El projecte «Matar un comissari», d'Olga Taravilla Baquero reflexiona sobre el comissariat d'exposicions i posa la qüestió la seva necessitat.

A vegades, sense adonar-nos-en, seguim camins marcats, intentem reflectir models sense detenir-nos a pensar massa en el perquè de tot plegat. Com, on i per què emergeix la figura del comissari? Quina és la seva funció? És necessari comptar amb aquesta figura sempre? Quines diferències hi ha entre aquesta figura i la figura de l'artista?

La historiografia assenyala un primer gir amb l'exposició «The Family of Man», organitzada l'any 1955 pel fotògraf Edward Steichen al MOMA de Nova York, com un punt d'inflexió. No és una exposició col·lectiva a l'ús, sinó que Steichen selecciona les fotografies que formen part de l'exposició sota una temàtica concreta. Pel naixement del comissari-autor, tal com el coneixem ara, haurem d'esperar uns anys més i serà Harald Szeemann el primer a declarar-se ell mateix «Ausste-llungsmacher» - faedor d'exposicions-. La Documenta de l'any 1972, comissariada per Szeemann marcarà un abans i un després. La consideració d'autoria del comissariat s'enfrontarà amb els artistes que veuen utilitzades les seves creacions per explicar altres idees. Són justament les idees el que comparteixen comissaris i artistes. És l'autoria que el que comparteixen.

La materialització del projecte parteix d'aquesta idea, però l'Olga Taravilla la porta cap al seu terreny personal. Què significa «Matar un comissari» en el seu recorregut vital? La seva biografia ens parla dels primers anys de formació a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona en l'àmbit de la pintura, l'escultura i el gravat. Més endavant, la bifurcació del camí cap a la part teòrica farà que la pintura quedi en segon terme fins a deixar els pinzells per les paraules. Amb l'exposició hi ha un retorn als pinzells però hi ha quelcom que traspassa la matèria, hi ha una idea que potser és important – o no. Pintant ella mata al comissari.

Què has imaginat en situar-te al seu davant? Tant és, ara has entrat en un diàleg directe, t'ha parlat -o no-. T'ha captivat – o no -. La obra que tenía el deber de traer la inmortalidad recibe ahora el derecho de matar, de ser asesina de su autor (Foucault, 1999:4). És en aquesta relació que ha mort l'autoria, ara és teva.

L'exposició està instal·lada a la Biblioteca Barri Vell des del 21 de desembre de 2017 fins al 28 de gener de 2018.