Amics de joventut, artistes, poetes i crítics d’art són convocats a perfilar, per carta, un entramat de relacions artístiques fascinants. La figura central és l’escultor Enric Casanovas (1882-1948) i el punt de sortida, el mític París de començament del segle xx. A través d’aquest enfilall de cartes i postals, assistim tant a descobertes personals (la de Ceret, per part de Manolo Hugué, o la de Gòsol, de la mà de Pablo Picasso) com a passejades per les ciutats prototípicament noucentistes en què Casanovas va rebre encàrrecs públics (Girona, Sitges i Figueres).