Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Universitat de Girona

Exposició: "Quim Monzó, 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes", a la Biblioteca Barri Vell

Inici:
04/06/2018 - 08:00
Fi:
30/06/2018 - 23:00
Lloc:
Biblioteca del Campus del Barri Vell
Organitzador
Biblioteca de la UdG
Web:
http://bit.ly/2J6LohD

La Biblioteca celebra el reconeixement a l'escriptor amb una mostra exhaustiva de la seva obra, que es podrà visitar del 4 al 30 de juny a la biblioteca del Barri Vell.

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, instituït per Òmnium Cultural l'any 1969, és un reconeixement a la trajectòria d'una persona que "per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans". L'acte de lliurament del 50è Premi d'Honor de les lletres Catalanes tindrà lloc el dilluns 4 de juny al Palau de la Música Catalana.

Quim Monzó va néixer a Barcelona l’any 1952. Va estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana de Barcelona i els seus inicis professionals van ser, precisament, en les arts gràfiques. A la dècada dels 70 va començar a treballar en el món del periodisme, en col·laboracions com a corresponsal de guerra i columnista.

Es dóna a conèixer com a escriptor l’any 1976 amb L’udol del griso a les clavegueres (Edicions 62), la seva primera novel·la centrada en el Maig del 68 francès, gràcies a la qual guanya el Premi Prudenci Bertrana. Aviat s’endinsa en el terreny de la narrativa breu amb obres com Uf, va dir ell (1978), Olivetti, Mou  linex, Chaffoteaux et Maury (1980), L’illa de Maians (1985), El perquè de tot plegat (1993) i Olivetti o Guadalajara (1996). Aquests cinc llibres són revisats i aplegats a Vuitanta-sis contes (1999), obra que el porta a guanyar el Premi Nacional de Literatura i la Lletra d'Or, l'any 2000.

Autor, també, de les novel·les Benzina (1983) i La magnitud de la tragèdia (1989), Quim Monzó té una trajectòria especialment extensa com a articulista. Les obres El dia del senyor (1984), Zzzzzzzz (1987), La maleta turca (1990), Hotel Intercontinental (1991), No plantaré cap arbre (1994), Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1998), Tot és mentida (2000), El tema del tema (2003) i Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (2010) són una mostra de la mirada lúcida de l'autor.

El públic s’ha familiaritzat amb l’univers monzonià arran de la participació de l’escriptor en diferents mitjans de comunicació. Va ser part de l’equip que l’any 1983 va posar en marxa Catalunya Ràdio i el seu primer programa, El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, amb Jordi Vendrell i Ramon Barnils. A Catalunya Ràdio ha participat en molts d’altres programes, com Negra Nit, El mínim esforç i Albània, i en magazins i informatius, amb Josep Maria Machs, Salvador Alsius i Fina Brunet. Va col·laborar amb Empar Moliner a El Matí de Catalunya Ràdio que dirigia Antoni Bassas i també al matinal de Manel Fuentes, Problemes Domèstics. A la retina de tots els espectadors hi ha la seva col·laboració amb el programa Persones Humanes de TV3 els anys 1993 i 1994. També col·labora a El Món a RAC1 i a Versió RAC1. Actualment escriu una columna diària a La Vanguardia. Anteriorment havia escrit columnes d’opinió a diferents diaris, com el Diari de Barcelona, Avui, El Periódico de Catalunya, El Correo Catalán i El País. Quim Monzó ha traduït autors com Truman Capote, Roald Dahl, Ernest Hemingway, Arthur Miller, J.D. Sallinger o Mary Shelley, i les seves obres s'han traduït a més d'una vintena d'idiomes. En el món del cinema, ha escrit amb Cuca Canals els diàlegs de la pel·lícula Jamón, jamón de Bigas Luna. També ha fet tastos en el teatre escrivint l’obra dramàtica El Tango de Don Joan, amb Jérôme Savary.

L'any 2007 va fer el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt: una dissertació en forma de conte allunyada dels discursos tradicionals. Monzó va aprofitar la intervenció per fer valdre la llengua i la literatura i tocar el crostó dels polítics que les usen com a excusa per fer demagògia. “Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben, i ben fort”, va dir. El centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona va acollir des del desembre de 2009 a l’abril de 2010 una exposició retrospectiva sobre la seva vida i obra, titulada Monzó.

Font: Ómnium Cultural. Premi d’Honor de les Lletres Catalaneshttps://www.omnium.cat/premi-dhonor-de-les-lletres-catalanes

Activitats relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.