A diferència del que succeeix amb la publicitat i el periodisme, les relacions públiques han estat generalment considerades pels estudiosos com meres tècniques de comunicació, fet pel qual els ha estat injustament negada la seva naturalesa disciplinària com a ciència de la comunicació social. Aquest estatut científic s'evidencia a través d'un cos doctrinal sòlid desenvolupat fonamental als Estat Units i es tradueix en un model comunicatiu delimitable i exclusiu, on destaca el paper dels públics i dels diàleg entre l'emissor i aquest públic