ECOLOGIA FLUVIAL I ECOTOXICOLOGIA

Pertanyent al Grup de Recerca: Ecologia de Sistemes Aquàtics Continentals (GRCT17),
Institut d’Ecologia Aquàtica, Universitat de Girona.
Campus de Montilivi, E-17071-Girona, Catalunya, Espanya.
Telèfon: 34 972 41 82 66
Fax: 34 972 41 81 50

 

 

 

 

• Membres
• Línees de recerca
• Projectes
• Publicacions
• Tesis doctorals
• Investigadors visitants

 

MEMBRES, ECOLOGIA FLUVIAL I ECOTOXICOLOGIA:

 

 

 COL·LABORADORS 

 

 

 LÍNIES DE RECERCA

• Ecologia Fluvial
• Ecotoxicologia del perifiton
• Biofilms fluvials i aplicacions per a la qualitat de l’aigua
• Diatomees perifítiques com a indicadores de la qualitat de l’aigua dels rius

 

Ecologia fluvial

 

Els sistemes fluvials intervenen de forma clau en el cicle del carboni i nutrients mitjançant processos biòtics (descomposició, incorporació, producció fotosintètica) i abiòtics (retenció, adsorció). En rius de capçalera i tram mig, sovint forestats i estretament connectats amb la conca de drenatge, la vegetació de ribera pot actuar com a filtre de materials. En rius mediterranis les entrades de material estan també molt determinades pel cicle hidrològic, caracteritzat per un període sec (l’estiu) i unes pluges fortes a la tardor i primavera.

 

Els organismes que es desenvolupen en el substrat bentònic del riu (rocs, còdols, sorra, fulles, fusta) són els màxims responsables del flux de matèria orgànica i inorgànica en rius de tram alt i mig.

 

La comunitat biològica bentònica està formada per organismes autòtrofs (algues, cianobacteris) i heteròtrofs (bacteris, fongs, microinvertebrats i macroinvertebrats) immersos en una matriu polisacarídica constituint el que es denomina biofilm.

 

El principal objectiu d’aquesta línia de recerca és determinar com els diferents components del biofilm fluvial s’estructuren en funció de les entrades de nutrients orgànics i inorgànics del riu, i com la comunitat biològica contribueix al procés d’assimilació i/o reciclatge d’aquests nutrients. Es fa èmfasi en el bosc de ribera com a zona tampó.

 

S’estudien també les relacions tròfiques i estructurals entre els organismes que formen el biofilm fluvial per a definir el cicle microbià (“microbial loop”) bentònic. Com a principals metodologies es realitzen treballs de camp, mitjançant dissenys mostrals i experimentals (addició de nutrients, colonització de substrats), i dissenys experimentals de laboratori (incubacions en microcosms, canals artificials).

 

 

Les principals metodologies que s’utilitzen són: composició i biomassa del biofilm (bacteris, algues, fongs, microfauna, macrofauna), metabolisme del biofilm (activitats enzimàtiques extracel·lulars, fotosíntesi, respiració), metabolisme obert (dinàmica de l’oxigen), estructura del biofilm (contingut de C:N:P, polisacàrids, microscopia electrònica de rastreig, confocal CLSM, mesures amb microelectrodes), relacions tròfiques (continguts intestinals), composició i biodegradabilitat del carboni orgànic dissolt (fraccionament del DOC per pesos moleculars, DOC biodegradable).

 

Ecotoxicologia del perifiton

Arribar a comprendre l’efecte dels tòxics sobre els ecosistemes és un dels principals objectius de la recerca en ecotoxicologia. Dins el conjunt d’ecosistemes existents, l’entrada creixent de substàncies xenobiòtiques al medi fluvial ha generat gran preocupació respecte als seus efectes sobre la biota. En aquest context, el nostre grup de recerca porta varis anys investigant l’efecte de tòxics model: zenc, coure i atrazina en el perifiton. Seguim una aproximació de camp, basada en el convenciment que la presència d’una substància tòxica en l’ecosistema aquàtic ha de ser considerada com un factor ambiental més al qual les comunitats naturals estan exposades.

      

Per una banda, utilitzem la metodologia del test dosi-resposta per tal d’avaluar la influència de la variabilitat ambiental en la resposta ecotoxicològica de les comunitats naturals (Guasch et al. 1998; Guasch and Sabater 1998, Blanck et al 2002). Per altra banda, experiments realitzats en rius artificials ens permeten determinar quina és la concentració d’un determinat compost que pot afectar tan l’estructura com el funcionament de la comunitat natural (Guasch et al. 2002). Seguint la mateixa aproximació, s’estan duent a terme estudis a nivell de conca, per tal d’avaluar la relació existent entre els usos del sòl i la integritat de l’ecosistema fluvial. Les investigacions actuals també fan referència ala captació, biodisponibilitat, bioacumulació i/o biodegradació de tòxics en sistemes lòtics.

 

Conèixer la magnitud dels efectes d’un vessament sobre l’ecosistema fluvial i els factors que la modulen, és la base per avaluar la seva capacitat d’autodepuració i garantir la seva integritat ecològica, sent  aquest és l’objectiu final d’aquesta línia de recerca.

 

L’ecotoxicologia del perifiton també s’està investigant en una situació de condicions extremes: el Mar Menor, una llacuna costanera hipersalina situada al SE de la costa mediterrània de l’Estat Espanyol. En aquesta llacuna es mesuren unes elevades concentracions de metalls pesats al sediment, en algunes àrees influenciades per una antiga zona minera. Per tal d’investigar la possible transferència de metalls a la xarxa tròfica aquàtica, s’estan investigant la composició de la comunitat del perifiton, la concentració de metalls i la inducció de tolerància.  

 

Biofilms fluvials i aplicacions per a la qualitat de l’aigua

 

Les plantes de tractament d’aigua actualment utilitzen tractaments sofisticats per a obtenir aigua potable. Tanmateix, la qualitat de l’aigua primària és actualment clau, degut a l’augment de la urbanització, industrialització i tractaments agrícoles. Per tant doncs, és important millorar la qualitat de l’aigua prèviament al seu tractament.

 

 

Els biofilms són punts d’activitat biòlogica freqüents en rius i llacs, i també durant els diferents estadis del sistema de tractament d’aigües. L’objectiu d’aquesta recerca és desenvolupar el coneixement dels biofilms naturals per tal d’optimitzar la seva capacitat de regular el contingut de matèria orgànica de l’aigua, la retenció de compostos tòxics i de partícules.

 

El carboni orgànic dissolt (DOC) i, més concretament, el DOC biodegradable, és ràpidament utilitzat per la comunitat heterotròfica del biofilm (bacteris, fongs, protozous). D’altra banda, els organismes autotròfics (algues, cianobateris) poden ser productors de DOC i BDOC.

 

En certes condicions físicoquímiques, d’elevat contingut de nutrients, baix cabal, i una relació N/P baixa, es poden produir creixements massius de cianobacteris als rius. Els cianobacteris poden produir tant substàncies tòxiques (cianotoxines) com compostos que fan olor (geosmina) que, en produir-se la lisi cel·lular es desprenen a l’aigua. Si aquests compostos no són eliminats, arriben a la xarxa de distribució i als usuaris de l’aigua potable. Els organismes responsables de la producció de geosmina i els factors que afavoreixen la seva producció i alliberament s’han investigat durant dos anys de seguiment al riu i experiments de laboratori. 

 

 

 Les diatomees com a indicadors biològics

La comunitat algal bentònica està formada per diferents grups taxonòmics, cada un d’ells amb diferents adaptacions i ús indicador. D’entre ells, les diatomees representen el 80% de les espècies que es troben presents als rius. El seu esquelet de silici amb elements estructurals permet una determinació a nivell d’espècie o varietat amb elevat grau d’exactitud. Per la seva petita grandària i per la seva elevada taxa de reproducció, les comunitats de diatomees responen sensiblement i ràpida a canvis en el seu medi. Els canvis es concreten en variacions en la composició de les espècies, que afavoreixen a les més tolerants en les noves condicions.

      

Les diatomees són molt sensibles a les possibles variacions en les característiques físiques i químiques del riu, la qual cosa les fa eficaces indicadores de l’estat ecològic del riu. A més, són cosmopolites, de fàcil recol·lecció i fàcils de preservar, les quals coses compten com a avantatges en la seva utilització. La utilització d’aquests organismes com a indicadors de la qualitat ecològica de les aigües té precedents il·lustres a Catalunya. En efecte, el professor Ramon Margalef va ser l’iniciador dels estudis en què s’utilitzaven els organismes que habiten les aigües dolces i salabroses continentals per tal d’indicar la “salut ecològica” de les masses d’aigua. Dels anys 1950s i 1960s daten nombroses obres de descoberta de les masses d’aigua, petites i grans, de Catalunya i molts altres indrets de l’Estat Espanyol. Entre elles destaca els “Organismos Indicadores en la Limnología”, obra cabdal en l’intent de relacionar organismes i qualitat de l’aigua. Des de llavors s’ha anat afegint informació sobre els organismes que viuen en els nostres sistemes aquàtics continentals, i sobre la seva autoecologia. A més, en el context europeu i internacional, s’han anat definint de manera més precisa les eines que poden permetre extreure’n la informació més apropiada, tal com índexs o eines estadístiques complexes.  

 

Així doncs, les comunitats de diatomees proporcionen una excel·lent informació sobre la integritat biològica de l’ecosistema i les causes de la pertorbació. Per tal de fer això, és essencial poder efectuar la connexió entre una taxonomia adequada de les espècies amb els caràcters geomorfològics, físics, i químics que caracteritzen els ambients en els que es troben. Sols així serà possible determinar exactament els seus òptims, així com les possibles desviacions respecte d’aquests òptims.

 

Actualment s’està portant a terme un projecte de recerca a nivell de Catalunya en aquest sentit, amb l’objectiu de confeccionar i validar un protocol de mostreig, recol·lecció, identificació i quantificació de les comunitats de diatomees en rius per al seu ús com a indicadors de la qualitat del sistema, i, al mateix temps, elaborar i validar índexs basats en diatomees útils per a l’avaluació de l’estat de conservació dels ecosistemes fluvials. Com a objectiu últim es pretén identificar els punts de referència i establir els òptims de qualitat basats en els índexs dissenyats i/o adaptats.

 

PROJECTES (últims 5 anys)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PUBLICACIONS (últims 5 anys)

 

2007

Acuña, V., Giorgi, A., Muñoz, I.,  Sabater, F., & Sabater, S. 2007. Meteorological and riparian influences on organic matter dynamics in a forested Mediterranean stream. Journal of the North American Benthological Society 48, 7: 1161-1172.

Damasio Joana B., Carlos Barata, Antoni Munné, Antoni Ginebreda, Helena Guasch, Sergi Sabater, Josep Caixach, Cinta Porte. 2007. Comparing the response of chemical, biochemical (biomarkers) and biological indices to diagnose the ecological impact of an oil spillage in a Mediterranean river (NE Catalunya, Spain). Chemosphere. 66, 7:  1206-1216.

Guasch Helena, Lehmann, V., van Beusekom, Sergi Sabater & Wim Admiraal. 2007. Influence of phosphate on the response of periphyton to atrazine exposure. Archives of Environmental Contamination and Toxicology  52,32 –37.

Sabater, S.  Helena Guasch, Marta Ricart, Anna Romaní, Gemma Vidal, Christina Klünder,  Mechthild Schmitt-Jansen. 2007. Monitoring the effect of chemicals on biological communities. The biofilm as an interface. Analytical and bioanalytical chemistry 387, 4: 1425-1434.

Tornés Elisabet , Jaume Cambra, Joan Gomà, Manel Leira, Roser Ortiz & Sergi Sabater^. 2007.Distribution and indicator taxa of diatom communities in rivers of NE Spain. Annls Limnol. 43, 1: 1-11.

 

2006

Bond, N.R., Sabater, S., Glaister, A., Roberts, S., Vanderkruk, K. 2006. Colonisation of introduced timber by algae and invertebrates, and its potential role in aquatic ecosystem restoration. Hydrobiologia 556:303-316.

Gaudes, A., Sergi Sabater, Elisabet Vilalta & Isabel Muñoz. 2006. The nematode community in cyanobacterial biofilms of the Llobregat River, Spain. Nematology 8,6: 909-919.

SABATER Sergi,  Helena Guasch, Isabel Muñoz, Anna M. Romaní. 2006. Hydrology, light and the use of organic and inorganic materials as structuring factors of biological communities in Mediterranean streams. The ecology of the Iberian inland waters: Homage to Ramon Margalef. Limnetica, 25(1-2): 335-348

Sabater, S., Tornés, E., Leira, M., Trobajo, R., Cambra, J., Goma, J., Ortiz, R., Ector, L. 2006. Protocol 1: Diatomees. In: Protocol d’avaluació de la qualitat biológica dels rius.Agència catalana de l’Aigua, Barcelona.

Romaní, A.M., Vázquez, E., Butturini, A. 2006. Microbial availability and size fractionation of dissolved organic carbon after drought in an intermittent stream: biogeochemical link across the stream-riparian interface. Microbial Ecology, in press.  (IF= 3.024).

Romaní, A. M., Fischer, H., Mille-Lindblom, C., Tranvik, L.J. 2006. Interactions of bacteria and fungi on decomposing litter: Differential extracellular enzyme activities. Ecology, in press. (IF= 4.104 in 2004.

 

2005

Acuña, V., Muñoz, I., Giorgi, A., Omella, M., Sabater, F., & Sabater, S. 2005. Drought and post-drought recovery cycles in an intermittent Mediterranean stream: structural and functional aspects. Journal of the North American Benthological Society 24, 4: 919-933.

LEIRA, M. AND SABATER, S. 2005. Diatom assemblages distribution in Catalan rivers,  NE Spain, in relation to chemical and physiographical factors. Water Research 39: 73-82.

Sabater, S., Acuña, V., Giorgi, A., Guerra, E., Muñoz, I. & Romaní, A. M. 2005. Effects of simulated nutrient input in a forested oligotrophic stream. Archiv für Hydrobiologie 163,4: 479-496.

Sabater, S., Vicenç Acuña, Adonis Giorgi, Helena Guasch, Elena Guerra, Isabel Muñoz, and Anna M. Romaní. 2205. Assessing the ecological integrity after nutrient inputs in streams: the relevance of the observation scale. Aquatic Ecosystem Health and Management 8, 4:397-403.

Sabater, S. & Wim Admiraal. 2005. Biofilms as biological indicators in managed aquatic ecosystems. In: Periphyton: Ecology, Exploitation and Management, M.E. Azim, M.C.J. Verdegem, A.A. Van Dam & M.C.M. Beveridge (eds.). Cabi Publishing. PP. 159-177.

Vilalta, E. & Sergi Sabater. 2005. Structural heterogeneity in cyanobacterial mats is associated with geosmin production in rivers. Phycologia 44, 6: 678-684.

 

2004

Acuña, V., Giorgi, A., Muñoz, I., Uehlinger, U. & S.Sabater. 2004. Flow extremes and benthic organic matter shape the metabolism of a headwater Mediterranean stream. Freshwater Biology 49: 960-971.

ARTIGAS, J., ROMANÍ, A.M. AND SABATER, S. 2004. Organic matter decomposition by fungi in a Mediterranean forested stream: contribution of streambed substrata. Annales de Limnologie 40, 4:269-277.

Guasch, H., Navarro, E., Serra, A. & S.Sabater. 2004. Phosphate limitation influences the sensitivity to copper in periphytic algae. Freshwater Biology  49:463-473.

LUDĚK BLÁHA, SERGI SABATER, PAVEL BABICA, ELISABET VILALTA, BLAHOSLAV MARŠÁLEK. 2004. Geosmin occurrence in riverine cyanobacterial mats: is it causing a significant health hazard? Water Science and Technology 49,9: 307-312.

NAVARRO, E & SABATER, S. 2004. Contaminación de los ríos por metales pesados. Investigación y Ciencia  336: 26-31.

Roberts, Simon, Sergi Sabater, John Beardall. 2004. Benthic microalgal colonization in streams of differing riparian cover and light availability. Journal of Phycology 40: 1004-1012.

ROMANÍ, A.M., H. GUASCH, I. MUÑOZ, J.RUANA, E.VILALTA, T. SCHWARTZ, F. EMTIAZI, S.SABATER. 2004. Biofilm structure and function and possible implications for riverine DOC dynamics. Microbial Ecology, vol. 47(4), pp.316-328.

ROMANÍ, A.M., A. GIORGI, V. ACUÑA, S. SABATER. 2004. The influence of substratum type and nutrient supply on biofilm organic matter utilization in streams. Limnology and Oceanography, vol. 49(5), pp. 1713-1721.

SABATER, S., ACUÑA, V., ARTIGAS, J., GAUDES, A., GIORGI, A., GUERRA, E., MUÑOZ, I., OMELLA, M., ROMANÍ, A.M. (2004) Ecologia d’un riu forestat al Montnegre i el Corredor: la Riera de Fuirosos. IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor Diputació de Barcelona, 2004 p. 53-55

Trobajo, R., X. D. Quintana & S. Sabater. 2004. Factors affecting the periphytic diatom community in Mediterranean coastal wetlands (Empordà wetlands, NE Spain) Arch. Hydrobiol. 160(3)375-399.

VILALTA,E., H. GUASCH., I. MUÑOZ, A. ROMANÍ, F. VALERO, JJ RODRIGUEZ, R. ALCARAZ &S.SABATER. 2004. Nuisance odours produced by benthic cianobacteria in a Mediterranean River. Water Sciences and Technology, vol. 49(9), pp. 25-31

 

2003

BERNAL, S., A. BUTTURINI, E. NIN, F. SABATER, S. SABATER. 2003. Leaf litter dynamics and nitrous oxide emission in a Mediterranean riparian forest: implications for soil nitrogen dynamics. Journal of Environmental Quality, 32 (1): 191-197.

BLANCK, H., W. ADMIRAAL, R.F.M.J. CLEVEN, H. GUASCH, M.A.G.T. van den HOOP, N. IVORRA, B. NYSTRÖM, M.PAULSSON,R.P. PETTERSON, S. SABATER & G.M.J TUBBING. 2003. Variability in Zinc Tolerance, measured as incorporation of radio-labelled carbon dioxide and thymidine, in periphyton communities sampled from 15 European river stretches. Arch. Environ. Contam. Toxicol., 44:17-29.

GUASCH, H., W. ADMIRAAL & S. SABATER. 2003. Contrasting effects of organic and inorganic toxicants on freshwater periphyton. Aquatic Toxicology (64):165-175.

SABATER,S., T.BUCHACA, J. CAMBRA, J. CATALAN, H. GUASCH, N. IVORRA, I. MUÑOZ, E. NAVARRO, M. REAL, A. ROMANÍ. 2003. Structure and function of benthic algal communities in an extremely acid river. Journal of Phycology 39, (3): 481-489.

SABATER, S., E. VILALTA, A. GAUDES, H. GUASCH, A. ROMANÍ. 2003. Ecological implications of mass growth benthic cianobacteria in rivers. Aquatic Microbial Ecology 32: 175-184

SABATER, S., A. BUTTURINI, J.C. CLEMENT, T. BURT, D. DOWRICK, M. HEFTING,  V. MAÎTRE, G. PINAY, C. POSTOLACHE, M. RZEPECKI & F. SABATER. Nitrogen removal by riparian buffers along a European Climatic Gradient: Patterns and factors of variation. 2003. Ecosystems, 6: 20-30.

VILALTA,E., H. GUASCH., I. MUÑOZ, E. NAVARRO, A. ROMANÍ, F. VALERO, JJ RODRIGUEZ, R. ALCARAZ & S.SABATER. 2003. Ecological factors that co-occur with geosmin production by benthic cyanobacteria. The case of the Llobregat  River. Arch. Hydrobiol. Algological Studies, vol. 109, pp. 579-592.

 

2002

BUTTURINI, A., S. BERNAL, S. SABATER & F.SABATER. 2002. The influence of riparian-hyporheic groundwater on the hydrological responses in a intermittent stream. Hydrology and Earth System Sciences 6: 515-525.

GUASCH, H., M. PAULSSON & S. SABATER. 2002. Effect of copper on algal communities from oligotrophic calcareous streams. Journal of Phycology 38, 2: 241-248.

IVORRA, N., J. HETELAAR, MHS KRAAK, S. SABATER & W ADMIRAAL. 2002. Responses of biofilms to combined nutrient and metal exposure. Environmental Toxicology and Chemistry 21, 3: 626-632.    

NAVARRO, E., H. GUASCH & S. SABATER. 2002. Use of microbenthic algal communities in ecotoxicological tests for the assessment of water quality: the Ter river case study. J. Appl. Phycol. 14, 1: 27-39.

PRYGIEL JEAN , PATRICE CARPENTIER, SALOMÉ ALMEIDA, MICHEL COSTE, JEAN-CLAUDE DRUART, LUC ECTOR, DIDIER GUILLARD, MARIE-ANGE HONORÉ, ROBERT ISERENTANT, PETER LEDEGANCK, CHRISTIAN LALANNE-CASSOU, CHRISTOPHE LESNIAK, ISABELLE MERCIER, PHILIPPE MONCAUT, MAXENCE NAZART, NATHALIE NOUCHET, FLORENCE PERES, VALÉRIE PEETERS, FRÉDÉRIC RIMET, ALAIN RUMEAU, SERGI SABATER, FRANÇOIS STRAUB, MARIACRISTINA TORRISI, LOÏC TUDESQUE, BART VAN DE VIJVER, HENRI VIDAL, JESSICA VIZINET & NATHALIE ZYDEK.  Determination of the Biological Diatom Index (IBD NF T 90 - 354): results of an intercomparison exercise. 2002. Journal of Applied Phycology 14, 1: 27-39.

ROMANÍ, A.M. & J. MARXSEN. 2002. Extracellular enzymatic activities in epilithic biofilms of the Breitenbach: microhabitat differences. Archiv für Hydrobiologie 155: 541-555.

SABATER, S., NAVARRO, N. & H. GUASCH. 2002. Effects of copper on algal communities at different current velocities. Journal of Applied Phycology. 14: 391:398

SABATER, S., H. GUASCH, A. ROMANÍ & I. MUÑOZ. 2002. The effect of biological factors on the efficiency of river biofilms in improving water quality. In: “Ecological processes and ecosystems: functioning towards water purification”. Ostroumov, S., S.C. Mc Cutcheon, Ch. E. W. Steinberg (eds.). Hydrobiologia 469: 149-156.

 

2001

MUÑOZ, I., M. REAL, H. GUASCH, E. NAVARRO & S. SABATER. 2001. Effects of atrazine on periphyton under grazing pressure. Aquatic Toxicology 55, 3-4: 239- 249.

ROMANÍ, A.M. & S. SABATER. 2001. Structure of rock and sand biofilms in a Mediterranean stream. Ecology 82: 3232-3245.

ROMANÍ, A.M. 2001. Biofilms fluvials: metabolisme heterotròfic i autotròfic en rius mediterranis. Publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans, R. Margalef (ed.), 254 pp.

SABATER, S., S. BERNAL, A. BUTTURINI, E. NIN & F. SABATER. 2001. Wood and leaf debris input in a Mediterranean stream: the influence of riparian vegetation. Archiv für Hydrobiologie 153: 91-102. 

 

2000

IVORRA, N., S. BREMER, H. GUASCH, M.H.S. KRAAK, W. ADMIRAAL. 2000. Differences in the sensitivity of benthic microalgae to Zn and Cd regarding biofilm development and exposure history. Environmental Toxicology and Chemistry, 19(5):1332-1339

MUÑOZ, I., M. REAL, H.GUASCH, E. NAVARRO & S.SABATER. 2000. Resource limitation by freshwater snail (Stagnicola vulnerata) grazing pressure: an experimental study. Archiv für Hydrobiologie 148: 517-532.

NAVARRO, E., H. GUASCH, I. MUÑOZ, M. REAL & S. SABATER. 2000. Uso de ríos artificiales en ecotoxicología. Limnetica. 18: 1-14.

ROMANÍ, A.M. 2000. Characterization of extracellular enzyme kinetics in two Mediterranean streams. Archiv für Hydrobiologie 148: 99-117.

ROMANÍ, A.M. & S. SABATER. 2000. Influence of algal biomass on extracellular enzyme activity in river biofilms. Microbial Ecology 41:16-24.

ROMANÍ, A.M. & S. SABATER .2000. Variability of heterotrophic activity in Mediterranean stream biofilms: A multivariate analysis of physical-chemical and biological factors. Aquatic Sciences 62:205-215.

SABATER, S., A.M. ROMANÍ, H. GUASCH & I. MUÑOZ. 2000. Stromatolitic communities in Mediterranean streams: Adaptations to a changing environment. Biodiversity and Conservation  9, 3: 379-392.

SABATER, S. & I. MUÑOZ. 2000. Nostoc verrucosum (Cyanobacteria) colonized by a chironomid larva in a Mediterranean stream. Journal of Phycology 36, 1:59-61.

SABATER, S. 2000. Structure and architecture of a riverine Mediterranean stromatolite. Aquatic Microbial Ecology 21: 161-168.

SABATER, S. 2000. Diatom communities as indicators of environmental stress in the Guadiamar River, S-W. Spain, following a major mine tailings spill. J. Appl. Phycol.  12, 2: 113-124.

SABATER, F., A. BUTTURINI, E. MARTÍ, I. MUÑOZ, A. ROMANI, J. WRAY, & S. SABATER. 2000. Effects of riparian vegetation removal on nutrient retention in a Mediterranean stream. J. N. Am. Benthol. Soc. 19, 4: 609-620.

SABATER, S., J.ARMENGOL, E. COMAS, F.SABATER, & I. URRIZALQUI. 2000. Algal biomass in a disturbed Atlantic river: water quality relationships and environmental implications. The Science of the Total Environment 263, 1-3: 185-195.

 

1999

ADMIRAAL, W., H. BLANCK, M.BUCKERT-DE JONG, H. GUASCH, N. IVORRA, V.LEHMANN, B.A.H. NYSTRÖM,  M. PAULSSON & S. SABATER. 1999. Short-term toxicity of zinc to microbenthic algae and bacteria in a metal polluted stream. Water Research, 33(9): 1989-1996.

GUASCH, H., W. ADMIRAAL, H. BLANCK, N. IVORRA, V. LEHMANN, M. REAL, & S. SABATER. 1999. Use of lotic periphyton communities as indicators of sensitivity to certain toxicants. In: Use of algae for monitoring rivers III, Prygiel, J., Whitton, B.A., Bukowska, J. (eds). Agence de l’Eau Artois-Picardie p. 245-252.

IVORRA, N., J.N. HETTELAAR, G.M.J. TUBBING, M. H. S., KRAAK, S. SABATER & W.ADMIRAAL. 1999. Translocation of microbenthic algal assemblages used for in situ analysis of Metal Pollution in Rivers. Archives of Environmental Contamination and Toxicology 37:19-28.

ROMANÍ, A.M. & S. SABATER. 1999. Epilithic ectoenzyme activity in a nutrient- rich Mediterranean river. Aquatic Sciences 61: 122-132.

ROMANÍ, A.M. & S. SABATER. 1999. Effect of primary producers on the heterotrophic metabolism of a stream biofilm. Freshwater Biology 41: 729-736. 

 

1998

Romaní, A. M., Butturini, A., Sabater, F., Sabater, S. 1998. Heterotrophic metabolism in a forest stream sediment: surface versus subsurface zones. Aquatic Microbial Ecology, 16: 143-151. (IF=2.364).

Romaní, A. M., Sabater, S. 1998. A stromatolitic cyanobacterial crust in a Mediterranean stream optimizes organic matter use. Aquatic Microbial Ecology, 16: 131-141. (IF= 2.364).

Sabater, S., Butturini, A., Muñoz, I., Romaní, A. M., Wray, J., Sabater, F.  1998. Effects of removal of riparian vegetation on algae and heterotrophs in a Mediterranean stream. Journal of Aquatic Ecosystem Stress and Recovery, 6: 129-140.

 

1997

Romaní, A. M., Sabater, S. 1997. Metabolism recovery of a stromatolitic biofilm after drought in a Mediterranean stream. Archiv für Hydrobiologie, 140: 261-271. (IF=1.363).

 

1996

Sabater, S., Romaní, A. M. 1996. Metabolic changes associated with biofilm formation in an undisturbed Mediterranean stream. Hydrobiologia, 335: 107-113. (IF=0.526).

 

Book

Romaní, A. M. 2001. “Biofilms fluvials: metabolisme heterotròfic I autotròfic en rius mediterranis”, Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans, Margalef, R. (ed.), 243 pp

 

Book chapter

Sabater, S., Guasch, H., Picón, A., Romaní, A.M., Muñoz, I. 1996. Using diatom communities to monitor water quality in a river after the implementation of a sanitation plan (River Ter, Spain). In: Whitton, B.A., Rott, E. (eds.), Use of algae for monitoring rivers II,  pp. 97-103.

 

Other papers

Sabater, S., Acuña, V., Artigas, J., Gaudes, A., Giorgi, A., Guerra, E., Muñoz, I., Omella, M., Romaní, A. M. 2004. Ecologia d’un riu forestat al Montnegre I el Corredor: la riera de Fuirosos. IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona, p. 53-55.

  

TESIS DOCTORALS PRESENTADES (últims 5 anys)

Vilalta, E. 2004. Structure and function in fluvial biofilms: Implications in river DOC dynamics and nuisance metabolite production. Departament d’Ecologia, Universitat de Barcelona. Director: S. Sabater, Departament de Ciències Ambientals, Universitat de Girona.

Acuña, V. 2004. Riparian forest and hydrology influences on the ecosystem structure and function of a Mediterranean stream.  Departament d’Ecologia, Universitat de Barcelona. Directors: I. Muñoz, F. Sabater, S. Sabater. Departament de Ciències Ambientals, Universitat de Girona.

Navarro, E. 2001. Ecotoxicological response of microbenthic communities in Mediterranean rivers. Departament d’Ecologia, Universitat de Barcelona. Director: S.Sabater.

Ivorra, N. 2000. Metal induced succession in benthic diatom consortia.  Department of Ecotoxicology and Aquatic Ecology, University of Amsterdam. Directors: S. Sabater, Departament d’Ecologia, Universitat de Barcelona, i W. Admiraal, Department of Ecotoxicology and Aquatic Ecology, University of Amsterdam.

 

Diploma d’Estudis Avançats en Ecologia (DEA)

(200 h de cursos teòrics + 120 hores de projecte experimental)

Tornés, E. 2004. Diatom communities in Mediterranean rivers and its relationship with ecological quality. Departament de Ciències Ambientals, Universitat de Girona. Director: S. Sabater.

Serra, A. 2004. Influence of eutrophization in copper and atrazine toxicity in an agriculture river watershed. Departament de Ciències Ambientals, Universitat de Girona. Director: H. Guasch

Artigas, J. 2004. The role of fungi in organic matter decomposition in fluvial ecosystems: interaction with biofilms. Departament de Ciències Ambientals, Universitat de Girona. Directors: A. M. Romaní i S. Sabater.

 

INVESTIGADORS VISITANTS 

 

Estades de recerca d’estudiants de licenciatura:

• Gemma Vidal, estudiant de biologia a la Facultat de Ciències, Universitat de Girona. Juliol-Agost 2004. 
• Manuel Rodríguez Jaramillo, estudiant de Ciències Ambientals, Universidad Pablo de Olavide, Sevilla. Juliol-Agost 2004.

 

Estades de recerca d’estudiants de doctorat:

• Maria Paulsson, University of Göteborg, Sweden. 1999. Tres mesos. Financiació: University of Göteborg.
• Melina Devercelli. Instituto Nacional de Limnología (INALI-CONICET). Argentina. 2003. Quatre mesos. Financiació: MAE-AECI.

 

Estades post-doctorals

• Manel Leira. Universidad de A Coruña, España. 2000- 2001. Tres mesos. Financiació: Xunta de Galicia.
• Adonis Giorgi. Universidad Nacional de Luján, Argentina. 2001. Dotze mesos. Financiació: ICI (Spain) i CONICET (Argentina).