Benvolgudes/Benvolguts,
El compositor George Gershwin deia que “la vida és com el jazz, és millor quan improvises”. Els músics de jazz ens han demostrat que, més enllà de la partitura, hi ha sempre un terreny per explorar, basat en la intuïció, del qual també sorgeixen bells ritmes i sonoritats. De totes maneres, però, per improvisar cal virtuosisme, coneixement, i cal partir d’un marc establert. Si he volgut començar aquesta benvinguda al nou curs escolar sota el signe de la improvisació no és perquè no vinguem d’uns quants mesos de treball i d’una llarga i complicada planificació del curs acadèmic. Ho he fet per posar en evidència que continuem en una etapa incerta, en què per molt que tinguem les coses preparades ens caldrà solucionar els moltíssims imponderables que sorgiran durant aquest curs. L’escriptor Paolo Giordano, en un llibre titulat Nel contagio, ens advertia que hem passat del temps de la prudència al temps de la paciència. I és cert que aquesta segona etapa, pot resultar molt més esgotadora, però també molt més esperançadora.
Aquest dilluns que ve, dia 28, començarem un nou curs a la Facultat, amb totes les mesures sanitàries perfectament disposades. S’han creat protocols per a les entrades i sortides de l’aula, s’han establert, sempre que ha estat possible, grups estables, s’han modificat els horaris per evitar l’acumulació d’estudiants i s’ha optat per establir una docència alternada entre la presencialitat i la no presencialitat a tots els graus, mentre que s’ha apostat per la presencialitat plena a tots els màsters. Per arribar a dissenyar el nou curs, hem hagut de fer front a molts condicionats, com ara l’aforament de les aules a partir d’una distància d’un metre i mig entre estudiants, la necessitat de tenir una bona neteja i una ventilació continuada dels espais. També haurem de comptar amb l’ús obligatori de mascaretes a tots els espais. Aquests mesos hem preparat molts escenaris possibles però se’n poden produir d’altres no contemplats i la resposta ha de ser ràpida. Per solucionar alguns problemes, hem establert un sistema de streaming que permetrà, en alguns casos puntuals, fer un seguiment de les classes presencials des de l’interior de les aules o des de la distància, mitjançant els ordinadors portàtils. Tot plegat suposa la posada en marxa d’un engranatge complex i inusual, al qual mai no havíem hagut de fer front. Amb tot, res no és segur; els protocols poden canviar al llarg del curs, poden produir-se casos de COVID en alguna aula, es poden modificar actuacions i normatives. És per això que haurem de saber improvisar i ho haurem de fer de la millor manera possible. Una vegada més, us demanarem el vostre suport i la vostra comprensió, però pel bé de tothom, també voldríem fer una crida a la responsabilitat de cadascú per complir amb les recomanacions. Com a adjunt a aquesta carta, podreu trobar els protocols bàsics de seguretat i des de la pàgina web de la Facultat anirem informant puntualment de totes les incidències.
Probablement, alguns de vosaltres podeu pensar si val veritablement la pena fer classes presencials en unes condicions tant complexes. La nostra resposta és clara i ferma. Creiem que val la pena i ens il·lusiona tirar-les endavant. Som una universitat pública amb vocació presencial. El nostre ensenyament es basa en el contacte, la proximitat i l’aposta per la qualitat docent. Continuarem treballant fermament en aquest camí perquè tots els estudiants que heu apostat per estudiar a la Facultat de Lletres us sentiu còmodes i ben acompanyats. Hi ha un clàssic de la història del rock que s’anomena Riders On The Storm, el cantava Jim Morrison amb The Doors. A la cançó es diu que tots plegats no som més que “genets que cavalquem enmig de la tempesta”. Si hem de cavalcar entre llamps i trons, enmig de fortes ràfegues de vent, millor que hi anem tots junts. I sobretot, que tinguem molta paciència. Endavant.
Bon començament de curs!
Àngel Quintana
Degà de la Facultat de Lletres.