Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2020
Descripció:
Aquesta matèria teòrica i pràctica es planteja com una aproximació a la Direcció escènica. De la idea al muntatge, i del muntatge al mercat. Des de les moltes maneres d'entendre l'ofici, contemporànies o no, a la reflexió al voltant de les implicacions ètiques, polítiques o pressupostàries de les nostres decisions. Un recorregut a partir de quatre treballs pràctics on experimentarem amb models, estratègies i metodologies molt diferents, i que incorpora la visita de professionals externs en actiu que ens ajudaran a aterrar els continguts treballats a l'aula a la realitat actual de les arts escèniques estatals i internacionals.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
JORGE DURAN ROLDOS
Idioma de les classes:
Català (50%), Castellà (25%), Anglès (25%)

Competències

  • B1 Compilar, seleccionar, avaluar i transmetre informació de manera eficaç i eficient, segons objectius específics i de diferent precedència i format.
  • B3 Comunicar-se de manera efectiva, oralment i per escrit.
  • B4 Analitzar situacions complexes i dissenyar estratègies per resoldre-les, individualment i en equip.
  • B5 Treballar en equip i establir aquelles relacions que permetin aflorar potencialitats de cooperació i mantenir-les de manera continuada.
  • B6 Seleccionar i utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació més adequades a cada situació, en els àmbits personal i professional.
  • E6 Identificar, reconèixer i aplicar les tecnologies associades al fet escènic.
  • E10 Utilitzar eines per desenvolupar la imaginació escènica.
  • E11 Articular el temps escènic i articular-se entorn d'ell.
  • E12 Articular l'espai escènic i articular-se entorn d'ell.

Continguts

1. La lectura ideològica d’un material teatral

          1.1. La direcció escènica com a traducció semiòtica

          1.2. Decisions estètiques i significació ètica

          1.3. Del context de creació al context de la representació

          1.4. Fidelitat filològica i rigor ideològic

2. El treball amb els signes escènics

          2.1. La direcció d’actors i actrius

          2.2. El text teatral

          2.3. L’espai escènic

          2.4. L’espai sonor

          2.5. El vestuari i la caracterització

          2.6. La il·luminació

          2.7. Elements audiovisuals

3. Grans referents contemporanis de la direcció escènica

          3.1. El punt de partida: per a què serveix el teatre?

          3.2. El diàleg amb la tradició directa i la tradició ideal

          3.3. Anàlisi de plantejaments estètics

          3.4. Anàlisi de metodologies a través de quaderns de direcció i altres materials

          3.5. Versions i perversions

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Anàlisi / estudi de casos 20,00 60,00 0 80,00
Sessió expositiva 15,00 0 0 15,00
Sessió pràctica 12,00 0 0 12,00
Total 47,00 60,00 0 107

Bibliografia

  • BABBAGE, Frances (2004). Augusto Boal. London & New York: Routledge .
  • BARRAULT, Jean-Louis (2010). Une vie sur scène. Flammarion.
  • BARTHES, Roland (2012). Mitologías. Biblioteca Nueva - Siglo XXI.
  • BOGART, Anne (2008). La preparación del director. Alba Editorial.
  • BRECHT, Bertolt (2008). Escritos sobre teatro. Alba Editorial.
  • BROOK, Peter (2015). El espacio vacío. Ediciones Península.
  • BROWN, Edward (2016). Meyerhold on theatre. London & New York: Bloomsbury.
  • BYUNG-CHUL, Han (2015). La salvación de lo bello. Barcelona: Herder.
  • CHEREAU, Patrice (2011). Cuando hayan pasado cinco años. Suponiendo que la ópera sea teatro. Alba Editorial.
  • CLIMENHAGA, Royd (2009). Pina Bausch. London & New York: Routledge .
  • DELGADO, Maria M.; REBELLATO, Dan (eds.) (2010). Contemporary European Theatre Directors. Routledge.
  • DUBATTI, Jorge (2012). Principios de filosofía del teatro. Paso de gato.
  • DUNDJEROVIC, Aleksandar S. (2009). Robert Lepage. London & New York: Routledge .
  • GOLDBERG, RoseLee (2004). Performance. Live Art since the 60s. Thames & Hudson.
  • HALLBERSTAM, Jack (2011). El arte queer del fracaso. Madrid: Egales.
  • HEIM, Caroline (2016). Audience as performer. The changing role of theatre audiences in the twenty-first century. London & New York: Routledge.
  • JANÉ, Jordi (2001). Les arts escèniques a Catalunya. Barcelona: Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg.
  • KANTOR, Tadeusz (2010). Teatro de la muerte y otros ensayos (1944-1986). Alba Editorial.
  • KOTLER, Philip; SCHEFF, Joane (2004). Marketing de las artes escénicas. Madrid: Fundación Autor.
  • LEDGER, Adam J. (2019). The director and directing. Craft, process and aesthetic in contemporary theatre. London: Palgrave MacMillan.
  • LEHMANN, Hans-Thies (2013). Teatro Posdramático. Murcia: Cendeac.
  • LLACUNA i ORTÍNEZ, Pau (2017). Repensar la organización de un festival. Reflexiones en voz alta desde.... Córdoba (Argentina): Documenta Escénica.
  • LORDA MUR, Clara Ubaldina (1992). Jean-Luis Barrault: Teatre i humanisme. Barcelona: Institut del Teatre.
  • MALINA, Judith (2012). The Piscator Notebook. London & New York: Routledge .
  • MAMET, David (1999). Veritat i mentida. Barcelona: Columna.
  • MELENDRES, Jaume (2000). La direcció d'actors . Barcelona: Institut del Teatre.
  • MILLER, Judith G. (2007). Ariane Mnouchkine. London & New York: Routledge .
  • MITCHELL, Katie (2008). The director's craft: A handbook for the theatre. London: Routledge.
  • MITTER, Shomit (1992). Systems of rehearsal. Stanislavsky, Brecht, Grotowski and Brook. London & New York: Routledge .
  • MITTER, Shomit; SHEVTOSOVA, Maria (eds.) (2005). Fifty key theatre directors . London & New York: Routledge.
  • PAVIS, Patrice (1998). Diccionario de teatro. Dramaturgia, estética, semiología. Barcelona: Paidós.
  • PAVIS, Patrice (2015). La puesta en escena contemporánea. Múrcia: Universidad de Murcia.
  • RANCIERE, Jaques (2010). El espectador emancipado. Pontevedra: El lago.
  • REGY, Claude (2011). Dans le désordre. Paris: Actes Sud.
  • RICHARDS, Mary (2010). Marina Abramovic. London & New York: Routledge .
  • STANISLAVSKI, Konstantin (2016). Cuaderno de dirección. Ediciones La Pajarita de Papel.
  • TRENCSENYI, Katilin; COCHRANE, Bernadette (eds.) (2014). New dramaturgy. International perspectives on theory and practice. London & New York: Bloomsbury.
  • VILAR, Jean (1997). El teatre, servei públic. Diputació de Barcelona.
  • WARNER, Michael (2012). Público, públicos y contrapúblicos. México: Fondo de cultura económica.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Pràctica de direcció escènica Capacitat de comunicació. Capacitat d’argumentació i justificació de les propostes. Capacitat d’observació i escolta. 35 No
Anàlisi d’un espectacle de la temporada: dramatúrgia, treball actoral, treball plàstic, plantejament i control de la recepció Bona redacció: faltes d'ortografia, sintaxi i nivell semàntic correcte. Encert en l'anàlisi dels continguts, riquesa en la comparació amb altres obres i autors. Correcta contextualització i ús de la bibliografia. 20 No
Participació a classe (Lectures i retorns) L'adequació, el llenguatge correcte i la capacitat expositiva sobre el plantejament de la proposta, així com la justificació i raonament en el context de l'assignatura. 15 No
Quadern de direcció L'adequació, el llenguatge correcte i la creativitat en l'escriptura i en el plantejament de la proposta, així com la justificació i raonament en el context de l'assignatura. 30 No

Qualificació

Caldrà realitzar totes les tasques d'avaluació per tal de poder aprovar l'assignatura.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La no realització d'alguna de les tasques d'avaluació podrà donar lloc a una nota NO PRESENTAT.

Avaluació única:
Per les característiques d’aquesta assignatura no es contempla l’opció d’avaluació única. Els coneixements, estratègies d’aprenentatge i competències que aquesta assignatura vehicula impliquen un treball continuat de maduració en el que, de manera progressiva, l’alumnat obté uns retorns dels diversos assoliments gràcies a l’avaluació continuada. Les diverses tasques d’avaluació que es contemplen estan pensades des d’una progressió en la seva complexitat per tal que l’alumnat vagi consolidant i reforçant els aprenentatges i competències a assolir.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Observacions

En cas de força major, com ara una crisi sanitària, la docència i les tutories continuarien telemàticament amb tota normalitat. Els exercicis de creació i el treball a partir de muntatges escènics existents s'adaptarien per tal de poder-se dur a terme des de casa, centrant-nos en la visió i experiència d'artistes de llarg recorregut global en l'àmbit de l'escriptura i la producció d'espectacles de creació col·lectiva, online i de interacció en xarxa.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.