Dinàmica reproductiva de la gamba rosada

La gamba rosada, Aristeus antennatus, és un crustaci decàpode que habita a la mar Mediterrània, l'oceà Atlàntic i les aigües africanes de l'oceà Índic sobre fons tous del talús continental associats a canyons. La seva importància comercial a la Mediterrània occidental ha incidit en que fos catalogada com a espècie prioritària per a la gestió pesquera. Els marcadors microsatèl·lits, formats per repeticions curtes en tàndem (SSR), poden contribuir al coneixement d'alguns aspectes de la biologia d'A. antennatus desconeguts fins al moment, amb l'objectiu de desenvolupar estratègies de maneig efectives per a la conservació del recurs pesquer a llarg termini.
En aquesta tesi s'han desenvolupat 97 loci microsatèl·lits putatius en A. antennatus a partir de la Next generation sequencing (NGS). Inicialment, el seu polimorfisme es testà en un panell preliminar de 15 individus representatius dels quatre estocs genètics mundials de l'espècie i s'obtingueren un total de 35 loci microsatèl·lits polimòrfics. Aquests loci variables s'utilitzaren per caracteritzar 20 individus d'una localitat de la mar Mediterrània occidental. El nombre d'al·lels per locus i l'heterozigositat esperada oscil·laren entre 2 i 14 i entre 0,050 i 0,968, respectivament. Cap loci presentà desequilibri de lligament, símptoma inequívoc de la seva independència. El poder de resolució dels loci polimòrfics per a anàlisis de parentiu fou superior al 97%, concloent doncs que aquest panell de marcadors microsatèl·lits podia contribuir a l'estudi de la dinàmica reproductiva d'A. antennatus.
Les característiques biològiques d'A. antennatus impedeixen conèixer el seu sistema d'aparellament de forma directa mitjançant l'assignació parental. No obstant, és possible inferir-lo a partir dels espermatòfors units al telicle de la femella durant l'aparellament. El primer pas de qualsevol estudi genètic és l'obtenció de DNA de suficient puresa per garantir la fiabilitat dels resultats posteriors. Tanmateix, quan el mascle diposita l'espermatòfor al telicle de la femella, cèl·lules femenines s'adhereixen a les capes externes de l'espermatòfor i això es tradueix en una barreja de DNA. Per resoldre aquest inconvenient, s'ha desenvolupat un protocol d'extracció de DNA diferencial, fiable i no invasiu, per aïllar el DNA del mascle a partir dels espermatòfors units al telicle de la femella. Aquest mètode proporciona DNA d'alta qualitat i quantitat per ser amplificat per PCR i permetre un correcte genotipatge del mascle. L'aplicació d'aquesta tècnica pot augmentar el rendiment de la indústria de cultiu, evitant la manipulació dels mascles durant el procés de selecció. A més, també és aplicable a poblacions naturals de gambes explotades per estimar l'estructura poblacional de mascles, l'estratègia reproductiva i el flux gènic a fi d'afavorir una gestió sostenible del recurs.
La dinàmica reproductiva d'una espècie engloba paràmetres a tenir en compte a l'hora d'avaluar un estoc i aplicar determinades mesures de gestió, ja que incideix directament sobre la proporció de sexes, l'endogàmia, la dinàmica poblacional i la resiliència de les poblacions en front a pertorbacions ambientals i antropogèniques. Malgrat això, el coneixement sobre de la dinàmica reproductiva d'A. antennatus és escàs. En la present tesi s'ha investigat el sistema d'aparellament de l'espècie i la possible existència de selecció de parella. Els resultats han permès detectar aparellaments múltiples tant en femelles com en mascles, indicant poliginàndria en A. antennatus en condicions naturals. Per altra part, hi ha indicis de l'existència de selecció de parella en funció del menor grau de parentiu. Aquesta capacitat aparent d'A. antennatus per discriminar entre individus d'acord amb la dissimilaritat genètica obre nous camps de recerca per explorar els possibles factors i mecanismes que influeixen en l'elecció de parella en l'espècie.

Lectura de la tesi: 27/06/2018, Aula Magna de la Facultat de Ciències