutrició (UDEN) de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IdIBGi) i, des del 2007, exerceix com a investigador contractat pel CIBER de la Fisiopatología de la Obesidad y la Nutrición (CIBERobn), amb seu a Santiago de Compostela.

La seva tesi porta per títol “Mecanismos de regulación del anabolismo lipídico en el tejido adiposo del paciente obeso” i s’ha elaborat sota la direcció del Dr. José Manuel Fernández-Real. Durant el període doctoral, i com a resultat de la seva recerca, ha publicat nombrosos articles en revistes de prestigi internacional i ha participat en congressos tant nacionals com internacionals.

Més informació: www.lanitdelarecerca.cat