CG1. Aprendre de manera autònoma CG2. Treballar en equip CG3. Seleccionar, analitzar i avaluar críticament la informació CG5. Comunicar-se correctament de manera oral i escrita CG8. Analitzar les implicacions ètiques de les actuacions professionals CE2. Reconèixer i analitzar les teories polítiques contemporànies CE8. Identificar i valorar la dimensió històrica dels processos polítics i socials CE11. Analitzar i interpretar la realitat social i les situacions de canvi polític i social CE19. Percebre el caràcter unitari de l'ordenament jurídic i adquirir consciència de la interdisciplinarietat dels problemes jurídics
1. Teories de la democràcia - Els orígens: la democràcia dels antics (Grècia de l'Antigüetat) - La democràcia moderna: els models liberals - Els reptes de la democràcia deliberativa i de la democràcia directa - L'actual crisi de la democràcia i les expectatives de futur. 2. Teorías de la justicia - La teoria de la justicia de Rawls (características principales; la familia y la "estructura básica"; crítica de Sen) - Hacia una teoría de la injusticia social (mala distribución de bienes y servicios, exclusión y desempoderamiento) - Exclusión e injusticia epistémica - Injusticia estructural - Justicia ambiental.
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total Sessió participativa 60,00 0 0 60,00 Total 60,00 0 0 60
John Rawls (2006). Teoría de la justicia. Fondo de Cultura Economica. Spector, Ezequiel, (2014). La familia en Rawls: ¿En que sentido es parte de la estructura básica?. Isonomia, (41), 97-117. Recuperat , a http://www.isonomia.itam.mx/index.php/revista-cientifica/article/view/92/91 Santiago, Teresa (2019). Repensar la injusticia. Una aproximación filosófica. Isonomia, (49), 45-69. Recuperat , a http://www.isonomia.itam.mx/index.php/revista-cientifica/article/view/23 García, Alicia (2019). Emancipación epistémica una lectura kantiana acerca de la “injusticia epistémica. Eikasia, (87), 157-179. Recuperat , a http://revistadefilosofia.com/87-06.pdf Sánchez, Cristina (2013). Responsabilidades globales e injusticias estructurales. Una lectura de Iris Mari. Enrahonar, (51), 61-76. Recuperat , a https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v51-sanchez-munoz/pdf-es Blanco, Francisco (2018). La dimensión política de la injusticia estructural. Explorando otras perspectiva. Astrolabio, (22), 129-142. Recuperat , a file:///C:/Users/edgarramon/Downloads/342188-Text%20de%20l'article-493707-1-10-20181008%20(3).pdf Martha Nussbaum (2012). Las fronteras de la justicia. Ediciones Paidós.
Activitats d'avaluació: Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable Classe amb presentacions i debats Presentació de treballs individuals a partir de lectures 100 Sí
Treballs individuals (75%), participació a classe (25%) i exàmen final (100%) Criteris específics de la nota «No Presentat»:Es pot aprovar només amb l'examen, però si no es presenta a l'examen ni realitza l'avaluació continuada es considerarà suspès Avaluació única:Aquells estudiants que per una raó justificada i sengons la normativa s'acullen a l'avaluació única hauran de fer una prova escrita. Requisits mínims per aprovar:Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0
Les tutories poden concertar-se tant presencialment com virtualment usant algunes de les plataformes disponibles. Els professors informara sobre aquestes possibilitats a principis del curs.
Les comunicacions amb els alumnes es realitzaran a través de la plataforma moodle i de la seva llista de distribució quan el professor vulgui enviar correus electrònics