Els grups socials intermedis són crucials per entendre el canvi social en els darrers decennis. D’una banda, els anomenats països emergents difícilment podrien ser qualificats com a tals si no hi haguessin emergit nous grups socials que poden ser considerats classes mitjanes. De l’altra, en els països occidentals desenvolupats la crisi actual ha comportat l’empobriment relatiu de segments importants d’aquestes classes, fins al punt que aquest tema ha passat a ocupar un lloc rellevant en el discurs polític en alguns països. Hi ha un fort contrast, no obstant això, entre la importància atorgada als grups intermedis en els debats actuals i l’escassa atenció que ha merescut la seva emergència i declivi en la recerca històrica. De fet, aquest seminari té com a punt de partida una certa insatisfacció amb la manera com s’ha abordat el tema de les classes mitjanes en la recerca històrica, que o bé les ha ignorat o bé les ha tractat de manera massa restrictiva o subjecta a apriorismes. Per superar aquests obstacles proposem una definició àmplia de classes mitjanes que, com reflecteix el títol del seminari, englobi tots aquells grups que no puguin ser considerats elits ni pobres, dues categories que, en canvi, han estat objecte de nombrosos estudis. Abordar el tema de les classes mitjanes en perspectiva històrica requereix un mètode d’anàlisi que explori i contextualitzi les dinàmiques socials que portaren a la formació, transformació o desaparició d’aquests grups.