Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2021
Descripció:
Estudi i anàlisi de la regulació legal del mercat del crèdit, els mercats de valors i els mercats de les assegurances privades
Crèdits ECTS:
4

Grups

Grup D1

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
VICTOR MARTINEZ MULERO
Idioma de les classes:
Català (90%), Castellà (10%)

Grup D2

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
VICTOR MARTINEZ MULERO
Idioma de les classes:
Català (90%), Castellà (10%)

Competències

  • CG3. Comprendre i avaluar críticament la informació jurídica relativa als diferents sectors de l'ordenament jurídic
  • CE2. Conèixer l'ordenament jurídic, les seves regles i principals institucions jurídiques, a cadascun dels sectors de l'ordenament jurídic: en Dret Constitucional, Dret Civil, Dret Processal, Dret Administratiu, Dret Penal, Dret Internacional Públic, Dret del Treball, Dret Mercantil, Dret Financer i Tributari i en Dret Internacional Privat
  • CE3. Utilitzar i aplicar els principis constitucionals i les fonts legals, jurisprudencials i doctrinals en la resolució de problemes jurídics, en relació amb els continguts propis de cada matèria. En particular, en el camp del Dret Constitucional, del Dret Civil, del Dret Processal, del Dret Administratiu, del Dret Penal, del Dret Internacional Públic, del Dret del Treball, del Dret Mercantil, del Dret Financer i Tributari i del Dret Internacional Privat

Continguts

1. TÍTOL PRIMER. DRET DEL MERCAT DEL CRÈDIT

2. Lliçó 1. Introducció i organització institucional del mercat del crèdit

3. 1.1.La configuració jurídica del «sistema financer». El principi d’especialitat. 1.2.La Unió Europea i el mercat interior del crèdit. A) Home Country Control. B) La Unió Econòmica i Monetària. Sistema Europeu de Bancs Centrals. Banc Central Europeu. 1.3.L’adaptació de la legislació espanyola. 1.4. Les entitats de crèdit en l’ordenament jurídic espanyol. Concepte i classes. A) Els bancs. Evolució històrica. Concepte. Classes. L’accés a l’activitat bancària. B) Les caixes d’estalvis. Breu història del concepte de caixa i de l’estalvi popular a Espanya. La reestructuració de la seva natura jurídica arrel de la crisi financera d'inicis del S.XXI. C) Breu història de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis i. D) Les cooperatives de crèdit: Concepte i naturalesa. La competència autonòmica. Especial atenció a les Caixes Rurals. E) Els establiments financers de crèdit. Concepte. Classes. Règim jurídic. F) Societats de garantia recíproca i societats i fons de capital risc; G) Les entitats de crèdit estrangeres. 1.5. La supervisió prudencial de les entitats de crèdit: A) Finalitats perseguides. B) Estructura de l’Estat i distribució de competències. C) El Banc d’Espanya. D) La transparència de les entitats de crèdit. 1.6. La capitalització de les entitats de crèdit. 1.7.Els grups d’entitats de crèdit. 1.8.Tractament de la crisi de les entitats de crèdit. Fons de garantia de dipòsits.

4. Lliçó 2. L'activitat de les entitats de crèdit. (I) Aspectes generals i operacions passives

5. 2.1.La transformació del crèdit com a activitat típica de les entitats de crèdit. Tipicitat i atipicitat contractual. 2.2.Classes d’operacions. 2.3.Aspectes generals del règim jurídic de les operacions. A) Les condicions generals de la contractació (especial consideració a la regulació legal del crèdit al consum) i les normes de transparència i protecció de la clientela. B) El defensor del client. El Servei de Reclamacions del Banc d’Espanya. C) L’anomenat «secret bancari». D) Codi de conducta de les entitats de crèdit. 2.4.El contracte de compte corrent. 2.5. Les operacions passives. Concepte i Classes. 2.6.El contracte de dipòsit. L’estalvi vinculat. 2.7.La captació de recursos aliens mitjançant valors en sentit estricte. La cessió d’actius. 2.8.Els contractes financers atípics. 2.8.Les operacions passives en moneda estrangera.

6. Lliçó 3. L'activitat de les entitats de crèdit. (II) Les operacions actives

7. 3.1.Concepte i classes. El significat equívoc de l’expressió «activitat parabancària». 3.2.L’obertura de crèdit. 3.3.El préstec. 3.4.Els préstecs i crèdits sindicats. 3.5.El descompte. 3.6.El factoring. 3.7 Les garanties. A) Garanties personals. Especial atenció a les garanties a primer requeriment. B) Garanties reals. Especial atenció a la penyora de crèdits. 3.8.Les operacions actives en el comerç internacional. A) El crèdit documentari. B) Les garanties a primer requeriment. 3.9.El leasing o arrendament financer.

8. Lliçó 4. L'activitat de les entitats de crèdit. (III) Els serveis complementaris

9. 4.1. Delimitació de la categoria. 4.2.La transferència bancària. A) La transferència electrònica de fons. B) Caixers automàtics. C) Terminals de pagament. 4.3.El Sistema Nacional de Compensación Electrónica (SNCE). El Sistema de Liquidació del Banc d’Espanya (SLBE).

10. TÍTOL SEGON. DRET DELS MERCATS DE VALORS

11. Lliçó 5. Els valors mobiliaris i els valors negociables

12. 5.1.Elements per a l’elaboració dels conceptes. A) Funció dels valors mobiliaris i dels valors negociables. B) Valors emesos en massa i apel•lació a l’estalvi públic. C) La noció d’actiu financer i l’activitat inversora. 5.2.Classes: A) Valors mobiliaris i valors negociables que són actius monetaris. B) Valors mobiliaris i valors negociables que són actius de capital. C) Valors originaris i valors derivatius. 5.3.El negoci jurídic d’emissió. 5.4.La transmissió dels valors mobiliaris i valors negociables representats mitjançant títols. 5.5.La transmissió dels valors mobiliaris i valors negociables representats mitjançant anotacions en compte. 5.6. La rellevància dels aspectes institucionals.

13. Lliçó 6. Introducció i organització institucional dels mercats de valors.

14. 6.1.Pressupòsits econòmics del règim jurídic dels mercats de valors. A) La relació entre economia real i sistema financer, i el problema de la informació. B) La «teoria dels mercats eficients» i la configuració de les carteres de valors. 6.2.Classes i funció dels mercats de valors. 6.3.La reforma dels mercats de valors a Espanya. 6.4.Els mercats primaris de valors. 6.5.Els mercats secundaris oficials de valors. 6.6.Les borses de valors. 16.6.La Societat de Borses i el sistema d’interconnexió borsària.6.7.El Servei de Compensació i Liquidació de Valors. 6.8.El Mercat de Deute Públic en Anotacions. 6.9.Els mercats de futurs i opcions. Altres mercats secundaris oficials d’àmbit estatal. 6.10.La supervisió dels mercats de valors. La Comissió Nacional del Mercat de Valors. 6.11.Els intermediaris en els mercats de valors. Evolució històrica. 6.12.Les empreses de serveis d’inversió. A) Noció i classes. B) Règim d’accés i exercici de l’activitat. 6.13.Altres entitats relacionades amb els mercats de valors. 6.14.Els fons de garantia d’inversions. 6.15.Normes de conducta en els mercats de valors. 6.16.La normativa de supervisió, inspecció i sanció.

15. Lliçó 7. Les operacions en els mercats de valors

16. 7.1.L’emissió de valors. 7.2.L’admissió de valors a negociació. 7.3.Operacions en el mercat secundari. Noció i classes. 7.4.Operacions de mercat: A) Compravenda de valors. B) Préstec de valors. C) Operacions dobles i operacions amb pacte de recompra. 7.5. Altres operacions: Noció i classes. A) Operacions de comptat i a termini. C) Operacions a crèdit. D) Ofertes públiques d’adquisició 7.6.Liquidació i compensació d’operacions borsàries. 7.7.La comissió borsària. 7.8.Operacions típiques en el Mercat de Deute Públic en Anotacions. 7.9.Operacions en els mercats d’opcions i futurs.

17. Lliçó 8. Les institucions d’inversió col•lectiva

18. 8.1.L’inversor aïllat i els inversors institucionals. 8.2.Noció i tipologia. Institucions d’inversió col•lectiva de caràcter financer i de caràcter no financer: classes. 8.3.Les figures retallades sobre el patró del trust angloamericà. A) Els fons de pensions. B) Els fons d’inversió. 8.4.Les figures societàries. Les societats d’inversió. 8.5.Les societats gestores.

19. TÍTOL TERCER. DRET DE LES ASSEGURANCES PRIVADES

20. Lliçó 9. Introducció i aspectes institucionals

21. 9.1.Nocions fonamentals. A) Risc, sinistre i dany. B) La manipulació del risc (prima i indemnització). C) Anàlisi econòmica. La hipòtesi de l’«aversió al risc». 9.2.El cost de l’assegurança. A) Prevenció i assegurança. B) El concepte d’«atzar moral». C) Categorització del risc. D) Fraccionament temporal i estalvi. 9.3.Dret de danys i assegurança: A) El risc i la seva imputació com a qüestions de determinació jurídica. B) El dret de danys en la societat mixta. 9.4. Les empreses asseguradores en el si del mercat financer. 9.5.L’assegurança privada a Espanya. Evolució històrica. 9.6.El mercat únic de les assegurances en l’àmbit de la Unió Europea: 9.7.L’adaptació de la legislació espanyola. 9.8. Les entitats asseguradores. Concepte i classes. El principi d’especialitat entre entitats asseguradores. 9.9.El Consorci de Compensació d’Assegurances. 9.10.La supervisió de les entitats asseguradores. A) Finalitats perseguides. B) La competència exclusiva de l’Estat. C) L’accés a l’activitat asseguradora. D) L’exercici de l’activitat asseguradora. E) La cessió de carteres. F) La cessació de l’activitat asseguradora. 9.11.Tractament de la crisi de les entitats asseguradores. 9.11.La mediació en assegurances privades.

22. Lliçó 10. El contracte d’assegurança. (I) Aspectes generals

23. 10.1.Concepte i naturalesa jurídica. 10.2. Elements subjectius. Obligacions i deures de les parts. 10.3. Formació i documentació del contracte. Les condicions generals del contracte. 10.4. Durada, prescripció i competència judicial. 10.5. Classes de contracte d’assegurança.

24. Lliçó 11. El contracte d’assegurança. (II) Les assegurances contra danys

25. 11.1.Aspectes generals. A) Delimitació de la categoria. B) L’assegurança contra danys i l’«atzar moral» (relacions entre l’interès assegurat i la suma assegurada). C) L’assegurança cumulativa i la coassegurança. D) La transmissió de l’objecte assegurat. E) La determinació de la indemnització. F) La subrogació de l’assegurador. 11.2.Classes d’assegurança contra danys. 11.3.L’assegurança de coses. A) L’assegurança contra incendis. B) L’assegurança contra robatori. C) L’assegurança de transport terrestre. D) Altres assegurances contra danys en les coses. 11.4.Les assegurances de lucre cessant, caució i crèdit. 11.5.Especial atenció a les assegurances agràries combinades i a les assegurances de foment a l’exportació. 11.6.L’assegurança de responsabilitat civil. 11.7.Les assegurances obligatòries de responsabilitat civil. 11.8.Especial atenció a la cobertura del risc automobilístic i a les assegurances de responsabilitat civil productes i a les assegurances de responsabilitat civil professional. 11.9.L’assegurança de defensa jurídica. 11.10.La reassegurança.

26. Lliçó 12. El contracte d’assegurança. (III) Les assegurances de persones

27. 12.1.Aspectes generals. A) Concepte i funció econòmica. B) Abast del principi indemnitzador. C) Les assegurances de persones i l’estalvi. 12.2.L’assegurança col•lectiva o de grup. 12.3.L’assegurança d’accidents. 12.4.Les assegurances de malaltia i d’assistència sanitària. 12.5.L’assegurança de vida. A) Concepte. B) Classes. C) Elements subjectius. D) Delimitació del risc. E) La disponibilitat sobre el valor de la pòlissa. 12.6. Especial atenció als productes financers mixtos.

28. Lliçó 13. Els plans i fons de pensions

29. 13.1.Introducció. El sistema de prestacions socials i els plans i fons de pensions. 13.2.Els plans de pensions. A) Concepte i naturalesa jurídica. B) Elements personals dels plans de pensions. C) Modalitats. D) Principis bàsics. E) La integració en un fons. 13.3.Els fons de pensions. A) Concepte i naturalesa jurídica. B) Entitats promotores dels fons. C) Règim jurídic. D) Les comissions de control del pla i les dels fons. 13.4.Entitats gestores i dipositàries. 13.5.La supervisió administrativa. 13.6.Breu referència al règim fiscal dels plans i fons de pensions.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Anàlisi / estudi de casos 3,00 18,00 0 21,00
Prova d'avaluació 3,00 22,00 0 25,00
Sessió participativa 24,00 30,00 0 54,00
Total 30,00 70,00 0 100

Bibliografia

  • VV.AA. (2021). Versions més actualitzades en funció de les disponibilitats existents dels manuals existents alguns dels quals s'enumeren tot seguit.. ..
  • Broseta Pont, Manuel (2011 ). Manual de derecho mercantil (18a ed.). Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Jiménez Sánchez, Guillermo J. (2008 ). Nociones de derecho mercantil (3ª ed.). Madrid: Marcial Pons. Catàleg
  • Menéndez Menéndez, Aurelio Rojo Fernández-Río, Ángel (2012 ). Lecciones de derecho mercantil (10ª ed.). Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Civitas. Catàleg
  • Sánchez Calero, Fernando (2009 ). Instituciones de derecho mercantil (32ª ed., 5ª ed. en Aranzadi). Cizur Menor (Navarra): Thomson Aranzadi. Catàleg
  • VICENT CHULIA, Francisco (2012). Introducción al derecho mercantil. Tirant lo Blanch. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Prova 1 de control teòric Control dels coneixements des de la perspectiva teòrica en matèria de regulació del mercat del crèdit 30
Prova 2 de control teòric Control dels coneixements des de la perspectiva teòrica en matèria de regulació del mercat de les assegurances privades i dels mercats de valors 30
Prova 3 de control pràctic Control dels coneixements des d'una perspectiva pràctica i multidisciplinar de les disciplines normatives estudiades al llarg del curs 40

Qualificació

L’avaluació i qualificació de l’assignatura es basarà (per aquells i aquelles estudiants que optin per seguir l'avaluació continuada) en la realització obligatòria de 3 proves de control. D'aquesta manera, durant el transcurs del semestre, en les dates concretes que s'indicaran amb antelació per part del professor i coordinació d'estudis, s’efectuaran 2 proves de control dels coneixements teòrics durant el transcurs d'una determinada classe que consistiran entre 5 i un màxim de 10 preguntes a respondre en un temps màxim d'entre 20 i 40 minuts aproximadament, sobre qüestions relacionades amb la definició i règim jurídic dels conceptes i institucions relatives a cadascun dels blocs temàtics en els que s'organitza el programa de l'assignatura. Amb caràcter complementari a les proves referides de control dels coneixements teòrics, també s’haurà de realitzar durant la data prevista de la setmana blava de final de curs una tercera prova de control dels coneixements específicament pràctics de caràcter multidisciplinar consistent en la resolució (podent disposar de la normativa al respecte) d'un cas o supòsit de fet al voltant del qual es plantejaran diferents preguntes relacionades amb l'aplicació pràctica dels diferents conceptes i institucions referits en el programa i la regulació jurídica associada a ells. Només podran realitzar la prova pràctica aquells i aquelles estudiants que hagin obtingut una nota mínima mitjana de 4,5 de la part teòrica.

Només podran quedar emparats en aquest sistema els i les estudiants que segueixin l'avaluació continuada. S'entendrà que l'estudiant pot seguir l'avaluació continuada quan hagi assistit a un 85% de les classes de l'assignatura havent lliurat per altra banda els diferents comentaris d'articles, resums de sentència o altres activitats concretes d'extensió breu que el professor pugui proposar puntualment al grup al llarg del semestre

En cas de no complir aquests requisits, l'estudiant corresponent no podrà superar el curs a través de la realització de les proves de control referides havent de fer directament l'examen final de recuperació de l'assignatura al que també tindran dret a presentar-se en format d'avaluació única aquells i aquelles estudiants que hagin optat per aquesta fórmula o aquells i aquelles estudiants que no superin el curs a través de l'avaluació continuada al no haver obtingut una nota mitjana final de 5 d'acord amb els criteris acabats d'indicar i els percentatges de ponderació entre les diferents activitats d'avaluació continuada descrits en altres apartats de la fitxa d'aquesta assignatura.

L’ examen final, que ja no podrà ser recuperat a través de cap prova ulterior de control de coneixement, es realitzarà durant la data prevista del calendari d'exàmens i estarà estructurat al voltant d'un seguit d'exercicis i preguntes de natura pràctica i teòrica

En cas de que un/a estudiant sigui identificat realitzant algun tipus de conducta de natura fraudulenta en la realització de qualsevol tipus de treball, prova de control teòric o pràctica o examen, serà qualificat amb una nota de 0 punts amb independència de les conseqüències que en termes administratius i sancionadors es puguin derivar de la conducta realitzada.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La no realització d'alguna de les proves teòriques o de la prova pràctica comportarà la consideració de l'estudiant com a no presentat

Avaluació única:
L'estudiant que opti en els terminis habilitats per fer-ho per aquesta possibilitat d'avaluació única, disposarà a mode d'avaluació única de la possibilitat d'acreditar l'adquisició dels coneixements necessaris per superar l'assignatura a través de realització d'un examen final (d'estructura igual a l'examen final de recuperació que hauran de fer els estudiants que no hagin pogut superar l'avaluació continuada) amb una part pràctica i una altra de teòrica. Aquesta prova es realitzarà en la data corresponent del calendari d'exàmens prevista per aquesta assignatura.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

Al llarg de la durada de tota l'assignatura els i les estudiants d'aquesta disposaran de l'acompanyament i tutorització del seu professor. En aquest sentit, aquesta tutorització es podrà desenvolupar de manera individual o col·lectiva per canals presencials o virtuals en funció de cada cas i de la situació sanitària, sent recomanable que l'estudiant interessat en fer ús d'una tutoria contacti prèviament amb el professor a fi de mostrar-li el seu interès per dur-la a terme.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

En funció de cada cas, en el marc de les classes o fora d'elles, el professor atendrà durant tot el semestre als i les estudiants i interaccionarà amb ells i elles fent ús dels canals presencials o virtuals disponibles.

Observacions

És del tot recomanable, abans de matricular-se en aquesta assignatura, haver superat, com a mínim, l'assignatura Dret mercantil I.

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
Com passa amb la resta d'assignatures, a fi d'adaptar el desenvolupament de la nostra assignatura a les indicacions de les autoritats acadèmiques i sanitaries producte de l'evolució de la situació sanitària, la planificació de les diferents classes i altres activitats durant el transcurs del curs s'anirà adaptat a la situació sanitària existent durant el desenvolupament de l'assignatura i les capacitats organitzatives disponibles, per exemple, en termes d'espais disponibles. Tot plegat, respectant sempre el marc dels horaris oficials i fent ús de les plataformes tecnològiques posades a disposició de la comunitat per part de la nostra universitat. El professor, per tant, impartirà en format presencial, virtual o semivirtual el temari de l'assignatura amb normalitat i en directe el dia i franja horàries assenyalades en els horaris aprovats pel Consell d'estudis.

Considerem que la natura i tipologia de la docència d'aquesta assignatura així com el sistema d'avaluació de la mateixa son perfectament compatibles en termes generals amb els possibles escenaris que sempre seran gestionats d'una manera ponderada i sensible als interessos acadèmics i d'aprenentatge dels i les estudiants matriculades. En aquest sentit, seran especialment reforçats i intensificats els canals de comunicació permanent amb el grup i els i les estudiants que l'integren a fi d'adaptar-se i donar una solució a les circumstàncies específiques que puguin anar sorgint amb caràcter col·lectiu o individual.

Modificació de l'avaluació:
Les conseqüències derivades de l'evolució de la pandèmia no comportaran un canvi en la natura fonamental del sistema d'avaluació descrit anteriorment. Amb tot, per exemple, en el que es refereix a l'avaluació continuada o a la recuperació final, la possibilitat d'haver d'optar per una possible virtualització o semivirtualització de l'assignatura sí podria comportar, en funció de les circumstàncies que es puguin esdevenir, fer els ajustaments necessaris en l'estructura concreta de les proves que l'integren per tal d'adaptar-les a l'escenari virtual o semivirtual existent i en el que les proves referides hagin de ser realitzades per part dels i les estudiants. No obstant, es prioritzarà sempre que sigui possible la realització de proves d'avaluació en format presencial.

Tutoria i comunicació:
A partir de les eines actualment existents, que van des del correu electrònic fins a la possibilitat de dur a terme de manera senzilla i simple una videoconferència en diferents formats, tant a través de l'aula com fora d'ella, de manera conjunta o personalitzada, seguiran perfectament actius els canals presencials, virtuals o semivirtuals de comunicació i tutorització entre professor i estudiants sense que això quedi afectat per la necessària observació de les recomanacions o indicacions, per exemple, en matèria de distància de seguretat.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.