Amb aquesta pressuposició de filosofia primera es fa possible per primer cop ara una fonamentació transcendental d'una ètica racional. És a dir, es fa possible una fonamentació última de doble a primori següent: primer, de les normes fonamentals d'una ètica del discurs, normes que remeten a una comunitat de comunicació ideal contrafàcticament anticipada i que són indiscutibles en l'argumentació perquè s'han de reconèixer necessàriament; i juntament amb això, en segon lloc, es fa possible també la fonamentació última de l'a priori de la necessitat de referir-se a les corresponents condicions de facticitat d'una comunitat de comunició real en el sentit d'una ètica de la responsabilitat referida a la història."