Acció comunicativa en processos de governança col·laborativa

Aquesta tesi adopta la teoria de l’acció comunicativa de Habermas per explorar com les accions orientades a obtenir el consens contribueixen a la creació de coneixement i a la presa de decisions col·lectives en processos de governança col·laborativa. L’estudi d’un cas de governança col·laborativa a la ciutat de Berlín permet elaborar diferents generalitzacions analítiques respecte a aquests temes d’investigació.
El resultats de l’estudi indiquen que quan els participants enfoquen les seves accions vers assolir el consens, aquests són capaços de compartir i avaluar el coneixement relacionat amb desitjos i emocions, fets i normes. Així mateix, poden emprar aquest coneixement per definir problemes col·lectivament i proposar solucions que satisfacin els objectius dels diferents actors afectats en la mesura del possible. No obstant això, actuar de forma comunicativa no garanteix que les solucions proposades siguin adoptades. Quan els interessos són oposats, els participants sovint han de renunciar a certs desitjos individuals per poder prendre decisions col·lectives. Si aquests no són capaços d’anteposar els objectius col·lectius als individuals, les iniciatives de governança col·laborativa poden concloure sense que s’estableixin acords. Tenint en compte els resultats de l’anàlisi, aquesta tesi proposa diferenciar dos tipus de consens: el consens comunicatiu, que s’aconsegueix quan els participants arriben a un enteniment sobre la validesa del coneixement; i el consens en les decisions, que s’assoleix quan aquests acorden col·lectivament com actuar. La present investigació demostra que fer ús de la teoria de l’acció comunicativa ajuda a analitzar esdeveniments i interaccions des de la perspectiva dels participants que utilitzen el llenguatge i la racionalitat comunicativa per modelar processos de governança col·laborativa.

Lectura de la tesi: 28/09/2018, Sala de Graus de l'edifici Sant Domènec