Estudia

• B2 Llegir, comprendre i comentar textos.
• E7 Identificar i analitzar les teories dramàtiques.
• E8 Aplicar i analitzar les reflexions teòriques sobre el fet escènic.
• E13 Llegir, analitzar i reflexionar sobre les necessitats de representació de l'individu contemporani en funció del seu present polític, econòmic i social.

1. BLOC 1: Introducció als elements bàsics del teatre.

          1.1. EL RITUAL (de l'Antropologia i la Sociologia als Estudis de Performance). El ritu natural; ritu religiós; ritu polític; ritu social; ritu teatral; ritu cultural; performance i ritual

          1.2. El teatre ritualista, el teatre aristotélico i el teatre posdramático

          1.3. Teatre i festa popular: (para)teatralitat i vida quotidiana.

          1.4. LA IDEOLOGIA La ideologia: compromís; pacte; convenció; re-presentació

          1.5. El teatre com a mecanisme d'identificació col·lectiva

          1.6. LA NATURALESA PARADOXAL DEL TEATRE. Veritat/mentida; realitat/ficció; intern/extern; forma/contingut; emoció de l'actor/emoció de l'espectador

          1.7. CATEGORIES DE L'ESPAI I LLOCS. Topoanàlisi; espai i vivència; l'esfera personal/l'esfera social/l'esfera universal; espai teatral/espai escènic/espai dramàtic; models de relació públic/escena; espai preparat/espai eventual/espai cercat (site specific); quarta paret.

          1.8. CATEGORIES DEL TEMPS. Temps objectiu/temps subjectiu/temps dramàtic/temps escènic; tempo-ritme

          1.9. Teatre, vida i llenguatge: Semiòtica, Fenomenologia, Anàlisi del Discurs, i Deconstrucció.

          1.10. Subjectivitat i teatre: Psicoanàlisi, Teories del Gènere i Teories de Recepció i Lectura.

2. 2. BLOC 2:

          2.1. Món i teatre: Teoria Materialista, Postmoderna i Postcolonial

          2.2. Els origins antropològics del teatre

          2.3. Els orígens de l'espectacle: orígens psicològics, històrics...

          2.4. Teories del teatre i paradigmes històrics: mímesi; poiesis; catharsis

          2.5. Els principis de la poètica d'Aristòtil: poesia dramàtica; poesia èpica; tragèdia; comèdia; acció; caràcters; argument; plantejament-nus-desenllaç; peripècia; reconeixement; esdeveniment patètic; terror; pietat; versemblança; elocució; pensament; espectacle.

          2.6. Del mite al drama: les formes del teatre grec; els autors tràgics; els autors còmics; els epígons llatins; la reinvenció de la comèdia....

          2.7. Pràctica escènica medieval: Els seis orígens en la religiositat i la fiesta popular (Misteris i Autos sacramentals)

          2.8. El teatre renacentista europeu: Lope de Vega (les corrals) i Shakespeare. Teatre humanista i teatre popular (Comèdia de l'Art).

• WESTON, A. (1997). “¿Por qué argumentar?”, a Las claves de la argumentación.. Barcelona: Ariel.
• CHESNEY, Luis (2008). “La teoría ritual del teatro”. Fragmentos, (35), 37-48
• DARÍO, R. (2013). “La mímesis en el teatro clásico”. Revista Colombiana de las Artes Escénicas, 7(), 87-98
• SÁNCHEZ, A. (1996). “Catarsis en la poética de Atistóteles”. Anales Seminario de Historia de la Filosofía, (13), 127-147
• PANDOLFI, V. (1989). Del mite al drama. Les formes del teatre grec.La tragèdia, a Història del teatre. Barcelona: Diputació de Barcelona: Institut del Teatre..
• OLIVA, C. i Torres, F. (1999). El teatro en la Edad Media, a Historia básica del arte escénico. Cátedra.
• ARISTÓTELES (1974). La poética (Trilingue). Madrid : Gredos .
• LOPE DE VEGA, F. (2010). El arte nuevo de hacer comedia. Madrid: LINKGUA S.L..
• NIETZSCHE, F. (2016). El origen de la tragedia. Buenos Aires : LEA S.A..
• PINKER, S. (2001). El instinto del lenguaje. Alianza.
• MATURANA, H. (1990). Emociones y lenguaje en educación y política. Santiago de Chile: JC Saez Editor.
• PAVICE, P. (1984). Diccionario del Teatro: Dramaturgia, estética y semiología. Barcelona: Paidos Ibérica .
• SZURMUK, M. & MCKEE IRWIN, R. (2009). Diccionario de Estudios culturales latinoamericanos. Siglo XXI.
• LÉVI-STRAUSS, C. (1986). Mito y significado. Buenos Aires: Alianza.
• MACKNIK, S. & MARTINEZ-CONDE (2012). Los engaños de la mente. Destino.
• LÉVI-STRAUSS, C. (1986). Mitologías. Lo crudo y lo cocido. de México: Fondo de Cultura Económica.
• FRUED, S. (1991). La interpretación de los sueños. Buenos Aires: Amorrortu.
• HUBNER, K. (1996). La verdad del mito. de México: Siglo XXI.
• MALINOWSKI, B. (1994). El mito en la psicología primitiva en magía, ciencia y religión. Barcelona: Arial.
• JANSEN, E. (1966). Mito y culto entre pueblos primitivos. de México: F.C.E..
• DURKHEIM, E. (1993). Las formas elementales de la vida religiosa. Madrid: Alianza.
• GADAMER, H.G. (1997). Mito y razón. Barcelona: Planeta.
• HUIZINGA, J. (2008). Homo Ludens. Madrid: F.C.E..
• GREIMAS, A.J. (1987). Semantica estructural. Madrid: Gredos.
• SOURIAU, E. (1950). Les deux cent mille situaciones dramatiques. Paris : Bibliothèque d'esthétique Flammarion.
• PROPP, G. (2007). Morfología del cuento ruso. Madrid: Alianza.
• GOFFMAN, E. (1959). La Presentación de la persona en la vida cotidiana. Ronson House.

Activitats d'avaluació:

D- Es parla a partir d'opinions personals, sense cap altre argument / No es fa ús de la
informació del curs / Es copien indiscriminadament els articles llegits / El treball no compleix els requisits mínims exigibles en un treball universitari (ordenació, coherència en l’argumentació, bibliografia, presentació...) / No es fa el que es demana. INSUFICIENT (3 – 4).
C- Es fa ús de la informació del curs per tal d'abordar el tema proposat: s’assenyalen els temes i posicions més evidents sense aprofundir-hi. APROVAT (5 – 6).
B- Es duu a terme un esforç per treballar des de les perspectives del curs i per utilitzar la bibliografia bàsica de forma correcta a l’hora d’aprofundir en les propostes. Es situen i contextualitzen adequadament els conceptes, les posicions i concepcions que subjauen als materials treballats. NOTABLE (7 – 8).
A- Els temes proposats serveixen com a referència per abordar nous problemes i relacions entre les problemàtiques que tracta el curs. Es tenen en compte altres perspectives pertinents per al tema. Es consideren les implicacions i conseqüències ideològiques i polítiques de les posicions identificades. L’estudiant és capaç de situar i argumentar sòlidament la seva pròpia posició. EXCEL·LENT (9 – 10).

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Per aprovar aquesta assignatura, és fonamental que es vagin presentant els diversos treballs dins del termini establert. En cas que no sigui així i no hi hagi una justificació major de la no presentació dels treballs parcials, aquests automàticament es computaran com un 0.
Per tant es considera una No Presentat només en el cas que no es presenti l'exercici per causes majors justificades (accident, malaltia...).