1. Del passat al present: la importància i utilitat de la història de l'educació per a navegar segurs pels nostres temps.
1.1. La investigació historicoeducativa.
1.2. La metodologia històrica.
2. De la influència i actualitat d'alguns dels grans pedagogs del segle XX.
2.1. Lorenzo Milani, o de com l'ensenyament ha d'estar al servei dels més desvalguts.
2.2. Adolphe Ferrière, o de com l'aprenentatge serà actiu o no serà.
2.3. Alexander S. Neill, o de com portar la llibertat i l'autogestió a l'extrem.
2.4. Rosa Sensat, o de com aprendre a perdre el temps per tal de guanyar-lo.
2.5. John Dewey, o de com l'educació ha de ser un procés vital i no pas una preparació a una vida futura.
2.6. Anton S. Makàrenko, o de com un educador es pot convertir en un revolucionari.
2.7. Célestin Freinet, o de com l'escola es pot convertir en un taller d'aprenentatge actiu.
3. De com un repàs per la història pedagògica catalana ens pot ajudar a saber-nos hereus d'una rica tradició amb la qual, mutatis mutandis, hauríem de saber enllaçar.
3.1. Baldiri Reixac i les Instruccions per a l'ensenyança de minyons.
3.2. Els precedents de la renovació i catalanització escolars.
3.3. El moviment renovador durant el primer terç del segle XX.
3.4. L'obra educativa de la Mancomunitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.
3.5. L'ensenyament durant la II República i la Guerra Civil.
3.6. L'atzagaiada del Franquisme: depuració i exili.
3.7. La recuperació de la nostra tradició pedagògica.
3.8. L'educació en l'època democràtica.
4. De com l'educació al llarg de la vida és el repte decisiu del segle XXI.
4.1. De les ciutats educadores a l'Educació 360.
4.2. Pedagogies del segle XXI (les pedagogies no institucionals, les pedagogies crítiques, les pedagogies de la inclusió i la cooperació, les pedagogies lliures no directives, la pedagogia lenta i serena, les pedagogies del coneixement integrat, la pedagogia sistèmica...).
Veure els criteris d'avaluació. La còpia per qualsevol mitjà serà qualificada automàticament amb un 0 (nota final de l'assignatura).
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà no presentat l'estudiant que no presenti en temps i forma totes les avaluacions demanades.
Avaluació única:
Segons estableixen els "Criteris i pautes generals d'avaluació" de la Facultat l'estudiant podrà acollir-se excepcionalment a l'avaluació única. Consistirà en un examen de 10 preguntes relatives a aspectes del temari. En acollir-s'hi renuncia a l'avaluació continuada. Caldrà que ho sol·liciti a la Secretaria d'Estudis abans de trenta dies després d'iniciada l'assignatura. L'avaluació única és recuperable.
Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0
La filosofia de fons de l'assignatura es podria resumir a partir d'aquesta frase d'Édouard Claparède, extreta del llibre "L'educació funcional":
"La història de la pedagogia, quan no és més que un conjunt de lliçons que els malaurats alumnes de les facultats d'educació han d'ingurgitar per a un examen, es converteix en el cim de l'avorriment i la desolació. Tanmateix, es transforma en una epopeia palpitant quan se la considera com el quadre de les revolucions successives que ha promogut, en els observadors més vius, la visió d'un règim educatiu contra natura, esclafador de la vida i, fins i tot, contrari al mateix propòsit de l'educació, que consisteix a desplegar la vida!".