Institut de Tecnologia Agroalimentària

Noticies

Núria Daranas, del grup de Patologia Vegetal, ha defensat la tesi doctoral

El passat dijous 29 de novembre la investigadora de l'INTEA Núria Daranas, va defensar la tesi doctoral "Biological control of quarantine bacterial plat diseases with Lactobacillus plantarum strains. Improvement of fitness and monitoring", dirigida per Anna Bonaterra, Esther Badosa i Emili Montesinos.

La producció de fruita està afectada per diferents malalties bacterianes de quarantena com el foc bacterià de les pomeres i pereres, el xancre bacterià del kiwi, la taca bacteriana dels fruiters de pinyol i la taca angular de les fulles de maduixera. Els plaguicides convencionals que hi ha disponibles pel control d’aquestes malalties són principalment compostos cúprics els quals tenen una eficàcia limitada i un impacte negatiu en el medi ambient. Per tant, existeix la necessitat de desenvolupar eines de control alternatives i més sostenibles. El control biològic mitjançant l’ús de bioplaguicides microbians es considera una bona opció en el maneig integrat de malalties de plantes.

Aquesta tesi doctoral contribueix en el desenvolupament d’un nou bioplaguicida microbià basat en bacteris de l’àcid làctic (BAL) pel control de les malalties bacterianes de plantes anteriorment esmentades.

Es van seleccionar dues soques de l’espècie Lactobacillus plantarum per la seva activitat d’ampli espectre com a candidats agents de biocontrol pel desenvolupament del bioplaguicida microbià. Per tal de millorar la supervivència epifítica a la planta de les dues soques seleccionades i així aconseguir més consistència en el control de les infeccions, es va definir una estratègia fisiològica d’adaptació per incrementar la tolerància a l’estrès per manca d’aigua. Les dues soques estudiades es van diferenciar per la tolerància a la dessecació i la resposta al tractament d’adaptació. D’acord amb un millor comportament de la soca PM411, es va desenvolupar un mètode de monitoratge per poder avaluar les dinàmiques poblacionals de L. plantarum PM411. Aquest mètode permet la detecció específica a nivell de soca i la quantificació de cèl·lules viables a la superfície de les plantes després de l’aplicació a camp.

Notícies relacionades